La lluita per la justícia social de la gent com l'Ada Colau mereix tot el nostre reconeixement. Des d'en Jon Idigoras als anys 90, cap representant electoralment elegit en les urnes havia dit en el parlament escanyol tantes veritats en la cara dels corruptes com ha fet ella.
http://www.youtube.com/watch?v=LtNBnc6khHg&feature=youtube_gdata_player
Els responsables de deixar el país i l'estat hipotecats per les properes dècades, mentre ells s'enbutxacaven inmoralment sumes multimilionàries, tenen la poca vergonya de "victimitzar-se" dient que són objecte d'amenaces per part de qui els assenyala amb el dit i verbalitza el dessig de llençar-lis sabates. L'Ada ho va fer més aviat al estil de Nikita Khrusxov, quan el cos li demanava quelcom més semblant a lo de Montazer al Zaidi.
Doncs dedicat a la dignitat "artística" de les sabates de les grans persones com l'Ada, desgastades de tant xafar carrer per defensar el dret bàsic de l'habitatge per a la gent, us deixem amb el magnífic poema de Palau i Fabre (llegit magistralment per l'Emili Manzano)
http://www.youtube.com/watch?v=D-2_dyOWykU
A continuar trepitjant fort, amb passa ferma! I ens veiem el dia 16 de Febrer a les 17h en plaça Universitat, per a seguir caminant plegats :-)
dimecres, 6 de febrer del 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
una sabata carregada amb dinamita
Publica un comentari a l'entrada