dijous, 25 d’octubre del 2012

Corruptes impunes i farmàcies tancades.

Avui és dia de tancament patronal farmacèutic. L'endemà de l'escandalosa condemna contra la revista "Cafè amb Llet" per denunciar les corrupteles en la conselleria de salut, (per part d'una jutgessa condecorada per Convergència), les ciutadanes honrades veiem com el dret a l'accés als medicaments es veu seriosament amenaçat per la manca de finançament de les receptes. Mentre, en els C.A.P.'s de tota la comunitat autònoma de Catalunya, els visitadors mèdics carregats de "suborns" de les indústries farmacèutiques fan cua a la porta dels ambulatòris sense cap disimul ni vergonya!
La malaltia moral que fa tants anys que ens afecta i que feia passar per "modèlica" una "transició democràtica" basada en la impunitat dels botxins a canvi de la no criminalització de les víctimes,, no té guariment conegut. Els hereus electorals de la dictadura franquista, amb la complicitat imprescindible de banquers, periodistes, uniformats amb pistola i aparell judicial armats amb toga, han mantingut a la societat en coma induït. Amb la droga de l'estafa piramidal immobiliària col·lapsant els neurotransmisors de l'avarícia social i la sobredosi de telescombreries futboleres desinformant masivament el raciocini col·lectiu, han fet us del dret de cuixa econòmic fins deixar un allau de deutes del tot inafrontables..
 Ara que tenim el país fet un parrac impossible de recosir, enfilen l'agulla de la pàtria amb el fil d'un propòsit que no diuen i pretenen tancar la ferida amb punts de sutura damunt la gangrena purulenta del seu botiflerisme històric. La maniobra de distracció d'enbolicar.se en la bandera quatribarrada, camuflant camaleònicament la ferum de fems mal compostats de llur pèsim governar amb el pestilent pou negre del país del costat no ens ha d'enganyar. Creure que quan el sistema és una claveguera, ser una rata és la millor opció, no va amb nosaltres Les esmolades pituïtàries del poble treballador català comencen a visitar al otorinonaringòleg i cada volta tenim el nas més fi. Ensumem que el dia dels alliberaments nacional, social i de gènere està al nostre abast.

dimecres, 24 d’octubre del 2012

Ecologia, alegria i bons aliments.

El dissabte 27 d'octubre arriba la 1a bicicletada hortícola! Hi haurà bicis, horts, disfresses, menjar i festa!

Començarem la ruta a les 10h al Jardí de les 3 xemeneies (Paral·lel, 49 - http://goo.gl/maps/y4592) i acabarem amb una bona paella vegetariana a l'hort del Poblenou!!

Tots els aparells sobre rodes són benvinguts i si no en tens cap, vine a qualsevol dels horts! i, sobretot vine al dinar de l'hort del Poblenou!!

Aquestes són les hores de pas per si algú es vol apuntar durant el trajecte:

10h- Jardí de les 3 xemeneies (Paral·lel, 49)
10:30h - Hort del Poble Sec (Passeig de l'Exposició, 34)
11h - Hort del Xino (Reina Amalia, 11)
12h - Hort del Forat (Pou de la Figuera)
13h - Hort del Fort Pienc (Ali Bei, 120)
14h - Hort del Poblenou (Fernando Poo, 4)

Bártulos necessaris per l'expedició:

- Disfressa de verdura, tomàquet, floreta... qualsevol cosa de l'hort (opcional... però... molt recomanable!!!)
- Cadenat per la bici
- Got, plat i coberts (que no siguin d'un sol ús!!)
- Xubasquero (perquè si plou... la festa segueix en peu!!)
- I, samarreta pel regal sorpresa!

Si us plau, feu molta difusió perquè tothom és benvingut!!!

diumenge, 21 d’octubre del 2012

La Flor de Maig torna a estar oberta al barri.

Ahir a la tarda, un gruix de centenars de veïnes i veïns del Poblenou varen reobrir l'ateneu de La Flor de Maig. Aquest històric edifici, tant representatiu del tarannà dels nostres avis, restava tancat i barrat. Símbol d'un bagatge que ens fa ser qui som, les urpes de l'especulació immobiliària ens el volien negar. Però mancats com estem d'espais comunitaris i amb el dèficit d'equipaments que caracteritza el 22@, el perdre La Flor de Maig era un luxe que no ens podiem permetre!
Aquest matí, una assemblea oberta ha reunit una cinquantena de persones per discutir les estratègies més encertades per tal de mantenir els usos socials de l'espai alliberat fa, encara no, 36hores.

diumenge, 7 d’octubre del 2012

El coneixement ens farà lliures!

El pitjor enemic de la llibertat és la ignorància. Per això les maniobres de distracció convergents pretenen ocultar sota la bandera quatribarrada el rosari de corrupteles que ens ha dut fins aquest calvari actual. Les 70,000 families desnonades de casa seva en la comunitat autònoma que governa el "senyor" Mas són una realitat que ja no es pot ocultar ni en la TV3.
Ben cert és que en el país del costat estan igual de malament i que amb uns paràsits de menys l'anèmia seria més lleu, però el mercadeig en el fangar que fa l'actual govern amb els drets socials no és pecata minuta. L'espoli del dret a un futur de tants milers de joves i de la sanitat de tants milions de malats, no té perdó de Deu!

Per això el camí de la salvació nacional i social passa pel damunt dels falsos profetes i no es passeja xino-xano, sinó que es marxa amb les espardenyes de la desobediència civil ben calçades.

dilluns, 1 d’octubre del 2012

Continuem recordant com va anar la lluita.

Per a que la memòria no ens traeixi, res millor que repassar antics vídeos i velles fotos. mirar com anaren les coses i qui hi havia o qui no hi era....

Per això us deixem uns enllaços a tres vídeos que encara no haviem penjat:

La mani-festa del primer aniversari del desalotjament de la Makabra de can Ricart, en dues parts

Part primera

Part segona
 
Una acció artistico-reivindicativa de grafitis projectats amb làser anomenada Efímera filmada en 2006 també recomanem de mirar-la.

Són tres petites píndoles anti amnèsia que deixem a l'abast d'un clic de ratolí, i que per prescripció facultativa no cal repagar un euro per la recepta.

divendres, 21 de setembre del 2012

Veurà Can Ricart una Catalunya independent?

Diu que a les rodes de la història no hi ha qui pugui posar-li pals. Quan una nació com la Catalana decideix aixecar-se per caminar per noves dreceres, els paranys de l'imperialisme no tenen prou barrots per aturar-nos. Que la independència del nostre país és una promesa de futur cada dia més propera, ja no ho dubte quasi ningú.
El que ja no està tant clar és que el dia de l'alliberament quedi alguna nau de Can Ricart d'empeus. L'antic recinte fabril (i actualment qualificat com a bé cultural d'interès nacional) és un guirigall agrumollat i groller, de descampats, males herbes i sostres caiguts, generosament amanits de runa, escòria i deixalles a dojo. Un cop perpetrat el pelotazo urbanístic, el patrimoni arquitectonic no sembla interesar gaire.
  On són ara els que s'omplien la boca amb l'afirmació d'haver salvat Can Ricart? servirà, si més no, la independència per tancar en la presó aquesta canilla de corruptes tripartits i convergents?  Restem a l'espera de respostes!

dijous, 13 de setembre del 2012

El full de ruta convergent.

Despres de  la massiva manifestació en favor de la independència i en contra del pacte fiscal, el full de ruta de Convergència i Unió ha fet un gir de 360 graus i s'ha quedat igual que estava. Això si, amb la perdiu una volta més marejada.
El punyefer pacte fiscal no el volem ni regalat, com tampoc volem una independència on els polítics posfranquistes, que han inflat la bombolla per enriquir als seus "padrins", quedin impunes per embolicar-se amb la bandera d'or i sang.
 La pàtria és molt més extensa del que reconeixen els fins ara autonomistes de la Catalunya central i és un escàndol majúscul com la "nostra" TV3 ha silenciat la presència de milers de Valencians, mallorquins i Nortcatalans, que donaven la mesura justa del nostre territori.

El maquiabelisme lerrouxista de la burgesia catalaneta té sempre la brúixola assenyalant cap a la cartera!

dimecres, 5 de setembre del 2012

Article de Perifèries Urbanes.


Re-cordant Can Ricart: tornant a passar pel cor.  

Dotze anys després de la aprovació del pla “22@”, dues notícies ens demostren l’impacte de llarga durada provocat per la deslocalització de les empreses i per la recalificació urbanística de Poblenou. La Cerería Mas va tancar al març, exactament cinc anys després del desnonament i del trasllat forçós del recinte; a l’abril, quatre persones van morir a l’incendi d’una barraca adjacent al nou Parc Central de Jean Nouvel [enllaç]. Les paraules de Jaume Pagès, ex director administratiu de la Cerería, ens tornen a emportar les sensacions d’aquella batalla que vam perdre, però que no hem oblidat.


el desahucio

“bueno,
en primer lugar, te sientes echado, no querido, violentado. se rompe de pronto el universo ese repetitivo e invariable y, sin avisar, todo zozobra,
nada parece real.
incluso los cambios en el barrio,
los derribos,
no tienen ninguna connotación positiva, sólo resultaban amenazadores,
tristes.
trasladar una empresa es complicado.
es decir,
debería serlo, pq una empresa, por encima de todo,
la forman personas.
eso quiere decir q se trastorna –de pronto- toda la cosmogonía de tooodos los integrantes…
además,
las razones del desahucio, son absolutamente especulativas,
estrictamente inmobiliarias,
económicas,
y eso quiere decir q es un periodo de demanda,
y q por lo tanto,
en plena burbuja,
los precios son prohibitivos….
desorbitados…
es decir: estamos echando la oveja asustada en medio del rebaño de lobos:
el momento más caro de la historia del país
para comprar pisos, fábricas, locales:
cualquier cosa q sea de ladrillo,
q habrá q procurar pagar con una indemnización q casi debe ser negociada con sangre….
sumado al problema del precio del suelo
(ya sea de compra o de alquiler)
la reinstalación es una locura.
incontables normativas, cuya aplicación cuesta dinero, mucho dinero,
han florecido por doquier,
un proyecto de un ingeniero –imprescindible- puede rondar los 6000€,
lo mismo q el permiso municipal de apertura.
el sólo cánon de conexión
de la boca de incendios son 3000€ más. sólo el derecho,
el simple papel!!
el montacargas, una nueva instalación eléctrica…
en el caso de la cerería, las obras de adecuación triplicaron el presupuesto.
locura sobre locura…
luego están los costes añadidos:
la compensación a los trabajadores por desplazamientos (lo q nunca se compensará es la diferencia de tiempo de invertido, ni la posibilidad de comer en casa d algunos…) el reparto de la mercancía,
q se encarece sustancialmente, el alejamiento de la ciudad por lo q respecta a la clientela…
estamos hablando, claro, de empresas q no son “Carrefour” “Zara” o “Mango”
hablamos de empresas, muchas de ellas modestas, pero singulares, con años de experiencia en su haber, con un savoir faire respetabilísimo dentro de su ámbito.
de Can Ricart, salieron los mecanismos de cierre de las puertas del TGV, el pebetero olímpico de Montjuïc en las olimpiadas del 92, los decorados de soldados de salamina, las válvulas de seguridad de la principales petroquímicas de tarragona, las velas de las bodas reales y las de miles de bodas y congresos en la ciudad, como las de los mejores restaurantes, allí se hacían muebles q se vendían luego en las mejores tiendas de la ciudad.
la cerería, q abrió sus puertas en 1853, falleció en 2012… casi 160 años después, transcurridos cinco dsd su traslado”.


la confrontación con el ayuntamiento….

“en francia es maire o ·hôtel de ville,
y etimológicamente, no me dice nada,
pero en castellano, ayuntamiento, si te sientas a pensar en la palabra,
es una palabra preciosa: ‘ayuntamiento’
el común. todos. el clan.
ahhh!!
cómo era posible, entonces, aquella perversión?
joder a 250 familias para beneficiar a una sola persona
(q además, era marqués: el Sr. Federico Ricart, Marqués de Sta Isabel…!)
alucinante!!
el valor del suelo d su propiedad aumentaba centenares de miles de euros, millones,
con una simple recalificación, una leve firma,
de alguien del ayuntamiento.
esa bonita palabra….
era, súbitamente,
como un increíble regreso traumático a la edad media,
a lo feudal:
el reino jodiendo al pueblo para dárselo a la nobleza, el marqués,
todo ello,
gobernando el “ayuntamiento”
el tripartito más a la izquierda q se pudiera soñar:
psc, icv i erc…
(socialistas, comunistas-verdes e independentistas…)
santo rosario!!
Imma Mayol, (icv) comunista, me contestó en la fábrica, a la pregunta, al deseo de quedarnos allí, donde estábamos:
‘si podéis pagar el precio de mercado…’
le respondí
q a la vista estaba q podíamos pagarlo,
pero q quien cambiaban el precio d mercado eran ellos…
q cinismo…..
el ayuntamiento, obviamente, no obraba por el bien común.
decía hacerlo, lo hacía en su nombre, pero en realidad,
era para el bien de unos cuantos,
los mismos de siempre y otros….
como irreal, todo, vamos….
(y además, al final, “ganaban” los malos…)”

empresas obsoletas

“bueno, en el ámbito, en Can Ricart,
no había empresas obsoletas.
había mucha metalistería, a diferentes niveles, pero toda en funcionamiento. desde control numérico, a perforadora láser, hasta la prensa manual. ya dije antes q puertas del TGV salian de Ricson, una de las empresas. los carpinteros –que cerraron- hacían pedidos de la casa de muebles “La favorita” de barcelona, la Cerería llegaba a través de los mejores floristas de barcelona, a los eventos más relevantes. Iracheta –como me acuerdo de Vicente, q yo creo q murió del disgusto!- proveía de válvulas de máxima seguridad a las petroquímicas del sur – y hay q tener cierta solvencia para eso- y proveía asimismo de piezas a la “Ford”…
la cantina…. bueno,
la cantina nos daba de comer a muchos, y café. la imprenta… q tiene de obsoleto una imprenta q funcione y además serigrafíe?
y un almacén de productos de limpieza?
y un despacho de arquitectos?

y un taller de artistas?
y una empresa de productos químicos?
can ricart, eran 16.000m2, un recinto, una unidad.
por eso tropezaron.
pero el ámbito de devastación del 22@ es de 200 hectáreas…!!
cómo se puede experimentar con eso?
- me preguntaba entonces… -
arrasar,
asolar,
matar lo que ya vive, en nombre de un proyecto incierto,
como el tiempo ha venido a demostrar…
q bien le vendría ahora a la crisis,
los puestos de trabajo q se cercenaron allí y en otros lugares
en nombre de un simple cuento de la lechera
en la mente de alguien con poder…
q salvajes!!
de pronto, en la confrontación, t das cuenta q el “ayuntamiento” (tu adversario!!) empieza a mentir….
con la descalificación, el término de obsoletas, diciendo q hay apenas 20 trabajadores… (éramos casi 300!!) en fin….
cuando tu adversario usa la mentira para ganar,
para nada significa q no tienes razón…”

dissabte, 18 d’agost del 2012

Ara fa quasi cent anys.....

En salvador Seguí, conegut amb el sobrenom de "El noi del sucre" va fer aquestes afirmacions:


Davant les propostes de pacte fiscal, fetes per part dels "beneficiaris" de l'espoli del Palau de la música, sembla que el discurs es va escriure ahir a la tarda......

dilluns, 30 de juliol del 2012

Els tanys ferms que no fan figa.

Mentre les economies estatal i nacional, enfrontades a la llum de la realitat, es panseixen com a bledes solejades, hi ha tanys ferms que no fan figa. Celebren exitoses sardinades i obren noves franquícies una cantonada més avall. Les seves llavors arrelen on l'especulació urbanística hi va deixar un descampat i fan germinar esperances de que encara tindrem quelcom per omplir el pap.
Són la cada dia més nombrosa colla dels horts indignats del Poblenou, que Divendres passat varen tornar a la càrrega, oferint al barri una jornada deliciosa de sardines a la brasa. Peix blau a foc lent, entre tomaqueres i esbargínies. mar i terra, sal i hort, gairebé a tocar de la sorra de la platja. Un luxe paradisíac per al que els guiris paguen un dineral. A nosaltres ens varen costar tant pocs eurets que es contaven amb els dits d'una sola ma!

dimecres, 25 de juliol del 2012

La plaga de mosquits, el gran clàssic de l'estiu en can Ricart.

Ja fa dies, els mitjans de comunicació de masses desinformen a la població amb el vintè aniversari dels jocs olímpics de Barcelona. Obliden la repressió policial i judicial que arribà fins al tribunal de drets humans d'Estrasburg ( Condemnant al jutge Garzón per les tortures als "seus" detinguts) i obliden També el gran negoci de l'especulació urbanística en la vila olímpica, inici de la posterior megahiperbombolla. Les medalles d'or a la "més millor hipocresia" estan cada dia més competides.
Mentre tant, les veïnes i veïns de Can Ricart patim totes les conseqüències negatives de l'anomenada crisi econòmica, veiem com davant dels nostres ulls s'ensorra un patrimoni arquitectònic únic en tot el continent europeu i la pujada de l'I.V.A. no és l'ùnic que ens xucla la sang.
Amb la calor, la nostrada plaga de mosquits estivals ha tornat a obligar-nos a triar entre tancar portes i finestres, (coent-nos en el nostre propi suc) o obrir-les i permetre que els paràsits alats penetrin en les nostres llars com polítics en caixa d'estalvis. En el podium dels més odiats, caldria fer una ampliació de superfície per a que els poguerem encabir a tots!
Les fotos que adjuntem, preses avui mateix, són per a que us feu una idea de com va el deteriorament general del recinte.Si mai sentiu algú que digui que s'ha salvat can Ricart, recomaneu-li que obri els ulls a la realitat i passi olímpicament del Matrix oficial.

dimecres, 18 de juliol del 2012

Recordant lluites passades.

La canícula estival és un magnífic moment per a fer memòria de les lluites i batalles contra l'especulació urbanística, que alguns varem encapçalar, mentre d'altres feren de quintacolumnistes ( sota la disciplina de partit dels qui malgovernaven l'ajuntafems).

En aquesta línea, us presentem un vídeo inèdit de l'enterrament de l'antiga Makabra i la okupació del recinte de can Ricart, transformat durant dues intenses setmanes en Can Rikabra, espai de creació artística alliberat.
El vídeo esta en 

http://www.dailymotion.com/video/xs7rwc_entierro-mkb_webcam

 i esperem que us agradi. Quants records atapeïts en 5 minuts de document gràfic d'alt valor històric!

diumenge, 15 de juliol del 2012

Tenen la poca vergonya de continuar dient-li justícia!

 Mentre hem vist que durant tres llargs anys, cap jutge ordenava l'escorcoll dels domicilis de Fèlix Millet i Jordi Montull,( amb el "curiós" silenci de tot l'arc parlamentari al respecte), ara veiem que tres-centes persones que viuen i treballen reciclant les deixalles del barri, demà seran foragitades del seu aixoplug. Altre volta els interessos de l'especulació urbanística passen per damunt de les persones honrades.

L'esperpèntica macedònia del parc temàtic dedicat a la hipocresia de la façana i del turisme de ludopatia i borratxera, continua governant els destins immobiliaris dels nostres carrers.

Fins quan la majoria de la població restarà impassible, fent veure que la cosa no va amb ella? que cal per a trencar les inèrcies que empenyen a creure que és inevitable "Untar-se els dits en remenar oli"?

De moment, ens afegim a la CONCENTRACIÓ SOLIDÀRIA  Dilluns 16, a partir de les 6h del matí

LLOC: La Nau del carrer PUIGCERDÀ 127 Besòs Mar

Esperem que es pugui aturar aquest nou atemptat contra els drets humans més bàsics, per part d'aquests "demòcrates" que amb uniforme, toga o escó, són els autèntics responsables de les pixarades que ens estan caient damunt, mentre la premsa diu que plou!

dijous, 12 de juliol del 2012

Gaudiu del cinema d'estiu ( lliure i gratuit)

Un documental a la fresca de vora mar, envoltats de verdures i bona gent; Engrescadorament recomenable!

divendres, 6 de juliol del 2012

Una gran victòria que celebrem amb molta joia.

La senyora Rosa Talón i l'equip jurídic que l'ha defensat, han aconseguit una victòria legal que, amb una mica de sort, sentarà precedent. Han lograt que es condemni a tres anys de presó i pagar una multa de 18.000 euros pels danys morals, al propietari que ha estat fent-li mobbing durant anys.  FELICITATS,ROSA: LA TEVA VICTÒRIA ÉS LA DE TOTES!

Però ara que ja s'ha demostrat els anys de tortura psicològica que ha sofert aquesta veïna del Clot, ens preguntem:

ON EREN ELS DEFENSORS DELS CIUTADANS MENTRE SUCCEÏEN ELS FETS DELICTIUS?

QUI VA AIXECAR LA VEU EN DEFENSA DE LA VÍCTIMA???

Des de l'associació veïnal de Can Ricart varem fer el possible per visualitzar la injustícia en l'any 2008 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2008/11/fan-fora-la-rosa.html i altre volta durant l'any 2009 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2009/12/fets-consumats.html

Encara que no poguerem aturar la violència immobiliària que patia la Rosa, si més no, li deixarem clar el nostre suport moral i el nostre recolzament en totes les concentracions que es convocaven. No tothom pot dir el mateix:

On estaven els policies, els jutges, els fiscals, que cobren un sou públic, i pel que se lis suposa que han de defensar al feble?

On eren els "senyors" regidors de districte i la seva suposada vocació de servei al país?

On els mitjans de comunicació, la majoria d'AAVV, les O.N.G's que ara protesten per les retallades dels pressupostos pel desenvolupament del tercer món (que els deixen sense sou a ells), ......??????

Els que no estaven obertament del costat del propietari, mantenien una indiferència complice amb la sacrosanta propietat privada. Amb l'honorable exepció de la bona gent dels C.S.O.A.'s i poques persones més, la inmènsa majoria de les entitats polítiques i ciutadanes deixaren en mans del lliure mercat i llur llei de la selva el dret a un habitatge digne. Per això nosaltres, que ferem costat a la Rosa des de que tinguerem coneixement del cas, aixequem la veu ben alt i clar per a dir altre volta: FELICITATS ROSA!!!!, ja saps que t'estimem.

diumenge, 17 de juny del 2012

Els brots verds que no es marceixen.

 Encerclats pel formigó i l'asfalt urbà, rebrotant il·legalment en un antic descampat, hi ha un petit reducte on hi neixen els tanys verd-esperança de la dignitat ciutadana. És l'hort okupa del barri, on s'alimenten el cos i l'esperit d'un grapat d'irreductibles poblenovins.

Ahir Dissabte, la bona gent de l'ateneu enciclopèdic popular varen aprofitar l'espai alliberat per, entre tomaqueres i patatars, fer gaudir al veïnat amb un recital de poesia lliure i gratuït. Els versos de mestres com Martí i Pol, Federico Garcia Lorca, Lluis Llach, Agustin Goitisolo, Vicent Andrés Esteller i Miguel Hernandez ens feren gaudir d'una tarda memorable a les més de 50 persones que ens varem congregar per a la cita.

Sense subvencions ni cap altre ànim de lucre que no fos l'enriquiment cultural, es poden fer infinitat d'activitats lúdiques amb èxits tant espaterrants com el d'ahir.

La vetllada també va ser aprofitada per l'assemblea social del Poblenou per a fer un berenar solidari amb els detinguts per la vaga general del 29M ( per despeses judicials) i els montaditos (pura delicatessen) posaren la guinda més saborosa al pastís sabàtic de musses, verdures i rebel·lia.

dimecres, 13 de juny del 2012

La ferum de corrupció enpastifa tot l'arc parlamentari..

Si escandaloses foren les connivències tripartites amb l'estafa piramidal immobiliària, sembla que els de CiU elevaran el llistó dels tripijocs financers fins a nivells estratosfèrics. Com va dir el filòsof:"No és l'economia, és la moral, imbècils!"

divendres, 8 de juny del 2012

Al Clot, ens hem quedat sense "El Brot"

Amics i amigues d'El BROT son un grup de veïns i veïnes del Clot i d'arreu que s'han juntat per donar suport a la gent del Brot, que des del passat mes d'abril ja no estan al bar del Centre Cultural La Farinera.
Perquè creiem que és important en aquests moments social i econòmics tan difícils mantenir i seguir defensant algunes coses bàsiques com: el respecte i el diàleg entre nosaltres, les associacions, la dignitat i els drets laborals, el recolzar les iniciatives basades en el cooperativisme, les organitzacions autogestionades i alternatives basades en el respecte, l'ecologia, i les lluites socials i de barri.
Per tot això creiem que és important que la gent que potser no coneixia el brot tingui més informació d'aquest quatre anys de bona feina al nostra barri, i així evitar més injustícies a la gent del brot.

4anys d’El Brot al Clot
El Brot és una AssociacióJuvenil i Cultural que va néixer el 2003 a Sant Andreu. Les seveslínies són promoure la cuina vegana ivegetariana, la cultura, el treball horitzontal i cooperatiu, fomentar laparticipació d'aquells col·lectius que poden quedar exclosos dels processos dedecisió i acció pública i promoure propostes i projectes alternatius quemostrin una visió crítica de la societat.
Són membres des dels seus inicis de laFederació d'Entitats Socioculturals i de Lleure L'Harmonia de Sant Andreu dePalomar, creada fa sis anys amb l'objectiu de reivindicar, crear i gestionar unateneu popular i cultural dins el recinte fabril de la Fabra i Coats.
Durant els darrers 4 anys han gestionat elbar del Centre Cultural La Farinera del Clot.
El fet d'estar allà els hi ha donatresultats que valorem molt positivament, tals com:
●     Usuàries del centre cultural i personesdel barri han conegut i gaudit de la cuina vegetariana i vegana, tastantnous ingredients i diferents tipus de cuina.
●     Han creat un espai on persones i col·lectius s'han pogut conèixer i informard'altres  projectes, accions i activitats.Ha esta un punt des d'on s'han articulat materials de difusió i accions anivell de ciutat (Campanya amb la publicació Podem, Jornades d'acciófeminista autònoma Se va a armar la gorda, recull de propostes AssembleaSocial del Clot Camp de l'Arpa, etc. )
●     Han donat a conèixer i han participat enla coordinació dels projectes de gestió ciutadana de Sant Andreu i del Cloti altres barris. Han potenciat i participat en trobades-taller de gestió ifinançament entre Ateneu de 9Barris, Lleialtat Santsenca- Can Batlló, LaFarinera, Casa Orlandai, que han provocat la incorporació de la nostraFederació d'Entitats Socioculturals i del lleure L'Harmonia de Sant Andreu dePalomar en la Plataforma de Gestió Ciutadana de Barcelona i la participació-coorganització del Cicle Expressió Directa (connecta barris, recupera espais).
●     Han fet centenars d'actes com concertsde petit i de gran format, jam sessions, recitals poètics,presentacions de llibres o  documentals,exposicions, tallers de diferents balls, actuacions teatrals,contacontes, sessions de Dj's i VJ's, xerrades, performances,cabarets, etc. a més de col·laborar en l’organització i/o la logística delsactes del Centre Cultural.
●     Han acollit i participat a l'assembleasocial del Clot Camp de l'Arpa i les seves comissions. Han acollit tambémolts altres grups tant per assemblees com per activitats i celebracions, comfent difusió de les seves propostes (esplai SCV, Dones i Comunitat, laPinya, grups d'intercanvi lingüístic, AJIC, CSO La Teixidora, Club Camper,Panteres Grogues, Enginyers sense Fronteres, ATTAC, La Directa, AteneuLlibertari de Sant Andreu, Radio Contrabanda, col·lectius de vegans i vegetarians,associació Candela, Comissió Unitària 8 de Març, Escola Feminista d'Estiu,Diagonal, 4F, Cooperativa La Ciutat Invisible, CSO La revoltosa, Esperantistes,PIAD, No al Pantà de Yessa, etc.)
●     Han creat un espai atractiu i ambpropostes interessants per al jovent del barri, això ha fet ques'apropessin i se'l sentissin seu.
●     Han aconseguit crear 5 llocs de treballamb un funcionament totalment horitzontal, cooperatiu i assembleari.Partint de l'autogestió, l'autofinançament i la comunicació com a mitjà peraconseguir unes relacions laborals lliures d'autoritarisme i mésdemocràtiques.
●     A part de ser un espai de trobada icoordinació de moviments del barri, van cedir la biblioteca especialitzada en moviments socials del Brot al CSO La revoltosa, aportant aixíl'única Biblioteca i sumant-se a la reivindicació de Biblioteques públiquespel barri del Clot.
●     Ha estat per a moltes persones la formade conèixer i fer ús de la Farinera, així com un espai moltaccessible del Centre Cultural. Per a molta gent del Clot i rodaliesha estat el lloc on poder fer una reunió d’amics i amigues, on jugar a jocs detaula, petits i grans, on fer celebracions d'aniversari amb una animacióinfantil, amb una projecció de fotografies o fent unes ballaruques. S’haconvertit en un espai entranyable i ple de bons records.
Sembla que el CentreCultural, durant els últims dos anys ha deixat de valorar tot això positivamenti ho ha convertit en un problema, obstaculitzant, amb una sèrie d'abusos iretallades, desencadenant el deteriorament del tracte de la junta envers ElBrot.
A conseqüència, elsresponsables de la gestió del Centre Cultural La Farinera del Clot handecidit  extingir la col·laboració amb ElBrot, desapareixent al Clot un espai de barri, viu, flexible, de confluències,intergeneracional i generador de xarxes, relacions i pensament crític.
Davant el desert de la“crisis” és desalentador que espais com la Farinera que podríen ser un esperançadoroasis, no siguin més que un miratge! Un cop més, en sintonia amb els moments actuals,avancem cap a la precarització,  l’aturcom amenaça, i la mà dura per a la resolució de diferències, en definitiva unavenç més cap a la uniformització d’una Barcelona empresarial, turística, isobretot submisa.
Perquè som part del Clot,perquè creiem en espais com La Farinera, perquè ens creiem el projecte, lesentitats i la gent que hi ha darrere, per tot això creiem que seria positiureflexionar:
●      Quins centres culturalsvolem?
●      Quin paper tenen les entitats i els veïns i veïnes en la presa de decisions?
●      Quin paper han de tenir elstècnics envers les associacions? El tècnic marca les línies a l'associació ol'associació les marca al tècnic?
●      S'han d'externalitzar elsserveis? Això no és més propi del sector privat?
●      Si és així, què s’anteposa?generar condicions dignes de treball?
●      Entre associacions, lacura, l’entesa i el respecte no ha de ser una prioritat?
●      Per què no s’ha mantingut iimpulsat un projecte de cultura cooperativa i horitzontal?
●      Per què ha desaparegut undels pocs llocs artesà, vegetarians i ecològics del Clot?
●      Per què ha desaparegut unespai clau per a tanta gent i col·lectius?

Prou d’abusos! No volem un Clot sense Brot!

diumenge, 3 de juny del 2012

Pel juny, la falç al puny?

Divendres passat, primer de Juny, davant el ja ex-edifici de la Flor de Maig, hi havia convocat un acte reivindicatiu per denunciar la pèrdua de patrimoni associatiu que significava el desalotjament de l'entitat de la seva antiga seu. Una trentena de veïnes i mitja dotzena de periodistes acudiren a la cita. Es va pujar al balcó enfilant-se a una escala d'alumini per penjar una pancarta i es va llegir el comunicat de torn. Res d'especialment novedós ( amb tots els nostres respectes per a quasi tots els organitzadors).

Una posterior assemblea oberta en la plaça Bernat Calvó, va servir per concloure la jornada parlant de lo humà i de lo diví, recordar batalletes passades i tal i tal. Un altre brindis al sol en una bonica tarda de primavera poblenovina. Evidentment que més val això que res, i que la immensa majoria de la trentena de participants han fet el que han pogut, dins les limitacions de cadascun, per aturar l'especulació immobiliària..... PERÒ LES XIFRES OFICIALS DIUEN QUE AL BARRI SOM 60.000 HABITANTS!!!!!!

Amb tot el que està caient i lo que està a punt de caure, el 99'98% de la ciutadania tenia millor coses a fer (?????). Així es fa difícil aconseguir canviar res. La "resignació cristiana" és el sentiment majoritari d'una població alienada per l'autoengany. Que caldrà per a que el gruix de la gent es desperti? Sembla evident que alguna cosa es fa malament, o potser de l'altre bandol ho fan massa bé?

Calia que un indivíduo que ha colaborat activament amb els especuladors del barri, fent "l'invent" del pou del Món del Parc central, tingués vela en l'enterrament? Quants milers d'Euros dels diners públics es va endur en Joan Maria en la jugada? es vendria barat, o es va embutxacar una pasta gansa? (Recordem que la broma de mal gust del Parc Central ens va costar 24 milion d'Euros). S'equivoca gaire qui pensa que tots són iguals? I els qui no han robat, és per que no han tocat encara poder? Per a quan la tolerància zero amb els corresponsables de l'estafa piramidal, en beneïr uns plans urbanístics de jutjat de guàrdia?

Hi ha qui diu que és més fàcil enganyar a la gent que fer-lis veure que han estat enganyats. Per això, en temps de mentides generalitzades, anar amb la veritat per davant és l'actitut més revolucionària que es pot tenir.

La nostra teoria és que tenim una tremebunda crisi de valors ètics i, fins i tot entre les suposades puntes de llança antisistema ( casals indepes, C.S.O.A., ....), es troba normal que militants d'Iniciativa per Catalunya, que s'han omplert les butxaques amb diners públics durant els trenta anys que ens han malgovernat, estiguessin en la concentració denunciant el que fins fa tot just un any, ells mateixos estaven realitzant !!!!!!   Sols hi mancaven els botiflers d'ERC per acabar d'enmarcar un bonic retaule costumbrista del 22@ i el seu Lerrouxisme postmodern.

No hi ha millor descripció del que sentim que la que fa el mestre Martí i Pol quan escribia :

Vam preservar del vent i de l'oblit
la integritat d'uns àmbits, d'uns projectes
en què ens vèiem tots junts créixer i combatre.
I ara, ¿quin fosc refús, quina peresa
malmet l'impuls de renovada fúria
que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys, crida, barbullent,

la llum d'un temps expectant i frondós.


 

Per sort, tot just a 300m, els dos últims versos esmentats són metàfora materialitzada. Amagat darrera la tàpia d'un solar okupat, "legalment"propietat d'una entitat bancària, hi ha un raconet de pau on sembrar alguna llavor d'esperança. És l'Hort dels indignats, i la collita va deixant de ser una promesa llunyana per a fer-se una realitat tastable. Sense caure en cap institucionalització, amb l'autoorganització per bandera i l'amor a la patxamama amb el que caven trinxeres, es deixen de xarrameques i van per feina. Amb ma ferma i eina esmolada, de la residència d'ancians sorgeixen els braços necessàris per a que "Els catalans, de les pedres en fem pans". Més que falç faran servir dalls i la noblesa dels llaures coronaran llurs argentades testes d'usuaris de casal d'avis. Iaio-flautes for president!.



dimecres, 30 de maig del 2012

Més violència municipal contra el teixit associatiu.

La Flor de Maig va ser una conquesta del barri a finals dels anys 70, a l’inici de la transició. El moviment veïnal va lluitar i aconseguir de l’ajuntament de la ciutat aquest espai històric com un equipament perquè el barri pogués gestionar les seves necessitats culturals i artístiques, així com per potenciar el teixit associatiu que s’estava forjant en el nostre barri.

Aquest edifici es va construir per estar al servei del barri, primer com a Cooperativa de consum, després amb la seva recuperació ha estat el bressol de moltes entitats del barri i de dinàmiques culturals com les Festes de Maig. Ara volem que continuï com espai obert a tot el barri d’acord amb les iniciatives populars que avui dia necessitem. Per això davant la decisió unilateral de l’ajuntament de no fer-se càrrec d’aquest espai i retornar-lo als seus propietaris sense demanar opinió a les entitats del barri en general

PROCLAMEM:
Que no volem perdre la identitat històrica i cultural del nostre barri.
Que volem defensar el patrimoni cultural i arquitectònic del barri.

EXIGIM:
La continuïtat d’aquest espai al servei de les activitats associatives, culturals i artístiques del barri.
La requalificació urbanística d’aquest espai com a un equipament cultural i públic al servei de les necessitats del barri.
La gestió democràtica de l’associació Flor de Maig per les associacions, entitats i col·lectius del barri que es comprometin en un projecte d’Ateneu Popular obert i a servei del barri.


SALVEM L’ESPAI PUBLIC DE L’ATENEU

DIVENDRES 1 DE JUNY A LES 5 DE LA TARDA

CONCENTRACIÓ POPULAR DAVANT LA FLOR DE MAIG

diumenge, 27 de maig del 2012

Renta corporacion fa dació en pagament al Santander.

Segons informen diferents diaris  de l'amonenada informació econòmica, i algun altre pilar del sistema mediàtic, els de la immobiliària Renta Corporacion han fet una dació en pagament als del banco de Santander. La moneda de canvi en aquest joc de penyores és l'antiga fàbrica de La Escocesa, declarada be cultural d'interès local.
Altre volta el patrimoni històric del barri, les persones que vivien en la vintena d'habitatges, els llocs de treball i els espais de creació artística, víctimes de les requalificacions i les permutes de terrenys en els tinglados del 22@. Entre màfies consistorials, especulacions immobiliàries i estafes bancàries piramidals, han enderrocat el nostre passat, han hipotecat el nostre present i han emboirat tot horitzó de futur.
Hi ha qui creu que els Deus són nens que jugen als daus amb els humans. Nosaltres pensem que els arquitectes municipals han sigut canalla malcriada que jugaven a la pinyata amb l'urbanisme del barri: Ells s'han menjat els caramels i nosaltres, després de rebre les bastonades, ara patim les càries de la seva golafreria. Mentre, els regidors continuen lluint llur somriure profident, tant característic del seu càrrec.

dijous, 24 de maig del 2012

vídeo: PRIMER JUDICI A LA BANCA.

Podeu gaudir d'aquest treball que recull l'inici de la protesta indignada davant mateix de les oficines centrals de la Caixa.

El dia 15 de maig després de la festa commemorativa i mediatitzada dels "indignats" a plaça Catalunya, la protesta es va traslladar cap a un dels nuclis responsables d'aquesta crisi, davant de les torres de la entitat financera La Caixa/CaixaBank. En aquest vídeo fem un resum de l'inici de la jornada de lluita amb el judici que va fer el poble contra La Caixa. Desde llavors cada dia s'està fent una cassolada de protesta davant mateix de les torres rebatejades com a torres de Mordor, situades a l'avinguda Diagonal. 
Autoria del vídeo i contacte: suportotal@gmail.com 
Es prega que si es penja aquest treball en un altre pàgina web consti l'autoria com a "suportotal@gmail.com" al costat del vídeo, moltes gràcies.
 més info: http://www.setmanaridirecta.info/noticia/caixa-executa-lamenaca-retirar-publicitat-mitjans-que-difonguin-cassolada-indignada http://twitter.com/#!/search?q=%23lacaixaesmordor

dissabte, 19 de maig del 2012

Dissabte 26, botifarres contra el 22@

En menys d’una setmana arribarà la Botifarrada Popular del Poblenou,  la onzena d’ençà d’aquella primera botifarrada al carrer Llacuna contra el Pla 22@.  Per aquesta edició des de l’Ateneu Popular Octubre estan organitzant una jornada farcida d’activitats, hi haurà actuacions de cultura popular, paradetes de col.ectius, exposicions i el concert de les Mamelles de la Víbria. I com no, el tradicional dinar popular a la plaça Bernat Calbó. El programa és el següent:
12h: Mostra de Cultura Popular
14h: Dinar Popular
2/4 de 4: Actuació de "Les Mamelles de la Víbria".
Durant tot el dia l'Ateneu estarà obert i hi haurà servei de cafeteria desprès del dinar. També podeu venir a tastar les cerveses artesanes Montseny o adquirir el nou marxandatge del Casal. La festa continuarà durant la nit amb el setè Concert Rebel de Maig, organitzat per l’Assemblea de Joves del Poblenou. Podeu trobar més informació al web http://www.jovespoblenou.cat/ També podeu veure la crònica i les imatges de la Botifarrada de l’any passat aquí: http://ateneupopularoctubre.wordpress.com/2011/05/09/gran-participacio-en-la-10a-botifarrada-popular/
Finalment també hi haurà la Fira d'Entitats el Diumenge 27  a la Rambla de Poblenou.

divendres, 11 de maig del 2012

Ruta per la història del cooperativisme al Poblenou.


“Barri proletari per excel·lència, el Poblenou ha estat sempre un bressol de la cooperació social. Un autèntic viver d’experiències d’autoorganització de la classe treballadora que constituí tota una geografia social d’institucions autònomes. Un teixit social compost per cooperatives, però també per societats d’oficis i suport mutu, ateneus, sindicats, mútues, escoles racionalistes o associacions culturals (corals, grups esperantistes o excursionistes).”
Aquest passat és el que es vol descobrir amb la ruta La memòria cooperativa del Poblenou, impulsada per la Federació de Cooperatives de Treball en ocasió de l’Any de les Cooperatives.
 La ruta es fa el dissabte 19 de maig de 2012 i surt a les 10.00 a Can Felipa, cantonada entre els carrers Pallars i Marià Aguiló.
A més de la passejada, es projectarà un audiovisual d’època sobre com funcionava la cooperativa Pau i Justícia, es donarà informació de les cooperatives de consum actuals (com ara La Unió del Poblenou) i es farà un vermut final a la seu de la Flor de Maig, a càrrec de l’Ateneu Popular la Flor de Maig.

dilluns, 7 de maig del 2012

Exemple de defensa del patrimoni històric.

Entre les tranquil·les poblacions de Cabrera i Vallbona d'Anoia, en la llera del riu que dona nom a aquesta bonica comarca, es troba la colònia ecoindustrial, postcapitalista i col.lectivitzada de Ca la Fou. És un intent de vida alternatiu, basat en el cooperativisme i integrat dins de la C.I.C.

Però avui no parlarem d'aquest interessant projecte, sinó més aviat del que hi ha per sota terra: Les restes d'un molí fariner del segle XII.  Després en el segle XVI feren un molí paperer.També hi ha la base de pedra picada d'una premsa del segle XV, una bassa de decantació de fa 150 anys, etc. 

Damunt dels antics molins construiren la colònia tèxtil que amb una turbina Fontaine feia moure els telers. Per donar a conèixer a tothom i totdon aquest patrimoni ocult, han gravat el següent vídeo:

 http://vimeo.com/41473895

Exactament al contrari del que feia l'ajuntafems barceloní tripartit amb un be cultural d'interès nacional com can Ricart. Recomanem veure el vídeo de la xerrada de Manuel Delgado del 2007:
http://blip.tv/dvactivisme/manuel-delgado-poblenou-canricart07-419483

Després de veure els diferents vídeos i fer comparacions, queda clar que qui vol defensar el patrimoni històric actua en conseqüència i qui defensa els interessos de l'especulació immobiliària i els plans urbanístics que ens han dut fins això que en diuen crisi, no volien proves gràfiques de les seves malifetes governamentals.

dijous, 3 de maig del 2012

Cassolada cada dia, per "rebre" al B.C.E.

Aquests primers dies de Maig del 2012, quan l'escassetat generalitzada s'infiltra en el gruix de la societat, tenim el barri esvalotat.

http://www.poblenou.org/2012/05/perill-al-poblenou-cimera-del-banc-central-europeu/

 El congrés de banquers europeus que s'hi desenvolupa (entre el Fòrum i l'hotel Arts), ha omplert d'inseguretat els carrers i les places de Poblenou. Mireu el que li va passar a un grapat de bona gent:

http://www.assembleasocial.poblenou.org/2012/04/27/prou-repressio-policial-al-poblenou/

De manera que recomanem quedar-se en el balcó de casa, fent sonar les caceroles cada vespre a les 21h, fins que aquesta xusma de la pitjor calanya es torni cap a casa seva.

http://www.setmanaridirecta.info/noticia/barcelona-dona-lesquena-cimera-del-bce-convoca-una-cassolada-des-dels-balcons

Ja arribarà el dia que recuperarem la via pública per expressar-nos amb llibertat, endarrere aquesta gent, tant ufana i tant superba! Bon cop al pot, defensors de la terra!