1r de Maig: Ora et labora!

Com enfrontar el dia del treball, quan avui tenir feina és un autèntic miracle? Com actuar quan l'opresió nacional, social i mediàtica converteix la vida terrenal en un fosc infern de mediocritats institucionalitzades? Hi ha qui diu que la política fa estranys companys de llit, però..... Fins al punt de que un grapat d'ateus es pugui deixar capitanejar per una monja benedictina per avançar en un procés constituent? Com es possible tamanya heretgia? analitzem una mica la qüestió:

Vivim en un estat on la ministra de "trabajo" Fátima Báñez i l'autoanomenat representant de la classe treballadora Joan Herrera, comparteixen una curiosa coincidència en els seus currículums laborals: NO HAN TREBALLAT MAI FORA DEL PARTIT POLÍTIC QUE ELS PEIXA!!!!! i on els sindicats "majoritaris" són finançats amb centenars de milions d'Euros, mitjançant pagaments per cursos de formació que fan pena (per dir-ho suau) des del govern que retalla els drets laborals que hipòcritament diuen defensar :-(. Posats a triar companys de viatge, val més contar amb els adoradors de l'anyell d'or, que no pas amb els adoradors de l'or de l'anyell.

Mirant ara cap el panorama dels anticapitalistes, veiem que el sectarisme dogmàtic amara (amb ben poques i honroses excepcions) quasi totes les organitzacions "presuntament" combatives. Tant se val si la comparació es fa entre anarcoapàtrides i anarcoindepes, com entre trosquistes i maoistes, ecologistes, feministes, punkis o hippy-flowers: preocupa més discernir qui té la revelació de la veritat veritable, o el gurú amb el melic més maco, que militar amb dignitat en algun front unitari. Les seves encícliques pixen constantment fora de test.

La recerca desesperada d'un mínim d'honradesa en els principis i coherència amb el que es predica, empeny cada dia a més gent a fer provatures tot lo antinatura que volgueu. Però és que cada dia es fa més difícil veure ni un sol pam de net en tot el panorama (Català o mesetari). El corruptòmetre peninsular està sortint-se d'escala i el nivell intelectual de la majoria de mitjans (des)informatius es troba a l'alçada del betum de les sabates d'en Torrebruno.

Mentrestant, els responsables de les retallades maregen la perdiu amb un suposat referèndum, ja ens han canviat la tisora per una motoserra, els aturats batem tots els records europeus, es criminalitza impunement qualsevol dissidència del discurs oficial i un tel d'amnèsia generalitzada impedeix que quasi ningú es pregunti com hem arribat fins aquí. (Estem convençuts de que CiU serà el nou Aloe Vera del segle XXI, doncs quan més se'ls investigui, més "propietats" se'ls descubriran!).  Exemples de lluita tant impresionants com els dels nostres germans Sahrauís ( mireu http://www.youtube.com/watch?v=KT480sFZsbY ) són del tot impensables en aquest país de panxacontentes i bocamolls, líders "carismàtics" amb els calçotets llufats i "pals de paller" pajillerus corcats de corruptes :-( A aquestes alçades, ja hem perdut fins i tot la sobirania alimentària i cada volta estem més propers a la situació del rai de "La Medusa".

Per això ens declarem obertament a favor de http://www.procesconstituent.cat/llistat-adhesions/ que ja sobrepassa les 26.000 adhesions. i ho fem amb el cap ben alt, bo i recordant que pel proper 1r de Maig cal que sortim totes juntes al carrer, a plantar cara, dons lo cristià no ens pot distreure de lo valent!