El dia de la marmota i els cants de sirena electorals.

 Divendres passat, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament signaren l'acord de la cessió de 6.800 m2 dels 25.000 m2 que te el recinte de Can Ricart: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2015/02/039.html?utm_content=bufferd893e&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer
  Varen concretar així la cerimònia d'escenificació d'una notícia del 2013 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/07/enesimes-promeses-cero-credibilitat.html  com si estiguérem en el dia de la marmota. Però no sols perquè sembla que se repeteixi el déjà vu,  com si no haguessin passat dos anys.També perquè senyors vestits "d'alto copete" decideixen si demà farà "sol y buen tiempo". Es coneix que la campanya per les municipals agafa velocitat de creuer i alguna cosa havien de dir que farien. Els cants de sirena electorals refinen en llurs gargamelles, que sonen amb veu d'orujo i Casalla. https://www.diagonalperiodico.net/global/25633-algo-va-mal-con-smart-cities.html
Però sonoritats etíliques a banda, que ens estan dient? Que la Universitat de Barcelona invertirà uns 15 milions d'Euros en reformar 3 naus? Pujaran les matrícules als estudiants o baixaran el pressupost de recerca, per restaurar el patrimoni arquitectònic? 
I la participació ciutadana? Volem les veïnes uns magatzems solitaris?, "els serveis tècnics audiovisuals, el servei de restauració de documents i llibres, part de l’arxiu històric de la Universitat de Barcelona i altres arxius de material creatiu i audiovisual" en unes naus que fins al 2005 estaven generant 250 llocs de treball?
I la resta del recinte? Els 18.000 m2 que falten, continuaran deixats de la ma de les administracions, deteriorant-se de manera irreversible?
El gran monstre bicèfal de la corrupció immobiliària continua servint-nos passat en copa nova, com denunciàvem ja en 2009 recollint unes conegudes estrofes del Sílvio Rodriguez http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2009/04/el-gran-monstre-bicefal.html  

I cansats de la cançó de l'enfadós municipal, avui proposem aquesta altre que canten Ester Formosa i Adolfo Osta, de Moussu T en el seu espectacle "La vida, anar tirant", en traducció catalana de Joan Casas: "Per la finestra" (Par la fenêtre, CD Forever Polida - 2006) amb la que ens sentim profundament identificats com a barri, doncs sembla que descrigui el Poblenou i no Marsella.

 https://www.youtube.com/watch?v=kkXXo6OqxSs

Si treus el cap per la finestra

pots veure un bocinet de mar

i velles grues avorrides

sense ferralla per menjar.

El sòl esclafa molls i barques,

ho aplana tot com un martell.

Una àncora abandonada

enyora l'ombra d'un vaixell.

Posa't la brusa florejada

per saludar aquest sòl que fa;

seràs de totes la més maca,

segur que m'haig d'enamorar.

Davallarem per la costera

que duia al desballestador,

en el temps  en que la classe obrera

encara creia en mons millors.

Foragitaren la misèria

portant ben lluny els obradors,

aquí l'atur ens desmanega,

allà escanyen treballadors.

Caminarem fins a la platja,

tot vorejant antics tallers,

i oblidarem allò que ens manca

davant el blau del mar i el cel.