Ahir va fer un any del darrer enderroc patit en Can Ricart: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/01/any-nou-vells-costums.html L'aspecte que presenta el recinte es veu clarament reflexat en les dues primeres fotos que acompanyen aquest text. Semblaria que res ha canviat en el llarg procés de deteriorament progressiu del bé cultural d'interès nacional.Avui ja fa un mes i 20 dies, des de que els bombers entraren en la part privada del recinte, per apagar el darrer incendi en les naus abandonades: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/11/bombers-que-es-trepitgen-la-manguera.html.
Des de llavors, la porta de la tanca del carrer Perú resta oberta, donant lliure accés a la part privada del recinte a qui vulgui passar. Això ens ha permés comprovar el canvi de perfil dels recollidors de ferralla. Fins ara, sempre eren homes que rondaven la cinquantena els que es dedicaven a aquestes tasques. Però resulta que també hi ha dones joves que "treballen" en aquest ofici. Mireu https://www.facebook.com/aavv.canricart/photos/?tab=album&album_id=1161014440660511
Fins ara no havíem pensat en els sense sostre ferrovellers des d'una perspectiva de gènere, i ens caldrà reflexionar força al respecte. Quan més hi penso, més clarament me n'adono de les dificultats afegides que deu de patir en l'entorn en el que se veu abocada a conviure. El fet de ser jove i dona no li deu de posar gaire fàcil.
Potser seran les dates en les que ens trobem, o el fet de que en Poblenou els darrers estables desapareixessin de les lleteries cap el 1950, o que les naus de la part privada no tinguin porta, i que dones joves hi circulin..... Però a lo millor, lo següent que ens restaria per veure és que demà, dia 25, una embarassada donés a llum en l'antic recinte fabril. Com que coses més curioses s'arriben a veure, potser que anem preparant algun poema com aquest, de J.V. Foix, per si en Can Ricart hi hagués novetats...
HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA
Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.
El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, somnàbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.
El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.
El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.
Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.
Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.
La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ja novetat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada