Overbooking i comiats de solter.

La massificació "turística" del barri per setmana santa ha arribat fins a la torre de Can Ricart.
Diferents grups d'adolescents s'aglomeren en els punts d'accés al salt de la tanca i per les escales per pujar i baixar d'aquest BCIN de propietat municipal.
Entre grafiters, sense sostre, passavolants, artistes d'Hangar i animalons de similar pelatge, sembla que la ruta d'Indiana Jones que proposavem en 2010 acabarà per morir d'èxit: http://salvemcanric/…/la-ruta-dindiana-

Però la cosa no s'acaba aquí, ni molt menys. Diu que la crisi esmola l'enginy: Finals desfasats per a comiats de solter? Ja no cal llogar un vaixell i anar a aigües internacionals com feien en la sèrie "Els Simpson" (Veure https://www.youtube.com/watch?v=QewL0bkW7ZA).
El territori sense llei de Can Ricart queda molt més cèntric que alta mar, i ningú cobra entrada ( Si més no, de moment).
En les fotos 4 disfressats de pantera rosa intentant sobreviure a la ressaca sense morir en l'intent...

Ni tant sols els dies de pluja no acaben de dissuadir als "turistes" habituals, que malgrat el diluvi que pugui caure, tornen a visitar la torre. Es coneix que des d'allà dalt, la tempesta seria molt més emocionant... I a continuar llençant pedres a les taulades !!!!

Ben bé és allò que cantaven els Sopa de Cabra:
"Rius de gent malferida corren sols escopint el seu fracàs
ja vençuts, esperaran com sempre han fet, l'aventura d'una nit
mentre ploren de ràbia i per amor a un nom inexistent
mentre riuen dins núvols passatgers cada dia més distants.

Corren sols, seguint pistes per trobar el refugi de l'acció,
un amic que no estigui massa vist, o una ofrena de la carn
que a vegades, quan s'apaga el primer foc, pot fer encara més mal
i així acaben, quan ja tot ha passat, cremats per la veritat i cridant.

Podré tornar enrere quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard.

Són germans d'un camí que no ha tingut mai sortida ni final,
saben bé que el futur és la foscor i que el negre és el color
d'una bandera, bruta i plena de sang, que els hi han posat a les mans
però no es rendeixen, somien il·lusions fent himnes de cançons i criden.

Podré tornar enrere quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard."