dimarts, 26 de març del 2013

La veritable mascota del barri

El senyor Ritxi witxi ens ha dibuixat la veritable mascota del Poblenou. Ben cert és que alguna mala llèngua qualifica el resultat com a "hijo de perra" per la seva relació paterno-filial amb un gos parit en Palo alto, però això no va evitar que partits polítics, institucions i entitats socials l'han estat acullint de molt bon grat entre els seus braços des de fa molts anys.

Tot i el seu aspecte inofensiu, té potents propietats al·lucinògenes, com aquells gripaus que els llepes la pell i ho veus tot de color diferent. Fruit dels seus efectes damunt les neurones de qui l'adopta, hi ha qui fins i tot ha donat suport a ulls clucs al 22@ i les seves barbaritats urbanístiques.

L'aventatge principal d'en Cobri és que, al principi, no afecta a la salut de qui l'adopta, sinò a la dels seus veïns i veïnes. D'aquesta manera, al igual que la planta carnívora de la botiga dels horrors, pot creixer indefinidament. Però igual que aquella, a la llarga, devorarà als seus adictes poseïdors. I es que la que el tripartit ens venia com la millor botiga del món, ha acabat per menjar-se tot allò que més estimavem!

diumenge, 17 de març del 2013

Enric Duran ( i d'altres), en la calçotada del Poblenou.

Fa tant sols una estona que hem omplert el pap amb una deliciosa calçotada desobedient en l'hort indignat del Poblenou. Coincidint amb la crida a la revolució integral i la jornada d'actes descentralitzats, el convidat d'honor ha estat el company Enric Duran. Ell no ha pogut estar entre nosaltres en carn i os, doncs s'ha vist forçat a l'exili polític, amb una petició fiscal de 8 anys i un ordre de cerca i captura dictada pel jutjat. Però el seu exemple de lluita ens acompanya i el nostre homenatge ha estat posar un dibuix seu de cap de taula.
Els que si que han vingut són les bones gents de La Teixidora, La Protestona, La Flor de Maig, exmembres de la plataforma veïnal contra l'especulació.... i totes les hortelanes de les rodalies i bona part del veïnat :-) 

Però ens segueix donant-nos molta grima  la presència entre tanta gent honrada, de destacats col·laboradors amb els plans urbanístics especulatius del 22@. Ens referim al "senyor" Manel Andreu i al "senyor" Joan Maria Soler, que sota la disciplina de partit de Iniciativa per Catalunya feien el joc del policia bo i el policia dolent amb ajuntament i A.V. del Poblenou. Dona ràbia i vergonya aliena que la resta del barri no faci res per passar comptes amb aquests indivíduos, per les seves gravíssimes responsabilitats en "consensuar" els plans urbanístics que ens empenyien descaradament cap a la gentrificació a canvi d'ells saben què.( sabem que en Joan Maria va "vendre" lo dels Pous del Món al Jean Nouvel, però caldria veure a quin preu ho va cobrar i quants dels 20 milions d'Euros de diner públic que va costar el parc es va embutxacar, mentre callaven davant l'escandalós P.E.R.I. de Diagonal Mar). El que si sabem segur és que a nosaltres no ens tornaran a enganyar, com quan en Manel Andreu va encobrir al Salvador Clarós i al Joan Roca quan ENS VAREN ROBAR LA LLISTA DELS CORREUS ELECTRÒNICS DELS SÒCIS DE LA COMPANYIA CIUTADANA DE CAN RICART, PER IMPEDIR QUE LA PLATAFORMA SALVEM CAN RICART ADVERTÍS DE L'ENDERROC QUE S'ESTAVA PRODUÏNT EN LES NAUS DE 1853!!!!!!

Ara que la seva opció política està en l'oposició, pretenen donar-se-les d'esquerranosos, però al veïnat de Diagonal 55 o a les afectades del P.E.R.I. del'eix llacuna, o a les afectades pel Parc Central, les varen deixar traïdes i fotudes en nom de la "renovació" del barri. Les seves "bones accions" respecte als sense papers del barri no poden rentar tant de pecats com  acumulen. Ja diu la cançó que en el tema del quintacolumnisme: "Si un traidor puede mas que unos cuantos, estos cuantos no lo olviden facilmente"

Però tret d'aquest regust amarg, per la presència d'aquests dos impresentables venuts a la subvenció municipal, la resta de la calçotada ha estat més dolça que agre. N'esperem ja la propera edició de l'esdeveniment.



dimecres, 13 de març del 2013

Continuen desballestant-nos el patrimoni cultural del barri.


La destrucció del nostre patrimoni cultural continua sense aturador. La llarga agonia de l'únic Be cultural d'interès nacional (No tant sols del barri, sinò de tot el districte de Sant Martí de Provençals) http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_districte_de_Sant_Mart%C3%AD quasi mereix una eutanàsia digna.

 Una gran foguera de les vanitats que incendiés el recinte ( amb algun que altre corrupte tancat dins la torre del rellotge) o uns quants quilograms d'explosius que obrissin un cràter en les dures consciències dels "responsables" polítics. La complicitat per acció i omissió de l'ajuntafems i la conselleria de cultura no canvia, malgrat les sigles del partit malgovernant ho facin.

La imperiosa necessitat empeny cada dia més ferrovellers passavolants a desballestar el poc que encara queda en peus de les naus de 1853. La silenciada mort i posterior esquarterament del cadàver, sense enterrament oficial, sense plany ni dol per part de tanta entitat que s'omplia la boca "en defensa del patrimoni històric i arquitectònic", però amb alegre repartiment de les engrunes de l'herència, ens fastigueja profundament. Quasi tant fàstic, com veure conciutadans remenar les deixalles de la gran especulació per poder menjar calent i no del contenidor d'escombreries.

dimarts, 12 de març del 2013

Activitats desobedients per la setmana.


Demà Dimecres, en La Flor de Maig, comença una campanya de suport mutu per catalitzar sinergies en pro de l'autorenda. Enfront de la misèria capitalista, cooperació i xarxes de treball conjunt. Pretenen organitzar sopadors setmanals i pel proper dimecres ja tenen preparat la continuació.

 http://recooperem.wordpress.com/


Diumenge, en l'hort indignat, la segona calçotada sediciosa i subversiva. Enguany, amb el company Enric Duran en l'exili (per deixar en evidència el sistema de concessió de crèdits) proposant-nos una revolució integral alegrement desobedient.

I perquè l'autosuficiència és la mare de la capacitat de resiliència, per Setmana Sant res millor que les jornades que s'organitzen en Ca la Fou.

http://www.calafou.org/ca/node/330 

La desobediència al sistema empeny la seva caiguda. I com la fruita podrida que s'esclafa contra la duresa del terra, deixarà esquitxat de puré pudent tothom qui estigui a l'ombra d'aquest arbre bord neoliberalista.

dimecres, 6 de març del 2013

Que la terra et sigui lleu, comandante Chavez.


Ahir va morir un president patriota, dels que no amaguen cap comte corrent a Suisa. Ni un de sol dels polítics peninsulars postfranquistes li arriba a la sola de la sabata!

L'únic president que va dir alt, clar i amb totes les lletres que aznar era un feixista (previ al famós "porqué no te callas" del borbó). L'únic que acusà públicament a Bush de fer ferum de sofre, un dels pocs amb prou dignitat per a enviar als Ianquis al carall abans de permetre que emprenyin a un país veí.

Però la campanya mediàtica contra seu acusant-lo de dictador, populista o devorador de nens crus no ha conegut descans. Recomenem el documental de l'Oliver Stone http://www.youtube.com/watch?v=6xjXbH0FHUk   i aquest vídeo de l'Eduardo Galeano  http://www.youtube.com/watch?v=9I0WZFi99jw&feature=youtu.be
que en parlan per denunciar la difamació.

D'altres, però, repetint 1000 vegades la mateixa mentida pretenen aconseguir que ens pensem que és veritat. Un "rara avis" que rectifica despres de difamar d'oides el tenim en http://www.youtube.com/watch?v=KURJFZYCUV0&feature=youtu.be

Des de el nostre temps i espai petits, et desitgem un bon viatge cap on sigui que creiesis que traspaves. Fins a la victoria i més enllà, et dediquem aquest record i una canço d'en carlos Puebla http://www.youtube.com/watch?v=GPCnWJHx6xw 

Aquest Dimecres a les 18h al consulat de Veneçuela (Metro L1 i L4 Urquinaona) conentració d'homenatge a la seva dedicació a la lluita antimperialista.

dilluns, 4 de març del 2013

El festival Pobrenou pel 8, 9 i 10 de Març.

Ja està publicada la programació del festival Pobrenou 2013 en:

 http://pobrenou.wix.com/festival#!__talleres-2013

La que serà la quarta edició d'aquest fenomenal festival autogstionat de les arts escèniques i performàntiques, es desenvoluparà entre La Nave espacial i Bolivianow. Malahoradament, Arkatraz ja no pot participar com en les edicions anteriors, per desalotjament i enderroc. Ens agradaria poder pensar que La Nave espacial correrà millor sort, davant el judici que el proper 28 de Maig té convocat al respecte de l'okupació de les naus abandonades (de les que es van empoderar ja fa cinc anys). Però molt ens temem que el judici sigui un simple paripé de tràmit i que l'esperit fantasmagòric del 22@ torni a sembrar de sal un terreny tant fèrtil per a la creació artística. Tant de bo que aquesta volta, les tornes canvien per a bé de tot el veïnat del barri, i que per molts anys conservem i gaudim d'aquesta riquesa cultural.  http://setmanaridirecta.info/noticia/torna-festival-pobre-nou-reivindicant-mes-que-mai-espais-alliberats

dimecres, 27 de febrer del 2013

Decreixement: De grat o per força!

La fal·làcia del creixement econòmic indefinit, en un planeta on els recursos són limitats, s'estavella estrepitosament contra el mur de dura realitat. L'estafa piramidal i faraònica (mal anomenada crisi), amb la que topa de nassos tota il·lusió de futur, emergeix de l'oceà de mentides com iceberg titànic que ens condemna a un naufragi anunciat. La mamella de la Patxamama ja no raja. Mentre, l'orquestra mediàtica continua entonant valsos neoliberals, polques parlamentàries i balls de bastons descoreografiats.

Enfront d'això, nosaltres us proposem d'informar-vos mitjançant la magistral xerrada del catedràtic Carlos Taibo en la universitat de Toledo:
 http://www.youtube.com/watch?v=jtIBh_VSQa4

I un cop informades, posar-vos les piles i implementar els diferents processos amb múltiples accions concretes. Des de fer-se sòcia de una A.M.A.P. com La Unió del Poblenou i/o participar d'algun hort indignat del barri, associar-se a la Cooperativa Integral Catalana i/o l'Auera Social, fins recolzar accions més puntuals com la que s'esdevindrà el proper Dissabte en la Verneda. Convoca la Xarxa Comunitària:

3a TARONJADA RESILIENT!! COL.LABOREM AMB SANT MARTÍ LA VERNEDA EN TRANSICIÓ.
QUEDEM DISSABTE 2 DE MARÇ A LA PLAÇA SOLEDAD SOLEDAD GUSTAVO A LES 11h. PER FER COLLITA DE TARONGES ALS ARBRES DEL BARRI QUE FAREM SERVIR PER FER UNA MELMELADA BONÍÍÍÍÍSSIMA!! TOTES CONVIDADES!!!
Plaça Soledad Gustavo: Entre Selva de Mar i Julian Besteiro. Darrera de la xurreria que hi ha al costat del bingo de la Rbla. Guipuscoa. Metro Sant Martí L2.

La mateixa tarda de Dissabte, a les 18h en l'Aurea Social  ens explicaran que és això del Permablitz i gaudirem un concertet en directe, recital de poesia, menjar i beure i bona gent....

dissabte, 23 de febrer del 2013

La Nave Espacial, amenaçada de desalotjament.

Una de les vergonyes culturals més grans d'aquesta dècada en la nostra ciutat ha estat el maltractament municipal sistemàtic als i les artistes de circ. L'amalgama pseudoanrko de la faràndula fonambulsta i cabaretera, nòmada i transhumant, mestissatge de lo políticament incorrecte i la transgresió de la lògica capitalista, és i ha estat molt mal vista pel consistori de la millor botiga del món.

En el nostre sofert barri del Poblenou, hem sigut testimoni de dues mostres d'aquest empobriment social i de la pèrdua d'una riquesa humana irrecuperablement irrepetible. La primera d'aquestes astracanades cafres la protagonitzà l'exconseller d'interior d'Iniciativa per Catalunya, El "Hippyflowers" Joan Saura, en foragitar a La Makabra del nostre recinte de Can Ricart, en benefici de l'especulació immobiliària que tantes vegades hem denunciat des d'aquest blog. La segona, el desalotjament de l'antic C.S.O.A. Artkatraz, al Carrer Almogàvers, del que també vàrem parlar abastament en el seu dia.
Ara sembla que volen rematar la trilogia, i a La Nave Espacial la volen condemnar a patir el mateix destí que llurs anteriors companyes. Però la destrucció d'aquest patrimoni "intangible" perjudica greument al veïnat, per "enriquir" económicament als traficants urbanístics, generadors dels allaus de misèria (en el sentit més ample del terme) que ens han colgat el futur sota tres pams de merda.

La bona gent que se curra festivals tant guapos com el del Pobrenou, haurà de marxar del nostre entorn, a la recerca d'una localitat prou intel·ligent com per a conservar  el regal de la seva existència. Un present com el que ens fan cada dia les malabaristes ditxaratxeres de La Nave Espacial, honrant les naus industrials abandonades amb la seva presència creativa i recreativa. No ens podem permetre el luxe de tornar a perdre-les per tercera volta, pel major profit lucratiu dels responsables d'això que en diuen crisi.

divendres, 15 de febrer del 2013

Que el bosc de corrupció no ens amagui l'arbre de Can Ricart.


La densitat dels esbarzers i de les enfiladisses que conformen el tupit sotabosc de les corrupcions no deixen passar la llum del sol. Literalment, no n'hi ha pas un sol pam de net en quilòmetres al voltant. La llista de "presumptes" (que ho neguen tot) i d'imputats (que "casualment" passaven per allí) va des de la sacrosanta institució monàrquica fins la més alta judicatura, i des de la presidència de la patronal fins els sindicats majoritaris (que, entre d'altres coses i com a tall d'exemple, estaven representats en el patronat de Caixa Catalunya mentre la presidia un "suposat" cleptòman del calibre de Narcís Serra i amb el seu silenci eren còmplices necessaris de la seva posterior bancarrota).
Entre aquest quatre punts cardinals de la geografia corrupte que magnetitzen el Nort de totes les brúixoles, tenim un triangle de les Bermudes (Atapeït de sobres, I.T.V.'s, casos Palau, i requalificacions urbanístiques diverses o vàries). Orientar-se i avançar sense moure's en cercles, dins d'aquesta selva curulla d'escurçons i sangoneres, no resulta gens fàcil.
El punt de referència d'aquest blog ha estat (Fins ara) l'escandalós cas de la destrucció de l'antic recinte fabril de Can Ricart (i rodalies), a mans de l'especulació immobiliària. Així que serem tant originals que girarem l'esguard cap els orígens, i mirarem que s'ha n'ha fet de la qüestió i del que l'envolta.

Un recinte fabril com el de Can Ricart enderrocat, per enriquir al Marquès de Santa Isabel amb una plusvàlua de 109 milions d'Euros. Una teòrica casa de les llèngues, que ha mantingut amb desenes de milions de diners dels nostres impostos a trepes, paràsits i xupons, per a literalment no concretar-se en res de res!!!!.  Llocs de treball, espais de creació artística i patrimoni arquitectònic, sacrificats a la totpoderosa deessa de la bombolla.

Però també en la vorera d'enfront, les coses són tallades pel mateix patró:

Durant l'estiu del 2010, l'amic Rafael del Barco Carreras explicava en el seu blog l'escandalós inici de Diagonal Mar
http://lagrancorrupcion.blogspot.com.es/2010/08/john-rosillo-la-primera-piedra-de.html
Nosaltres, en la primavera del 2011 seguint l'assumpte, tenim publicat com va afectar al veïnat en:
http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2011/05/que-ha-passat-en-diagonal-mar.html
però en el 2004 ja hi havia el vídeo dels afectats, denunciant el seu cas, en:
http://www.desorg.org/media/video/flv320x240.php?file_id=334&project_id=1088

Amb tot això, cap policia, ni jutge, ni fiscal, ni periodista, ni partit politic amb representació parlamentària, ni entitat del barri o similar, va iniciar una sola investigació que conduís a tancar ningú a la presó!

Tampoc ningú està encausat pel bunyolític parc central del Poblenou, ni pel lamentable nyap de la plaça de les Glòries o pel ruïnós edifici públic del Fòrum. Caldrà que una examant despitada pategi el munt de merda del 22@ o que un expolicia sigui acomiadat sense finiquito d'alguna agència de detectius privats i entregui dossiers a discreció. Però potser llavors ja hagin caducat les penes i prescrites les multes, o arribi un indult incestuós, o un acord prostitutiu entre les dues parts putatives de ser amancebades....

dimecres, 13 de febrer del 2013

El genocidi econòmic no coneix treva.

Avui, desgraciadament, tornem a tenim novetats luctuoses en front econòmic:
Mentre en l'illa de Mallorca es suiciden dos jubilats que estaven a punt de ser desnonats de casa seva per impagament, en la comunitat autònoma de la Catalunya central, directius de caixa Penedès robaren 31'6 milions d'euros per tenir una còmoda pensió.

Però, per si amb això no en tinguessim prou, en el front judicial........

Mentre a l'Enric Duran li demanen 8 anys de presó per deixar en evidència els tripijocs crediticis de la banca, la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, considera que no havia de ser ella qui denunciés el suposat cas s'emblanquiment de diners per part de Jordi Pujol Ferrusola (i es queda tant ample)!!!!

En la nostra guerra de cada dia, sembla clar que aquella fàbula d'Alí Baba i els 40 lladres, era un simple conte per a nens, comparat amb la terrorífica realitat bèlica en la que ens ha tocat malviure.

 Amalgamant el camarot dels germans Marx amb la matança de Texas, dibuixariem un esboç cinematogràfic mig estrafet de sang i sutge, qual retrat robot de la consciència social imperant que ens rossega aclaparadorament.

dissabte, 9 de febrer del 2013

Una nova víctima mortal del terrorisme inmobiliari.

Francisco Lema Bretón, ahir al matí ja no va poder resistir-ho més. En tornar de deixar sa filla de 8 anys en l'escola, va recollir el correu de la bústia, va pujar al pis, i en veure que hisenda li reclamava 22.000 Euros d'impostos per l'habitatge del que ja havia fet dació en pagament, amb la carta a la ma va saltar pel balcó avall.
L'estiu de l'any passat ja va fer un intent de suïcidi, tallant-se parcialment el coll davant la sucursal bancària que el desnonava. Després va denunciar la seva situació econòmica i familiar en aquest esgarrifós testimoni videogràfic titulat "con la sangre al cuello", que li servirà d'epitafi:
En Fran era activista de la plataforma Stop desaucios de Córdoba. Massa bona persona per fer-lis mal a ningún dels responsables polítics o econòmics de la seva situació desesperada, una alienació produïda pel col·lapse l'ha abocat a morir esclafat en colpejar la vorera des d'un quart pis.
És més que obvi que aquest crim econòmic té uns quants còmplices necessaris. Tant evident com que cap d'ells enfrontarà càrrecs davant d'un jutge. Mentre tant, pocavergonyes com en Duran i Lleida tenen la barra de afirmar que en Mariano el "Sobrecogido" no cobra suficient sou i que se sent amenaçat per les paraules de l'Ada Colau en el congrés "de los imputados".

A l'hora, el web del corruptòmetre estatal se surt d'escala i no té prou capacitat per incloure l'allau de casos que el desborda. La corrupció és la sang del sistema cleptocràtic i l'aire dels seus pulmons.

dijous, 7 de febrer del 2013

On ets, Democràcia?

On ets Democràcia? Ningú et veu enlloc!

No sents les nostres veus atronadores, que et parlen entre perills?

T'has desentés d'escoltar als teus fills?

ADEU, "DEMOCRÀCIA", ADEU!!!

Imatges televisives que demostren que els MoSSos falsifiquen informes policials per a criminalitzar manifestants: http://www.youtube.com/watch?v=5XUmIqjwLto

La fiscalia demana 18 mesos de presó per un manifestant que denunciava per tortures als MoSSos d'esquadra: http://www.publico.es/450190/la-fiscalia-pide-ano-y-medio-de-carcel-para-el-joven-que-denuncio-a-los-mossos-por-tortura i l'esfereidor testimoni del manifestant detingut, de com van anar les tortures en: http://www.youtube.com/watch?v=kEtWhf9WMrk&feature=youtu.be

Això de que "callis i estiguis com ausent", els hi agrada tant als tertulians de TV3, que et defineixen com "Estat de dret" :-(

dimecres, 6 de febrer del 2013

La sabata d'Ada Colau

La lluita per la justícia social de la gent com l'Ada Colau mereix tot el nostre reconeixement. Des d'en Jon Idigoras als anys 90, cap representant electoralment elegit en les urnes havia dit en el parlament escanyol tantes veritats en la cara dels corruptes com ha fet ella.

http://www.youtube.com/watch?v=LtNBnc6khHg&feature=youtube_gdata_player

Els responsables de deixar el país i l'estat hipotecats per les properes dècades, mentre ells s'enbutxacaven inmoralment sumes multimilionàries, tenen la poca vergonya de "victimitzar-se" dient que són objecte d'amenaces per part de qui els assenyala amb el dit i verbalitza el dessig de llençar-lis sabates. L'Ada ho va fer més aviat al estil de Nikita Khrusxov, quan el cos li demanava quelcom més semblant a lo de Montazer al Zaidi.

Doncs dedicat a la dignitat "artística" de les sabates de les grans persones com l'Ada, desgastades de tant xafar carrer per defensar el dret bàsic de l'habitatge per a la gent, us deixem amb el magnífic poema de Palau i Fabre (llegit magistralment per l'Emili Manzano)

http://www.youtube.com/watch?v=D-2_dyOWykU

A continuar trepitjant fort, amb passa ferma! I ens veiem el dia 16 de Febrer a les 17h en plaça Universitat, per a seguir caminant plegats :-)

dilluns, 4 de febrer del 2013

Massa sobres per alguns que no han enganxat mai segell!

 
Dedicat amb tot el nostre "carinyu" als sobres del 22@ que encara estan per investigar. Però també als que ja coneixem "sobradament", tot i que sembla que no són delicte, com ara el repartiment d'ordinadors portàtils que industries de la guerra com Indra feren a diferents entitats del barri, fins a càrregs de directiu en TMB amb 75. 000 Eurakos/any per "algun" exregidor del districte de Sant Martí de Provençals.

diumenge, 3 de febrer del 2013

Per poder anar tirant, entre tant de xoriço!

El refraner popular és extraordinàriament ric en metàfores, recollint savis consells per a solucionar tota mena de situacions dificils, en aquesta vall de llàgrimes en la que ens ha tocat de malviure.

Però no és que nosaltres volguem donar males idees a ningú,noooo. Malahoradament, la universitat del carrer ja s'encarrega de repartir masters en sense sostre, postgraus en desnutrició i doctorats en precarietat laboral...

divendres, 1 de febrer del 2013

La situació actual és demolidorament inefable!

Es fa cada dia més difícil de païr tot el que bull en l'olla podrida institucional.
La realitat social ens supera i ens desborda. Esperpèntic i grotesc són localitats que s'han quedat tres pobles endarrera.
Quan el nivell de tota cosa dita al respecte es veu ampliament sobrepassat pels aconteixaments, quan el transatlàntic postfranquista s'estavella contra l'iceberg de la corrupció sistèmica, quan tant sols ens ofeguem els de sempre mentre els timoners del vaixell estan enfonsats en la merda fins a més amunt de les orelles però neden i salven la roba, ens manquen adjectius qualificatius per a intentar descriure la magnitut de la tràgèdia del naufragi moral que ens envolta.
Quatre imatges expliquen millor que mil paraules com tenim de xungo el pati :-( !!!

Potser que qualsevol nit, un amotinament com el del cuirassat Potenkim faci esclatar la sala de calderos i potatges xoriceros a l'aroma de finos Euros.

dimarts, 29 de gener del 2013

CariSSim transport públic.

El dret a la mobilitat de la ciutadania s'ha anat retallant en els darrers 20 anys, a base d'anar encarint el transport públic. Mentre, la pseudoempresa transports metropolitans de Barcelona ( T.M.B.) s'omplia de dotzenes de directius-decoratius d'exel·lent sou i deficient coeficient intel·lectual, col·locats dedocràticament per la partitocràcia cleptomaniaca malgovernant.
Però hi ha alternatives a l'actual model, i la geògrafa Nel·la Saborit les explicarà el proper Divendres 1 de Febrer, a les 19h en una interessant xerrada en La Flor de Maig ( C/ Doctor Trueta nº 195).

De ben segur que, a banda d'assenyalar els tripijocs de TMB, aprenem més d'una cosa al respecte de les mentides que encara onegen pel damunt de l'estació "intermodal" de l'A.V.E. de la Sagrera, respecte a com està la cosa del vehicle elèctric, el taxi a butano i l'autobús d'hidrogen, respecte a qué serà primer: La setmana dels tres Dijous o la data del vol inaugural de l'aeroport de Castelló.....

dimecres, 23 de gener del 2013

Foragitem als corruptes del nostre procés d'alliberament nacional.

Avui, el parlament de la Catalunya central inicia una nova legislatura. La institució que durant més de 30 anys ha sigut el pal de paller de l'autonomisme més claudicant, i autista davant l'espoli fiscal, el genocidi cultural i la corrupció generalitzada, diu que canvia 180º el seu full de ruta.
Començarem aquesta nova singladura amb les brúixoles apuntant cap a Ítaca, fent un brindis al sol carregat de simbolisme, però amb nul valor jurídic. Malahoradament, el vaixell insigne de la nova flota és una closca de nou, amb les bodegues curulles de rates fugides del naufragi estatutari. Sense referències a la unitat dels territoris catalans de més enllà del principat, no sabem on comença la proa i on acaba la popa. Però tot i així, cantem alegrement allò de que si "és bavor qui guanya a estribord".
Els infladors de la bombolla, vencedors electorals financiats il·legalment amb total impunitat, s'enboliquen en la quatribarrada mentre naveguem en cercles dins la boira que ells mateixos espesseixen, per tal d'impedir-nos que hi veiem res més enllà de la punta del nostre propi nas. Sense la bufera del poble mai inflarem les veles, ni sense desobediència civil tallarem les amarres que ens lliguen a l'interior del port de sortida. Els qui tinguin fe en els predicadors messiànics que caminaran per damunt del llac de Tiberíades, caldrà que sàpiguen nedar i guardar la roba.
El llast del descrèdit polític vers la ciutadania és una pesada àncora, de la que sols ens deslliurarem amotinant a la marineria contra la casta de la oficialitat partidista. Mentre la presidenta de l'ANC "justificava" ahir en una entrevista dels Matins de TV3 la corrupció amb l'excusa de ser intrínseca a la condició humana i "pajarrakus" com en Tresserras campen impunement pels seus vídeos promocionals, és obvi que no hi ha cap voluntat de mullar-se el cul per canviar res de substancial. Fan maniobres nàutiques en un got d'aigua, però sense esquitxar-se'n gaire.
Davant de tot això, la gent corrent continuem malvivint amb l'aigua fins el coll, encerclats pels esculls i canonejats diàriament pels pirates amb patent de cors, corsaris, filibusters de qualsevol calanya i bucaners de diferent calibre. L'escorbut és el pa nostre de cada dia entre els palejadors de carbó que atien la caldera, a l'hora que d'altres passatgers gaudeixen d'un creuer de luxe que "tela marinera".
Temem que els "referendums de costellada" s'acabin convertint en un "Berenar de xoriços" on els panxacontentes de sempre s'ens cruspeixin els drets socials que tant segles han costat d'aconseguir. No ens empassem ni l'ham ni l'esqué: Si no és per superar la crisi de valors ètics, aquesta no és la nostra independència!