El recinte del rei Mides, l’emperador Neró i “El príncep” de Maquiavel.

Va ser a mitjans del segle XIX que en Josep Oriol va rebre l’encàrrec del marquès. Construiria un recinte industrial tecnològicament capdavanter en Europa, En un poble nou fora muralles, abans del pla Cerdà. El recinte estava destinat a ser l’enveja dels capitalistes fills de la Gran Bretanya, fins al punt que a la ciutat de Mantxester se la coneixeria com el Poblenou anglès.

L’estampació mecànica del cotó es faria en un conjunt de naus repartides en 16.000m2, amb els seus carrers i places. Tota l’energia necessària per teixir o filar venia d’una sola caldera i una sola xemeneia, mercès a un “revolucionari” sistema de transmissió energètica soterrat.

Entre les parets d’aquelles naus, milers d’obrers traginaren amb els teixits, tenyits de suors i sangs, llàgrimes i lluites, neguits i afanys. Quant a principis de segle XX arriba la setmana tràgica a Barcelona, d’aquest recinte sortiren els primers obrers que feren descarrilar tramvies. Com si de la SEAT dels 70 es tractés, cada cop que el proletariat
d’aquest recinte tossia a la burgesia catalana li agafava un calfred.

Però en arribar el segle XXI l’engenieria financera del ajuntafems rinxolaria el rinxol especulatiu amb una requalificació espectacular: Regalaria al descendent del marques 109 milions d’Euros de
plusvàlua pels terrenys on podria edificar. Ni el rei Mides ho haguès pogut igualar.

Dit i fet. Sols va caldre foragitar les 35 petites i mitjanes empreses i al centenar llarg d’artistes que havien llogat l’ús de fruit de tant temptadores naus, i van posar-se a enderrocar. La llei d’arrendaments urbans (L.A.U.) estava com sempre a punt per a defensar la sacrosanta propietat privada, bo i fent oïdes sordes als escarafalls del veïnat que defensava el barri i exigia justícia. Quant tot semblava perdut i després de diversos incendis provocats per algú que encara espera ser jutjat (com si fóssim a la Roma imperial), arribaren 150 artistes de circ disposats a batallar. Amb el suport del veïns més propers resistiren dies de setge a set i fam, tornant la il•lusió perduda i posant en entredit el “principi d’autoritat” municipal.

Foto de Jordi Secall: Enderroc d'habitatges en el passatge Marquès de st. Isabel, ara Parc Central.

Malauradament, en la dura realitat, no hi ha gaires contes amb final feliç. Amb la col•laboració necessària d’un conseller de cultura més fantasma que el espiritu de Ermua i que hipòcritament es diu catalanista i republicà, (deixeble avantatjat del príncep maquiavelià) enderrocaren un 30% d’aquest b cultural d’interès nacional. La resta del recinte, buidat ja de tota vida humana, ampara la fauna urbana del descampat (rates, paneroles, mosquits tigre i algun trist gat, doncs els ocellots d’alta volada han
migrat per covar l’ou a les illes Caimá), i del que en resta hi és abandonat a la dissort que la crisi
immobiliària li prepari. La destrucció del patrimoni històric del poble treballador català però, no els hi ha sortit totalment de franc, doncs els seus “presumptes” delictes han quedat documentats. Si mai arribem a gaudir d’un estat democràtic que no sigui hereu i vassall de cap dictadura franquista, els veurem asseguts davant un tribunal. Tard o d’hora la història els jutjarà.

I vet aquí un gat, vet a qui un gos, aquest conte no s’ha fos.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte no s’ha acabat.
La pirateria política de terra ferma acabarà genuflexionada davant la “madame Guillotine” electoral.

Si vols seguir amb el fil de la història mira't els següents enllaços:

·Xerrada de Manuel Delgado dins el recinte ultra vigilat de can Ricart:

http://blip.tv/file/414320


·El vídeo de la 1ª inspecció veïnal a dins de la fàbrica vigilada?:

> http://www.youtube.com/watch?v=VAD9I89cvuo

·El vídeo de la 2ª inspecció veïnal:

> http://blip.tv/file/446145

·El de la 3ª inspecció més una castanyada molt reivindicativa i alguns apunts més:

http://blip.tv/file/470751

·Mira també l'opinió dels treballadors foragitats:

http://blip.tv/file/492722


·I no et perdis l'opinió dels artistes:

http://www.cinegenia.org/veusdebcn/casefimera.html

·Ni els inicis dels enderrocs:

http://www.vilaweb.tv/?video=5008

·Ni la felicitació de nadal dels especuladors o de com ensorren la nau central de can Ricart:

http://blip.tv/file/556407


També es recomanable visitar:

http://www.nau21.net/

http://www.poblenou.org/

http://teixidora.squat.net/

http://www.lamakabra.org/joomla/index.php?lang=cat


Altres videos:

·Desallotjament de can Ricart:
http://www.lamakabra.org/joomla/index.php?option=com_content&task=view&i

·Ocupació de can Ricart:
http://www.lamakabra.org/joomla/index.php?option=com_content&task=view&i


Documents:

Com el 22@ viola drets fonamentals:

http://barcelonaldia.wordpress.com/2008/01/07/aixi-es-com-el-22-viola-dr/

Intents de denuncia:

http://barcelonaldia.wordpress.com/2007/11/02/a-can-ricart-ens-neguen-fi/

tancament d'Hangar:
http://www.lamakabra.org/joomla/index.php?option=com_content&task=view&i


Resposta de la sindicatura de greuges barcelonina:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/330566/index.php


(Fes el que puguis per a que la informació estigui a l'abast de quanta gent millor.)