Qui passegi pel carrer comerç (de l’autoanomenada millor botiga del mon) en ple casc antic, pot ensopegar-se amb la presumpta paradoxa d’un tot terreny de luxe propietat de l’ajuntafems, on es pot llegir “emergències socials”. Potser que la regidora d’aquest districte, no comparteix la definició d’emergència social amb la que tenim des de l’A.V.V. de can Ricart. Potser la necessitat de tot terrenys és per a poder atendre les necessitats dels habitants dels descampats curulls de runes, vegetació arbustiva i deixalles diverses, tant habituals en el nostre barri.
Del que no hi ha cap dubte, davant de tot plegat, és de que el dia que des de la capital de l’imperi escanyol, algun escriptor de “zarzuelas chulapas y cañis” miri cap el seu llevant en recerca d’inspiració, li sortiria un sainet bufo que sols pot tenir un títol : “La harapienta emperifollada”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada