dimecres, 30 de setembre de 2009

La cantarella dringadissa.

El cante de’n Fèlix "Bitllet" en el palau de la música ha estat a l’alçada del millor festival eurovisiu. Però lo del folklore institucional que hi posava els diners públics, és de jutjat de guàrdia. L’ajuntafems, conselleria de cultura, de justícia, ministerios diversos, hisenda, oficines antifrau i altres entitats d’auditories són iguals de responsables de que la dringadissa a raig retronés ensordidora. La patètica sordina que en Tresseras intenta aplicar amb caràcter retroactiu, és un exercici d’hipocresia d’opereta que insulta tota intel.ligència mínimament sensible.

Diu que l’any 2002, el síndic de contes ja va advertir de que els balanços no quadraven. Però el mateix forat negre que s’empassava els calers, es va empassar qualsevol voluntat política d’investigar el “presumpte desfalc”. Em recorda enormement la manca d’investigacions policials respecte als atemptats dels G.A.L.(Per què serà?)

Mentre es desfalcaven milionades a cabassos, la precarietat laboral dels currantes permetia comissions estratosfèriques per a una cúpula dirigent. Una cantarella que es repeteix més que la cançó de l’enfadós. Com és possible que el palau de la música tingués més de 100 contes corrents al seu nom sense aixecar cap “llebre”?. Com es pot enganyar tanta gent durant tant de temps, sense la complicitat criminal dels presumptes enganyats?.

La resposta que m’ofereix la lògica és que en Fèlix Millet fos tant sols una eina intermediària, un instrument del que ara s’en farà cap de turc. Mentre, els seus “superiors” restaran inabastables per a cap imperi de la llei. Altre volta em venen a la memòria els G.A.L., quina casualitat més tonta.

Però el que em crida l’atenció sobremanera d’aquests iceberg que ensenya la punxa, és que s’assegura que també blanquejaven diners pagant en “negre” als artistes: Potser encara veurem en Josmar processat com la Lola Flores en el seu temps? Demanarà Diango diners en alguna entrevista en tv3, a “un euro per català”? Començo a témer que, del sonat escàndol, tot just ha començat l’opertura. I és evident que el trist argument serà una tragicomèdia real com la vida mateixa.

text de'n Joan Marca

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs el Folcloric que ha piat és en 6 ales, que no mirava els rebuts que signava.
Quí serà el següent? En Jordi Vera ( àlies "el traïdor d'Elna") o en Josep Aixalà, que es feia dir "tallafocs" per amagar la seva piromania rera una cortina de fum ?.

El culebrot pinta millor que Dalas !!!.

Anònim ha dit...

Te collons que Fundacions musicals com la del palau paguin 600.000 Euros a fundacions polítiques com la d'en Trias Fargas.

I diu que estava tot declarat. Com pot ser que ningú s'escandalitzes?

Però lo dels informes xorres a 12.000 Euros cadascun, encarregats a "empreses amigues" tampoc te desperdici.

ESTEM ENVOLTATS!!!