dilluns, 7 de setembre de 2009

Hi ha solucions a la crisi econòmica.


La crisi econòmica que comencem a patir, és tant sols una de les cares de la polièdrica crisi social, ètica i climàtica que ens assetja. Ens atrevim a afirmar que és la de més fàcil solució, doncs al cap i a la fi, tant sols son diners.

Diu que l’estat escanyol té un dèficit aquest any de 50.000 milions d’Euros. La xifra del global defraudat a hisenda és de 240. 000 milions. Si es legalitzessin les treballadores sexuals i la maria la venguessin en l’estanc, més enllà dels beneficis per la salut de les persones, els impostos sobre aquestes activitats permetrien que hi tornes a haver superàvit en les arques públiques. La superstició del crucificat posaria el crit al cel i els macarres professionals s’haurien de reciclar laboralment.

Tot es redueix a una qüestió de voluntat política. Igual que en el tema de l’habitatge els poders totpoderosos del legislatiu i l’executiu apostaren per inflar la bombolla ( deixant un dret fonamental en mans del mercat ), ara deixen en mans de les màfies de tractes de dones i drogues aquestos fenomenals negocis.

Sabem que els amics dels partits parlamentaris ( mercaders i banquers ) pagaven les campanyes electorals als “políticament correctes” per a que guanyessin votacions populistes auto-anomenades democràtiques. Aquestos malgovernants corruptes els hi tornaren el favor ( amb escreix ) mitjançant la miraculosa plusvàlua de la requalificació de terrenys, de la que és llei no escrita endur-se un 3%.

El que no sabem és el que “Don Vito” ha fet per els nostres governants per a que li facin aquestos regals de la no competència en llurs negocis més lucratius. Potser algun dia els historiadors del futur ho aclareixin. De ben segur que té molt a veure amb la resta de crisi que no són les financeres. Ja em dit abans que el poliedre te moltes cares, totes elles dures com formigó armat, i esmolades arestes amarades de sang, ignorància i drama .

text de j. Marca i la foto és de Jesús Eloy de Mateo del reportatge "Prostitutas en el Raval de Barcelona"

1 comentari:

Anònim ha dit...

Acords XVI Congrés Confederal de la CGT. Màlaga, 4, 5, 6 i 7 de Juny de 2009 .
DRETS LABORALS DE LES PROSTITUTES. LA PROSTITUCIO COM TREBALL

Volem manifestar en primer lloc que ens agradaria que les relacions de tot tipus entre els éssers humans no haguessin de veure's sotmeses a intercanvis comercials de cap tipus i que per tant el treball sexual no existís.
Ens agradaria que desapareguessin les relacions de treball sotmeses a les lleis del mercat i que deixessin lloc a l'autoorganització i la autogestió. Però mentrestant, vam necessitar drets que ens protegeixin enfront dels abusos del capital, ja que com bé consideren les companyes abolicionistes "la prostitució és el violent punt d'unió entre el patriarcat i el capitalisme".
El treball sexual ha de situar-se en el mateix pla que la resta de treball, en lluita legítima i legal contra la marginació i l'exclusió social. La qual cosa és impossible si segueix sent una activitat no reconeguda ni regulada com treball. Advoquem per ei reconeixement dels drets personals i laborals de les persones treballadores del sexe, com única forma efectiva per a evitar l'explotació, trencar els mecanismes d'exclusió de les dones que exerceixen la prostitució de forma autònoma i voluntària, així com fitar les imposicions i excessos dels empresaris dels clubs d'alterne
El fet de demanar el reconeixement dels i les treballadores del sexe que realitzen el seu treball voluntàriament, no vol dir que acceptem la tracta de persones, sinó tot el contrari, volem que sigui perseguida.

Per tant fem les següents propostes:

- Exigir com organització que es persegueixi el tràfic sexual de persones.
- Rebutjar l'explotació sexual, especialment la de les dones immigrants, que constituïxen un dels col•lectius més vulnerables.
- Reconèixer la sentència dictada en 2001 pel tribunal de Justícia de Luxemburg, on s'afirma que la prostitució és una activitat econòmica legítima. És a dir, que el treball sexual és una activitat laboral i requereix el reconeixement dels mateixos drets que altres treballs. Amb accés als serveis coberts pel sistema de protecció social general i a la sanitat publica.
- Impulsar la autoorganizacio de les treballadores per a representar-se a si mateixes i ser incloses en les discussions a prop de polítiques, lleis, ordenances, etc...que els afectin a elles i a les seves condicions de vida
- Rebutjar les mesures paternalistes exigint, que s'escolti a les treballadores com part implicades en la regulació legal de la pròpia activitat.
- Reconèixer el dret a la sindicació de les treballadores del sexe.