L’arquifactura dels canvis de cromos urbanístics i altres merders.

Sembla ser que hi ha individus que, no contents amb ser tant pobres que tant sols tenen diners, continuen reincidint i encara volen continuar lucrant-se a costa d’empobrir-nos a la resta. Igual que adolescents jugant al monopoli, la propietat de la part privada del recinte fabril de can Ricart canvia de mans . El “senyor” marquès de santa Isabel canvia l’escriptura de prop de 51.000 m2 edificables enmig de carrers i naus que son patrimoni històric ( teòricament protegides per la conselleria de cultura) per accions de la immobiliària que se quedarà amb el “negoci” de la destrucció del patrimoni històric.


Des de l’associació de veïnes i veïns de can Ricart cada cop veiem més paral.lelismes entre aquests tripijocs barroers de nous rics i l’urbanisme en l’antiga Roma imperial. Les diferències entre la ciutat incendiada per Neró i les naus industrials cremades del 22@ son de matis. Certament, el Fòrum romà era una construcció molt més útil que l’edifici triangular que culmina el desori del P.E.R.I. de Diagonal Mar.

Per tal de drenar les seves Aigües fecals, els habitants de la ciutat eterna construïren la “Cloaca Màxima” (Clavaguera a cel obert) amb tot de marbres de primera qualitat i els esgrafiats més artístics. Pensaven que quant més nobles fossin els materials emprats, menys pudor faria el seu riu de merda i pixarades.

2000 anys desprès, els gratacels enlluernadors del nostre barri segueixen fidels a la mateixa teoria. Les façanes de disseny amaguen la podridura fúngica que ha corromput el cor i la butxaca de polítics, arquitectes, promotors, periodistes i altres còmplices necessaris del sistema.


Fotografia i text de Joan Marca