La competició dels cartells.

Davant la ràpida actuació d'en Ferran Mascarell, a l'hora de plantar un cartell, els seus antics companys de partit han corregut a imitar-lo. Així, els responsables d'enderrocar una nau industrial i antic aixoplug de l'economia productiva, no s'estan de reivindicar l'atemptat contra el sentit comú. Mentre, edificis sencers d'habitatges resten acabats i buits des de fa més de tres anys, com ara els situats en el C/ Espronceda nº 108 o el del C/ Lope de Vega 98, on ni tant sols hi ha el més mínim rastre de cap cartell de venda de pisos.









(Dos dels exemples d'edificis buits des de fa més de tres anys, dels molts que farceixen el barri)













Els que si que anuncien comerç immobiliari, en llur contraportada, són els de la revista gratuïta i a tot color de l'A.V. del Poblenou. Cooperativa d'habitatges, en diuen, de les engrunes del pastís que els peixa. Els estòmegs agraïts no mosseguen mai la ma que els alimenta; i el 22@ no nega un rosegó als quissos fidels, imprescindibles per pastorejar el ramat d'aborregats socials.



















Allà on hi hagueren fressadors i matricers, l'ombra d'un altre cartell publicitant una promoció insostenible s'allargarà més que les males herbes que hi creixeran en el descampat. Xaboles i gent dormint als caixers, pancartes de "Volem un barri digne" en balcons tapiats i antigues vivendes vandalitzades per les empreses propietàries, com en el cas de Rambla de Poblenou nº 80, són el nostre paisatge i paisanatge.