dijous, 13 de gener del 2011

Aturem la retallada de les pensions.


Manifestació 22 de gener a les 17h a Plaça de Sants.

Mentre diuen que no hi haurà diners per a pagar les pensions públiques, les pensions privades desgraven!
























Ja n’hi ha prou, les nostres vides no són un negoci.


Després de la vaga general del 29 de setembre del 2010, el govern espanyol continua amb la seva política de retallades socials i, lluny de derrogar la Reforma Laboral o els Plans d’Ajust del sector públic, ha engegat noves retallades socials (com l’acabament de les ajudes als aturats i la privatitzacions d’aeroports). La darrera, i possiblement la més greu d’aquestes retallades socials serà la Reforma del sistema públic de Pensions, incrementant l’edat de jubilació i el període necessari de cotització. Això implicarà que aquells que ara som treballadors, i molt especialment els joves i les dones, tindrem pensions de jubilació cada vegada més baixes.

Per dur a terme aquesta nova retallada, la classe política, molts dels “experts” economistes que ens van vendre les receptes que ens han portat a aquesta crisi i la major part dels mitjans de comunicació ens intenten convèncer de que l’actual sistema públic de pensions és inviable, a causa de l’envelliment de la població, pronosticant la seva suposada insostenibilitat. Però darrera d’aquests arguments s’amaga una voluntat especulativa i neoliberal: eliminar del sistema públic de pensions i substituir-lo per plans privats de pensions en mans del capital financer (Bancs, Caixes i asseguradores), els mateixos que ens han portat a la crisi i que pretenen, dia a dia, fer de les nostres vides un negoci per enriquir-se encara més.




Ens menteixen quan diuen que el sistema de pensions farà fallida, perquè no és el nombre de treballadors el que determina la sostenibilitat de les pensions, sinó la seva capacitat de produir riquesa, la qual cada vegada es major. I si el que falta són treballadors cotitzants, sembla que amb un 20% d’atur el que cal no és allargar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, sinó polítiques d’ocupació de qualitat, relaxar les lleis d’immigració, reduir la precarietat i fer el sistema més progressiu per tal que els més rics paguin més, ja que així es podria incrementar el nivell de cotització i es milloraria el nivell de pensions existent.

Si amb un sistema públic el 73,5% de les pensions està al llindar de la pobresa i més del 10% d’avis i avies no reben cap ingrés, què podria arribar a passar amb un sistema privat? Les pensions públiques representen un pilar fonamental del nostre sistema de drets socials i s’ha aconseguit gràcies a la lluita obrera sostinguda durant molts anys d’esforç i en condicions polítiques molt difícils per la millora de les nostres condicions de vida. En temps on s’imposa l’individualisme i el benefici privat, el sistema de pensions públic representa un model de solidaritat i redistribució que, lluny de ser el millor possible, aconsegueix disminuir la desigualtat que imposa el capitalisme.




L’aprovació de la reforma està prevista pel 28 de Gener i davant aquest nou atac creiem que son la lluita i la mobilització unitàries les que ens permetran encarar amb força un moment històric, on amb la nostra acció i determinació, haurem de demostrar en quina societat volem viure. La de l’explotació i la soledat més salvatges o aquella on mitjançant el repartiment de la riquesa, el treball i la solidaritat ens permeti desenvolupar en llibertat la nostra vida.


Fem una crida a fer sentir la nostra veu d’una forma clara i contundent a les mobilitzacions que es faran arreu del territori durant la setmana del 17 al 23 de gener i en la jornada de mobilitzacions generals convocada pel 27 de gener.




Aturem la retallada de les pensions. Ja n’hi ha prou, les nostres vides no són un negoci!


Adhesions Individuals
Adhesions Entitats

Veure adhesions Individuals
Veure adhesions Entitats


http://pensionspubliques.wordpress.com/

dimarts, 11 de gener del 2011

LA PRECARIETAT SOCIAL :




La familia Pérez-Santiago va ocupar un pis del INCASOL, als habitatges del Gobernador, barri de Verdum, al carrer Marín 28 a Nou Barris-BCN.
Feia temps que estava buit, com milers d'habitatges públics, que resten tancats, mentre el país es dessagna amb la crisi.
Amb 3 fills petits, esperen el proper 12 de gener una ordre de desnonament del jutge llençada a instància de l'Institut Català del Sòl(INCASOL).


DEFENSANT LA DIGNITAT
La família mai ha renunciat al seu dret constitucional. Al demanar l'empar de la Síndica de Greuges de Barcelona, aquesta va concloure que la família tenia dret a un pis d'emergència social de l'Ajuntament de Barcelona. L'Oficina d'Habitatge del Districte, a la qual es van intentar apuntar, mai ha respòs.
L'Oficina d'Habitatge mai dóna habitatges a gent sense recursos que no poden pagar.


.- Com milers de famílies a tot l'estat que viuen al dia o són desnonades sense resistència, la familía Pérez-Santiago espera l'arribada del proper dimecres 12 de gener amb una enorme ansietat.
.- Els nervis són palpables en Gabriel que tot i així va mostrar una fermesa envejable quan va ser entrevistat per
Barcelona-Televisió el passat dimarts a casa seva.
.- Rosa, la seva dóna, dolça i carinyosa, manté la llar com si res anés a passar. El menjador nadalenc s'omple amb la canalla marcada per la precarietat des de que van néixer.



LA CUSTODIA DELS FILLS EN JOC
En paral·lel al desnonament, els serveis de l'EAIA (Infància) consideran que la situació d'un dels fills pot ser greu doncs hi ha manca estabilitat econòmic, un habitatge estable, difícil inserció laboral dels pares, etc. Tot i així, consideren que hi ha un bon vincle afectiu familiar.
Quantes famílies treballadores no tenen ara ja aquests supòsits de risc?
Les dades parlen d'un 20% de nens de Catalunya que viuen per sota del llindar de la pobresa
Es pot culpabilitzar exclusivament als pares d'un problema social general que viu tot el país?
Quina responsabilitat tenen els polítics i el sistema econòmic sobre tot això?
O estem ja en la LLEI DE LA SELVA???
.- Aquest Estat hipòcrita oblida que va signar els Drets Internacionals a un habitatge i a un treball digne que resten oblidats a la seva Constitució.
.- Aquells que gosen parlar de "caradura" mai s'han enfrontat a viure en la precarietat d'un pis ocupat ni mai s'han trobat a 3 dies de tenir els mobles i la roba al carrer.


L'oficina de Drets Socials(ODS) de Nou Barris dóna suport legal
Des de fa setmanes la família Pérez-Santiago ha demanat suport legal a l'ODS i a la nostra Associació 500x20 que defensa un Parc Públic de lloguer. L'advocat va presentar a mitjans de desembre una reclamació davant el Consorci d'habitatge de Barcelona per un pis d'emergència social, com reclamava la Síndica de Greuges i la paralització per tant del desnonament. El silenci del Patronat ha donat peu al nostre advocat a presentar un recurs administratiu per vulneració dels drets a la vida, la integritat física i a no patir tracte inhuma i degradant.
Esperem que aquest dimecres 12 de gener del 2011 entre les 9 i les 15h. la família pugui continuar en el pis que habita mentre arriba un d'emergència social.

NO HI HAURÀ DESNONAMENT !!!

dilluns, 10 de gener del 2011

Presentació del llibre "Construint municipi des dels moviments socials" a Poblenou



Dissabte, 15 de gener a les 18h a l'AP Octubre (c/Amistat, 14)

Es presentarà el llibre "Construint municipi des dels moviments socials" amb la intervenció de:

-Jordi Bonet, president de l'AAVV casc antic.

-Quim Arrufat, regidor de la CUP de Vilanova i la Geltrú a l'Ajunatment.

-Elisenda Alemany, coautora del llibre i membre de l'Altaveu de Castellar del Vallès.


Té una pinta prou interessant.

dissabte, 8 de gener del 2011

Apostem pel repoblament.


El proper Dissabte en Can Masdeu hi ha una jornada de repoblament a la que aconsellem assistir-hi. Són una gent que cerca alternatives reals i sostenibles, equilibrant el territori i "reciclant" masies abandonades que recuperen la vida perduda.

Enfront del col·lapse social a que ens aboca el capitalisme, hi ha aquesta sortida del atzucac. Quan la crisi alimentària ens escanyi el ganyot amb les urpes de la fam i redescobrim que tant sols l'especulació arrela damunt el ciment, no quedarà altre que seguir el seu exemple o caure víctima de la desnutrició.

divendres, 7 de gener del 2011

Els lipdub's per la independència sembla que es posen de moda.

En Vic se n'ha fet un de rècord mundial de gent participant, que està a punt d'arribar al milió de visites.


http://www.youtube.com/watch?v=muTMLuGWrp8&feature=player_embedded



El que han fet en Porrera, té el morbo de veure per un moment la calva del mismíssim Lluís Llac :

http://www.youtube.com/watch?v=b14-sW6Q0Gs&feature=player_embedded

Els Bascos també s'apunten al carro, però malgrat la famosa cançó dedicada al senyor Sarrionaindia, no arriben a donar la talla cinematogràfica:

http://lipdub.euskalherrian.info/



També tenim un magnífic recull de dades històriques en forma de vídeo, sobre la persecució nacional que patim:

http://www.youtube.com/watch?v=NJvSrSjjUHo&feature=player_embedded#!

Queda clar que el Youtube comença a esser una eina més útil que TV3 a l'hora de defensar el país.

dimecres, 5 de gener del 2011

Els consumidors consumits.


Els polítics de tot l'arc parlamentari estan d'acord en una cosa: S'ha viscut per damunt de les nostres possibilitats.

Curiosament parlen sempre en tercera persona, com si la cosa no anés amb ells. Però la societat d'economia capitalista és el resultat dels valors que ella mateixa transmet. Per això us recomanem moltissim el següent vídeo:


http://www.dailymotion.com/video/x10vj9_surplus-consumidores-aterrorizados_news



Un " regal de Reis" que no us deixarà indiferents!

diumenge, 2 de gener del 2011

La gran destrucció ecològica.




























La ciutat de Barcelona és, de lluny, el major punt de contaminació, (tan en quantitat com en gravetat) de tots els 70.520 Km2 del nostre territori nacional, bonament entès entre el castell de Salses al Nord i la bocana del riu Guardamar al Sud.

La insostenibilitat de la ciutat i del seu model de creixement capitalista cada cop és fa més evident, a mesura que l'enfonsament econòmic generalitzat impedeix continuar amb les maniobres de distracció municipal. Bunyols com ara el Fòrum 2004 o xurros com els jocs olímpics del 1992 han empenyorat el nostre patrimoni territorial, per a que uns pocs devoressin el pastís i d'altres no en tastessin ni les engrunes.


Les contradiccions del missatge ecologista "de debò" van des dels cims de Collserola fins a les platges de la gran ciutat. Malgrat que l'aparador de la millor botiga del món ens incita a continuar consumint terrenys i llur màrqueting comercial ens publicita un enorme respecte mediambiental, la realitat de les coses és ben diferent a la que afirmen les mentides oficials del consistori.




Si passegem per la carena de la serralada, podem trobar abocaments d'aigües fecals, a dos metres d'una tapa de claveguera, com en el torrent de l'espinagosa, que aporta el seu caudal al pantà de Vallvidriera. Després de que el buidessin no fa gaire, per netejar-lo d'espècies al·lòctones (gastant un munt de diners públics), cap autoritat obliga a allargar dos metres una canonada fins fer-la coincidir amb el clavegueram, que també s'esdevé una despesa inútil.
























Si descendim fins a la vora del litoral, ensopeguem amb platges artificials i ports que han comportat la destrucció de la vida pelàgica i l'empobriment de l'ecosistema submarí. Les inversions multimilionàries en espigons submergits i "regeneració" de la sorra perduda, són inversions llençades al mar. Tot tipus de residus, des de condons a compreses, passant per pneumàtics i llaunes, s'hi encallen fins a podrir-se.

























En el centre d'aquest entrepà xapucero de mar i muntanya, hi ha la nefasta grolleria d'una mobilitat basada en l'automòbil privat, que ofega sota del fum a la ciutadania. Moren 5 vegades més persones conseqüència dels tubs d'escapaments que en accidents de trànsit. Els nivells de pol·lució atmosfèrica sobrepassen continuament les recomanacions de contaminants per a poder mantenir la salut pública en nivells acceptables. Tenim un rècord europeu de partícules en suspensió.





Però sens dubte, el més sagnant escàndol d'insostenibilitat són els plans urbanístics especulatius que tant han proliferat en els despatxos de tots els alcaldes, des de Porcioles fins al Hereu. Espectaculars plusvàlues en la requalificació de terrenys han fet augmentar la petjada ecològica fins nivells estratosfèrics i desterrant conceptes com el de sobirania alimentària fins el reialme del mai més. Les emissions de CO2 i el canvi climàtic semblen fenòmens aliens, que es produeixen al marge d'aquestes activitats constructores.




La torre Commerzbank acabada en 1997 ( 3 anys abans de que comences el 22@) i dissenyada amb el vist-i-plau dels verds de Franfort, és un exemple del que podrien haver fet, amb una mica de voluntat política. Però en lloc d'això, han fet barbaritats del tamany del parc central del Poblenou.

Un altre bona forma de fer-ho hauria estat amb normatives urbanístiques que dedicaren un 10% del territori urbanitzat a zona agrícola, un 10% a zones verdes i un 10% a equipaments. Així els nous plans immobiliaris tindrien un total del 70% del territori i l'altre 30% per a usos ciutadans sostenibles. Aquesta proposta l'argumenta molt be l'Agapit Borràs.

Tot i tenint aquests i altres models per inspirar-se, enlloc de mirar cap al futur amb esperit verd, s'ha fet servir la hipotètica creació de riquesa i un concepte de modernitat caduc, per justificar lo injustificable. En prioritzar les polítiques de façana i els arrebossats de demagògia, com disfressa que amagui les responsabilitats mediambientals, estan essent còmplices i coautors d'una catàstrofe que ja ha començat a no tenir esmena.



Fotos i text de Joan Marca i Tristan.

dilluns, 27 de desembre del 2010

El "Mascarell" de proa de la nau sociovergent.


Habemus déjà vu en la conselleria de cultura. Hi haurà un individuo que no és nou en el càrrec, sinó que és "lo dolent conegut". Ja durant 6 mesos del any 2006, el "senyor" Ferran Mascarell ocupà la màxima responsabilitat cultural del país, sense moure ni un sol dit per defensar can Ricart. Ara torna a la càrrega, cavalcant l'onada de la singladura del vaixell de la nova sociovergencia governant.

Amb unes cartes de navegació negociades sota la taula, una travessia farcida d'esculls comuns ( casos Pretòria i Palau de la música), una brúixola empenyorada per pagar el sou del brunet, una quilla d'escàs calat que fa aigües per tot arreu i una tempesta financera que amenaça de trencar les veles, el naufragi nacional ens ancorarà en la crisi moral fins ofegar tota dignitat.


Embarcats en la mateixa empresa, mariners, polissons i passatgers passavolants, no tenim port segur cap el que remar. El capità Artur no toca de peus en terra i confon la roda del timó amb la lluna de València.

Totes les qui no ens veiem capaces de caminar damunt les aigües, cal que comencem a plantejar-nos algun curset accelerat de natació. I de pressa, que el nivell de líquid apestós ja ens arriba fins el nivell del coll.

divendres, 24 de desembre del 2010

Negant responsabilitats fins a l'últim dia de "feina".


En aquest malaurat país, ningú accepta les seves responsabilitats. Ahir davant del parlament, el "senyor" Tresserras va perdre l'última oportunitat com a conseller de cultura, d'entonar un "mea culpa" i va continuar pixant fora de test.

Increpat pel president de l'associació veïnal de Can Ricart, al respecte de la destrucció impune d'un B.C.I.N. tant important com el de l'antic recinte industrial, va començar a llençar pilotes fora, una darrera l'altre.

-Dels 22 mesos que va trigar la seva conselleria en incoar l'expedient, quan la seva normativa legal els obligava a fer-ho en menys de 6, en tenia la culpa el seu antecessor.

-Del enderroc dels túnels de transmissió energètica, primer ho confonia amb la sèquia que abastia d'aigua al recinte i després en culpà als tècnics que feren les cates arqueològiques.

-De la desaparició d'espais de creació artística en el Poblenou, no sap/no contesta.

-De la destrucció de 250 llocs de treball, no és de la seva competència.

-De que bona part del recinte sigui propietat de la immobiliària Alza real, en tenia la culpa l'ajuntament i els plans urbanístics.

-De la plusvàlua de 109 milions d'Euros en la requalificació dels terrenys d'industrials a edificables, regalada al Marquès de Santa Isabel en nom del be comú, tampoc no en tenia competències.

-De que el veïnat tingués que treballar gratis per defensar el nostre patrimoni cultural, bo i cotitzant els impostos que li paguen el sou seu ( i una jubilació generosa), mentre ell cobrava i no feia la feina de protegir un B.C.I.N. , tampoc va respondre ni ase ni bèstia.


Total, que ell va ser poc més que el paladí que va salvar Can Ricart de les urpes de l'especulació i preservar el patrimoni arquitectònic. Un autèntic super heroi de còmic "tragicoesperpèntic". Fins a l'últim dia del càrrec continua complint amb la dita popular que sentencia: L'autocrítica és una virtut revolucionària, absolutament desconeguda entre la totalitat dels "nostres" parlamentaris.

El més terrible del cas és que amb la nova sociovergència, ens temem anar de mal a pitjor. Aquesta nit el cant de la sibil.la sonarà més profètic que mai.


( Foto de Jordi Borràs)

dijous, 23 de desembre del 2010

Davant la sentència del T.S. cal fer-se sentir!

Enfrontats als corruptes, "saludem-los" com es mereixen. Aquesta tarda, a les 20h unes 500 persones hem fet pinya a la plaça St Jaume, davant la nova agressió espanyolista que patim:

Veure vídeo

Animats amb que ni la pluja, ni el poc temps de marge de la convocatòria, han impedit l'assistència d'un número de gent més que digne, demà tornem a la càrrega.

Rebrem al nou govern sociovergent amb una bona xiulada, per la seva actitud botiflera i la seva manca de dignitat nacional.



Estarem a partir de les 12h en el parc de la ciutadella, armats amb casoles i pitos, fent-nos sentir.

No cal dir que s'aprofitarà l'avinentesa per exigir presó per aquesta canilla de corruptes i saltamarges que han buidat la caixa i s'han omplert les butxaques, hipotecant el nostre futur econòmic.

Fora la legislació escanyola i la xusma imperialista. Prou col.laboracionisme institucional botifler!

dimecres, 22 de desembre del 2010

La veritable història de l'ovella negra:

















Diu que fa molts i molts anys, en un país molt i molt llunyà, una volta hi hagué una ovella negra.

Llogicament, la resta del ramat, la va afusellar.

Perooo.... Cent anys més tard, el ramat, penedit, li va erigir una estàtua eqüestre que va quedar preciosa enmig d'un parc.


És per això que, des de llavors, cada cop que en algun racó de món neix un altre ovella negra, corren a passar-la per les armes. Per a que així, les noves generacions es puguin exercitar en el noble art de l'escultura.




Els regidors municipals (que se suposa són individus que estan llegits), deuen de conèixer aquest conte d 'Augusto Monterroso. Per això sospitem que l'enderroc de la nau industrial del carrer Bolívia és una maniobra per a que els artistes del esprai expressin llur creativitat grafitera.

D'altre manera, no s'entén que 48 hores després ja ha començat a funcionar com galeria d'exposicions al aire lliure. En pocs dies més, el pitoniso Ritxi endevina una nova inauguració: El veïnat podrà gaudir d'un amplisim pipi-can, per a poder deixar als seus gossos que hi defequin a cor que vols.



Tot plegat, gentilesa del 22@ i sense augmentar-nos gaire els impostos!

( si més no, de moment)




diumenge, 19 de desembre del 2010

Crònica fotogràfica d'una destrucció especuladora.























Malgrat l'esclat de la mal anomenada crisi, les causes que la van provocar continuen actuant impunement, sense que ningú gosi intentar aturar-les. Aquest dies hem vist com una nau industrial en magnífic estat d'edificació ha estat enderrocada, a tocar de Can Ricart.






Les excavadores han tornat a assetjar el nostre patrimoni històric, declarat be cultural d'interès nacional. El mal record de fa pocs anys ens ha tornat a la ment, encara que aquesta volta sols han tombat un tros de tanca de maons del recinte, a part de la nau afectada.






















L'edifici, situat en el Carrer Bolívia nº 202, ha deixat d'existir i amb ell la possibilitat que torni a aixoplugar cap lloc de treball. Els propietaris de l'immoble prefereixen especular amb el preu del terreny, convertit en descampat, que apostar per llogar-ho a alguna empresa de l'economia productiva.























El propietari del nou bar situat en la cantonada d'enfront, anomenat "El racó de Can Ricart" no tindrà clients que li vinguin a l'hora de l'esmorzar i la ferreteria de més avall no vendrà ni un trist tros de filferro. totes les veïnes ens veiem perjudicats per aquesta actitud destructora.


Aquest petit exemple, multiplicat per moltes vegades, dona per resultat una xifra de dos números i una lletra exòtica: El 22@ ( que especula i roba).



dissabte, 18 de desembre del 2010

Ocupant amb "C" de Caracas:


Hi ha una revolució urbana del poble treballador bolivarià, organitzant-se contra uns principis capitalistes d'especulació immobiliària. Enfront als qui pretenien fer negoci, deixar-los sense dret a l'habitatge, llibera els edificis ociosos de la capital veneçolana. Davant el tòpic dels "okupis perroflautics" i llur mítica mancança d'higiene podal, hi ha una realitat de gent plantant cara en defensa del orgull patriòtic i revolucionari, que no es deixa trepitjar.

Amb la dignitat com a clau que obre tots els panys i esbotza qualsevol porta blindada, estem convençuts de que la Victòria en aquesta batalla està assegurada.




divendres, 17 de desembre del 2010

Continua la impunitat assessina.


18 anys sense Pedro Álvarez - Ofrena, Mural i Manifestació. 15-12-2010




veure vídeo: http://blip.tv/file/4523781


Un any més ha tornat a passar un any. Un any més sense en Pedro Álvarez el jove de 20 anys que la nit del 15 de Desembre de 1992 va ser assessinat per un Policia Nacional fora de servei degut a una discussió de tràfic. (veure els fets a http://www.apriltex.es/pedroalvarez/ ).

La jornada de la commemoració del 18 any del seu assessinat va ser com cada any, un moment de record, de rabia i impotència, de solidaritat amb els més propers i també, altre cop, d'injusticia. Injusticia perquè cap organ de l'estat i de cap govern ha tingut la dignitat de preocupar-se del cas i de la família d'en Pedro. Injusticia perquè en comptes de respectar aquest dia de dol i record per la família i amics, els mossos d'esquadra intenten impedir la pintada del Mural a L'Hospitalet a la Plaça Pedro Álvarez, requisant tota la pintura i identificant a 15 persones que restaven alli solidaries amb les pintores. Evidentment quan van marxar després de tot el paripe el mural es va fer, perquè per molt que volguin callar-nos, multar-nos, indentificar-nos,... MAI ENS FARAN CREURE!

dijous, 16 de desembre del 2010

Amanida de trets olotina o la "balasera" venjativa?



Ahir al matí, la capital garrotxenca esmorzava una amanida de bales d'allò més indigesta. Dos propietaris d'una constructora i dos treballadors de banca passaren a millor vida per l'acció d'un català de socarrell. En Pere Puig i Puntí, de 57 anys i amb el pare de 80 al seu càrrec, es veia presumtament desnonat pel mateix banc que no li feia efectiu un xec amb el seu sou de 5 mesos, per suposada manca de fons.


La situació desesperada la volgué resoldre prenent-se la justícia per la seva mà i assegurant-se un sostre carcerari durant la resta de vida que li quedi. Mirat des de fora és evident que li calia cercar un altre sortida, però s'hauria d'estar en la pell d'aquestes persones que es veuen injustament condemnades a la més cruel exclusió social, davant la indiferència general dels poders públics.




Si l'estat escanyol fes com fa l'estat francès, i prohibís fer fora de casa seva ningú durant l'època hivernal ( per evidents motius humanitaris), segurament s'hagués evitat la tragèdia de 4 vides perdudes en " un dia de fúria"

Nosaltres, des de l'A.V. de can Ricart ens fem els "catòlics" i recordem el " no jutgeu i no sereu jutjats" a l'hora de valorar fets d'aquest calibre ( no fos cas que ens surtís el tret per la culata....)


dimecres, 15 de desembre del 2010

desnonant discapacitats.

















Avui dimecres, si res no ho impedeix, està previst el desnonament d'un discapacitat i la seva família, per part del banc de Santander.

Ahir dimarts, prop d'un centenar de persones li férem costat en la seva vaga de fam davant l'oficina bancària, vigilats de ven aprop pels agents de l'ordre públic ( no fos cas....)

Demà dijous, ens tornarem a trobar davant el nº 5 del passeig de Gràcia amb tota la ràbia que dona l'evident injustícia del " estat democràtic".

Demà passat, o l'altre, podem ser qualsevol de nosaltres el desnonat per imperatiu hipotecari.


V I D E OS:

David contra Goliat

"José Luis davant del banco de Satán."



dilluns, 13 de desembre del 2010

Vaga de fam.

















Avui en José Luis cumpleix el 15è dia de vaga de fam davant del banco de Santander de Bcn, al Pg de Gràcia num.5. El dimarts dia 14 es convoca davant del banc de Santander a les 13:30h del pg de Gràcia, per mostrar solidaritat al company en lluita.


V I D E O :
"José Luis davant del banco de Satán."

Més info : http://loestaspermitiendo.com/