Ruralitzar la ciutat és possible :-)

Ildefons Cerdà, a mitjans de segle XIX, ja va dir que calia "urbanitzar el camp i ruralitzar la ciutat". Des de llavors s'ha fet massa de lo primer i gens de lo segon que proposava l'artífex de l'eixample. Hem arribat a l'extrem de que l'entorn urbà on està immersa la ciutadania barcelonina és ecològicament insostenible. S'han de prendre mesures de planificació urbanística que rectifiquin els errors comesos fins ara: Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/02/planificacio-urbanistica-i-produccio.html

Però a curt termini que es pot fer?

Un hort social comunitari és una eina polivalent. Permet socialitzar, produir i aprendre, tot millorant la salut i l’entorn. Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html

Bo i amb això,.... i si ens atrevim a anar una mica més enllà? Emmarcat dins d’un model més ample, podríem catalitzar moltes més opcions ecològiques, si posés en contacte productors i consumidors.  Si a més d’un hort social, (que ocuparia la meitat de l’espai disponible), fem coincidir diferents equipaments complementaris, potenciarien moltes altres capacitats. 
Fent les funcions de centre cívic permacultural i hotel de cooperatives de productors i consumidors, els beneficis mutus es multipliquen en progressió geomètrica. Això que diuen economia verda gaudiria d'un biòtop on completar els seus cicles naturals. Veure https://vimeo.com/143892834

Des de nouvinguts amb traves burocràtiques que els impedeixen guanyar-se la vida honradament, fins a persones amb altres capacitats o mobilitat reduïda, passant per veïnat en general, generarien vincles interculturals i intergeneracionals entre elles. Això permetria que poguéssim recosir el teixit social esparracat, que s'esfilagarsa sense que ningú l'apedaci.Aquí teniu un enllaç on expliquen alguns exemples arreu del món http://muhimu.es/medio-ambiente/la-revolucion-de-las-huertas-urbanas/

Proposta model hort i hotel de cooperatives, de 10.000 m2

Per concretar un model plausible per a la ciutat de Barcelona, parlem d'un equipament municipal que faci de catalitzador socioeconòmic, generant a l'hora riquesa humana.Per acomplir els diferents objectius, dividim el terreny en tres espais de funcionalitats diverses. En la zona 1 van 34 parcel·les de 100 m2, En fer una mica de xamfrà, en realitat seran uns 96 m2 cadascuna. Fan 10m X 10m i la idea és que dels 34 espais, 20 quedin sense cap divisió interna, 7 els separi en dos horts de 50 m2 i els altres 7 que queden els divideixo en 4 parts, obtenint 28 horts de 25 m2, 14 horts de 50 m2 i 20 horts de 100.

 Conclusió, gastem uns 5.000 m2 en la zona 1, aproximadament la meitat del terreny, dels que 3.400 serien “Útils”.  Si “cobrem” a cada futur usuari d'aquestes parcel·les 1hora setmanal de feina comunitària per cada 25 m2 utilitzats, obtindríem 136 hores de feina comunitària a canvi d’usar aquesta meitat de l’espai disponible. Aquestes hores de voluntariat social es podrien fer servir per a mantenir els espais comunitaris ( Zones 2 i 3), però també per altres fins. Per exemple, iniciar un pla pilot de recollida selectiva porta per porta,de matèria orgànica en bars i restaurants del voltant. Altre manera de pagar el lloguer dels espais agrícoles d'us privatitzat, seria entregant un % de la collita a entitats com els bancs d'aliments o (Millor encara)  botigues socials municipals., que dignifiquen a les usuàries perquè són solidaritat horitzontal.
En la zona 2 hi haurà compostadors comunitaris que transformarien les deixalles en adob col·lectiu i gratuït. També podríem construir taules de conreu amb material reciclat, dissenyades per a que persones amb mobilitat reduïda podessin treballar un hort des de una cadira de rodes, etc...

Hi ha dues zones 2, on aniran els espais educatius i de collita comunitària (550 M2)  galliner de 100 m2 i compostador de 175 m2, en total, cadascuna de les dues zones 2 gasta uns 800 m2. Total 1.600 m2. En aquestes zones, escoles del barri poden venir a fer pràctiques hortícoles, o construir un dessecador solar, interactuar amb gallines i/o conills,....

Queden quasi 3.000 m2 on cal posar 4 espais construïts.
- una caseta per menjar, cuinar i socialitzar-se els diferents usuaris dels espais.
- un altre caseta per W.C., dutxa i vestidor

- la tercera caseta és per a guardar les eines.

- cal un altre espai més gran, amb façana al carrer, per a ecobotiga i obrador on fer cistelles.
Les zones les separem amb passadissos de 5 metres d'ample, amb arbres fruiters plantats al tresbolillo, que permeten passejar-hi i organitzar fires de productors a llur l’ombra.... També es podria acabar de plantar amb més fruiters tot el perímetre, dependrà del pressupost disponible i de si l’espai ho permet...

Organització dels usuaris i els espais.
 

La idea seria que l’ajuntament invertís una partida econòmica en organitzar lo anterior i contractar dos docents a mitja jornada, que farien cursos gratuïts de permacultura, especialment dirigits a persones amb risc d’exclusió social, però oberts a qualsevol ciutadà. Semblant al que ja ha fet en http://eldigital.barcelona.cat/un-trampoli-cap-a-la-reinsercio-laboral_297560.html.

 Els participants de la zona 1, la majoria derivats pels serveis socials, aprendrien uns coneixements útils a l’hora de treballar de jardiner o peó agrari, practicarien en el seu espai “particular” i disposaria de la collita per a consum propi o comercialitzar. Un exemple: si disposes de 100 m2, pots plantar 400 enciams. Durant l’estiu et creixen en un mes, i es poden vendre per un Euro cada unitat. Durant l’estiu, cada 100 m2 poden arribar a donar 400 euros al mes. A l’hivern, el creixement vegetatiu, alentit per les baixes temperatures, reduiria el potencial econòmic a uns 100 euros al mes per cada 100 m2. Per això la importància de disposar d’un obrador que compleixi les normatives i carnets de manipuladors d’aliments. Es podria obtenir registre sanitari per comercialitzar productes manufacturats, que augmenten molt els beneficis econòmiques de la comercialització.

També es podrien produir milers de Kg de verdures ecològiques pels menjadors de les escoles bressols municipals, ( Veure http://soberaniaalimentaria.info/numeros-publicados/42-numero-20/197-los-comedores-escolares  ). L'ajuntament compraria la collita i, mitjançant una cooperativa de càtering (que contractés persones amb altres capacitats) elaborar els menús de les guarderies. En estar lliures de pesticides, aquestes verdures permetrien assegurar que, en les escoles bressols, els nostres nens s'alimenten sense consumir agrotòxics. Mireu que diu la TV3 sobre l'efecte de la contaminació damunt l'aprenentatge infantil  http://www.ccma.cat/324/la-contaminacio-perjudica-laprenentatge-dels-nens-segons-un-estudi-del-centre-de-recerca-en-epidemiologia-ambiental/noticia/2647334/
Penseu que diaris tant poc donats a l'alarmisme com La Vanguardia es fan ressò dels riscos de l'exposició que tenen ja els fetus no nascuts
http://www.lavanguardia.com/natural/20151002/54437833322/ginecologos-alertan-dano-contaminantes-quimicos-en-reproduccion-humana.html.
També altres investigadors d'hospitals barcelonins s'esparveren dels tòxics que ingerim http://www.imim.cat/media/upload/arxius/porta/Valor%20produ%20eco_AE.pdf 

Creant horts municipals, a l'hora que es minimitzarien els micro-enverinaments, la ciutat de Barcelona reduiria la seva petjada ecològica, guanyaria sobirania alimentària i augmentaria llur resiliència. Dit amb unes altres paraules, es farien polítiques mediambientals dignes d'esser considerades d'esquerres, sense augmentar el preu dels menús. Veure http://www.eldiario.es/aragon/sociedad/estafando-comida-hijos_0_391961846.html

L’elaboració de pa d’espelta amb massa mare o galetes, o .... són altres opcions de rendibilitzar esforços, que permeten solapar-se entre elles.

Els usuaris de les zones 2 i 3 tindrien altres perfils. Des de A.M.P.A.'s. d'alumnes d’escoles properes, fins a Minyons Escoltes o casals d'avis, passant pels socis de les cooperatives de consum ecològic del barri que podrien usar gratuïtament l’obrador de l’ecobotiga per a preparar-se els productes en cistelles, o que els seus productors comercialitzessin els excedents que puguin tindre, ...

La zona 3 té espais buits no plantats expressament, per a tenir lloc on realitzar jornades, espectacles, recitals poètics, passis de vídeos a l’aire lliure....

Materials i pressupostos aproximats.

Per a poder treballar la terra de la zona 1 en comunitat, calen eines que poder compartir.

El llistat inclouria: 2 pics, 6 pales de punta, 6 pales planes, 12 caveguets, 6 carretons, 12 tisores de ma, 2 de força i dues de dos mans, 6 rasclets, 12 uletes, Cordill, guants, sabates de seguretat, llavors, llavorers... En aquest apartat, poden haver entre 3.000 i 5.000 Euros de despesa prevista.

En les dues zones 2 s’ha de comprar xarxa per a tancar 100 m2 en cadascuna, comprar 2 dotzenes de gallines, construir-les un sostre, uns ponedors, menjadores, abreujadors... També cal tenir materials per a fer els compostadors, hivernacles, etc. Això pot representar uns altres 2.00 o 3.000 Euros més.

En la zona 3 cal construir diferents infraestructures. Un menjador-cuina, un vestidor, W.C i dutxa, una caseta d’eines i un obrador-ecobotiga on poder manipular per a comercialitzar la collita de la zona 1. Com que al barri hi ha clientela potencial ( 60.000 habitants) molt per sobre de la capacitat productiva, també podríem comercialitzar els excedents d’altres productors permaculturals de les rodalies de Barcelona.

Construir seria l’apartat més voluminós del pressupost. Per posar preus orientatius, una casa de fusta prefabricada de 36 m2 està per 8.000 euros. Un contenidor de vaixell de 18 m2 surt per uns 3.000 Euros,...

Els arbres fruiters poden costar entre 10 i 15 Euros la unitat, si en plantem 100 serien uns 1.200 Euros.

Usos ciutadans.

Els espais de les diferents zones estan separats per passadissos amples amb fruiters plantats a banda i banda, pensant en la comoditat de les veïnes que vinguin a passejar i fer una ullada, gaudint tothom que vulgui del plaer de caminar entre camps productius dins la ciutat.

Les entitats del barri, especialment les sensibilitzades amb el medi ambient, podrien organitzar tot d’activitats que donessin resposta a les seves necessitats. Des d’una calçotada diumengera fins a una gimcana de casal d'estiu, passant per activitats culturals diverses. Veure https://www.youtube.com/watch?v=SdCrj0GpNUg. 

Tancar el cercle entre productors i consumidors amb l'afegit del Km 0 i la solidaritat veïnal, són polítiques d'esquerres: (Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2016/08/de-lhort-comunitari-la-botiga-social.html ). Perquè ja en 1859,  Abraham Lincoln va afirmar: "En un futur no molt llunyà, la més valuosa de les arts serà la de generar subsistència en la parcel·la de terra més petita. Cap comunitat on tots els seus membres dominin aquest art, podrà ser mai víctima de l'opressió". Un segle després, Henry Kíssinguer va encunyar la frase: "Si vols controlar els governs, deixe'ls sense petroli. Si vols controlar els pobles, deixa'ls sense aliments". Amb voluntat política que ho recolzi, és molt fàcil tenir èxit. Veure: https://www.youtube.com/watch?v=SUZiOzBGFCY&feature=youtu.be

La proposta està disponible en l'Issuu  https://issuu.com/joanmarcatristan/docs/ruralitzar_la_ciutat_es_possible