L'arbre de dalt la teulada arrela en l'imposible.

Ja fa més de 10 anys que una petita llavor començà a germinar entre les runes acumulades en la cantonada del terrat d'una de les naus de Can Ricart. La vida dins de l'antic recinte fabril, ara es redueix a exemples tossuts com el seu, arrelat en l'impossible !!!!

Deu de ser l'únic arbre que creix damunt un bé cultural d'interès nacional durant més de dos lustres. Però el degà d'aquesta categoria botànica, no constarà pas en cap record Guinnes, Tot i així, conta amb el nostre apreci més sincer. Si algun dia l'ajuntament o la Generalitat rehabilitessin les teulades, demanarem oficialment que se'l trasplanti, que s'ho ha guanyat molt dignament.

El que no sembla tant digne és l'estat de conservació de l'únic B.C.I.N. de tot el districte X.

  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/11/allo-que-el-vent-sendugue.html

L'equip de govern municipal no ha deixat d'acumular decepcions, una darrera l'altre, des de que quedarem de nou en mans dels que inflaren la bombolla del 22@.


Les urpes del PSC i d'IxC continuen esgarrapant-nos el territori i els principis ètics. Avui mateix Barcelona es declarava ciutat oberta als refugiats, mentre la G.U. tancava en el CIE a un manter, que intenta guanyar-se la vida honradament  :-( 
https://directa.cat/un-manter-detingut-guardia-urbana-acaba-al-cie-de-zona-franca

Sembla que la hipocresia que arrela en les autoanomenades "esquerres" és més tossuda que l'arbre de dalt de la teulada. Les primeres continuen insultant la nostra intel·ligència política, el segon segueix donant-nos exemple d'austeritat i fortalesa, davant una situació tant adversa com la que li toca viure.