diumenge, 30 de gener del 2011

Ja és Gener en Diagonal Mar!




Aquest any, el mes de Gener fa més pujada que de costum. La gent pel carrer fa cara de viure en l'últim pis d'un gratacels sense ascensor.























Passejant per Diagonal Mar, els plàtans desfullats i la fredor ambient són fidelment reflexades en les gèlides façanes de vidre i acer.






















Poques persones alcen el cap per contemplar les torres d'ivori que eclipsen el sol hivernal.




















Arquitectura espectacle orfe d'espectadors i epitafi megalòman per una societat consumida per la demagògia.





























Des del Fòrum fins a la plaça de les glòries, l'horitzó planificadament edificat te l'ombra massa allargassada.

















Als seus peus i en qualsevol marge, dormint en barraques d'autoconstrucció, furgonetes, caixers automàtics o naus industrials abandonades , els desheredats pel turbocapitalisme somnien de bades amb un esmorzar calent.









Així està el patí!









Fotos i text de Joan Marca i Tristan.

divendres, 28 de gener del 2011

La CUP convoca a la plaça de Sant Jaume contra la retallada de les pensions


Com ja ha fet en diverses ocasions les darreres setmanes, la Candidatura d’Unitat
Popular insta a la mobilització contra la retallada de les pensions. La formació creu que amb l’excusa de la crisi els ciutadans estan perdent drets socials en benefici de la banca i les grans empeses multinacionals. Després de la vaga d’aquest dijous, la CUP de Barcelona, se suma a les convocatòries que l’organització fa arreu del país. En aquest sentit, anima els veïns i veïnes de la ciutat a concentrar-se a les 20h, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona aquest divendres, 28 de gener.






La conferència de SOS Monuments d'abans d'ahir:


Abans d'ahir al vespre, SOS monuments va organitzar una interesantíssima conferència sobre l'hotel vela del port de Barcelona, en l'Ateneu Barcelonès. La xerrada va èsser de nivell: La historiadora Mercè Tatjer, l'enginyer de camins, canals i ports Manuel Novoa i la lluitadora veïnal Gala Pin, ens permeteren asseventar-nos de bona part dels tripijocs que, sobretot des del pacte del Majestic, afecten a l'autoritat portuària de la nostra ciutat. La crítica fonamentada a la planificació urbanística de la Barceloneta i la història d'aquest barri mariner també protagonitzaren bona part de les intervencions.

Cal però, criticar contundentment la covardia tant de l'ajuntament com de l'autoritat portuària, suposadament ens democràtics al servei de la ciutadania, que o be declinen la invitació a participar en la conferència o directament ni contesten. Els presumptes servidors de lo públic no gosen donar la cara per les seves actuacions!


En aquest estat neoliberal on les suposades llibertats són un decorat de cartó-pedra, SOS Monuments comença a ser extremista i subversiva. Fins i tot, a la direcció de l'Ateneu Barcelonès, encapçalada per l'Oriol Bohigas, els hi són incòmodes. Amb l'excusa de que no arriben a la meitat els socis de SOS Monuments que també ho són de l'Ateneu, els hi deixen de cedir un lloc de reunió quinzenal. Diuen les males llèngues que, en realitat, el que passa és que el "senyor" Bohigas no paeix gens bé cap crítica, per molt constructiva que intenti ser. I els de SOS Monuments s'atreviren a desqualificar una de les seves actuacions restauradores en l'edifici. El "modernillo" Bohigas es venja així d'ells i alleugera el desig de rancúnia.

Esperem que en l'assemblea anual que SOS Monuments farà demà dissabte, trobin una sortida digne a la manca de local on reunir-se.

dijous, 27 de gener del 2011

A Can Ricart no hi ha vaga general!




Aquest matí en anar a comprovar com una vaga general afecta uns espais orfes d'activitat des de fa tants anys...., o sorpresa, avui hi ha qui ha tornat a treballar a l'ombra de la torre del rellotge.





Semblaria que volen portar la contrària sempre i comencen a dur formigoneres i armadures d'acer precisament avui.






Els que tampoc semblen estar en vaga són els antiavalots dels mossos, que fan hores extres perseguint sindicalistes pel centre de la ciutat.

Aquesta tarda passada per aigua, sospitem que l'ambient estarà escalfat: http://29-s.net/27-GENER-00-52h-Contundencia-policial-a-la-confluencia-dels-carrers-Balmes-i-Bergara-de-Barcelona

Tot i així, a les 17'30h en els jardinets del Passeig de Gràcia hi manca gent!

(
convoca la CGT, la CNT, la COS i Solidaritat Obrera )

dimecres, 26 de gener del 2011

Una de por.

[Vídeo] "Manifestació Contra les retallades de les Pensions"



El passat 22 de Gener es va realitzar a la ciutat de Barcelona la manifestació unitària amb diversos col·lectius, sindicats i individualitats... per protestar contra la nova retallada del govern, aquest cop contra les pensions públiques.

La manifestació sota el lema "Ja n'hi ha Prou!!" va començar el seu recorregut a la plaça de Sants a les 17h i després d'una llarga caminada d'hores, a l'arribar a Via Laietana, sorpresa!!! El que un dia abans s'havia anunciat a través d'aquest mitjà, LaTele d'okupemlesones, es feia públic: L'okupació d'un cinema...

Aquest vídeo és la mostra del que va passar aquell dia i sobretot la prova de que patim una policia molt democràtica, que sap quan pot pegar i quan no. Que sap on ha de pegar i on no. Que té llistes il·legals on té la gent catalogada. Que té tots els mitjans de comunicació per fer-se la víctima i sortir sempre guanyant i impune. (6 mossos ferits de Què? "d'agulletes" d'aixecar-nos una a una???).


Malgrat la requisa de càmeres i l'obstacularització al dret d'informació per part de la policia, gracies a la solidaritat entre nosaltres, hem pogut recuperar unes imatges gravades des de dins del cinema en el moment del desallotjament policial i és el fruit del següent document.

Salut i Difusió.

okupemlesones
info@latele.cat



I per deixar un bon regust de boca, de postres, un altre vídeo prou alimentici:

http://www.youtube.com/watch?v=tGmIMzY-mj8





Totes a la vaga!



Dijous 27 de gener, quasi arreu de Catalunya ( de La Jonquera a Guardamar), hi ha una convocatòria de Vaga General i una jornada de mobilitzacions impulsada pels sindicats COS, CGT, CNT i Solidaritat Obrera amb el suport de moviments socials i del conjunt de l'esquerra independentista per rebutjar la reforma de les pensions públiques que el Govern espanyol vol aprovar.


Al barri del Poblenou tenim un comitè de vaga, que ens convoca a:


- Dimecres 21:00 h : ASSEMBLEA ràpida Comité de Vaga per acabar de coordinar les accions de cara al 27-G

- 22:00 h : després de l'Assemblea... CASSOLADA pel barri



DIJOUS 27-G 9:00 h Rodona Casino: Cercavila lúdico-festivalera-reivindicativa amb xiulets i cassoles pels Bancs i Caixes de Poblenou.

S'entrarà als bancs i caixes, es repartirà info sobre el pensionazo i es farà teatre de l'invisible i/o es llegirà "manifest"



11:00 h o quan es cregui convenient...un grup de nosaltres ( potser) farà una visita a l'OTG
per fer xivarri a l'estil teatre de l'invisible.

11:30 h Anem cap a Pça. Urquinaona
12:00 h Assemblea TMB Pl. Urquinaona
13:00 h Concentració del sector públic a Plaça St. Jaume
16:30 h Convocatòria Metro Poblenou per anar a la Mani Unitària
17:30 h Manifestació Unitària a Jardinets de Gràcia

US ANIMEM A TOTES A L'ACCIÓ DE DIFUSIÓ DURANT AQUESTS DIES PREVIS, A VENIR A L'ASSEMBLEA DEL DIMECRES A LES 21:00 I A SORTIR AL CARRER EL DIA 27-G!!!!JUNTES HO PODEM TOT!!

Salut i LLuita!

dimarts, 25 de gener del 2011

Parlem de l'hotel vela!

Benvolgudes, demà dimecres us convidem a la propera Aula SOS Monuments a l'Ateneu Barcelonès, c/ Canuda nº 6:

Privatització del paisatge i remodelació d’habitatges a la Barceloneta

Hi intervindran: Mercè Tatjer, historiadora; Emma Alari, representant de l’Associació de Veïns "l’Òstia" de la Barceloneta; Manuel Novoa, enginyer. Modera: Mari Creu Santos, historiadora.

Organitza: SOS Monuments, amb la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès. Dia i hora: 26 de gener de 2011 a les 19,30

Us hi esperem!!


( I per recordar colorides batalles navals, veure video )


diumenge, 23 de gener del 2011

La competició dels cartells.

















Davant la ràpida actuació d'en Ferran Mascarell, a l'hora de plantar un cartell, els seus antics companys de partit han corregut a imitar-lo. Així, els responsables d'enderrocar una nau industrial i antic aixoplug de l'economia productiva, no s'estan de reivindicar l'atemptat contra el sentit comú. Mentre, edificis sencers d'habitatges resten acabats i buits des de fa més de tres anys, com ara els situats en el C/ Espronceda nº 108 o el del C/ Lope de Vega 98, on ni tant sols hi ha el més mínim rastre de cap cartell de venda de pisos.









(Dos dels exemples d'edificis buits des de fa més de tres anys, dels molts que farceixen el barri)













Els que si que anuncien comerç immobiliari, en llur contraportada, són els de la revista gratuïta i a tot color de l'A.V. del Poblenou. Cooperativa d'habitatges, en diuen, de les engrunes del pastís que els peixa. Els estòmegs agraïts no mosseguen mai la ma que els alimenta; i el 22@ no nega un rosegó als quissos fidels, imprescindibles per pastorejar el ramat d'aborregats socials.



















Allà on hi hagueren fressadors i matricers
, l'ombra d'un altre cartell publicitant una promoció insostenible s'allargarà més que les males herbes que hi creixeran en el descampat. Xaboles i gent dormint als caixers, pancartes de "Volem un barri digne" en balcons tapiats i antigues vivendes vandalitzades per les empreses propietàries, com en el cas de Rambla de Poblenou nº 80, són el nostre paisatge i paisanatge.



dilluns, 17 de gener del 2011

La nova junta de la F.A.V.B.


Sembla que corren nous temps en la federació d'associacions veïnals de Barcelona. Una nova junta ha sorgit de la última crisi interna, presidida pel senyor Jordi Bonet. Tenim la impressió, des de l'A.V. de Can Ricart, que el canvi és a millor. Ens basem en les intervencions que el futur nou president de la F.A.V.B. va fer durant l'interesantísim acte del passat Dissabte dia 15-1-2011.


Unes 30 persones van acudir a la presentació del llibre Construint municipi des dels moviments socials a l’Ateneu Popular Octubre. L’acte, organitzat per la CUP (Candidatura d’Unitat Popular), va comptar amb les intervencions de Jordi Bonet, president de l’AAVV Casc Antic i futur president de la FAVB (Federació d’Associacions de Veïnes de Barcelona), en Quim Arrufat, regidor de la CUP de Vilanova i la Geltrú i Elisenda Alemany, coautora del llibre i membre de l’Altraveu de Castellar del Vallès.

L’acte va derivar cap un extens debat sobre el municipalisme, els moviments socials i veïnals o la particpació ciutadana. Però tot i les tres hores de durada, no és va fer gens llarg. En el transcurs del col·loqui, ens va convèncer molt el discurs que articulava Jordi Bonet i defensem que es mereix un vot de confiança, davant les presidències anteriors, d'infausta memòria.


Una mica d'història,

Durant els anys que la bombolla immobiliària s'anava inflant en la nostra ciutat, des de la FAVB amb prou feines es feia alguna crítica amb la boca petita. Els conflictes urbanístics més punyents no hi trobaren cap aixoplug. Fins i tot organitzàrem una alternativa anomenada plataforma veïnal contra l'especulació, composada per, entre d'altres, de la Coordinadora contra el 22@, el Forat de la vergonya, la gent del carrer Carabassa, les cases barates del bon pastor,.....

Els moviments unitaris contra l'especulació no eren mai assumpte que els hi preocupés gaire de participar. En contra dels jocs olímpics del 92 no varen aixecar gens la veu, tot i ser el gran inici dels plans urbanístics especulatius que ens han dut fins l'actual situació. Durant el 2004, l'assemblea de resistències al fòrum no va comptar amb la participació de cap associació veïnal legalment constituïda. En 2006, 2007 i 2008, a les reunions de V de Vivenda la única A.V. que s'hi passava era la de Can Ricart. Seria que tenien altres prioritats.


La nova junta

Aquesta vegada volem oferir el benefici del dubte a la nova junta, malgrat que alguna de les presències encara grinyolin. Per exemple, hi ha el vocal Joan Maria Soler Farràs ( A.V.Poblenou) "famós inventor" dels pous del món del parc central del Poblenou. Durant l'any 2005, la seva A.V. utilitzava el nom del barri per a recolzar els projectes del 22@ i, lluny de denunciar els 24 milions d'euros malbaratats en un presumpte parc, en donava suport. Enlloc d'escandalitzar-se perquè el P.E.R.I. de Diagonal Mar comptés com zona verda la via del tranvia, ho menystenien qualificant-ho com a fet anecdòtic. "Senyors" amb carnet polític d'una de les forces governants en l'alcaldia, senyorejaven imposant llurs criteris mancas de crítica al model municipal de millor botiga del món.

Tan de bo que l'amnèsia dels errors passats no ens condemni a repetir-los.


Fotos de l'acte del passat Dissabte.

diumenge, 16 de gener del 2011

P O E M A



Can Ricart, Poblenou, Barcelona.


di con esas llamas
y tu palabra
ahora ya a la intemperie,
que es donde los incendios acostumbran a crecer
y se propagan.


pienso:


en un tiempo al que alguna vez
no sé que extraña enfermedad del alma orbita,
fue navidad ahí:
hubo incluso voces y ruido de herramientas
-roce de pinceles y bolígrafos-
silencios y tardes bajo el verde de los árboles
que no fueron para nada detenidos.


ahí soñamos y estuvimos
y nos ganó ya para siempre
el lado amargo de la lucha:
nos quedó eso, la imagen amable del jardín
y todo el fuego del edén en la retina,


hollín en la palma de las manos,
quemaduras invisibles en los dedos
que aún aciertan a doler a veces
cuando amamos o escribimos.


30122010


http://www.predicado.com/work.php?id=270576



dissabte, 15 de gener del 2011

La primera actuació de Ferran Mascarell en Can Ricart.





















La darrera vegada que el "senyor" Ferran Mascarell ostentava el càrrec de conseller de cultura, va castigar Can Ricart amb la més absoluta de les indiferències. Per més que la plataforma Salvem Can Ricart presentés papers pel registre i documents per la premsa, semblava que sentís ploure.


Però això ara ha canviat. Així que ha recuperat l'antiga cadira, i aprenent dels seus errors del passat, ha decidit començar el seu nou mandat col·locant uns "bonics" cartells publicitaris en els descampats que envolten l'antic recinte fabril. Ja no podem dir que continua creuat de braços.


Tot i així, el fet de que ens recordin tant als famosos cartells del plan E d'en zapatero en veure'ls, no pot ser bona senyal.

divendres, 14 de gener del 2011

Ens solidaritzem amb la C.G.T.


Tota la nostra solidaritat amb la CGT, davant l'atac que rep per part del sindicat esgrogueït C.C.O.O. a qui el ministeri de treball cedeix tot l'edifici de la via Laietana 16-18.

Qualsevol acte que tirin endavant, com la ocupació d'edificis buits, té el nostre suport.

També recolcem la valentia de tots els sindicats que criden a la vaga general el Dijous 27 de Gener: CNT de Catalunya, COS i Solidaritat Obrera, a més de els sindicats bascs ELA y LAB, i el galleg CIG.


No passaran!




No passareu, i si passeu,

serà damunt d’un clap de cendres;
les nostres vides les prendreu;
nostre esperit no l’heu de prendre.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.

No passareu, i si passeu,

quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.

No passareu, i si passeu,
decidirà més tard la història,
entre el botxí que clava en creu

i el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.

A sang i foc avançareu
de fortalesa en fortalesa;
però, què hi fa! Si queda en peu

quelcom més fort: nostra fermesa.
Per ço cantem: per més que feu,

no passareu.


Apel·les Mestres

dijous, 13 de gener del 2011

Aturem la retallada de les pensions.


Manifestació 22 de gener a les 17h a Plaça de Sants.

Mentre diuen que no hi haurà diners per a pagar les pensions públiques, les pensions privades desgraven!
























Ja n’hi ha prou, les nostres vides no són un negoci.


Després de la vaga general del 29 de setembre del 2010, el govern espanyol continua amb la seva política de retallades socials i, lluny de derrogar la Reforma Laboral o els Plans d’Ajust del sector públic, ha engegat noves retallades socials (com l’acabament de les ajudes als aturats i la privatitzacions d’aeroports). La darrera, i possiblement la més greu d’aquestes retallades socials serà la Reforma del sistema públic de Pensions, incrementant l’edat de jubilació i el període necessari de cotització. Això implicarà que aquells que ara som treballadors, i molt especialment els joves i les dones, tindrem pensions de jubilació cada vegada més baixes.

Per dur a terme aquesta nova retallada, la classe política, molts dels “experts” economistes que ens van vendre les receptes que ens han portat a aquesta crisi i la major part dels mitjans de comunicació ens intenten convèncer de que l’actual sistema públic de pensions és inviable, a causa de l’envelliment de la població, pronosticant la seva suposada insostenibilitat. Però darrera d’aquests arguments s’amaga una voluntat especulativa i neoliberal: eliminar del sistema públic de pensions i substituir-lo per plans privats de pensions en mans del capital financer (Bancs, Caixes i asseguradores), els mateixos que ens han portat a la crisi i que pretenen, dia a dia, fer de les nostres vides un negoci per enriquir-se encara més.




Ens menteixen quan diuen que el sistema de pensions farà fallida, perquè no és el nombre de treballadors el que determina la sostenibilitat de les pensions, sinó la seva capacitat de produir riquesa, la qual cada vegada es major. I si el que falta són treballadors cotitzants, sembla que amb un 20% d’atur el que cal no és allargar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, sinó polítiques d’ocupació de qualitat, relaxar les lleis d’immigració, reduir la precarietat i fer el sistema més progressiu per tal que els més rics paguin més, ja que així es podria incrementar el nivell de cotització i es milloraria el nivell de pensions existent.

Si amb un sistema públic el 73,5% de les pensions està al llindar de la pobresa i més del 10% d’avis i avies no reben cap ingrés, què podria arribar a passar amb un sistema privat? Les pensions públiques representen un pilar fonamental del nostre sistema de drets socials i s’ha aconseguit gràcies a la lluita obrera sostinguda durant molts anys d’esforç i en condicions polítiques molt difícils per la millora de les nostres condicions de vida. En temps on s’imposa l’individualisme i el benefici privat, el sistema de pensions públic representa un model de solidaritat i redistribució que, lluny de ser el millor possible, aconsegueix disminuir la desigualtat que imposa el capitalisme.




L’aprovació de la reforma està prevista pel 28 de Gener i davant aquest nou atac creiem que son la lluita i la mobilització unitàries les que ens permetran encarar amb força un moment històric, on amb la nostra acció i determinació, haurem de demostrar en quina societat volem viure. La de l’explotació i la soledat més salvatges o aquella on mitjançant el repartiment de la riquesa, el treball i la solidaritat ens permeti desenvolupar en llibertat la nostra vida.


Fem una crida a fer sentir la nostra veu d’una forma clara i contundent a les mobilitzacions que es faran arreu del territori durant la setmana del 17 al 23 de gener i en la jornada de mobilitzacions generals convocada pel 27 de gener.




Aturem la retallada de les pensions. Ja n’hi ha prou, les nostres vides no són un negoci!


Adhesions Individuals
Adhesions Entitats

Veure adhesions Individuals
Veure adhesions Entitats


http://pensionspubliques.wordpress.com/

dimarts, 11 de gener del 2011

LA PRECARIETAT SOCIAL :




La familia Pérez-Santiago va ocupar un pis del INCASOL, als habitatges del Gobernador, barri de Verdum, al carrer Marín 28 a Nou Barris-BCN.
Feia temps que estava buit, com milers d'habitatges públics, que resten tancats, mentre el país es dessagna amb la crisi.
Amb 3 fills petits, esperen el proper 12 de gener una ordre de desnonament del jutge llençada a instància de l'Institut Català del Sòl(INCASOL).


DEFENSANT LA DIGNITAT
La família mai ha renunciat al seu dret constitucional. Al demanar l'empar de la Síndica de Greuges de Barcelona, aquesta va concloure que la família tenia dret a un pis d'emergència social de l'Ajuntament de Barcelona. L'Oficina d'Habitatge del Districte, a la qual es van intentar apuntar, mai ha respòs.
L'Oficina d'Habitatge mai dóna habitatges a gent sense recursos que no poden pagar.


.- Com milers de famílies a tot l'estat que viuen al dia o són desnonades sense resistència, la familía Pérez-Santiago espera l'arribada del proper dimecres 12 de gener amb una enorme ansietat.
.- Els nervis són palpables en Gabriel que tot i així va mostrar una fermesa envejable quan va ser entrevistat per
Barcelona-Televisió el passat dimarts a casa seva.
.- Rosa, la seva dóna, dolça i carinyosa, manté la llar com si res anés a passar. El menjador nadalenc s'omple amb la canalla marcada per la precarietat des de que van néixer.



LA CUSTODIA DELS FILLS EN JOC
En paral·lel al desnonament, els serveis de l'EAIA (Infància) consideran que la situació d'un dels fills pot ser greu doncs hi ha manca estabilitat econòmic, un habitatge estable, difícil inserció laboral dels pares, etc. Tot i així, consideren que hi ha un bon vincle afectiu familiar.
Quantes famílies treballadores no tenen ara ja aquests supòsits de risc?
Les dades parlen d'un 20% de nens de Catalunya que viuen per sota del llindar de la pobresa
Es pot culpabilitzar exclusivament als pares d'un problema social general que viu tot el país?
Quina responsabilitat tenen els polítics i el sistema econòmic sobre tot això?
O estem ja en la LLEI DE LA SELVA???
.- Aquest Estat hipòcrita oblida que va signar els Drets Internacionals a un habitatge i a un treball digne que resten oblidats a la seva Constitució.
.- Aquells que gosen parlar de "caradura" mai s'han enfrontat a viure en la precarietat d'un pis ocupat ni mai s'han trobat a 3 dies de tenir els mobles i la roba al carrer.


L'oficina de Drets Socials(ODS) de Nou Barris dóna suport legal
Des de fa setmanes la família Pérez-Santiago ha demanat suport legal a l'ODS i a la nostra Associació 500x20 que defensa un Parc Públic de lloguer. L'advocat va presentar a mitjans de desembre una reclamació davant el Consorci d'habitatge de Barcelona per un pis d'emergència social, com reclamava la Síndica de Greuges i la paralització per tant del desnonament. El silenci del Patronat ha donat peu al nostre advocat a presentar un recurs administratiu per vulneració dels drets a la vida, la integritat física i a no patir tracte inhuma i degradant.
Esperem que aquest dimecres 12 de gener del 2011 entre les 9 i les 15h. la família pugui continuar en el pis que habita mentre arriba un d'emergència social.

NO HI HAURÀ DESNONAMENT !!!

dilluns, 10 de gener del 2011

Presentació del llibre "Construint municipi des dels moviments socials" a Poblenou



Dissabte, 15 de gener a les 18h a l'AP Octubre (c/Amistat, 14)

Es presentarà el llibre "Construint municipi des dels moviments socials" amb la intervenció de:

-Jordi Bonet, president de l'AAVV casc antic.

-Quim Arrufat, regidor de la CUP de Vilanova i la Geltrú a l'Ajunatment.

-Elisenda Alemany, coautora del llibre i membre de l'Altaveu de Castellar del Vallès.


Té una pinta prou interessant.

dissabte, 8 de gener del 2011

Apostem pel repoblament.


El proper Dissabte en Can Masdeu hi ha una jornada de repoblament a la que aconsellem assistir-hi. Són una gent que cerca alternatives reals i sostenibles, equilibrant el territori i "reciclant" masies abandonades que recuperen la vida perduda.

Enfront del col·lapse social a que ens aboca el capitalisme, hi ha aquesta sortida del atzucac. Quan la crisi alimentària ens escanyi el ganyot amb les urpes de la fam i redescobrim que tant sols l'especulació arrela damunt el ciment, no quedarà altre que seguir el seu exemple o caure víctima de la desnutrició.

divendres, 7 de gener del 2011

Els lipdub's per la independència sembla que es posen de moda.

En Vic se n'ha fet un de rècord mundial de gent participant, que està a punt d'arribar al milió de visites.


http://www.youtube.com/watch?v=muTMLuGWrp8&feature=player_embedded



El que han fet en Porrera, té el morbo de veure per un moment la calva del mismíssim Lluís Llac :

http://www.youtube.com/watch?v=b14-sW6Q0Gs&feature=player_embedded

Els Bascos també s'apunten al carro, però malgrat la famosa cançó dedicada al senyor Sarrionaindia, no arriben a donar la talla cinematogràfica:

http://lipdub.euskalherrian.info/



També tenim un magnífic recull de dades històriques en forma de vídeo, sobre la persecució nacional que patim:

http://www.youtube.com/watch?v=NJvSrSjjUHo&feature=player_embedded#!

Queda clar que el Youtube comença a esser una eina més útil que TV3 a l'hora de defensar el país.

dimecres, 5 de gener del 2011

Els consumidors consumits.


Els polítics de tot l'arc parlamentari estan d'acord en una cosa: S'ha viscut per damunt de les nostres possibilitats.

Curiosament parlen sempre en tercera persona, com si la cosa no anés amb ells. Però la societat d'economia capitalista és el resultat dels valors que ella mateixa transmet. Per això us recomanem moltissim el següent vídeo:


http://www.dailymotion.com/video/x10vj9_surplus-consumidores-aterrorizados_news



Un " regal de Reis" que no us deixarà indiferents!

diumenge, 2 de gener del 2011

La gran destrucció ecològica.




























La ciutat de Barcelona és, de lluny, el major punt de contaminació, (tan en quantitat com en gravetat) de tots els 70.520 Km2 del nostre territori nacional, bonament entès entre el castell de Salses al Nord i la bocana del riu Guardamar al Sud.

La insostenibilitat de la ciutat i del seu model de creixement capitalista cada cop és fa més evident, a mesura que l'enfonsament econòmic generalitzat impedeix continuar amb les maniobres de distracció municipal. Bunyols com ara el Fòrum 2004 o xurros com els jocs olímpics del 1992 han empenyorat el nostre patrimoni territorial, per a que uns pocs devoressin el pastís i d'altres no en tastessin ni les engrunes.


Les contradiccions del missatge ecologista "de debò" van des dels cims de Collserola fins a les platges de la gran ciutat. Malgrat que l'aparador de la millor botiga del món ens incita a continuar consumint terrenys i llur màrqueting comercial ens publicita un enorme respecte mediambiental, la realitat de les coses és ben diferent a la que afirmen les mentides oficials del consistori.




Si passegem per la carena de la serralada, podem trobar abocaments d'aigües fecals, a dos metres d'una tapa de claveguera, com en el torrent de l'espinagosa, que aporta el seu caudal al pantà de Vallvidriera. Després de que el buidessin no fa gaire, per netejar-lo d'espècies al·lòctones (gastant un munt de diners públics), cap autoritat obliga a allargar dos metres una canonada fins fer-la coincidir amb el clavegueram, que també s'esdevé una despesa inútil.
























Si descendim fins a la vora del litoral, ensopeguem amb platges artificials i ports que han comportat la destrucció de la vida pelàgica i l'empobriment de l'ecosistema submarí. Les inversions multimilionàries en espigons submergits i "regeneració" de la sorra perduda, són inversions llençades al mar. Tot tipus de residus, des de condons a compreses, passant per pneumàtics i llaunes, s'hi encallen fins a podrir-se.

























En el centre d'aquest entrepà xapucero de mar i muntanya, hi ha la nefasta grolleria d'una mobilitat basada en l'automòbil privat, que ofega sota del fum a la ciutadania. Moren 5 vegades més persones conseqüència dels tubs d'escapaments que en accidents de trànsit. Els nivells de pol·lució atmosfèrica sobrepassen continuament les recomanacions de contaminants per a poder mantenir la salut pública en nivells acceptables. Tenim un rècord europeu de partícules en suspensió.





Però sens dubte, el més sagnant escàndol d'insostenibilitat són els plans urbanístics especulatius que tant han proliferat en els despatxos de tots els alcaldes, des de Porcioles fins al Hereu. Espectaculars plusvàlues en la requalificació de terrenys han fet augmentar la petjada ecològica fins nivells estratosfèrics i desterrant conceptes com el de sobirania alimentària fins el reialme del mai més. Les emissions de CO2 i el canvi climàtic semblen fenòmens aliens, que es produeixen al marge d'aquestes activitats constructores.




La torre Commerzbank acabada en 1997 ( 3 anys abans de que comences el 22@) i dissenyada amb el vist-i-plau dels verds de Franfort, és un exemple del que podrien haver fet, amb una mica de voluntat política. Però en lloc d'això, han fet barbaritats del tamany del parc central del Poblenou.

Un altre bona forma de fer-ho hauria estat amb normatives urbanístiques que dedicaren un 10% del territori urbanitzat a zona agrícola, un 10% a zones verdes i un 10% a equipaments. Així els nous plans immobiliaris tindrien un total del 70% del territori i l'altre 30% per a usos ciutadans sostenibles. Aquesta proposta l'argumenta molt be l'Agapit Borràs.

Tot i tenint aquests i altres models per inspirar-se, enlloc de mirar cap al futur amb esperit verd, s'ha fet servir la hipotètica creació de riquesa i un concepte de modernitat caduc, per justificar lo injustificable. En prioritzar les polítiques de façana i els arrebossats de demagògia, com disfressa que amagui les responsabilitats mediambientals, estan essent còmplices i coautors d'una catàstrofe que ja ha començat a no tenir esmena.



Fotos i text de Joan Marca i Tristan.