Més comparacions fotogràfiques

Avui comparem una foto feta fa 10 anys ( abans dels enderrocs tripartits), amb una que té un lustre i un altre de sols fa 5 dies El creixement dels arbres dona fe de la fertilitat del terreny. Nosaltres donem fe de que els fruits se'ls mengen els de sempre, i a les desheretades ens devora la fam de justícia !!!!

 Les fotos són de rabiosa actualitat, ara que la junta electoral ha ordenat treure les estelades dels edificis oficials, mentre la bandera rogigualda és legalment obligatori que hi onegi :-( . No sé per que serà, però ens han vingut al cap els versos del mestre Martí i Pol...

https://www.youtube.com/watch?v=hxJa0EYcy5k

LES QUATRE BANDERES 
 
Tenia quatre banderes, 
tres les vaig perdre en combat; 
La bandera que fa quatre l'he desada en un calaix. 
No la'n trauré fins que bufi 
ben fort el vent de llevant 
i s'endugui aquest mal aire 
que ens toca de respirar. 
Tenia quatre banderes , 
tres les vaig perdre en combat. 
Tenia un jardí amb tres arbres, 
un mal vent me'ls ha esfullat. 
Amb el jardí ple de fulles 
no fa de bon caminar. 
El mal vent encara bufa; 
Jo no em canso d'esperar: 
Per cada fulla caiguda 
als arbres hi neix un tany. 
Tenia un jardí amb tres arbres, 
un mal vent me'ls ha esfullat. 
De dos amors que tenia 
l'un en terra, l'altre en mar, 
el de terra l'empresonen, 
l'altre viu exiliat . 
Jo ni ploro pel de terra 
ni em lamento pel de mar. 
Plor i laments de què serveixen? 
Gent que lluiti és el que cal. 
De dos amors que tenia, 
l'un en terra , l'altre en mar. 
Tinc una llengua tan viva 
com les més vives que hi ha. 
Si quan parlo s'esparveren, 
jo que sí, em poso a cantar. 
Canto i canto i cantaria 
si pogués més fort i clar. 
Quan les cançons fossin pedres, 
vinga fones i al combat! 
Tinc una llengua tan viva 
com les més vives que hi ha. 
Amors, arbres i banderes 
són mots de bon recordar. 
Qui n'aprèn la cantarella 
mai més no l'oblidarà. 
Si de cas no l'heu apresa 
no us canseu de preguntar, 
que si els mots són com la pluja 
la terra som tots plegats. 
Amors, arbres i banderes 
són mots de bon recordar. 

Viu per plànyer lo que de ella es mort :-(

 Mentre els ocells carronyaires continuen niuant damunt del cadàver en descomposició de la xemeneia de l'antic recinte fabril, comparem una foto d'avui amb una del 2009. Immediatament fem nostre el punyent poema del mestre Alcover:

DESOLACIÓ:
Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.
I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.

JOAN ALCOVER (1854 - 1926)

Mira també  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2009/05/la-xemeneia-de-can-ricart-esta-mes.html

Volem un museu de l'especulació!!!!

Ara que estem en plena campanya electoral, i que aviat farà 30 anys del tret de sortida de la macroespeculació poblenovina, ( Amb allò de "A la vile de Barcelona" pronunciada per l'exalcalde franquista Samaranch http://lagrancorrupcion.blogspot.com.es/2009/07/juan-antonio-samaranch-torello_07.html ), volem recordar com es mereix aquesta onomàstica, que tant està llastant nostre present. El fet que el sector de la rajola i el ciment  absorbís la major part de les inversions i dels llocs de treball en detriment d’altres sectors, ha engrandit de manera extraordinària la crisi econòmica que patim. I a més ha tingut efectes col·laterals de caire absolutament immoral. Ens referim a la corrupció generada, a l’avarícia que ha promogut l’enriquiment ràpid, a les complicitats propiciades per tal de convertir els ciutadans en col·laboradors d’un sistema insostenible que ha provocat el guany fàcil i descontrolat, desacreditant el treball.

Per a dignificar la memòria d'aquest trist període, que millor que dissenyar un centre d'interpretació de com la corrupció política generalitzada va provocar una bombolla mastodòntica curulla de no res: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2011/05/que-ha-passat-en-diagonal-mar.html. Resulta que el museu d'història de la ciutat ( Dirigit per l'antic "defensor" de Can Ricart "senyor" Joan Roca) té l'us de fruit d'un parell de naus, que la última volta estaven carregades de materials combustibles http://videos.lavanguardia.com/20120118/54245009696/interior-can-ricart.html Per què no s'aprofita l'avinentesa? Tindria una oportunitat d'or per a explicar en primera persona el perquè del seu canvi d'opinió, coincidint cronològicament amb el seu nomenament :-(Podrien parlar des de Narcís Serra http://lagrancorrupcion.blogspot.com.es/2008/08/iii-narcs-serra-i-serra-desde-el-plan.html i Miquel Roca http://lagrancorrupcion.blogspot.com.es/2013/04/miquel-roca-junyent.html com socis en el pelotazo de la vila olímpica, fins el Fòrum 2004 tripartit http://lagrancorrupcion.blogspot.com.es/2014/05/aniversario-forum-de-las-culturas.html Passant per les quasi 200 Ha del 22@ http://periferiesurbanes.org/?cat=231&lang=ca i les presumptes connexions amb les fortunes amasades pels Millet's, Pujol's, Bárcenas, Rato's, Felipe's Gonzalez, Isidre's Feiner's, Botin's, Garcies Bragados... Ens imaginem una façana monumental amb una enorme porta giratòria, i una suntuosa sala presidida per un forat, negre com el futur que ens espera i fosc com la consciència dels abans nomenats.

Així doncs, la potenciació d’una societat mancada de principis ètics és un fet més a afegir a la perversió del sistema viscut. No hi ha que oblidar, doncs, l’aspecte immoral del tema urbanístic. De manera que, a més de les greus conseqüències mediambientals i paisatgístiques http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2008/10/arquitectures-estellars-poblenou.html , de gran magnitud pel que fa a la destrucció del territori i al consum de recursos naturals, el actuar contra la natura, i atemptar contra la biodiversitat, s'ha fet des de la més perversa de les hipocresia http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/10/resiliencia-predicant-mentre-van.html . I el resultat, nefast: Augment desbocat de l'index de pobresa, desenes de milers de famílies desnonades, centenars de persones suïcidades, i una generació sencera de joves universitàries servint cafès en algun bar de Londres :-(

La façana més falaç, de totes les que es fan i es desfan.

En primera línia de mar, entre el nyap del Fòrum i el bunyol del 22@, hi ha un descampat que malbarata un grapat d'hectàrees desaprofitades pràcticament tot l'any, amb molt bones vistes. Quin hort urbà més guapo que sortiria !!!! Amb sacs de metre cúbic de terra vegetal damunt palets de plàstic, podrien produir milers de Kg de verdures ecològiques pels menjadors de les escoles bressols municipals, ( Veure http://soberaniaalimentaria.info/numeros-publicados/42-numero-20/197-los-comedores-escolares  ) bo i donant feina a persones amb risc d'exclusió social. I si cal moure la plantació per a que els de la Feria d'Abril puguin fer el seu Agost particular , amb uns transpalets es fa l'hort transhumant. Tant sols faria falta certa voluntat política i molt poc pressupost. Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html
S'aconseguiria augmentar la resiliència i minimitzar la petjada ecològica, bo i produint aliments de Km 0, garantint la manca d'agrotòxics en l'alimentació dels més vulnerables, sense augmentar el preu dels menús. Veure http://www.eldiario.es/aragon/sociedad/estafando-comida-hijos_0_391961846.html
Malauradament, l'ombra de la llunyana filera de gratacels és massa allargassada.  La publicitat electoral afirma no deixar ningú darrera, en un exercici de cinisme mentider tant estens que en aquesta esplanada no hi cap. Darrera els altius aparadors de vidre i acer, regidors amb la cara de formigó armat (i la campanya finançada pel banc o la caixa que s'ha tingut que rescatar amb els diners dels nostres impostos), prometen el que la gent vol escoltar. La resiliència ni està, ni se l'espera, ni se l'han presentat mai a la ciutadania ( de manera que no la troben a faltar) http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/10/resiliencia-predicant-mentre-van.html

Però la realitat, tossuda, no la podran aturar els agents dels antidisturbis de la guàrdia urbana. La resiliència que prediquen no consisteix en col·locar 4 fanals amb placa solar i aerogenerador en el passeig marítim, mentre es reprimeix amb pals a qui demana pa. El monocultiu del model turístic no resistirà la desaparició dels vols de baix cost que el pic-oil està a punt de provocar. La petjada ecològica per habitant de Barcelona la farà insostenible, com un gegant amb peus de ciment aluminós.

De tota manera, quan lo del ciment aluminós es va ensorrar, els diners del pelotazo ja feia molt que estaven ben arrecerats en un paradís fiscal. Quan la millor botiga del món tingui que abaixar definitivament la persiana, no seran els accionistes de les grans cadenes d'hotels els que s'aixopluguin sota un pont. De remenadors de contenidors per reciclar-ne la ferralla ja no se'n veuran, perquè cap habitant de la ciutat estarà en condicions de llençar res.

Volem Can Ricart hortícola i musical !!!!

Avui estrenem "l'Issuu" de Can Ricart, amb una proposta constructiva: Fer una escola de música i bucs d'assaig per a grups del barri en les naus que ocupava Industries Iracheta.

 Es tracta d'un Projecte final de carrera d'arquitectura, d'en Marc Nebot. Podeu veure un resum d'aquest interessant treball, puntuat amb un 8 ( Notable alt) pel tribunal que l'examinava en:

http://issuu.com/salvemcanricart/docs/projecte_can_ricart_-_escola_musica?utm_source=conversion_success&utm_campaign=Transactional&utm_medium=email

També hi ha fotos dels plànols penjades en https://www.facebook.com/media/set/?set=a.898345640260727.1073741832.874389989322959&type=3

Aquestes naus són part del recinte, però no són bé cultural d'interès nacional ( ???? ) com la resta. Són de propietat privada i estan abandonades des de que desallotjaren al grup d'artistes circenses de La Macabra http://www.lamakabra.blogspot.com.es/. El Marquès se les va vendre a la immobiliària on treballava d'assessor ( !!!! ) Alza Real i ja no hem tornat a saber-ne res de l'assumpte.  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/search?q=alza+real

La proposta d'en Marc inclou la creació d'horts socials, en els espais buits deixats per les naus que enderrocaren els del tripartit autoanomenat d'esquerres. El grau d'hipocresia d'aquesta colla arriba fins tres pobles més enllà de l'esperpent, com queda clar en https://gmsbcnbutlleti.wordpress.com/2013/05/30/presentem-una-proposicio-a-la-comissio-dhabitat-urba-i-medi-ambient-per-recuperar-can-ricart/#respond. (Ara que parlem de música, els hi volem dedicat aquesta cançó amb la nostra rancúnia més profunda amanint-la, i el desig que se'ls hi ennuegui a la gargamella duran qualsevol míting https://soundcloud.com/gemma-humet/va-com-va-live-toti-soler.)

 En aquest biotop de runes, pols i cendra de la part més oblidada de Can Ricart, continua sense florir la primavera. Ni un sol brot verd entre treu el cap de les adormides soques. I ens venen al cap aquells versos del gran Espriu:

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
 
Després de deu anys d'observació contemplativa, tenim molt clar que cal expropiar-ne l'us de fruit de la part privada, per a fer horts socials comunitaris, centre d'activitats artístiques, obradors per a gent sense feina,... Com eina per a redissenyar l'urbanisme en clau humana http://www.plataformaurbana.cl/archive/2013/06/18/la-agricultura-urbana-como-herramienta-de-desarrollo-urbano/  En La Haia fan granges urbanes estupendes en cada barri ( Veure http://blogs.ccma.cat/blogeuropa.php?itemid=55215&catid=2849 )  i en pobles com Vallbona d'Anoia fa any i mig que tenen uns horts socials comunitaris que són exemple a seguir de com afrontar el fenomen socioeconòmic que anomenen crisi: (Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html). D'altres llocs com en El Vendrell tot just comencen http://www.rtvelvendrell.cat/en-marxa-lhort-del-col%C2%B7lectiu-daturats-al-fondo-del-mata/
Però vista la categoria política de qui governa Barcelona http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2014/06/pla-buits-i-butxaques-plenes.html i de qui està en condicions de guanyar les eleccions del Maig, molt ens temem que l'hivern s'allargui indefinidament, deixant-nos orfes de tanys eixerits un altre lustre :-(

El dia de la marmota i els cants de sirena electorals.

 Divendres passat, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament signaren l'acord de la cessió de 6.800 m2 dels 25.000 m2 que te el recinte de Can Ricart: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2015/02/039.html?utm_content=bufferd893e&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer
  Varen concretar així la cerimònia d'escenificació d'una notícia del 2013 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/07/enesimes-promeses-cero-credibilitat.html  com si estiguérem en el dia de la marmota. Però no sols perquè sembla que se repeteixi el déjà vu,  com si no haguessin passat dos anys.També perquè senyors vestits "d'alto copete" decideixen si demà farà "sol y buen tiempo". Es coneix que la campanya per les municipals agafa velocitat de creuer i alguna cosa havien de dir que farien. Els cants de sirena electorals refinen en llurs gargamelles, que sonen amb veu d'orujo i Casalla. https://www.diagonalperiodico.net/global/25633-algo-va-mal-con-smart-cities.html
Però sonoritats etíliques a banda, que ens estan dient? Que la Universitat de Barcelona invertirà uns 15 milions d'Euros en reformar 3 naus? Pujaran les matrícules als estudiants o baixaran el pressupost de recerca, per restaurar el patrimoni arquitectònic? 
I la participació ciutadana? Volem les veïnes uns magatzems solitaris?, "els serveis tècnics audiovisuals, el servei de restauració de documents i llibres, part de l’arxiu històric de la Universitat de Barcelona i altres arxius de material creatiu i audiovisual" en unes naus que fins al 2005 estaven generant 250 llocs de treball?
I la resta del recinte? Els 18.000 m2 que falten, continuaran deixats de la ma de les administracions, deteriorant-se de manera irreversible?
El gran monstre bicèfal de la corrupció immobiliària continua servint-nos passat en copa nova, com denunciàvem ja en 2009 recollint unes conegudes estrofes del Sílvio Rodriguez http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2009/04/el-gran-monstre-bicefal.html  

I cansats de la cançó de l'enfadós municipal, avui proposem aquesta altre que canten Ester Formosa i Adolfo Osta, de Moussu T en el seu espectacle "La vida, anar tirant", en traducció catalana de Joan Casas: "Per la finestra" (Par la fenêtre, CD Forever Polida - 2006) amb la que ens sentim profundament identificats com a barri, doncs sembla que descrigui el Poblenou i no Marsella.

 https://www.youtube.com/watch?v=kkXXo6OqxSs

Si treus el cap per la finestra

pots veure un bocinet de mar

i velles grues avorrides

sense ferralla per menjar.

El sòl esclafa molls i barques,

ho aplana tot com un martell.

Una àncora abandonada

enyora l'ombra d'un vaixell.

Posa't la brusa florejada

per saludar aquest sòl que fa;

seràs de totes la més maca,

segur que m'haig d'enamorar.

Davallarem per la costera

que duia al desballestador,

en el temps  en que la classe obrera

encara creia en mons millors.

Foragitaren la misèria

portant ben lluny els obradors,

aquí l'atur ens desmanega,

allà escanyen treballadors.

Caminarem fins a la platja,

tot vorejant antics tallers,

i oblidarem allò que ens manca

davant el blau del mar i el cel.

La llenya i els arbres caiguts.

Parcs i jardins de Barcelona està talant els salzes ploraners (Salix Babylònia) del parc central del Poblenou. Dediquem una furtiva llàgrima en memòria d'aquests éssers vius que un mal disseny ha condemnat a una mort prematura.
Però en aquest recinte suposadament verd, literalment quartejat per prioritzar el pas de vehicles, la llenya dels arbres caiguts escalfa amb la seva combustió mansions alienes al nostre veïnat.

 https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.999248930104440.1073741879.100000580261397&type=3 

Els "responsables" de l'arboricidi han optat per la solució més fàcil per a ells, malbaratant els diners públics que aquests desmais ens havien costat a totes. Tant difícil era trasplantar-los????

Afortunadament, les queixes, entre d'altres, del sindicat de jardiners Males Herbes  http://malesherbes.blogspot.com.es/2015/02/lajuntament-menteix-als-veins-i-la.html ha aturat la barbàrie a mitja feina, salvant alguns exemplars.

Els hi haurien de descomptar del sou el valor econòmic dels arbres sans, que la ciutadania honrada hem de pagar amb els nostres impostos. 

Però els desmais talats estan lluny de ser el pitjor error de disseny d'aquest parc. 
Un altre dels esperpents dissenyats en el parc central del Poblenou és el posar les pistes de petanca al costat d'uns vidres gegants. No cal tenir gaire neurones al terrat per a deduir-ne el resultat !!!!

 https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.1001036056592394.1073741882.100000580261397&type=1&pnref=story
  
I encara rinxolarem el rinxol, el més vergonyós de tot el Parc Central és un forat plé de foscor. Se suposa que tenien que posar una càmera web en un parc de l'altre punta del món i que una tele de plasma dins del pou et permetria veure que passa en l'altre banda del globus en temps real. Se'ls hi escapava el "petit" detall que quan aquí és de dia, allà és negra nit i no s'hi veu res.

Però com a metàfora de futur, l'han encertat de ple: Estem en un pou sense fons, fosc com la gola del llop.

Pensar que en el seu dia (ara fa 10 anys), mentre ens contaven com zona verda la via del tramvia en el P.E.R.I. de Diagonal Mar, la construcció del pou del món era la reivindicació estrella de l'A.V. de Poblenou !!!! ( Veure http://www.tvclot.com/component/jtvcontent/article/3733-el-projecte-del-pou-del-mon-queda-escapcat ) . El col·laboracionisme amb el 22@ de les autoanomenades esquerres a canvi del "Que hay de lo mio" no podem oblidar-ho fàcilment. Sols així s'entén com han anat les coses urbanístiques pel barri :-(   http://salvemcanricart.blogspot.com.es/search?q=Diagonal+55


L'altre perla del pastís és Can Oliva-Artés, un bé cultural d'interès local del que hem parlat anteriorment en Agost del 2010 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2010/08/els-canvis-en-can-oliva-artes.html i també al Novembre del 2011 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2011/11/oliva-artes-sense-sostres-per-tots.html. Avui el reflex, o miratge, o castell en els núvols, o aparador sense fonaments... La imatge de l'espectre fantasmagòric d'un mastodont amb peus de fang apareix damunt dels vidres del parc central, a l'espera de veure que s'hi acabarà fent realment..


Mireu també http://parkcentralpoblenou.blogspot.com.es/

Ahir va fer 10 anys de la 1ª mani per Can Ricart !!!!

 http://capgirembcn.cat/MarcaBarcelona/index.php/can-ricart/

Ahir va fer 10 anys de la primera manifestació de treballadors de Can Ricart. 35 petites i mitjanes empreses perderen el dret de fer servir les naus industrials que tenien llogades i 250 llocs de treball foren destruïts per lucrar al marquès de Santa Isabel i empobrir-nos a les demés. De passada, enderrocaren un bé cultural d'interès nacional i foragitaren una dotzena de col·lectius d'artistes :-(

https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.991823357513664.1073741877.100000580261397&type=1

10 anys de conflicte urbanístic.

Enguany en farà 10, de l'inici del conflicte per l'espai urbà en Can Ricart, (digues-li especulació urbanística tripartita del 22@). L'aspecte de l'evolució del recinte és clarament visible en les 6 fotografies adjuntes.

 La primera la va fer en Jordi Secall en 2005 i la última, va ser feta ahir per en Joan Marca.

 La declaració de be cultural d'interès nacional, màxima protecció arquitectònica legal de la que se suposa gaudeix, no ha servit de gaire a l'hora de defensar aquest patrimoni cultural català. . Potser aquest any tinguem més sort que els 9 anteriors, i aquests senyors que manen tant decideixin fer-hi alguna cosa, més enllà de regalar plusvàlues cent milionàries i malbaratar els 30 milions d'Euros de diners públics desapareguts en la no construcció de la casa de les llengües .......

Potser aprofitant que se compleixen els dos lustres de desvergonyides enganyifes, algun mitja de comunicació es faci ressò del fet. Fins i tot algú s'entretingui en quantificar  el perjudici que per a la ciutadania representa el tenir 4 Ha de terrenys del centre del barri criant-hi males herbes, mosquits i rosegadors de diferent pelatge.

Qui sap si l'efemèride animarà a alguna veïna a treure la pols de les antigues pancartes que penjaven en els balcons, o bé, algun emprenedor de Barcelona activa veurà un nínxol de negoci venent samarretes de record. Que de l'arbre caigut fa molt  que en van fer llenya, però les engrunes de serradura a mig fossilitzar, són un recurs valuós en els temps que corren !!!!

Anirem a cagar a la via

La majoria dels representants parlamentaris continuen pixant fora de test, i amb la tàctica futbolera del "Patadón y p'alante" ajornen les eleccions al parlament autonòmic per finals de Setembre. No hi ha cap raó seriosa per a fer-ho, si pensem en el país. Però els càlculs electoralistes altre volta han pogut més que les raons nacionals :-(

Catalunya mereix tenir una presidència ocupada per algú capaç de desobeir la legislació que ens impedeix independitzar-nos, anant a la presó si molt calgués. Però enlloc d'això tenim un filibuster de tercera divisió, que fa metàfores marineres sense sortir de port, a l'espera de capitanejar la rendició pactada del vaixell. Dirà que la culpa és de la tempesta perfecte i que ell no va enviar les naus a lluitar contra els elements i tal.... Amb la èpica del naufragi del Costa Concòrdia, més que no pas la del Titànic !!!!

Enfront de tot això, ens asseguren fonts ben informades que pel proper 11, l'A.N.C. ens convocarà per anar a cagar en la via del A.V.E. Madrid-Barcelona, tots en una bonica corrua de catalanets i catalanetes amb els pantalons abaixats. Que la realitat és sempre revolucionària i ja posats, fem-la ben grossa.
Des d'aquest humil associació ens afegim ufanosos a la via cagarada, bo i proposant que l'himne de l'esdeveniment sigui https://www.youtube.com/watch?v=M68TTnf58Hg 

Rinxolarem el rinxol proposant-li la Maria la Piedra i el seu amic Jimmy Jump que presenten candidatura, plan Chicholia & Malatesta. Nosaltres  retirariem el nostre suport a la Carmen de Mairena i al Josmar ( Gràcies al qual el partit C.O.R.I. va quedar per davant de la U.P.yD. de la Rosa Diez en 2010 :-) http://ecodiario.eleconomista.es/elecciones-catalanas-2010/noticias/2640230/11/10/El-partido-de-Carmen-de-Mairena-obtiene-mejor-resultado-electoral-que-el-partido-de-Rosa-Diez.html#.Kku8q3HlOWpYvlw per recolzar-los a ulls clucs.
 Posats a tenir polítics assalta-marges, la sinceritat dels candidats que proposem supera als actuals: La Maria no amaga quasi res i en Jimmy té trajectòria saltimbanqui de sobres coneguda :-) http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2010/05/salta-salta-jimmy-jump.html  

Altres presumptes líders de la societat civil han resultat no estar a l'alçada que les circumstàncies històriques requereixen :-(

Fent volar coloms

Publicació de Aavv Can Ricart.

En els dies de pluja, el cel de Can Ricart és el teatre d'operacions on les gavines donen caça als estols de coloms. Es coneix que la precipitació líquida dona avantatge al depredador, més acostumat a volar amb les plomes molles i d'idèntic color dels núvols. El mateix meteor que fa anys que rovella els fonaments de les naus sense sostre, (biòtop ideal dels missatgers alats per excel·lència), permet als gavians alimentar-s'hi amb més facilitat.

El fet de ser bé cultural d'interès nacional no sembla que serveixi gaire per protegir el nostre patrimoni històric dels voltors especulatius. Potser si declaressin l'antic recinte fabril reserva de la biosfera, correria millor sort. Espècies extintes com l'obrer, el proletari o el manobre, podrien ser-hi reintroduïdes al seu antic hàbitat laboral. 

Ja en 2008 veiem clar el perill http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2008/10/lobrer-poblenov-isolat-davant.html

Autoinculpació per desobedient:

Jo, Joan Marca i Tristan, confesso públicament que, conjuntament amb més de dos milions de persones, en defensa dels meus drets fonamentals (individuals i col·lectius),  he desobeït explícitament la prohibició del tribunal constitucional i he participat activament en difondre la convocatòria d'un procés participatiu ciutadà.

També vaig fer cassolades des del balcó de casa meva i el 9 de Novembre vaig dipositar una papereta en una urna de cartró. I per a que en quedi constància innegable, hi afegeixo un parell de proves gràfiques que certifiquen la meva culpabilitat.

Per a més "delicte" soc reincident no penedit, doncs ja vaig fer el mateix en el multireferèndum que celebràrem el Maig passat http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2014/05/urnes-illegals-i-democracia-de-carto.html

Resto a l'espera que l'autoritat judicial oportuna prengui les consideracions que li surtin de la toga. Mentre, vaig fent apologia de l'autoinculpació donant publicitat a la iniciativa següent:

http://drets.cat/index.php/noticies/129-drets-ofereix-un-formulari-d-autoinculpacio-i-servei-de-defensa-juridica-gratuit

Barcelona, 22 de Novembre de l'any de la independència.

L'albada del jorn s'apropa !!!!

          http://www.youtube.com/watch?v=dcVW8BrmleA#t=11  

Votarem si o si, peti qui peti !!!!

Les veïnes de Can Ricart tenim una cita el dia 9 de Novembre, a partir de les 9 hores. En el

 Local de participació "Escola La Caixa" (Adreça: C Andrade, 182)
  on exercitarem el nostre inalienable dret a vot, ni que sigui dins d'una capsa de sabates que ens requisin els uniformats :-(

Si no ets veïna de can Ricart, informa't del teu punt de votació clicant AQUÍ. 

Aquesta panda de corruptes cleptòmans rapinyaires, que tenen imputada fins a la gavina, no poden pretendre il·legalitzar un procés participatiu ciutadà, ni a punta de constitució escanyola : NO ES SORTIRAN AMB LA SEVA !!!!

Tampoc deixarem el procés en mans dels nostres corruptes, que ja es varen acovardir amb la primera prohibició, perquè la llibertat ha de servir per engarjolar-los a ells i als seus còmplices encobridors. Aquesta oportunitat històrica de decidir el futur país que volem, no la deixarem passar sense aprofitar-la. A cop de papereta, enderrocarem el post-franquisme. Te la pots imprimir, per dur-la ja preparada, clicant damunt 

http://www.9nconsulta2014.cat/pdf/papereta_CA_ES.pdf