Poblenou és el salvatge Oest !

I no queda gens clar on acaba el xèrif i on comença el quatrer!

El Pla Caufec aturat!

Els companys d'Esplugues que tant s'han sacrificat per a defensar la muntanya resten pendents encara del que "la justicia" aquella justicia tan aliena al poble, la justicia del "sistema", dicti a la seva contra.

Mentrestant Sacresa, la immobiliaria tan amiga del PSC-PSOE que ocupa aquell ajuntament, deu milions a manta i ha hagut d'aturar la brutalitat urbanística contra la muntanya de Finestrelles, d'on havien de crèixer una serie de moles edificatòries que conformarien l'invent especulatiu "Porta Barcelona".

Malauradament, malgrat tota la lluita de tants anys, la lluita pacífica d'intel.ligència dels pocs gosats, dels poquets amb tota la raó a favor i armats de tot el sentit comú, no ha pogut frenar la piconadora que ha desfet part de la muntanya i la omplert d'asfalt i ara, ens topem amb la notícia que segons el diariot sociata del Periódico "L'herba ha crescut fins al punt que ha passat a convertir-se ja en matolls, gairebé de sabana africana." Però què voleu, si allò era la muntanya!!! I per no dir que els espavilats mercenari-periodistes passen de llarg sobre les condemnes que pesen sobre els opositors al pla Caufec-Porta Barcelona.

Només cal fer un volt per aquells paratges i un pot adonar-se de com pot ser la furia depredadora i la bàrbarie contra el bé comú d'aquests especuladors, aquesta olla de xusma mafiosa de politics, immobiliàries, jutges i policies.

Us poso l'enllaç a uns videos prou il.lustratius per a que us feu una petita idea del mal que s'ha fet i l'esforç voluntariós d'aquells valents que s'hi han enfrontat.


Hasta que los mossos nos separen. (19-5-2008) http://blip.tv/file/919506

Acció i estat de les obres pla Caufec (8nov07-26feb08) http://blip.tv/file/704170

contra el pla Caufec, parem les màquines! (12-11-2007) http://blip.tv/file/479111

(Val a dir que tots els reporters que vam assistir a aquesta acció (la del 12-11-2007) vam ser denunciats pels mossos d'esquadra, val a dir que aquest cos policial desplegat a Esplugues a acudit sempre sol.lícit a les ordres de les constructores que operaven-destruïen- en la zona. En el video es veu el moment en que els mossos ens inviten "amablement" a sortir del camp, poc podiem pensar que ens haurien denunciat més tard).

foto de Jordi Secall

El post "Plan E" d'en Zapatero.

Recordeu aquell pla de millora urbana que trauria l'estat de la crisi? Aquell que endeutava les arques públiques per a potenciar els llocs de treball?

Doncs ara queda un forat econòmic que algú haurà de tapar i cada volta més atur. Per a mostra, els 210 000 Euros que "s'invertiren" en la cantonada del C/ Espronceda amb el C/ Pallars. Malbarataren l'equivalent al sou anual d'una vintena de mileuristes en posar quatre bancs mal comptats, envoltats de males herbes. Podien haver deixat el descampat per a pipican o pàrquing de cotxes i s'haguessin estalviat la despesa.

Però com el diner públic no és de ningú, caldrà que 200 mileuristes dediquin el 10% del seu sou anual a pagar la replaçoleta de tant mal gust. Coses de la "democràcia parlamentària".

Paisatges i paisanatges

L'escàndol urbanístic del 22@ comença a tenir resó més enllà de les nostres fronteres. Periodistes internacionals com Francesca Oggiano cerquen entre els nostres carrers persones i espais per a escriure articles com aquest, on hi ha fotografies força interessants. S'hi veuen des de retrats d'artistes i llurs obres, fins habitants que han fet la seva llar dins de transformadors elèctrics amb decoració abundosa i parets pintades de vermell, passant per algun president d'A.V. no venut al tripartit.

I com no, hi ha alguna foto de com estava Can Ricart a principi d'estiu. Desprès de veure tant desori, sona a sarcasme que l'alcalde responsable de bona part de la bombolla el facin presidir una agencia de la O.N.U. sobre habitatge. El món està ben girat!.

Per a veure el reportatge complet amb les 24 fotos cliqueu aquí.

La farisea actuació de BCNeta.

La setmana passada, varem contemplar el protocol d'actuació de la brigada “neteja pintades” de BCNeta. En el carrer antic de València, entre Lope de Vega i Bilbao, esborraven pintades de la tanca metàlica que separa el vial públic del descampat ( abans farcit d'industries) amb el que la filial immobiliària del banc Sabadell-Atlàntico especula amb els terrenys.

El cas és que no esborraren totes les pintades: només les de contingut polític antimunicipal. Els grafittis de signatures no mereixien que s'hi esmercessin esforços. Com que costa de creure que actuessin així sense directius superiors, estem convençudes de que els responsables han donat instruccions concretes al respecte.

Els comissaris polítics tripartits estan nerviosos. Veuen els seus sous “moltmileuristes” amenaçats de debò. Dit en el seu idioma, per a que ens entenguin : “Ladran, luego cabalgamos”.

Del gris al blau, no ens han deixat gens en pau!

Des d'aquells mercenaris del règim franquista, fins als actuals defensors del ordre establert d'aquesta pseudodemocràcia, els cops de porra dels uniformats farceixen la història de les reivindicacions nacionals i socials. La propera visualització de com apliquen llur raó de la força, serà demà en les festes de gràcia, impedint que es pugui donar la benvinguda a la llibertat a una ciutadana lliure que, segons les seves pròpies lleis, ja esta "reinsertable" a la societat. Cal recordar que, constitucionalment, la funció de la presó és només aquesta. També cal dir que la única prova condemnatòria contra la Laura va èsser l'autoconfesió després de 5 dies sota la llei antiterrorista. Tot i així, el "tribunal excepció" de la audiència nazional serà obeït a ulls clucs, pels politics tripartits, demostrant altre volta de qui son de veritat els "nostres" carrers.

Entre Fraga i Saura, sembla que el pas dels lustres no canvia res més que el color de la seda amb que intenten disfressar la fera. Entre pilotes de goma, “presumptes” pallisses dins de les furgones, detencions indiscriminades i criminalitzacions mediàtiques, qui dia passa anys empeny.

Sempre al servei dels mateixos amos, constantment curulls de violència gratuïta pagada amb els nostres impostos, els hem vist posar coloraines diferents als dolents de sempre. Del gris repressió de la dictadura, passant pel marró merda de la dictatova i fins el blau feixista de l'actual fal·làcia electoralofilica, els dissenyadors tèxtils han tingut força feina de tintura.

Fan més fàstic, que no pas por.

En les festes majors de gràcia, enguany hi han pintat un can Ricart. Està en el passatge del terror, decorat per l'ateneu independentista i popular La torna. Potser us costa una mica de trobar, així que us mostrem una foto i us donem pistes: mireu entre les pilotes mundialeres i els noms dels botiflers tripartits, sota la bossa dels milions d'Euros que es repartiren entre tots.

Però els personatges suposadament de por, ens fan més fàstic que altre cosa. Des de Samaranc a Millet, passant per Rita Barberà i Zapatero, "amenitzen" el que creiem s'hauria de anomenar passatge dels repugnants. Seria un nom més escaient.

Poema per a la nostra veïna Laura:

Ets llàgrima i pols captiva,
de planys i misèria amarada;
víctima de la injustícia
dins d'una presó despietada.

Ets tot terra i sorra fina
polida de tant rodolar
pel fang d'una fosca vida
fartada d'obscuritat.

Ets maó de roja argila
curtida en el forn del combat
d'una lluita que és antiga
a l'hora que jove i vital.

Ets ciment de valentia,
model de coherència exemplar;
forjadora d'espurnes vives
i dels nostres somnis, pilar!

Ets lluna plena clandestina
batallant contra la negra nit;
derrotant ombres d'ortiga
fas niu en nostre esperit,
on encens flamarada altiva
que enlluerna l'enemic,
essent màstil, i bandera,
i far que assenyala el camí
cap una pàtria sencera
mestressa del seu destí.

Ets enyor de companyia
de ta transparent mirada,
resplendent sol del migdia
il·luminant la gentada.

Ets flagell per l'apatia
armada fins les dents d'esperança;
ets futur de germania
resistent a malaurances.

La llavor que amor sembres
la reguem amb ferm afany;
no ha caigut en terra erma
ni en la traïció del parany.

El teu gest, a cau d'orella,
els llavis saben besar.
Aviat seràs crit de guerra
en nom de nostra llibertat.



( Ens veiem dissabte, bonica)

Incívica usurpació del espai públic.

La mala qualitat dels materials usats en la fixació dels vidres de la façana del edifici de Diagonal 123 ha comportat, entre altres neguits, la pèrdua d'espai públic. la cantonada del Carrer Lope de Vega, davant de l'hotel Me, ha perdut tot l'espai per a vianants en ser vallat per por a la caiguda d'elements incontrolats. Ja fa una setmana des de que es va trencar la primera finestra i encara hi ha bocins de vidre sense escombrar. es coneix que BCNeta te altre feina.

Però la solució "provisional" d'evitar la circulació de vianants temem que es prollongui indefinidament. Un edifici que, dos anys després de que l'acabessin, no te un sol m2 llogat, difícilment podrà fer front a les despeses de manteniment i solució del presumpte problema. La pregunta és si es multarà algú, aplicant les normatives de civisme, per usurpació del espai públic o si, pel contrari, l'ajuntafems es tornarà a posar partidariament del costat dels grans propietaris immobiliaris.

L'altre tema és el risc que hem corregut tot el veïnat, de que ens caiés una finestra damunt del cap. Ja acumulem un número excessiu "d'accidents" mortals al barri, per culpa de la poca prudència urbanística.

Arquitectura literalment insostenible.

Quan sentim a parlar d'arquitectura insostenible, de seguit pensem en les conseqüències mediambientals de l'edificació. Ens venen al cap conceptes com el de petjada ecològica, consum energètic, urbanitzacions compactes davant les difuses o equipaments urbans necessaris pel bon desenvolupament humà.

Però si ens referim al edifici Diagonal 123, no estem parlant de res de tot això. Parlem de l'insostenibilitat literal, que no es sosté: és a dir, que l'edifici es cau ell sol, a trocets!!!

Fa ja dos anys que l'acabaren de construir i encara no han llogat ni un sol m2 d'oficines. El que publicitariament definien com: "Proyecto del afamado arquitecto francés Dominique Perrault, situado en la Diagonal barcelonesa, dentro del nuevo Distrito Tecnológico del 22@. Está compuesto por 9.700 m2 de planta sobre rasante y 9.000 m2 de bajo rasante, participando, junto al vecino Hotel Sky de un juego atrevido de volúmenes rectos verticales y en voladizo. Especialmente atractiva es la fachada de muro cortina compuesto de vidrios en los que, gracias a una deposición de acero inoxidable, se obtiene una reflexión y transparencia simultáneas que permiten, con una deliberada confusión en la percepción visual del objeto arquitectónico, observar la desaparición del límite físico de la propia fachada." Ha passat a ésser un perill per la integritat física del veïnat que passegi per sota.

La caiguda d'elements de la façana damunt les voreres ha obligat a l'intervenció del cos de bombers i a colocar valles i cartells d'advertència. Tot un exemple del desenvolupament del 22@ i els resultats que ha tingut en el barri.

Art urbà realment lliure

Després d'analitzar els arbres caiguts en anys anteriors i denunciar públicament com alguns es van fer d'or traficant amb les estelles, tornem a fixar-nos en com van ara les coses pel barri.

Amb intencions inspeccioses ens tornem a "colar" en la part privada del antic recinte fabril. Descobrim que l'iterior de les naus de can Ricart que la immobiliària Alza va comprar per 22 milions d'Euros ( el valor de mercat del 5% de les seves accions, amb les que van pagar a Federico de Ricart pel canvi de propietat) són clandestines sales d'exposicions per artistes urbans realment lliures. Sense demanar ni subvencions ni permisos, aprofiten les restes que el naufragi urbanístic ha deixat, per expressar-se sense complexos. La censura miserable del politicament correcte no afecta als desafectes al regim corrupte que ens mal governa. creacions irreverents reposen lluny dels ulls de la majoria de ciutadanes. Sense negoci pel mig, sense por de la crítica oficialista, amb la única intenció d'autosatisfer esperits inquiets, els grafitis omplen de calidesa les naus deixades de la ma de Deu i esgarrapades per les urpes dels especuladors.

Els arbres que amagaven el parc.

Encara que pugui semblar sarcàstica, l'afirmació que els arbres feien nosa per a fer un parc és literalment certa . El disseny parit per en Jean Nouvel no podia suportar que un grapat de plàtans centenaris fessin ombra a la seva creació "artística". La solució de motoserra no es va fer esperar.
Una primera poda salvatge deixà tant sols els troncs pelats. Més tard, la tala de socarrell. La regidora responsable de parcs i jardins, autoanomenada antisistema i sostenible, va ser còmplice imprescindible de la substitució vegetal per bigues d'acer de gruix espectacular. Seria que volia fer realitat la lletra de la famosa cançó "Soy metálico en un jardin botánico" !?!
Tot això va ésser abans de la presumpte infidelitat conjugal del Sauron. No volem ni imaginar el que hagués aprovat de fer, si l'enganxa posant-li les banyes abans de prendre la decisió.

Els canvis en can Oliva-Artés.

Una part molt important del parc central són les naus de Can Oliva-Artés, declarades be cultural d'interès local ( B.C.I.L.). En una d'elles s'hi han instal·lat uns individus uniformats(pdf) que, pistola en cinto, aparquen sempre els seus vehicles personals en la zona prohibida de les cantonades del "cuartelillu".

En les altres dues s'hi havia d'instal.lar el col.legi d'arquitectes. Però es coneix que s'ho varen repensar i no volgueren donar cobertura "espiritual" a l'obra del seu cofrade gabatxo. Ara diuen que en Joan Roca no li fa fàstics(pdf) al "disseny Nouvell" i proposa i se li aprova el museu del treball. Caboriosos temps en els que el treball ha d'estar protegit dins d'un museu.

Protecció que no tingueren els plàtans centenaris del carrer Espronceda, talats per a posar-hi un bosc de bigues d'acer massís, de desenes de centímetres de gruix, que sustenten un "túnel de flors" amb aroma de tub d'escapament. Us deixem 4 fotos dels canvis i en el proper article publicarem les fotos de la tala dels arbres.

El sota terra del parc central.

Seguint la línia de l'article anterior, aquí publiquem dues fotos fetes a través dels inconfusibles "ulls" del mur del parc central. Es fan evidents les estructures soterrades que les excavadores van destruint.

Les imatges varen ser preses el Gener del 2006.