Després de veure el documental, toca mirar els telenotícies on ens parlen de la nova desarticulació d’un col·lectiu de moteros, presuntament delinqüents. En els últims 15 anys aquests adoradors de la Harri-Davison han estat en el punt de mira de les bandes rivals (amb uniforme oficial) que no es conformen amb la part del lleó i volen el monopoli absolut damunt la resta de “carronyaires socials”.
Potser sí que els angelets infernals apalliçaven per encàrrec, però els damnificats per les presumptes pallices en els 3 últims lustres, no arriben a la meitat dels apalliçats pels nois del Sauron en 5 minuts de càrrega d'antiavalots contra els estudiants i periodistes.Potser sí que conduien borratxos, traficaven amb drogues dures, eren fatxes, lletjos, masclistes, oloraven malament i feien apologia del consum de combustibles fòssils en les seves trobades gremials. Però si comparem la seva perillositat social i les conseqüències pel barri de les seves activitats amb la dels polítics corruptes que ens malgovernen, trobem escaient el nom d’angelets.
Si l'aparell juridic-policial hagues exercit el mateix “cel laboral” a l’hora de controlar directius i funcionaris, que el demostrat contra els barbuts amb xupa de cuir i moto sorollosa, la realitat econòmica dels ciutadans seria prou diferent. Sense lucre especulatiu no s’haguès arribat al nivell d’endeutament actual. Sense polítics corruptes que dissenyen plans urbanístics d’una violència immobiliària brutal, el dret a l’habitatge estaria raonablement garantit. Sense banquers que paguessin les campanyes electorals dels partits partidaris dels seus interessos i sense periodistes desinformadors que intoxiquen l’opinió pública, potser fins i tot tindríem gent honrada treballant d'alcalde o president.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada