dimarts, 21 d’abril de 2009

On és el glamur del Fòrum?

L’altre dia vaig sortir a passejar pel barri a la recerca del glamur del Fòrum de les cultures, que ja fa 5 anys va servir d’escusa pel P.E.R.I. de Diagonal Mar. Vaig trobar un escampall d’edificis abandonats a mig fer i de solars amb les tanques caigudes; un bon mosaic de blocs de pisos de renda lliure sense vendre i les runes del nostre patrimoni industrial teòricament protegit. Aquestes son metàfores visuals dels horitzons que ens reserva el pervindre i la punyent realitat de present que ha de provocar la reflexió col·lectiva amb caràcter d’urgència. Fins i tot les ments més obtuses dels dèspotes urbanístics comencen a ser conscients de l'atzucac on ens van ficar amb el seu desaforat desig de lucre.

Foto de J.Secall de la construcció del tram final de la Diagonal amb l'edifici emblemàtic i inservible del Fórum, durant aquells anys meravellosos del 2003 en que la brutalitat urbanística encara no havia arrasat el Poblenou sencer.

La botiga esgrogueïda ha deixat de fer calaix. L’arcàdia feliç de l’enriquiment fàcil era un miratge passatger que s’esfuma en el vent per art de màgia. Els fonaments de l’edifici financer estaven encofrats dins d’una bombolla especulativa, inflada des de la infame municipalitat barcelonina. La festa que havia de canviar el mon i portar la pau, "el buen rollito", la cultura i el etcètera, fins als racons més recondits del nostre planeta, era una enorme maniobra de distracció. Aquesta desculturització amb mirallets i bijuteria barata acabarà sortint-nos molt més cara que les indemnitzacions dels directius prestidigitadors. Els il·lusionistes que van vendre terreny públic a les immobiliàries privades en nom de l’interès general, finançant la jugada amb els diners dels crèdits concedits per les caixes que els seus propis partits polítics apadrinen, són els imprescindibles avaladors d’haver hipotecat el futur de tots. El tsunami de morositat insolvent dels promotors ens ofegarà monetàriament sota el pes insostenible dels seus deutes, escanyant tota via de fugida. Com gel antàrtic davant el canvi climàtic, es fonen les falses esperances amb que la pirotècnia oficial del ajuntafems alienava als ciutadans més beneits.

Ara que tot just comencem a veure les orelles al llop del avenir, endevinant amb prous feines els esmolats ullals del desabastiment i la fosca gola de la fam generalitzada que devorarà la comoditat social del estat del benestar, cal més que mai recordar les responsabilitats dels irresponsables que ens han mal governat fins arribar a aquest punt de no retorn. Amb les seves plusvàlues escandaloses i els seus tripijocs barroers, el 22@ ha estat a l’urbanisme poblenoví el que el doctor Menguele va ser a la investigació mèdica.