dijous, 30 d’abril de 2009

Banalitzen la corrupció, criminalitzen la defensa del territori.


El sistema polític hereu del franquisme, més conegut com a dictatova parlamentària, es disfressa de democràcia representativa organitzant eleccions de tant en tant. Fent veure que ho canviaven tot, aconseguiren que tot restès pràcticament igual (“Atado y bien atado”), maquillant-ho amb quatre urnes i un grapat de paperetes.


En l’actualitat, la dictadura franquista i les seves expropiacions a punta de baioneta continuen sent legals. El cap d’estat escanyol continua essent el mateix que el generalisimo va designar perquè el substituís a perpetuïtat. Els suposats representants del poble, còmplices necessaris del actual atzucac que ens empareda, maregen la perdiu amb estatuts i finançaments o amb fútbol i salsa rosa. Tots i totes (de Carretero a Piqué, passant per Ribera) acaben per posar la ma dins la caixa per endur-se un tallet de pastís.

Quan apareix gent amb prou dignitat per a sortir en defensa del territori que la troup de carronyaires depreda, les alimanyes esmolen les urpes de la repressió per tal de que no es generalitzi l’exemple. Malauradament, aquests últims dies veiem un parell d’exemples, a cadascú més escandalós,de criminalització dels defensors i les defensores del territori: La pena-multa contra l’estimat company que denuncia la barbaritat del pla C.A.U.F.E.C. i la querella per injúries contra la bona gent del I.A.E.D.E. per part de l’alcalde de Figueres .

Tal com teoritzava Montesquieux, sense divisió de poders no hi ha democràcia, tant com sense dret a la informació no hi pot haver llibertat. Amb jutges com Garzon o fiscals generals com Fungairiño, on és la divisió de poders?. Amb periodistes i massmèdies com els que patim, on és el dret a la informació veraç?.