Tota aquesta panda de pitonissos a sou dels mitjans de comunicació de masses ( sempre tant crítics amb el poder) no deixen de contradir-se entre ells: Si l'un comenta que cada 5 o 6 anys s'ha doblat la quantitat de diners al sistema monetari internacional ( gràcies a l'abandó del padró or), l'altre emfatitza que l'únic problema és la manca de diners en les arques bancàries. Ningú no es pregunta on són tots aquests diners forjats del no res, si no els tenen els bancs?. Tanta "riquesa creada" en els 15 anys de bonança, caben sota d'algun matalàs?. Ningú no demana expropiacions dels beneficis especulatius?. On eren els politics professionals, suposadament encarregats de vetllar pels interessos de la ciutadania? Tornarà a fer-se certa l'afirmació de Joan Fuster de que "tota la política que no fem nosaltres, la fan contra nosaltres"?
L'Ull vigilant, seguim en alerta!hora 16h 3 oct 08
Els interrogants s'acumulen inquisidors i els comentaristes mediàtics continuen els seus discursos farcits de dades alarmants:
-Asseguren que l'estat escanyol és el segon del món més endeutat, just darrera dels EEUU.
-Cadascun dels Euros que tinguis estalviat en la cartilla, el banc l'ha prestat 6 vegades, doncs estadísticament sols un de cada set préstecs deixava de pagar-se (fins ara).
- De cada deu Euros que els bancs han prestat, un ha anat a la industria (economia productiva) i nou al sector immobiliari (sector bàsicament especulatiu).
- Els preus dels pisos estan un 50% sobrevalorats i aniran baixant entre un 10 i un 15% anuals fins el 2012.
- La idea de que l 'Euribor es podia mantenir per sota del I.P.C. indefinidament era tant quimèrica com voler creure que els recursos naturals del planeta són il·limitats i que el zenit del petroli era un sopar de duro.
Les causes principals de la sobrevaloració son dues: L'augment de 15 fins 40 anys en el termini de retorn d'una hipoteca mitja i els plans urbanístics que, lluny de garantir el dret a l'habitatge, han obligat a centenars de milers de persones a hipotecar-se de per vida a canvi d'un pis que no val ni la meitat del que han de pagar per ell. El restar sense casa no és una opció per a la immensa majoria.
Davant d'aquest panorama, els politics responsables d'elaborar els plans urbanístics i clients avantatjats dels bancs, que els hi paguen les campanyes electorals amb crèdits que no han de tornar, asseguren que la banca mereix tota la confiança. Els responsables de eliminar 250 llocs de treball de can Ricart, autors del P.E.R.I. del eix Llacuna, del 22@, del Fòrum i Diagonal mar, com a nous motors de l'economia barcelonina, aquests mateixos que ens han conduït fins l'atzucac actual, son els irresponsables que ens han de treure del pou?. Estem apanyats!!!
La crisi actual és molt més que econòmica. És una crisi (energètica, climatològica i de principis) majúscula que no té cap altre sortida que el decreixement econòmic forçós. La insostenibilitat del sistema que ens ha malgovernat fins ara i la impunitat amb la que ho ha fet s'ha d'acabar per sempre. En l'única cosa que sembla estar tothom i totdon d'acord, des de Bush fins al comandante Chavez, és que ja res tornarà a ser igual en el capitalisme globalitzat. Segons algun premi Novel de física, la debacle planetari està a menys de 100 anys vista. Potser ja vagi essent hora d'abandonar el tantsemenfotisme que ha caracteritzat al poble treballador Català en els últims temps i deixar de ser còmplices per omissió.
Foto de J.Secall (Aquesta empresa "Simon" vol tancar la planta del Poblenou i el que encara no està clar és si ho fa per la crisi, o per especular amb el sòl. El solar d'on pengen les samarretes va ser en el seu dia un altre fàbrica i desprès lloc d'assaig i vivenda pels artistes de la Makabra. Al davant d'aquest mega solar hi ha l'empresa de Simon. Proper forat a la vista i els treballadors al carrer.)Ara ja no cal enderrocar el sistema, doncs sembla ser que ja es cau tot sol.
Amb aquesta esperança continuo albirant les males herbes que creixen ufanoses en el descampat abans ocupat per industries competitives, com la metal·lúrgica Iracheta S.L., amb 35 treballadors que es van veure abocats a l'atur. Forçats en nom d'una nova economia d'enginyeria financera i prestidigitació comptable, ens tocarà aprendre a fer malabarismes de supervivència, o morir en l' intent. La perspectiva és del tot "Makabra", sense ni pa ni circ.
I tot per culpa de les subprimes; Maleïts Ianquis........
Joan Marca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada