CariSSim transport públic.

El dret a la mobilitat de la ciutadania s'ha anat retallant en els darrers 20 anys, a base d'anar encarint el transport públic. Mentre, la pseudoempresa transports metropolitans de Barcelona ( T.M.B.) s'omplia de dotzenes de directius-decoratius d'exel·lent sou i deficient coeficient intel·lectual, col·locats dedocràticament per la partitocràcia cleptomaniaca malgovernant.

Però hi ha alternatives a l'actual model, i la geògrafa Nel·la Saborit les explicarà el proper Divendres 1 de Febrer, a les 19h en una interessant xerrada en La Flor de Maig ( C/ Doctor Trueta nº 195).

De ben segur que, a banda d'assenyalar els tripijocs de TMB, aprenem més d'una cosa al respecte de les mentides que encara onegen pel damunt de l'estació "intermodal" de l'A.V.E. de la Sagrera, respecte a com està la cosa del vehicle elèctric, el taxi a butano i l'autobús d'hidrogen, respecte a qué serà primer: La setmana dels tres Dijous o la data del vol inaugural de l'aeroport de Castelló.....

Foragitem als corruptes del nostre procés d'alliberament nacional.

Avui, el parlament de la Catalunya central inicia una nova legislatura. La institució que durant més de 30 anys ha sigut el pal de paller de l'autonomisme més claudicant, i autista davant l'espoli fiscal, el genocidi cultural i la corrupció generalitzada, diu que canvia 180º el seu full de ruta.

Començarem aquesta nova singladura amb les brúixoles apuntant cap a Ítaca, fent un brindis al sol carregat de simbolisme, però amb nul valor jurídic. Malahoradament, el vaixell insigne de la nova flota és una closca de nou, amb les bodegues curulles de rates fugides del naufragi estatutari. Sense referències a la unitat dels territoris catalans de més enllà del principat, no sabem on comença la proa i on acaba la popa. Però tot i així, cantem alegrement allò de que si "és bavor qui guanya a estribord".

Els infladors de la bombolla, vencedors electorals financiats il·legalment amb total impunitat, s'enboliquen en la quatribarrada mentre naveguem en cercles dins la boira que ells mateixos espesseixen, per tal d'impedir-nos que hi veiem res més enllà de la punta del nostre propi nas. Sense la bufera del poble mai inflarem les veles, ni sense desobediència civil tallarem les amarres que ens lliguen a l'interior del port de sortida. Els qui tinguin fe en els predicadors messiànics que caminaran per damunt del llac de Tiberíades, caldrà que sàpiguen nedar i guardar la roba.

El llast del descrèdit polític vers la ciutadania és una pesada àncora, de la que sols ens deslliurarem amotinant a la marineria contra la casta de la oficialitat partidista. Mentre la presidenta de l'ANC "justificava" ahir en una entrevista dels Matins de TV3 la corrupció amb l'excusa de ser intrínseca a la condició humana i "pajarrakus" com en Tresserras campen impunement pels seus vídeos promocionals, és obvi que no hi ha cap voluntat de mullar-se el cul per canviar res de substancial. Fan maniobres nàutiques en un got d'aigua, però sense esquitxar-se'n gaire.

Davant de tot això, la gent corrent continuem malvivint amb l'aigua fins el coll, encerclats pels esculls i canonejats diàriament pels pirates amb patent de cors, corsaris, filibusters de qualsevol calanya i bucaners de diferent calibre. L'escorbut és el pa nostre de cada dia entre els palejadors de carbó que atien la caldera, a l'hora que d'altres passatgers gaudeixen d'un creuer de luxe que "tela marinera".

Temem que els "referendums de costellada" s'acabin convertint en un "Berenar de xoriços" on els panxacontentes de sempre s'ens cruspeixin els drets socials que tant segles han costat d'aconseguir. No ens empassem ni l'ham ni l'esqué: Si no és per superar la crisi de valors ètics, aquesta no és la nostra independència!

Victòria ecologista contra el quart cinturó.

Els ecologistes de debò, (dels que no fan negoci amb el medi ambient), han aconseguit aturar el quart cinturó. Malgrat la victòria arriba tres cinturons tard, està bé de celebrar-la. Hi ha uns quants "presumptes" corruptes menys que deixaran de cobrar sobres curulls de bitllets de cap caixa  B i no es facilita el "desenvolupament" urbanístic ni les requalificacions de terrenys. La destrucció del territori es pren una petita treva i no caldrà que ningú s'endeuti en el nostre nom, hipotecant el futur de les noves generacions.

Parlant de deute que no es nostre (però que ens el volen fer pagar) demà dimarts, en la Flor de Maig, hi ha una interessant xerrada:

http://www.assembleasocial.poblenou.org/2013/01/16/xerrada-sobre-el-deute-dimarts-22-de-gener-19h30/

Per a que la morositat del sistema no us agafi en calces i amb els pixats al ventre, us interessa molt d'assistir-hi!

El segon hort okupat del barri.

Ens alegrem molt de que el primer hort okupat per l'assemblea d'indignades del Poblenou s'hagi quedat petit. Que la demanda de la gent ogligui a ampliar "horitzonts" cap els descampats del costat.

L'horticultura urbana és una taca d'oli que s'esten inaturable. Davant la realitat corrupta que ens esquitxa diariament, el dia a dia de la bona gent intentant entendre's per engegar aquest projecte, grabat en:

http://vimeo.com/57318181

Els fruits de la indignació, es diu el vídeo, que recomanem vivament de mirar. És un bon treball, d'alt valor antropològic ;-)

Tres campanyes escandaloses (entre tantes d'altres)

Amb tot el que, fins ara, ens ha caigut al damunt, semblaria que ja no hauríem de tenir capacitat d'escàndol, que ja estaríem vacunats de tots els mals. Però és que encara haurem de veure com continuen pixant-nos al damunt i dient que plou, en cadascun dels àmbits de la nostra vida quotidiana!

Transport públic, sanitat i reciclatge de deixalles, cada volta ens escandalitzen més!!!!!

La campanya “Envàs on vas”, segonsens explica el C.E.P.A., és una barroera forma de maximitzar elsbeneficis en detriment de l'ecologia. I encara pitjor, males llengües asseguren en “segurament falsos rumors”, que en realitat els envasos de plàstic, enlloc de reutilitzar-los, s'utilitzen com acombustible “barat” en alguna cimentera, que s'estalvia gasoil en el procés. Que contaminin l'atmosfera amb dioxines cancerígenes o no, se sabrà d'aquí 100 anys, quan ja totes siguem calbes.

La campanya de T.M.B. En contra delsrepresentants dels treballadors dels conductors d'autobusos, malbaratant el diner públic en judicis impresentables per reprimir als delegats sindicals ÉS DE JUTJAT DE GUÀRDIA!!!!!!

Mentre el preu del bitllet obliga alsaturats de llarga durada sense cap ingrés, a colar-se en el transport públic per poder viatjar, encara no se sap si son dotzenes o centenars els “endollats” directius de T.M.B. (que fan de comissaris polítics i res més), cobrant 3.000 euros cada mes :-(

La tercera de la troica és la sanitat (fins ara pública) i que marejant la perdiu amb l'Euro per recepta, s'amaga la “suposada” corrupció que denuncien des de Cafè ambllet. La premsa independent criminalitzada judicialment i elsresponsables confessos del cas Palau en el carrer tant pantxos!!!!

La nostra perplexitat, com honrats ciutadans que som, davant d'aquestes “presumptes situacionsirregulars” no deixa de créixer. Qualsevol dia es farà tant gran, que la por comenci a canviar de bàndol.

Un excel·lent vídeo-resum de l'any 2012.

Hem descobert un regal de reis que no sospitàvem rebre. Es tracta d'un vídeo on es resumeixen en un quart d'hora, les lluites socials de l'any passat en la ciutat de Barcelona. No ens hem pogut estar de dedicar-li un article en el nostre blog per recomanar-vos que el reenvieu a les vostres amigues i conegudes, que paga molt la pena de mirar-se'l i a dia d'avui, a les 12 del migdia, encara no l'han vist més de 750 persones.
 

Vídeo-resum de l'any passat:

http://youtu.be/NtCOBnnlWzg

 

(Gràcies al senyor J. O. i F. per aquesta feina tant ben feta).

Una resposta anti-apartheid

Aquest migdia, el barri del Poblenou ha donat una resposta anti-apartheid a les actuacions policials d'aquesta setmana passada contra els recicladors subsaharians. Gairebé 400 persones, (sense contar com a tals els policies de paisà ni els polítics profeSSionals infiltrats per fer-se la foto electoralista), hem sortit al carrer per expresar la nostra repulsa enfront del pseudofeixisme consistorial.

Podeu veure el vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=nslru1xiGGY&feature=youtu.be

Fotos en

http://www.facebook.com/home.php#!/media/set/?set=a.560264464002891.139156.100000580261397&type=1

 i també en

http://www.flickr.com/photos/info_poblenou/sets/72157632484472249/

Malahoradament, dos dels vuit detinguts en l'últim dels desalotjaments els han ingresat en el "Guantanamet per indocumentats", anomenat oficialment C.I.E. de la Zona Franca.

Aquests centres d'internament especial per a estrangers pobres, són una vergonya indignant, on es vulneren impunement els drets humans més bàsics. Ja comença a ser hora de que pensem en jutjar als responsables (per acció i per omissió) d'aquesta punyent realitat: HI HA MILERS DE SUB-CIUTADANS, COM EN LA ROMA IMPERIAL, MALVIVINT DE LES ENGRUNES QUE REBUTGEM!!!

Qualsevol "Espartaco" de pell negre que gosi mirar als ulls a un antiavalots dels moSSos, rep una bona dosi de gas lacrimogen i 40 dies de cel·la de castic. Al "Cèsar" Trias no li fa cap gràcia que els esclaus moderns es pretenguin dignificar. LEX, DURA LEX, I PAX ROMANA, és el pa de cada dia per aquests éssers humans que malviuen entre contenidors i amenaces policials.

Oi que fa vergonya pensar que de la nostra bossa d'escombreries, hi hagi persones esperant-ne menjar? Oi que s'ha d'ésser miserable moralment, per damunt garrotejar-los amb xarop de bastó? Oi que si, que no ens podíem quedar en les nostres cases, assegudetes davant la televisió?

Gas llacrimògen contra els recicladors subsaharians :-(

Després d'utilitzar l'especulació immobiliària i la requalificació urbanística per a buidar d'econòmia productiva les naus industrials del barri, ara fan servir esprais de gas per foragitar-ne als recicladors "espontanis" de les nostres deixalles.

En els cubells d'escombraries de la millor botiga del món, centenars de persones cerquen metalls per revendre al ferroveller o papers i cartrons pel drapaire. Són conciutadans anònims, de pells fosques i ànims cap-cots, que no protagonitzen campanyes televisives amb cantarella encomanadissa. ELLS SI QUE NO PODEN SABER ON VAN !!!

Els ingressaran en un C.I.E.'s, detinguts per voler tenir un sostre damunt dels seus caps. El racisme institucionalitzat els engarjolarà per a que no facin nosa, doncs remenar contenidors fa lleig i embruta amb anti-glamour la façana d'aparador del 22@. La repressió dels més forts damunt dels més febles es torna a evidenciar descaradament.

Sembla que avui, quan tots estem abocats a la precarietat i a un futur de misèria per als nostres descendents, producte de l'estafa bancària i la corrupció parlamentària, el que hi hagi uns pobres immigrants pacífics que recullen desferres pels nostres carrers és el major problema d'ordre públic. Són persones que han fugit dels seus països empesos per la fam i les guerres que provoquem des del Nort per enriquir-nos. És que l'alcalde Trias, que s'amaga davant problemes majors, o el nou conseller d'Interior, Ramon Espadaler, militant d'un partit polític putrefacte, no tenen altra feina? Quan els nostres fills hagin de remenar les escombraries de Berlín o Frankfurt, que pensarem si els tracten igual?

Per tot això, l'assemblea solidària contra els desallotjaments CONVOCA UNA CONCENTRACIÓ i MANIFESTACIÓ ciutadana solidària el DISSABTE A LES 12 del migdia a la ROTONDA del CASINO de la Rambla del Poble Nou.

NO VOLEM MÉS DESALLOTJAMENTS!
NO MÉS DETENCIONS!
RESPECTE I IGUALTAT PER A TOTHOM!
TOTS I TOTES SOM PERSONES!

Cal coneixer l'enemic!

O si més no, està informat del "funcionament" dels mercenàris uniformats que apuntalen llur tirania corrupte. Per això reproduim aquesta interesant convocatòria que ens ha arribat:

COM ENS PROTEGIM EN LES MANIFESTACIONS?

Durant la manifestació de la vaga general del 14N, la repressió policial es va traduir en diversos ossos trencats degut a les pallisses dels mossos a gent que ja tornava a casa; dues persones van resultar ferides per l'impacte de bales de goma: una va perdre un ull i l'altre vàries dents de la boca. En el recompte repressiu hi ha diverses pallisses en punts ja allunyats de la manifestació i dues detingudes torturades en el camí a comissaria.

Des de Rereguarda en Moviment veiem amb preocupació l'escalada repressiva del govern, però ens preocupa més que no tractem aquestes qüestions de forma col·lectiva. Com anem a les manifestacions? Com podem impedir ser maltractades? Com ho podem fer per què no s'estengui la por a anar a una manifestació?

Som conscients que és un tema molt complex que no solucionarem en un dia, però veiem necessari obrir un espai de debat per compartir experiències, eines i possibles solucions.

Per això convidem a totes les assemblees, col·lectius i persones el dissabte 2 de febrer a les 18h a l'Ateneu Flor de Maig del barri del Poblenou (c/Doctor Trueta, 195 M. Llacuna)

Començarem amb una introducció molt complerta sobre el funcionament polític i operatiu dels Mossos d'Esquadra. Després posarem sobre la taula diferents experiències internacionals per passar al debat que girarà entorn a la pregunta:

COM PROTEGIR-NOS DE TANTA AGRESSIÓ?

Durant la jornada gaudirem de deliciosos entrepans i pica pica!

Pitjor que privatitzar l'espai públic

Privatitzar l'espai públic està molt lleig. Que la ciutadania, després de pagar impostos, tingui que re-rascar-se la butxaca per a gaudir d'uns serveis oferts per una empresa (que cerca maximitzar beneficis econòmics) no hauria de ser.

Però encara hi ha una cosa pitjor que privatitzar la via pública: QUE NI PAGANT EN PUGUEM FER-NE US!!!!!

Això és el que des de fa massa anys està succeint en la plaça de les Glòries Catalanes (que segons el pla Cerdà, estava cridada a ser l'epicentre urbà barceloní). Els espais que són de totes, tancats i barrats, es moren de fàstic, misserablement deixats de la ma municipal. En les fotos que adjuntem a l'article es pot comprobar, amb el Carrefour al fons, l'estat d'abandonament en que està el solar on hi hauria d'aixecar.se una biblioteca i tant soks hi han fet un pàrquing soterrat. Però tenim tota una col·lecció de proves gràfiques penjades en 

https://plus.google.com/photos/111379683539473641627/albums/5828669258938539313?banner=pwa&gpsrc=pwrd1#photos/111379683539473641627/albums/5828669258938539313?banner=pwa&gpsrc=pwrd1
 
Que demostren la buidor desèrtica de gent,  l'exili forçat de l'àgora fins al centre comercial proper.

En el bell mig del tambor circulatori elevat, hi ha un parc públic que no s'obre mai. Abans de la construcció d'aquest tortell formigonat (que ens va costar una autèntica millonada de diners públics i que ara diuen que enderrocaran quan tinguin els calers per fer-ho) hi havia una zona verda molt aprofitada pels que llavors érem adolescents o infants. era un lloc de lleure al aire lliure on estrenar la bicicleta nova, jugar a pilota amb l'avi o columpiar-se alegrement. Eren temps on no hi havia consoles, ordenadors, mòbils, ni reproductors d'MP3.
Ara, el joc del gat i la rata, entre els venedors ambulants i la G.U. és l'únic que s'hi practica. Cap nena ni nen donen vida amb els seus crits a un espai envoltat de tanques amb els candaus rovellats de no obrir-se mai.

Tant sols amb voluntat política, sense un sol euro de pressupost, es podrien canviar les coses. Per a mostra, una idea: Que tal si enlloc de perseguir policialment als manteros, es regula en l'espai un mercat de pagesos ecològics, que s'autoorganitzi? Si diu que el capitalisme es basa en la idea de lliure comerç, perquè la ciutadania no tenim dret a triar una alternativa alimentària al marge de la gran distribució?
En la cleptocràcia electoral postfranquista, on malvivim la majoria per a que uns pocs gaudeixin de tots els luxes, aquestes preguntes no les respon cap autoritat competent, ni les formula cap periodista dels mitjans de desinformació massiva.

Un regal de Reis avançat.

Com que som així de "republicans", no respectem ni als Reis d'Orient i us avancem el nostre regal un parell de dies. Es tracta d'ún lúcid article del nostre amic Martín Urtasun, soci de S.O.S. Monuments. En ell es retrata magistralment la cronologia emocional del conflicte urbanístic que ens afecta i l'atretzo polític que l'acompanyava:

 

ADÉU A CAN RICART?

El procés de lluita per la conservació d’aquesta fàbrica del Poblenou ha esdevingut una fita clau en la història de la lluita contra la destrucció del patrimoni arqueològic de la Catalunya industrial. Una fita inoblidable per als partidaris de la seva conservació i adequació al servei de la comunitat. Però també, encara que per raons oposades, inoblidable pels beneficiaris crematístics de l’operació i els qui l’han facilitat.

Deixar una o dues xemeneies en peu, prometre llocs de treball en tecnologia puntera, agafar els diners i esperar que escampi. Heus aquí una recepta clàssica per enriquir a curt termini el patrimoni propi i empobrir definitivament el de tots. Però té un punt feble: els ciutadans han dit prou. Un exemple d’això és la vella –va ser fundada a 1853- fàbrica d’estampats de Sant Martí de Provençals, que ha esdevingut l’enèsima reedició del combat entre interessos públics i guanys privats. Entre creixement salvatge i sostenibilitat integral. Entre cultura i especulació. Entre debat obert versus acords tancats. Entre la participació ciutadana i el despotisme il·lustrat, cada cop més despòtic i menys il·lustrat, cada cop menys democràtic. Certament, tots aquells que volien salvar la totalitat d’aquest conjunt fabril, que com a tal indústria tèxtil va tancar les seves portes fa més de 40 anys, no oblidarem mai aquesta lluita. En part per la inqüestionable singularitat d’aquesta fàbrica, però també pel enorme suport que ha tingut d’una amplia part de la ciutadania, conscient d’aquesta importància.
 

ELS ANYS DE LES GRANS PARAULES.

 

Potser per la seva desgràcia, el projecte de reconversió dels terrenys de Can Ricart va sorgir els anys d’aquella presumptuosa Barcelona que sense haver sortit de l’era post olímpica s’havia convertit en la “capital mundial de l’arquitectura”. Era la Barcelona de maletí i corbata, de BMW, ben integrada en el “milagro español”,encara que aspirava a liderar la franja fashion.

Però debats arquitectònics a part, el que realment compta és el criteri dels grups de pressió de constructors i hotelers. I en sintonia amb ells, els gestors oficials, que ens assenyalen l’únic camí possible, el del creixement sense límits, i canonegen els incrèduls–moviments veïnals i associatius crítiques- a cops de Grans Paraules: “Fòrum de les Cultures” , “transversalitat”,“noves centralitats”, “clústers tecnològics”, “posar la ciutat en el mapa”...

Conjurs definitius, eslògans inqüestionables, consignes de màrqueting que exigeixen consens, fins i tot unanimitat. Algú pot estar en contra de la creació de llocs de treball? I més si es tracta de companyies tecnològiques que maneguen coneixement intensiu, que han de posar Barcelona en el mapa de les noves tecnologies, la innovació i la recerca, com ja ho ha fet el turisme de borratxera.

És un somni realment atractiu. Llàstima que només visqui als manuals d’estratègia dels gabinets de comunicació que assessoren els grans especuladors. Els mateixos que contracten uns gestors municipals formats a les business school i deformats per la seva qualitat d’eterns aparatchiksde país de l’Europa meridional del totxo, pagats, això sí, amb sous de fabricant de mòbils nòrdic.

Aquestes estratègies de màrqueting venen farcides –i això és el seu avantatge definitiu- de promeses inconcretes, que posades en aquestes boques –unes suposadament progressistes- i altres suposadament conservadores –dels seus propis interessos- no obliguen ningú ni res. Però ajuden a treure del mig aquest prestigiós passat industrial, clau de la nostre història sí, però –oh, mala sort!- un passat que ara destorba les operacions immobiliàries del present. Toca escombrar-lo, per tant, com ja s’ha fet tantes vegades en altres indrets de la ciutat. En aquest camp de batalla desfavorable i truculent, uns pocs vividors –incendi casual però providencial inclòs- han fet un negoci rodó, embutxacant-se (de moment) desenes de milions d’euros. I els més, partidaris de conservar Can Ricart, no han pogut impedir-ho.

 

UNA LLUITA DE FUTUR

 

Ara, la crisi econòmica, tan radical, ens obliga a pagar a tots la immensa factura de tantes especulacions, malbarataments, inèpcies i corrupcions que han bastit la darrera bombolla especulativa de l’Estat. A canvi –petita compensació- la crisi fa caure màscares i assenyala els límits d’aquest model econòmic, que ens presentaven com a indeturable. Lamentablement, i en el cas que ens ocupa, el de Can Ricart, i malgrat la seva declaració el 2007 de Bé d’Interès Cultural, la irrupció de la realitat econòmica ha arribat tard: una bona part de la destrucció sembla irreversible. En aquest sentit la ciutat –la que sempre ha volgut estar en el mapa però sense vestits que li venen grossos, amb trens de vida que no podia pagar- ha perdut una part d’aquest escenari clau de la seva memòria, la seva cultura.

Aquest dies, mentre progressa la implacable destrucció de naus i el trossejament de la propietat a l’antic carrer Santa Isabel, avui esborrat del mapa, reflexiono sobre si ha valgut la pena aquesta lluita. I la meva resposta és sí, perquè se n’ha salvat una part–el primer Pla Especial de Can Ricart, de 2005, només contemplava la conservació de dues naus, la xemeneia i la denominada torre del rellotge- i per que Can Ricart si més no ens ha ajudat a saber qui som i on estem realment tots els que hi hem participat. També resta justificada la lluita perquè a Barcelona, a Catalunya, s’ha tornat a demostrar que hi ha una clara i creixent voluntat de plantar cara a la destrucció irresponsable del nostre encara ric patrimoni arqueològic, cultural i social.

Així ho revelen la seriositat dels estudis, publicacions i webs que se li han dedicat. La quantitat de reunions, declaracions, la participació en les mobilitzacions en tots aquests anys. I això des d’angles i òptiques diferents: des de protestes ciutadanes a moviments alternatius, des d’exposicions de fotografies a desallotjaments d’artistes, des de desnonaments a les petites empreses allotjades en el recinte a estudis acadèmics, conferències d’arquitectes, urbanistes, historiadors, associacions de veïns... Entre elles, també la nostra associació, SOS Monuments, és clar.

La meva conclusió es que totes aquestes iniciatives, col·lectius i persones mostren que el respecte pel patrimoni cultural, històric, arqueològic segueix entre nosaltres ben viu. Més enllà del resultat final d’aquesta lluita puntual, és necessari continuar perquè, vulguin o no vulguin, és llavor de futur.

Martin Urtasun (Soci de SOS Monuments)

Encetem any nou o virgensita que me quede como estoy.

I tot fa preveure que aquesta vegada, serà necesari rinxolar el rinxol un altre volta de cargol.

Veient el que ens ha passat fins ara i transpolant-lo cap el que està per venir, l'auguri de l'oracle assenyala que ens espera una situació "metafòricament" molt semblant a la d'aquell senyor que (fins a tres vegades consecutives sense que escarmentés) li van posar una droga en el Colacao!

http://www.youtube.com/watch?v=Q8dDsd5Rcjk

( això si, amb molt "Cariño")

Tanquem l'any amb una gran exclusiva.

Doncs resulta que per aquestes coses de la tècnica moderna, ens han arribat a la bústia un parell d'articles que es publicaran en un llibre de S.O.S. Monuments a principis de l'any que comença demà. En ells es parla de Can Ricart d'una manera prou digne i es recorda la gravetat de la tragèdia especulativa viscuda al seu voltant.

Us en reproduïm el primer d'ells a continuació:

ENDERROCS D’UN DELS SÍMBOLS DE LA TRAJECTÒRIA INDUSTRIAL DE BARCELONA

 

L’interès d’aquest conjunt emblemàtic de la modernitat industrial barcelonina no residia en l’un o l’altre dels seus elements, si no en la relació entre tots ells. Era l’únic gran complex fabril amb més d’un segle i mig d’història conservat a la ciutat i, com a recinte, tenia una gran qualitat urbana. Al mutilar-lo ha perdut molt del seu interès patrimonial i urbà.

CAN RICART HAURIA D’HAVER SIGUT UNA NOVA CENTRALITAT CIUTADANA AL VELL MIG DEL POBLENOU, EN L’ENCREUAMENT ENTRE LA DIAGONAL I PERE IV

Can Ricart, conservat íntegre i declarat bé d’interès nacional, podria haver esdevingut un espai emblemàtic de la capacitat de Barcelona d’inventar-se i reinventar-se al llarg del temps, amb un gran pol de les arts i l’economia creativa i amb un nucli d’equipaments culturals (Museu del Treball) i de serveis socials i de proximitat, vora del parc central.

 

ENDERROCS PREVISTOS PEL PLA MUNICIPAL

Els enderrocs previstos pel pla municipal del 2006 a la part central i posterior del recinte i els incendis imprevistos entre les naus que per un motiu o altre s’enderroquen, han originat que, del conjunt, es mantingui poca cosa més que la façana. Can Ricart ha quedat reduït a la meitat frontal, envoltada d’edificis molt més alts que culminen en una torre frontal de 52 metres d’alçada. Com es pot dir aleshores que “es conserva Can Ricart”?

El Pla Municipal deixa a més en mans privades quasi la meitat de Can Ricart, la qual cosa afecta tant el patrimoni com els usos, quan hi haurien hagut solucions perquè tot el recinte fos públic. Cal subratllar que, amb voluntat política per part de l’Ajuntament, hi ha alternatives satisfactòries per tal que el bloc d’habitatges previst dins del recinte i les torres d’oficines que l’haguèssin d'envoltar s’ubiquin en altres indrets.

El dineral malaguanyat fins ara en el projecte de la Casa de les Llengües ha sortit de les butxaques del contribuïen, sense que els polítics responsables dels plans urbanístics hagin de respondre davant de cap tribunal. Els cent milions d’euros que la plusvàlua de la requalificació estiuegen indefinidament en algú paradís fiscal, mentre els 250 llocs de treball amb 35 petites i mitjanes empreses, són història passada des de 2005. La dotzena d’espais de creació artística que s’hi aixoplugaven se’ls endugué la tempesta especulativa i la pedregada immobiliària.

Us deixem amb una imatge del recinte en 1888, per recordar una part del nostre patrimoni arquitectònic que el 22@ ens ha enderrocat.

La doctrina de l'electroxoc.

Ens resistim a creure que algun operari de companyia elèctrica, minimament titulat, pugui perpetrar "tamanya xapusa" en plena via pública. Més encara, tenint en conte els antecedents del 2010 en la Verneda :-(

 

 L'hem retratat en el carrer Perú, en el descampat utilitzat com aparcament de la vorera de l'altra banda de Can Ricart, just enfront de l'antiga fàbrica de gelats Frigo. Ja porta mesos d'aquesta manera. La nostra conclusió és, que les coses així de malament, sols surten si se fan a posta.

 

Digueu-nos paranoics, però després de sentir a parlar de les teories econòmiques de l'electroxoc, a veure si això d'anar electrocutant al personal serà alguna nova pensada del senyor alcalde, per reactivar les finances municipals i tal. Esperem que la "broma" no li costi la vida a cap adolescent curiós, o a cap conductor despistat que s'hi estavelli mentre aparca, o a cap desesperat sense sostre que intenti endur-se el coure....

El documental de la BBC que ha indignat al PP

Diuen alguns rumors que fins i tot han fet servir al embaixador per queixar-se. Doncs nosaltres ens queixem de que faci falta que vinguin des del Regne Unit a explicar el que la premsa autoctona calla:

http://www.youtube.com/watch?v=n3U1kebVTsk&feature=youtu.be 
(Subtítols en escanyol)


Aprofitem l'avinentesa per publicar també la llista que ens ha arribat per correu electrònic de polítics imputats judicialment que segueixen en actiu. No tenim clar que no pugui incloure algun error, però ens consta que hi ha milers de casos de corrupció que encara estan pendents de començar a investigar-se, de manera que dificilment pagaran justos per pecadors!


"Lista de políticos imputados por corrupción y que, a pesar de todo,
están presentes en la política

1- Francisco Camps (PP) - Valencia, IMPUTADO Caso Gürtel
2- Ricardo Costa (PP) - Valencia, IMPUTADO Caso Gürtel.
3- Xicu Tarres (PSOE) - Baleares IMPUTADO Caso Eivissa.
4- José Manuel Tortosa (PP) - Parlamento Autonómico Cuenca, IMPUTADO
prevaricación y falsedad documental
5- Carlos Penit (IU) - Pinto - Madrid IMPUTADO Cohecho.
6- Ferrán Falcó (CIU) - Barcelona, IMPUTADO caso Adigsa.
7- Jesús Machín (C. Canaria) - Canarias, IMPUTADO Operación Unión.
8- Marc Moreno (ERC) - Vilaller - Lleida, IMPUTADO corrupción urbanística.
9- Antonio Rodrigo Torrijos (IU) - IMPUTADO Caso Mercasevilla.
10- Raimundo González (BNG) - Pontevedra, IMPUTADO caso Naturgalia
11- Jose Manuel Traba (PP) - Fisterra Galicia, IMPUTADO Operacion Orquesta
12- Jose Manuel Santos (PP) - Mazaricos Galicia,IMPUTADO Operacion Orquesta
13- Jose Ant (UTpS) - Salou Tarragona, IMPUTADO delitos varios
17- Antoni onio Cacabelos (PSOE) - O Grove - Galicia, IMPUTADO diversos delitos.
14- Juan Jose Diaz Valiño (PSOE) - IMPUTADO caso Castro de Rei
15- Rafael Gómez (Unión Cordobesa) - Córdoba, IMPUTADO caso Malaya
16- Esteve Ferrán Banyeres (NSP) - Salou Tarragona IMPUTADO delitos varios..
18- Ignacio García de Vinuesa (PP) - Alcobendas Madrid, IMPUTADO
malversación, prevaricación y negociaciones prohibidas
19- Jose Ignacio Fernández Rubio (PP) - (Las Rozas)
20- Miguel Rodríguez Bonilla (PP), Guadarrama Madrid, IMPUTADO
prevaricación y malversación
21- Miriam Rabaneda (PP) Pinto Madrid, IMPUTADA prevaricación
22- Luis Partida (PP) - Villanueva de la Cañada Madrid , IMPUTADO delitos varios
23- Antonio Martín Lara (tránsfuga, PSOE, antes PP, antes GIL) -
Ronda, Málaga, IMPUTADO corrupción urbanística, cohecho,prevaricación,
falsedad documental, tráfico de influencias,malversación y blanqueo de
capitales; actualmente detenido.
24- Raúl López (PP) - Coslada Madrid, IMPUTADO delitos varios
25- Íñigo Henríquez de Luna (PP) - Madrid
26- Trinidad Rollán (PSOE) - Madrid, IMPUTADO delitos varios
27- Carmen Toledano (PSOE) - Madrid, IMPUTADO delitos varios
28- Cristina González (PSOE) - Madrid, IMPUTADO delitos varios
29- Jose Joaquin Ripoll (PP) - Alicante Valencia,IMPUTADO caso Brugal.
30- Carlos Fabra (PP) - Castellón Valencia, IMPUTADO caso Fabra
31- Mariano Arévalo (PSOE) - Carabaña Madrid, IMPUTADOprevaricación y
delitos urbanísticos. Condenado por no presentar lascuentas de los
últimos 10 años en su municipio.
32- José Miguel Rodríguez López (ACAI) - ParlamentoCantabro, IMPUTADO
tráfico de influencias y delito continuado deprevaricación
33- Carmen Toledano (PSOE) - Galapagar Madrid, IMPUTADO delitos varios
34- María Isabel Peces-Barba (PSOE) ? Colmenarejo Madrid, IMPUTADO
delitos varios
35- José I Fernández (PP) - Las Rozas Madrid, IMPUTADO delito contra
la ordenación del territorio
36- Ignacio Gómez (CCN) - Parlamento autonómico de Canarias, IMPUTADO
financiación ilegal
37- Yolanda Tieso de Andrés (PSOE) - Fontanar, Guadalajara, IMPUTADO
prevaricación
38- Clara Torre (PP) - Torres de la Alameda Madrid , IMPUTADA malversación
39- Miriam Rabaneda (PP) - Pinto Madrid, IMPUTADA prevaricación
40- Raúl López Coslada (PP) - Madrid, IMPUTADO prevaricación
41- Luis Partidad (PP) - Villanueva de la Cañada , Madrid, IMPUTADO
tráfico de influencias
42- Ana María Pinos (PP) - Belmonte de Tajo, IMPUTADO delito contra la
ordenación del territorio
43- Ángel García (PP) - Guadalix de la Sierra Madrid , IMPUTADO
negociaciones prohibidas
44- Íñigo Henríquez de Luna (PP) - Madrid, IMPUTADOtráfico de influencias
46- Mariano Arévalo González Carabaña (PSOE) - Madrid,condenado por no
presentar las cuentas municipales en los últimos10años,
47- José Miguel Govantes (PSOE) - Alcorcón Madrid,IMPUTADO condenado
por acoso laboral
48- Natalia de Andrés (PSOE) - Alcorcón Madrid, IMPUTADAy condenada
por un delito de injurias contra el portavoz popular
49- Roberto Vázquez Souto (PP) - Portas, Pontevedra,IMPUTADO falsedad documental
50- María del Carmen Toledano Rico (PSOE) - Madrid,IMPUTADO prevaricación
51- Cristina González (PSOE) - Getafe Madrid, IMPUTADO

52- José María Fraile Parla (PSOE) - Madrid PSOE prevaricación
53- Manuel González Rojo (PSOE) - San Fernando de Henares Madrid ,
IMPUTADO prevaricación
54- Hans Antón Bock Galapagar (PSOE) - Madrid IMPUTADOprevaricación
55- Jesús Dionisio (PP) - Madrid, IMPUTADO prevaricacióny tráfico de influencias
56- Jaume Matas (PP) - Baleares, IMPUTADO, Caso Palma Arena
57- Cristina Almagro (PP) - Granada, IMPUTADA porfalsificación de documentos
58- José Manuel Santos Maneiro (PP) - Galicia, IMPUTADOpor corrupción
en la adjudicatura de obras públicas
59- Juan José Rubio (ATC) - Zarra, Valencia, IMPUTADOdelitos urbanísticos
60- Tamara Rabaneda (PP) - Pinto, Madrid, IMPUTADA prevaricación
61- Raúl López Vaquero (PP) - Coslada, Madrid, IMPUTADOprevaricación y
malversación
62- Ramón Polo (PP) - Torres de la Alameda , Madrid,IMPUTADO malversación
63- Manuel Tello (PP) - Torres de la Alameda , Madrid,IMPUTADO malversación
64- Pilar Algobia Aparicio (PP) - Colmenar de Oreja,Madrid, IMPUTADA
delito urbanístico
65- Mustafá Aberchán (CpM) - Melilla, IMPUTADO delito electoral
66- Juan Enciso (PAL) - El Ejido, Almería, IMPUTADOoperación poniente
67- Antonio Asín (PSOE) - Mallén, Zaragoza, IMPUTADOprevaricación y
falsedad documental
68- Angel Vadillo (PSOE) - Alburquerque, Badajoz,IMPUTADO
prevaricación, tráfico de influencias, y ordenación contra
elterritorio
69- Juan Carlos Benavides (CA) - Almuñecar, Granada,IMPUTADO
malversación y delitos contra ordenación del territorio
70- Agustín Padrón Benítez (PP) - El Hierro, Canarias,IMPUTADO malversación
71- José Dimas Martín (PIL) - Teguise, Lanzarote,IMPUTADO corrupción urbanística
72- José Fernández Amador (PP) - Sorbas, Almería,IMPUTADO prevaricación
73- Isaac Valencia (Coal. Canaria) - Orotava, Canarias,IMPUTADO
prevaricación, delitos urbanísticos, tráfico influencias
74- Pedro Antonio Sánchez (PP) - Murcia, IMPUTADOprevaricación,
delitos urbanísticos, malversación
75- Daniel García Madrid (PP) - Torre Pacheco, Murcia,IMPUTADO
prevaricación, ordenación del territorio, malversación
76- Maria Antonia Conesa (PP) - Fuente Álamo, Murcia,IMPUTADA cohecho
77- Pedro Angel Hernández (PP) - Parlamento Valenciano,IMPUTADO
tráfico de influencias
78- Juan Martín Serón (PP) - Alhaurín el Grande,Granada, IMPUTADO
cohecho y prevaricación
79- Cristóbal Bonilla (PP) - Alhaurín el Grande,Granada, IMPUTADO
delito urbanístico
80- José Antonio Robles (PP) - Güejar Sierra, Granada,IMPUTADO
presunta compra de votos
81- María Victoria Molina (PP) - Maracena, Granada,IMPUTADA cohecho,
caso "Morelábor"
82- Miguel Zerolo (Coal. Canaria) - ParlamentoAutonómico Tenerife,
IMPUTADO prevaricación, malversación, cohecho
83- Reyes Maestre (PP) - Pinto, Madrid, IMPUTADOcorrupción urbanística
84- Pedro Torrejón (CPCI) - Ciempozuelos, Madrid,IMPUTADO blanqueo de
dinero, cohecho y falsedad documental
85- Fernando Muguruza (ACAI) - Castro Urdiales,Cantabria, IMPUTADO prevaricación
86- Gerardo Pérez García (PP) - Navas del Marqués,Málaga, IMPUTADO
caso "Ciudad del Golf"
87- María Elía Blanco (PSOE) - Plasencia, IMPUTADAdelito en
adjudicación de obras
88- Teresa Roca (PSOE) - Moraleja, Cáceres, IMPUTADA prevaricación
89- José Antonio Arrojo (PP) - Casar del Palomero,IMPUTADO delito
electoral y prevaricación
90- Salvador Álvarez (PP) - Calamonte, IMPUTADO prevaricación
91- Dionisio Muñoz (PSOE) - Melilla, IMPUTADO delitoelectoral,
falsedad documental, obstrucción a la justicia
92- María José Lara Mateos (PSOE) - Grazalema de laSierra , Cádiz,
IMPUTADA corrupción urbanística por cobro decomisiones
93- Miguel Uroz (PSC) - Querol, Tarragona, IMPUTADOcorrupción
urbanística, tráfico de influencias, uso de inf.privilegiada
94- Manuel Vallejo (PSOE) - Quesada, Jaén, CONDENADO einhabilitado por
omisión al deber de perseguir delitos urbanísticostienrecurrida la
sentencia.
95- Pedro Clavero Salvador (PSOE) - Gójar, Granada,IMPUTADO delitos
contra la ordenación del territorio
96- Francisco Javier Maldonado (PSOE) - Gójar, Granada,IMPUTADO
delitos contra la ordenación del territorio
97- Antonia Muñoz (IU) - Manilva, Málaga, IMPUTADAcontratar
presuntamente en el Ayuntamiento a 17 miembros de la lista de su
partido y a 57 familiares de estos; incluidos varios familiares
suyos
98- José Manuel Cendán (PP) - Ares, Galicia, IMPUTADOdelito electoral:
alteración del censo
99- Manuel Taboada (PP) - O Pino, La Coruña , IMPUTADOdelitos urbanísticos
100- Jesús Vázquez Almuiña (PP) - Bayona, Pontevedra,IMPUTADO prevaricación
101- Alfonso Puente (PP) - Barreiros, Lugo, IMPUTADO prevaricación
102-Josep Marí Ribas (PSOE) - Sant Josep de sa Talaia,Ibiza, IMPUTADO
cobro de comisiones en adjudicación de obras
103- José Alberto González Reverón (Coal. Canaria) -Arona, Tenerife,
IMPUTADO presunta concesión de licencias urbanísticas con informes
técnicos en contra
104- Juan José Dorta (PSOE) - Los Vinos, Tenerife,IMPUTADO
prevaricación y delitos medioambientales
105- Macario Benítez (PSOE) - El Rosario, Tenerife,IMPUTADO delitos urbanísticos
106- María del Carmen Castellano (PP) - Telde, GranCanaria, IMPUTADA
malversación y cohecho
107- Francisco González (PP) - Mogán, Gran Canaria,IMPUTADO
prevaricación, "caso Góndola"
108- David Valadez (PSOE) - Estepona, Málaga, IMPUTADOpor pagar
sueldos municipales con el dinero de los convenios
109- Luis Díaz-Alperi (PP) - Parlamento Autonómico,Alicante, IMPUTADO
prevaricación
110- Francisco Muñoz (PSOE) - Torrox, Málaga, IMPUTADOdelito urbanístico
111- Cristobal Torreblanca (PSOE) - Almogía, Málaga,IMPUTADO prevaricación
112- Joaquín Villanova (PP) - Alhaurín de la Torre ,Málaga, IMPUTADO
malversación
113- José Manuel Martín Alba (Independiente) - Alhaucín,Málaga,
IMPUTADO prevaricación
114- Antonio Torres (PP) - Béjar, Málaga, IMPUTADOdelito contra la
ordenación del territorio
115- Ana Mula Redruello (PP) - Fuengirlo, Málaga,IMPUTADA falsedad documental
116- José Ignacio Crespo (PES) - Estepona, Málaga,IMPUTADO cohecho,
tráfico de influencias, malversación, fraude,
blanqueo de capitales (Caso Reina)
117- Manuel Reina (PES) - Estepona, Málaga, IMPUTADOcohecho, tráfico
de influencias, malversación, fraude, blanqueo de
capitales (Caso Reina)
118- Ruyman García (PSC) - Valle Gran Rey, Gomera,IMPUTADO
prevaricación, malversación, tráfico de influencias
119- Ana Lupe Mora (PSC) - El Rosario, Tenerife,IMPUTADA
prevaricación, tráfico de influencias (caso Varadero)
120-Juan Vera (Conv. por Andalucía) - Tolox, Málaga,IMPUTADO delitos
urbanísticos
121- Enrique Bolíns (BOLI) - Benalmádena, Málaga,IMPUTADO concesión de
licencias ilegales
122- Javier Trujillo Bernal (PP) - Cabildo Gomera,IMPUTADO prevaricación
123- Jorge Bellver (PP) - Parlamento Valenciano,IMPUTADO prevaricación
124- Esteban Bethencourt (PP) - Valle Gran Rey, Gomera,IMPUTADO malversación
125- César Manrique (PP) - Ciudad Real, IMPUTADO cohechoy falsedad documental
126- Ernesto Silva (Foro Andaluz) - Villanueva de laConcepción ,
Málaga, IMPUTADO cohecho
127- Manuel González Jarana (PSOE) - El Cuervo, Sevilla,IMPUTADO por
prevaricación, tráfico de influencias y trato de favor."

Farem sentir la nostra indignació!

            
 http://www.youtube.com/watch?v=TmeOVz7CYz8&feature=youtu.be

http://www.youtube.com/watch?v=ZXuNG-fvoNw

Solidarita​t amb les encausades pel desnonamen​t del Clot

El passat 25 de juliol 2011 vam tornar a patir la impunitat d'aquest injust sistema. vídeo: "Desallotjament al Clot" . Aquell dia, un nombrós grup de veïnes del Clot-Camp de l'Arpa i d'altres zones de la ciutat ens vam concentrar davant la llar de l'Eliseo, la Verónica i els seus tres fills per tractar d'impedir que els fessin fora de casa seva. Un desnonament més, d'entre els centenars que es produeixen diàriament. Una nova demostració de força per part d'aquells que, dia a dia, ens condemnen a patir misèria i precarietat; d'aquells que ens desnonen i ens desallotgen per seguir enriquint-se a costa de la nostra suor.

Com a conseqüència de la brutal operació policial d'aquell dia, algunes persones van resultar ferides, gairebé 40 persones van ser identificades i denunciades pels mossos d'esquadra, i una persona detinguda.
Actualment, 34 persones es troben imputades per diferents faltes i delictes (resistència, desobediència i atemptat a l'autoritat).
Malgrat haver perdut casa seva i gran part de les seves pertinences, l'Eliseo i la Verónica no han perdut la força i, durant aquests temps, han continuat lluitant per aconseguir un pis al barri i reclamar un lloguer no abusiu, comptant amb el suport actiu dels veïns i veïnes del barri.

Però sabem que aquest no és un cas aïllat.En aquest anys i mitg s´han seguit donant situacions de brutalitat policial contra les persones solidàries concentrades per aturar desnonaments, detingudes a les dues vagues generals, a manifestaciones, concentracions; la repressió en forma d´identificacions i multes ens criminalitza diàriament als nostres barris, viles, ciutats... …
Perquè la repressió és la resposta del poder davant la creixent conflictivitat social. Perquè ens comencen a tenir por, al mateix temps que nosaltres la perdem. Perquè estem refent les xarxes de solidaritat als barris, estem okupant edificis, places i carrers, estem desobeïnt, negant la seva autoritat i construint alternatives. Davant de tot això, a ells només els queda reprimir qualsevol resposta per continuar apuntalant un sistema que ens ofega. Perquè volen que la por ens paralitzi, que tornem a sentir-nos soles.

Des del barri, pobles i ciutats seguim dient que la nostra justícia no entén que existeixin habitatges buits al mateix temps que les nostres veïnes són desnonades; seguim dient que quan les seves lleis són les nostres misèries tenim tota la legitimitat per actuar; que quan la resposta del poder és la repressió, hem de respondre amb solidaritat i suport mutu.

Des del barri seguirem assenyalant i combatent els culpables, aprenent a autodefensar-nos de tots els abusos que patim quotidianament. Simplement, el regust d’aquella derrota ens ha de servir per ser més fortes.

Al barri… ni oblidem ni perdonem!!!

Fracking o l'especulació en 3D.

Des de el cap Ras de Llançà fins a l'illa de Buda en el delta de l'Ebre, amb prou feines queda ja algun pam de superfície del territori que s'hagi deslliurat de l'especulació urbanística. Quan ens pensavem que ja no hi havia marge per seguir trinxant-ho tot, els especuladors tornen a sorpendre'ns desagradablement en pensar que poden seguir amb els seus bruts negocis explotant una tercera dimensió.

Quan l'especulació arriba al subsol del territori, en diuen fracking. En el següent vídeo s'explica en anglès subtitulat de lo que es tracta http://www.youtube.com/watch?v=ZHHFTgJ0qEs però resumint, ens rebenten els perfils edàfics i contaminen per sempre els aqüifers, per aconseguir extreure una mica de gas o petroli. Un altre vídeo, aquest en Català https://www.youtube.com/watch?v=0p6JdD58zxs&feature=player_embedded que també està molt bé.

Ja hi ha una plataforma estatal http://www.fracturahidraulicano.info/ i un altre "d'autonòmica" http://aturemfracking.wordpress.com/ que denuncien el negoci d'uns pocs al preu d'enverinar per sempre les aigües subterrànies i superficials.

Respecte al permís d'investigació RIPOLL, que ja ha estat concedit, ahir en una reunió a Sant Joan de les Abadesses l'alcaldesa de Riudaure (Eulalia Masana) ha dit que juntament amb el president del consell comarcal de la Garrotxa han de tenir una reunió amb la Direcció General d'Energia i Mines, que ja han vingut visites de representats de l'empresa explotadora i que esperen pròximament la visita dels seus advocats que volen començar a parlar amb els propietaris!!!

Està quasi confirmat que el pròxim dilluns 24 al matí es farà una roda de premsa a la seu de la CONFAVC (Confederació s'Associacions de Veïns de Catalunya) a Barcelona. L'intenció es presentar un Manifest i les diferents associacions que estan adherides a la PAF, així com la situació als diferents permisos sol·licitats a Catalunya, i s'acabarà contestant les preguntes dels periodistes assistents.

Esperem que davant d'aquest nou escàndol la majoria de la premsa no torni a fer com en l'especulació de la superfície i aquesta volta no beneeixi amb el seu aplaudiment el suposat benefici econòmic pel damunt del dret de les persones a la salut i al medi ambient lliure de tòxics.

Quan el mal gust caldria tipificar-lo com a delicte.

En el barri del Poblenou tenim construccions poc agraciades, gratacels horribles, i una nova categoria encara pitjor: L'estirabot esperpèntic que des de l'ajuntafems barceloní ens han aixecat damunt les runes de Can Ricart. És més lleig que pegar-li una pallissa a un pare, amb un mitjó suat, a les tres de la matinada del dia de sant Josep!

  No ens referim a la casa de les llengües, no, doncs el megalomano-projecte de la Benedeta-tripartit, després de malbaratar milions d'Euros del diner públic, no s'acabarà mai de perpetrar. Estem parlant del bunyol gris amb aspecte de taud vertical, situat en el carrer Bolívia cantonada amb Espronceda.

Diuen alguns rumors que son habitatges municipals per famílies amb risc d'exclusió social i tal, però mai cap cartell explicatiu ens ha informat ni de l'empresa constructora, ni de la finalitat a que se destinaria lo construït.

Les teories basades en l'aparença externa de l'edifici asseguren que tamany atemptat paisatgístic sols es justifica com hotel-balneari per vampirs-turistes aterrats en vols nocturns directament de Transilvània! La fama de deixar-se xuclar la sang sense alterar-se gaire dels habitants de les rodalies faria d'efecte crida i tindria molt més èxit que el veí hotel Me.

Sigui destinat al que sigui, el que és evident al contemplar aquest nyap de color cendra, és que cal revisar de forma urgent el codi penal i exigir penes de presó pels responsables de ferir-nos l'esguard de una forma tant escandalosa.Pensar que varen enderrocar un patrimoni arquitectònic únic en Europa (i catalogat com a pseudo-bé cultural d'interès nacional) per empastifar-nos el skyline urbà amb aquest mamotret cagallonífer, on els excrements de gavina passaran camufladament inadvertits com a "elements decoratius" de la façana, fa venir mal de ventre.

A tres dies del 20 aniversari d'un assassinat impune!

El proper Dissabte 15 de Desembre farà 20 anys de l'assassinat de Pedro Alvarez La carpeta de l'expedient es va "traspapelar" quan el principal sospitós era un policia nacional. Encara és hora de que hi hagi algun judici al respecte!!!!

Ni la classe política del principat ni els seus periodistes-tertulians de capçalera, no s'han enrecordat gaire del tema, amb l'honrosa excepció del documental "Flors per al Pedro" que us recomanem molt mirar.

http://www.tv3.cat/videos/3281751/Flors-per-al-Pedro

 En Juanjo, pare d'en Pedro i,( entre altres militàncies), soci de l'A.V, de can Ricart, juntament amb la seva companya i mare de un fill al que li rebentaren la vida d'un tret al cap, protagonitzen aquest emotiu treball carregat de sentiment i de poesia que arriba a l'ànima de qualsevol que el vegi. Si us fixeu en els comentaris, el primer és el de un policia que dona el seu nª de placa i tot. Gairebé ens entendreix la seva "solidaritat" amb els pares del mort.

Tant el matrimoni Alvarez com la majoria de policies nacionals de Barcelona viuen en el barri de la Verneda i acaben per coincidir en la cua de la fleca i en la parada de l'autobús. Els còmplices per encobtiment de l'assassí comparteixen espai públic a diari amb ells. Davant de la seva "solidaritat" hipòcrita ens venen al cap les paraules de Wiliam Burroughs que adjuntem al costat.

Totes les flors per al Pedro, ni una sola flor per a cap uniformat!

Un altre premi Novel de la pau curull de demagògia.

Si l'inventor d'absorbir la nitroglicerina amb terra de diatomees (per facilitar la manipulació de l'explosiu) aixequés el cap, se li cauria la cara de vergonya. Per enèsima vegada el premi que porta el seu cognom es revolca pel llodaçal de la hipocresia més desmelenada. Sense anar més lluny, quan en el nostre barri aixequem els ulls al cel, Els edificis de les oficines de les indústries de la guerra com T-Sistems, Indra o General Elèctric ens enfosqueixen l'horitzó. Els principis ètics i morals de la nostra societat estan més perduts que un fill de puta en el dia del pare!                                                                           

http://noticies.sirius.cat/2012/12/la-ue-nobel-de-la-pau-es-un-sarcasme-i.html

Com a consol davant de tanta infàmia sols ens resta l'aixoplug poètic de mestres com Raimon, que descriu molt bé el que sentim en els seus versos:

http://www.youtube.com/watch?v=69ISLVmqizw
 

 De vegades la pau

no és més que por:
por de tu, por de mi,
por dels homes que no volem la nit.
De vegades la pau
no és més que por.

De vegades la pau
fa gust de mort.
Dels morts per sempre,
dels que són només silenci.
De vegades la pau
fa gust de mort.

De vegades la pau
és com un desert
sense veus ni arbres,
com un buit immens on moren els homes.
De vegades la pau
és un desert.

De vegades la pau
tanca les boques
i lliga les mans,
només et deixa les cames per fugir.
De vegades la pau.

De vegades la pau
no és més que això:
una buida paraula
per a no dir res.
De vegades la pau.

De vegades la pau
fa molt més mal;
de vegades la pau
fa molt més mal.
De vegades la pau.

La cultura popular del districe, solidaria amb l'Ester Quintana.

(La última hora del cas és que ara que en internet circula un vídeo on es veuen antiavalots obrint foc amb llurs escopetes amb projectils, els MoSSos admeten haver-ne disparat)

La veïna del nostre districte de sant Martí de provençals i víctima de la violència uniformada, Ester Quintana, ha rebut la solidaritat de diferents entitats culturals. Una bèstia de foc dels diables del Clot i una geganta han lluit bornis al cercavila d'inauguració d'una biblioteca municipal en l'antiga fàbrica Alchèmica, en el camp de l'arpa.

També els professionals sanitàris de l'equip del CAP Besós sembla que no se creguin la versió dels "pèrits" policials respecte a que les lesions facials de l'Ester siguin incompatibles amb l'impacte d'una pilota de goma. S'han fet aquesta foto, posant amb un pegat a l'ull.
 

 D'altre banda, el nostre amic Denís, de la colla de diables de la verneda va intervenir recordant l'ull de l'Ester i l'assesinat del Pedro Alvarez en una audiència pública del ple municipal d'allò més moguda. La gent està cada dia més encesa i els habituals tallafocs socials massa cremats.

 Però parlant de l'assessinat del nostre antic veí no ens oblidem que el proper dia 15 de Desembre farà 20 anys que la família i amics del Pedro esperen justícia !!!!! El policia fora de servei que presumtament li va engegar un tret al cap per una discusió de tràfic, continua gaudint d'una llibertat inpune que fa tant mal a la vista com l'esguard esgarrat de l'Ester.

La nova florida, enmig de la fredor!

Ja està convocada la festa d'inauguració de la nova Flor de Maig

http://ateneuflordemaig.wordpress.com/


"Hereus d'un alt llinatge.
cent voltes esbrancats,
florim quan menys s'ho esperen,
Cantem quan menys els plau"
(Miquel Martí i Pol)


"Seguirem lluitant enmig la fredor,
Com una flor que neix amb el desgel.
Embriag d'amor, alço el puny al vent:
Jo vull per demà la meva terra lliure"
(Brams)