L'escenari de l'últim crim contra el nostre patrimoni cultural, ha aparegut pintat amb unes línies de guix. Però a diferència de les pelis d'assassinats, no han perfilat la figura del mort ( en el cas de Can Ricart, el traçat soterrat dels túnels de transmissió energètica). Tampoc no sembla cap acció que vulgui denunciar la relació entre el blanqueig de diners del narcotràfic i la bombolla immobiliària ( per lo de les ratlles de pols blanca...). Es diria talment que dibuixen per on la pala excavadora ha de seguir profunditzant fins una fondària ignota.
I es que diu que les places de pàrquing es venen molt millor que els pisos i les oficines. Un exemple clar el tenim en la plaça de les Glòries, davant del Carrefour, on ja fa anys que hi ha un pàrquing en funcionament, però l'edifici del damunt resta pendent de forma indefinida. Capricis de quan l'urbanisme i la llei del mercat concubineixen pecaminosament, pagant nosaltres el convit.
