Volem Can Ricart hortícola i musical !!!!

Avui estrenem "l'Issuu" de Can Ricart, amb una proposta constructiva: Fer una escola de música i bucs d'assaig per a grups del barri en les naus que ocupava Industries Iracheta.

 Es tracta d'un Projecte final de carrera d'arquitectura, d'en Marc Nebot. Podeu veure un resum d'aquest interessant treball, puntuat amb un 8 ( Notable alt) pel tribunal que l'examinava en:

http://issuu.com/salvemcanricart/docs/projecte_can_ricart_-_escola_musica?utm_source=conversion_success&utm_campaign=Transactional&utm_medium=email

També hi ha fotos dels plànols penjades en https://www.facebook.com/media/set/?set=a.898345640260727.1073741832.874389989322959&type=3

Aquestes naus són part del recinte, però no són bé cultural d'interès nacional ( ???? ) com la resta. Són de propietat privada i estan abandonades des de que desallotjaren al grup d'artistes circenses de La Macabra http://www.lamakabra.blogspot.com.es/. El Marquès se les va vendre a la immobiliària on treballava d'assessor ( !!!! ) Alza Real i ja no hem tornat a saber-ne res de l'assumpte.  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/search?q=alza+real

La proposta d'en Marc inclou la creació d'horts socials, en els espais buits deixats per les naus que enderrocaren els del tripartit autoanomenat d'esquerres. El grau d'hipocresia d'aquesta colla arriba fins tres pobles més enllà de l'esperpent, com queda clar en https://gmsbcnbutlleti.wordpress.com/2013/05/30/presentem-una-proposicio-a-la-comissio-dhabitat-urba-i-medi-ambient-per-recuperar-can-ricart/#respond. (Ara que parlem de música, els hi volem dedicat aquesta cançó amb la nostra rancúnia més profunda amanint-la, i el desig que se'ls hi ennuegui a la gargamella duran qualsevol míting https://soundcloud.com/gemma-humet/va-com-va-live-toti-soler.)

 En aquest biotop de runes, pols i cendra de la part més oblidada de Can Ricart, continua sense florir la primavera. Ni un sol brot verd entre treu el cap de les adormides soques. I ens venen al cap aquells versos del gran Espriu:

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
 
Després de deu anys d'observació contemplativa, tenim molt clar que cal expropiar-ne l'us de fruit de la part privada, per a fer horts socials comunitaris, centre d'activitats artístiques, obradors per a gent sense feina,... Com eina per a redissenyar l'urbanisme en clau humana http://www.plataformaurbana.cl/archive/2013/06/18/la-agricultura-urbana-como-herramienta-de-desarrollo-urbano/  En La Haia fan granges urbanes estupendes en cada barri ( Veure http://blogs.ccma.cat/blogeuropa.php?itemid=55215&catid=2849 )  i en pobles com Vallbona d'Anoia fa any i mig que tenen uns horts socials comunitaris que són exemple a seguir de com afrontar el fenomen socioeconòmic que anomenen crisi: (Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html). D'altres llocs com en El Vendrell tot just comencen http://www.rtvelvendrell.cat/en-marxa-lhort-del-col%C2%B7lectiu-daturats-al-fondo-del-mata/
Però vista la categoria política de qui governa Barcelona http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2014/06/pla-buits-i-butxaques-plenes.html i de qui està en condicions de guanyar les eleccions del Maig, molt ens temem que l'hivern s'allargui indefinidament, deixant-nos orfes de tanys eixerits un altre lustre :-(

El dia de la marmota i els cants de sirena electorals.

 Divendres passat, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament signaren l'acord de la cessió de 6.800 m2 dels 25.000 m2 que te el recinte de Can Ricart: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2015/02/039.html?utm_content=bufferd893e&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer
  Varen concretar així la cerimònia d'escenificació d'una notícia del 2013 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/07/enesimes-promeses-cero-credibilitat.html  com si estiguérem en el dia de la marmota. Però no sols perquè sembla que se repeteixi el déjà vu,  com si no haguessin passat dos anys.També perquè senyors vestits "d'alto copete" decideixen si demà farà "sol y buen tiempo". Es coneix que la campanya per les municipals agafa velocitat de creuer i alguna cosa havien de dir que farien. Els cants de sirena electorals refinen en llurs gargamelles, que sonen amb veu d'orujo i Casalla. https://www.diagonalperiodico.net/global/25633-algo-va-mal-con-smart-cities.html
Però sonoritats etíliques a banda, que ens estan dient? Que la Universitat de Barcelona invertirà uns 15 milions d'Euros en reformar 3 naus? Pujaran les matrícules als estudiants o baixaran el pressupost de recerca, per restaurar el patrimoni arquitectònic? 
I la participació ciutadana? Volem les veïnes uns magatzems solitaris?, "els serveis tècnics audiovisuals, el servei de restauració de documents i llibres, part de l’arxiu històric de la Universitat de Barcelona i altres arxius de material creatiu i audiovisual" en unes naus que fins al 2005 estaven generant 250 llocs de treball?
I la resta del recinte? Els 18.000 m2 que falten, continuaran deixats de la ma de les administracions, deteriorant-se de manera irreversible?
El gran monstre bicèfal de la corrupció immobiliària continua servint-nos passat en copa nova, com denunciàvem ja en 2009 recollint unes conegudes estrofes del Sílvio Rodriguez http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2009/04/el-gran-monstre-bicefal.html  

I cansats de la cançó de l'enfadós municipal, avui proposem aquesta altre que canten Ester Formosa i Adolfo Osta, de Moussu T en el seu espectacle "La vida, anar tirant", en traducció catalana de Joan Casas: "Per la finestra" (Par la fenêtre, CD Forever Polida - 2006) amb la que ens sentim profundament identificats com a barri, doncs sembla que descrigui el Poblenou i no Marsella.

 https://www.youtube.com/watch?v=kkXXo6OqxSs

Si treus el cap per la finestra

pots veure un bocinet de mar

i velles grues avorrides

sense ferralla per menjar.

El sòl esclafa molls i barques,

ho aplana tot com un martell.

Una àncora abandonada

enyora l'ombra d'un vaixell.

Posa't la brusa florejada

per saludar aquest sòl que fa;

seràs de totes la més maca,

segur que m'haig d'enamorar.

Davallarem per la costera

que duia al desballestador,

en el temps  en que la classe obrera

encara creia en mons millors.

Foragitaren la misèria

portant ben lluny els obradors,

aquí l'atur ens desmanega,

allà escanyen treballadors.

Caminarem fins a la platja,

tot vorejant antics tallers,

i oblidarem allò que ens manca

davant el blau del mar i el cel.

La llenya i els arbres caiguts.

Parcs i jardins de Barcelona està talant els salzes ploraners (Salix Babylònia) del parc central del Poblenou. Dediquem una furtiva llàgrima en memòria d'aquests éssers vius que un mal disseny ha condemnat a una mort prematura.
Però en aquest recinte suposadament verd, literalment quartejat per prioritzar el pas de vehicles, la llenya dels arbres caiguts escalfa amb la seva combustió mansions alienes al nostre veïnat.

 https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.999248930104440.1073741879.100000580261397&type=3 

Els "responsables" de l'arboricidi han optat per la solució més fàcil per a ells, malbaratant els diners públics que aquests desmais ens havien costat a totes. Tant difícil era trasplantar-los????

Afortunadament, les queixes, entre d'altres, del sindicat de jardiners Males Herbes  http://malesherbes.blogspot.com.es/2015/02/lajuntament-menteix-als-veins-i-la.html ha aturat la barbàrie a mitja feina, salvant alguns exemplars.

Els hi haurien de descomptar del sou el valor econòmic dels arbres sans, que la ciutadania honrada hem de pagar amb els nostres impostos. 

Però els desmais talats estan lluny de ser el pitjor error de disseny d'aquest parc. 
Un altre dels esperpents dissenyats en el parc central del Poblenou és el posar les pistes de petanca al costat d'uns vidres gegants. No cal tenir gaire neurones al terrat per a deduir-ne el resultat !!!!

 https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.1001036056592394.1073741882.100000580261397&type=1&pnref=story
  
I encara rinxolarem el rinxol, el més vergonyós de tot el Parc Central és un forat plé de foscor. Se suposa que tenien que posar una càmera web en un parc de l'altre punta del món i que una tele de plasma dins del pou et permetria veure que passa en l'altre banda del globus en temps real. Se'ls hi escapava el "petit" detall que quan aquí és de dia, allà és negra nit i no s'hi veu res.

Però com a metàfora de futur, l'han encertat de ple: Estem en un pou sense fons, fosc com la gola del llop.

Pensar que en el seu dia (ara fa 10 anys), mentre ens contaven com zona verda la via del tramvia en el P.E.R.I. de Diagonal Mar, la construcció del pou del món era la reivindicació estrella de l'A.V. de Poblenou !!!! ( Veure http://www.tvclot.com/component/jtvcontent/article/3733-el-projecte-del-pou-del-mon-queda-escapcat ) . El col·laboracionisme amb el 22@ de les autoanomenades esquerres a canvi del "Que hay de lo mio" no podem oblidar-ho fàcilment. Sols així s'entén com han anat les coses urbanístiques pel barri :-(   http://salvemcanricart.blogspot.com.es/search?q=Diagonal+55


L'altre perla del pastís és Can Oliva-Artés, un bé cultural d'interès local del que hem parlat anteriorment en Agost del 2010 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2010/08/els-canvis-en-can-oliva-artes.html i també al Novembre del 2011 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2011/11/oliva-artes-sense-sostres-per-tots.html. Avui el reflex, o miratge, o castell en els núvols, o aparador sense fonaments... La imatge de l'espectre fantasmagòric d'un mastodont amb peus de fang apareix damunt dels vidres del parc central, a l'espera de veure que s'hi acabarà fent realment..


Mireu també http://parkcentralpoblenou.blogspot.com.es/

Ahir va fer 10 anys de la 1ª mani per Can Ricart !!!!

 http://capgirembcn.cat/MarcaBarcelona/index.php/can-ricart/

Ahir va fer 10 anys de la primera manifestació de treballadors de Can Ricart. 35 petites i mitjanes empreses perderen el dret de fer servir les naus industrials que tenien llogades i 250 llocs de treball foren destruïts per lucrar al marquès de Santa Isabel i empobrir-nos a les demés. De passada, enderrocaren un bé cultural d'interès nacional i foragitaren una dotzena de col·lectius d'artistes :-(

https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.991823357513664.1073741877.100000580261397&type=1

10 anys de conflicte urbanístic.

Enguany en farà 10, de l'inici del conflicte per l'espai urbà en Can Ricart, (digues-li especulació urbanística tripartita del 22@). L'aspecte de l'evolució del recinte és clarament visible en les 6 fotografies adjuntes.

 La primera la va fer en Jordi Secall en 2005 i la última, va ser feta ahir per en Joan Marca.

 La declaració de be cultural d'interès nacional, màxima protecció arquitectònica legal de la que se suposa gaudeix, no ha servit de gaire a l'hora de defensar aquest patrimoni cultural català. . Potser aquest any tinguem més sort que els 9 anteriors, i aquests senyors que manen tant decideixin fer-hi alguna cosa, més enllà de regalar plusvàlues cent milionàries i malbaratar els 30 milions d'Euros de diners públics desapareguts en la no construcció de la casa de les llengües .......

Potser aprofitant que se compleixen els dos lustres de desvergonyides enganyifes, algun mitja de comunicació es faci ressò del fet. Fins i tot algú s'entretingui en quantificar  el perjudici que per a la ciutadania representa el tenir 4 Ha de terrenys del centre del barri criant-hi males herbes, mosquits i rosegadors de diferent pelatge.

Qui sap si l'efemèride animarà a alguna veïna a treure la pols de les antigues pancartes que penjaven en els balcons, o bé, algun emprenedor de Barcelona activa veurà un nínxol de negoci venent samarretes de record. Que de l'arbre caigut fa molt  que en van fer llenya, però les engrunes de serradura a mig fossilitzar, són un recurs valuós en els temps que corren !!!!

Anirem a cagar a la via

La majoria dels representants parlamentaris continuen pixant fora de test, i amb la tàctica futbolera del "Patadón y p'alante" ajornen les eleccions al parlament autonòmic per finals de Setembre. No hi ha cap raó seriosa per a fer-ho, si pensem en el país. Però els càlculs electoralistes altre volta han pogut més que les raons nacionals :-(

Catalunya mereix tenir una presidència ocupada per algú capaç de desobeir la legislació que ens impedeix independitzar-nos, anant a la presó si molt calgués. Però enlloc d'això tenim un filibuster de tercera divisió, que fa metàfores marineres sense sortir de port, a l'espera de capitanejar la rendició pactada del vaixell. Dirà que la culpa és de la tempesta perfecte i que ell no va enviar les naus a lluitar contra els elements i tal.... Amb la èpica del naufragi del Costa Concòrdia, més que no pas la del Titànic !!!!

Enfront de tot això, ens asseguren fonts ben informades que pel proper 11, l'A.N.C. ens convocarà per anar a cagar en la via del A.V.E. Madrid-Barcelona, tots en una bonica corrua de catalanets i catalanetes amb els pantalons abaixats. Que la realitat és sempre revolucionària i ja posats, fem-la ben grossa.
Des d'aquest humil associació ens afegim ufanosos a la via cagarada, bo i proposant que l'himne de l'esdeveniment sigui https://www.youtube.com/watch?v=M68TTnf58Hg 

Rinxolarem el rinxol proposant-li la Maria la Piedra i el seu amic Jimmy Jump que presenten candidatura, plan Chicholia & Malatesta. Nosaltres  retirariem el nostre suport a la Carmen de Mairena i al Josmar ( Gràcies al qual el partit C.O.R.I. va quedar per davant de la U.P.yD. de la Rosa Diez en 2010 :-) http://ecodiario.eleconomista.es/elecciones-catalanas-2010/noticias/2640230/11/10/El-partido-de-Carmen-de-Mairena-obtiene-mejor-resultado-electoral-que-el-partido-de-Rosa-Diez.html#.Kku8q3HlOWpYvlw per recolzar-los a ulls clucs.
 Posats a tenir polítics assalta-marges, la sinceritat dels candidats que proposem supera als actuals: La Maria no amaga quasi res i en Jimmy té trajectòria saltimbanqui de sobres coneguda :-) http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2010/05/salta-salta-jimmy-jump.html  

Altres presumptes líders de la societat civil han resultat no estar a l'alçada que les circumstàncies històriques requereixen :-(

Fent volar coloms

Publicació de Aavv Can Ricart.

En els dies de pluja, el cel de Can Ricart és el teatre d'operacions on les gavines donen caça als estols de coloms. Es coneix que la precipitació líquida dona avantatge al depredador, més acostumat a volar amb les plomes molles i d'idèntic color dels núvols. El mateix meteor que fa anys que rovella els fonaments de les naus sense sostre, (biòtop ideal dels missatgers alats per excel·lència), permet als gavians alimentar-s'hi amb més facilitat.

El fet de ser bé cultural d'interès nacional no sembla que serveixi gaire per protegir el nostre patrimoni històric dels voltors especulatius. Potser si declaressin l'antic recinte fabril reserva de la biosfera, correria millor sort. Espècies extintes com l'obrer, el proletari o el manobre, podrien ser-hi reintroduïdes al seu antic hàbitat laboral. 

Ja en 2008 veiem clar el perill http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2008/10/lobrer-poblenov-isolat-davant.html

Autoinculpació per desobedient:

Jo, Joan Marca i Tristan, confesso públicament que, conjuntament amb més de dos milions de persones, en defensa dels meus drets fonamentals (individuals i col·lectius),  he desobeït explícitament la prohibició del tribunal constitucional i he participat activament en difondre la convocatòria d'un procés participatiu ciutadà.

També vaig fer cassolades des del balcó de casa meva i el 9 de Novembre vaig dipositar una papereta en una urna de cartró. I per a que en quedi constància innegable, hi afegeixo un parell de proves gràfiques que certifiquen la meva culpabilitat.

Per a més "delicte" soc reincident no penedit, doncs ja vaig fer el mateix en el multireferèndum que celebràrem el Maig passat http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2014/05/urnes-illegals-i-democracia-de-carto.html

Resto a l'espera que l'autoritat judicial oportuna prengui les consideracions que li surtin de la toga. Mentre, vaig fent apologia de l'autoinculpació donant publicitat a la iniciativa següent:

http://drets.cat/index.php/noticies/129-drets-ofereix-un-formulari-d-autoinculpacio-i-servei-de-defensa-juridica-gratuit

Barcelona, 22 de Novembre de l'any de la independència.

L'albada del jorn s'apropa !!!!

          http://www.youtube.com/watch?v=dcVW8BrmleA#t=11  

Votarem si o si, peti qui peti !!!!

Les veïnes de Can Ricart tenim una cita el dia 9 de Novembre, a partir de les 9 hores. En el

 Local de participació "Escola La Caixa" (Adreça: C Andrade, 182)
  on exercitarem el nostre inalienable dret a vot, ni que sigui dins d'una capsa de sabates que ens requisin els uniformats :-(

Si no ets veïna de can Ricart, informa't del teu punt de votació clicant AQUÍ. 

Aquesta panda de corruptes cleptòmans rapinyaires, que tenen imputada fins a la gavina, no poden pretendre il·legalitzar un procés participatiu ciutadà, ni a punta de constitució escanyola : NO ES SORTIRAN AMB LA SEVA !!!!

Tampoc deixarem el procés en mans dels nostres corruptes, que ja es varen acovardir amb la primera prohibició, perquè la llibertat ha de servir per engarjolar-los a ells i als seus còmplices encobridors. Aquesta oportunitat històrica de decidir el futur país que volem, no la deixarem passar sense aprofitar-la. A cop de papereta, enderrocarem el post-franquisme. Te la pots imprimir, per dur-la ja preparada, clicant damunt 

http://www.9nconsulta2014.cat/pdf/papereta_CA_ES.pdf

Reflexions postraumàtiques.

Aquesta setmana passada, la P. Gabancho mirava amb nostàlgia les restes de l'antic recinte fabril de Can Ricart, en l'article http://cat.elpais.com/cat/2014/10/12/opinion/1413141441_686296.html . Se li oblida comentar el "Cui bono" d'aquestes malaurades circumstàncies, però molt em sembla que aquesta serà feina nostra.

Podem tornar a mirar el documental  "Destruir i construir, història d'una fàbrica"  http://www.tv3.cat/videos/3959690/Destruir-i-construir-historia-duna-fabrica  ara que gairebé fa 10 anys de l'inici del conflicte, per anar fent memòria gràfica de l'espai i el paisanatge perduts per a sempre :-( 

Podem recordar els 109 milions d'Euros de la plusvàlua en la requalificació dels terrenys ( de industrials a edificables) regalats per gentilesa municipal al marqués de santa Isabel, o els més de 30 milions d'euros de diners públics malbaratats en NO FER la casa de les llengües. Seguir el rastre dels diners fins esbrinar en quin paradís fiscal descansen, i a nom de quins titulars, seria feina de policies justos, fiscals incorruptes, i/o de periodistes honrats. De moment, restem a l'espera els últims 10 anys.....

Podem enyorar els llocs de treball destruïts, el patrimoni arquitectònic enderrocat, la memòria històrica forçada a l'amnèsia oblidadissa i els espais de creació artística empesos a l'exili a punta d'excavadora.  

Podem començar a valorar amb la distància d'un cert temps i un color polític "diferent" a l'ajuntament, on ( Tant els anteriors com els actuals http://www.eldiario.es/catalunya/politica/colectivos-vecinales-beligerantes-organizaciones-politicas_0_319168083.html ) ens volen portar amb el model de ciutat gentrificador i especulatiu del parc temàtic Gaudí-sangria.

http://www.youtube.com/watch?v=Mh7KpVngTrA&feature=youtu.be

Tallers artistics o tallers asèptics?

Diumenge passat, coincidint amb el final de les festes majors, hem fet una volteta per l'enèsima edició dels tallers oberts dels autoanomenats artistes del barri. Temptat he estat de tornar a penjar una foto de l'estàtua "Desconsol"( com a metàfora de la desolació absoluta), i no continuar comentant-ho. També m'he plantejat prendre'ns-ho a riure, com fan en http://eldeforma.com/2014/02/25/ser-curador-de-arte-moderno-sera-considerado-fraude-en-estados-unidos/ .

Però és que la cosa és molt seriosa !!!! , perquè no fa tant, si que teníem al barri llocs dignes de ser anomenats espais de creació. Hi havia obres amb enginy, curulles de crítica social, que incomodaven panxacontentes. Ara, quasi tot ens ha fet sentir vergonya aliena i ens hem cansat al arribar al quart espai obert, orfes de quasi tota complicitat amb el que s'exposava. El col·laboracionisme per omissió mentre se gentrifica el barri en nom de l'economia de coneixement, no s'ha inventat en Poblenou http://www.eldiario.es/cultura/fenomenos/gentrificacion-producto-economia-hipster_0_306569551.html , però en som un exemple de diccionari :-(

Descrivint el breu recorregut:

Allò més artístic amb que hem ensopegat en Hangar Centre de Producció ha estat la foto de damunt del W.C., l'arbre que de fa anys s'aferra a un bocí de taulada, la barraca de fusta enmig d'un descampat ple de males herbes, i la situació del patrimoni històric (metàfora aclaparadora de l'estat de les coses i les closques). La cançó "Noia de porcellana" d'en Pau Riba resumeix molt bé el que vull dir. http://www.youtube.com/watch?v=rExo0s_GPwY

Després, quasi per casualitat, en el segon espai (Carrer Espronceda 164) ensopeguem amb un parell de quadres, que sembla que volguessin insinuar alguna denúncia de l'especulació urbanística. Crítiques artístiques de la corrupció política no hem sabut veure'n cap ¿? o sobre els perills del canvi climàtic, o respecte l'opressió nacional del nostre país, o la tragèdia diària dels desnonaments.... En NauART- Comunidad de artistas una sàtira del Ikea és l'únic que salvem. De La Escocesa destaquem una sèrie de quadres dedicats a un camp de concentració del sur de França, i les vistes damunt del poc que queda de ca l'Alier :-(

Últimament, ja ni els grafiters reivindiquen gaire cosa fora de lo presumptament estètic. Serà que lo de l'art modern és una enganyifa? http://eldeforma.com/2011/11/18/descubren-expertos-que-no-existe-el-arte-moderno-es-solo-una-excusa-para-hacer-sentir-bien-a-gente-sin-talento/?utm_content=bufferc5e18&utm_medium=social&utm_source=facebook.com&utm_campaign=buffer  

Serà que hi ha un complot neoliberal  https://www.diagonalperiodico.net/culturas/22812-la-cultura-como-barbarie.html per a matar d'inanició  la cultura http://www.youtube.com/watch?v=6X08zzXWzag ????

Ni xurros ni croassants, pastissos catalans !!!!

Aquesta tarda, l'estàtua de Josep Llimona "Desconsol" (que mostrem en la primera foto de l'esquerra), semblava fer més honor que mai al seu títol.

 Mentre que en l'interior del parlament de la Ciutadella s'aprovava una llei de consultes cridada a ser paper mullat, en la porta ens hem ajuntat unes 300 persones, sense gaire esperit de rebel·lia. Com a mostra, la primera foto de la dreta :-(

Potser que ja fem tard per a prendre'ns la cosa de la independència com a quelcom més seriós que un grapat de performances i freakis de bandera. Que sense desobediència no hi ha independència http://desobeim.cat/ . Que la independència per a poder canviar-ho tot no ens la donaran sense baixar de l'autobús https://www.facebook.com/IndependenciaPerCanviarHoTot/timeline .

Quan el tribunal constitucional escanyol ens negui el dret a votar, forçant-nos a empassar coll avall el menú únic a base de "bocata de calamares", els panxacontentes de sempre no s'ennuegaran pas. Amb xerrameca de pa sucat amb oli continuaran rumiant metàfores marineres per justificar el naufragi. Tampoc queden Xirinacs per a fer vagues de fam http://www.llibertat.cat/2013/12/fa-40-anys-de-la-vaga-de-fam-de-xirinacs-mentre-era-empresonat-a-la-model-23995 . Però protestaran enèrgicament a l'hora dels postres, i fent un institucional brindis al sòl, exigint carquinyolis i crema catalana.


Després dels anys que portem fent via, s'ensuma un altre traïció burgesa, amb els seus aliats Lerrouxistes fent-lis el "cocido" en la rebotiga. Esperem que el poble treballador català sàpiga fer botifarra a la "legalidad vigente" i no es vengui per un plat de llenties reescalfades.  

Preparem la resposta! El dia de la prohibició de la consulta, totes a les 19.00h davant dels ajuntaments!  #Desobeïm

Dijous és el dia de recollida dels trastos.

En el nostre barri, el dia de recollida dels serveis municipals de neteja dels trastos vells, és el Dijous.

 Per molta nosa que faci segons que, cal contenir-se les ganes de llençar-lo el dia que no toca.

 La bona convivència dins la polis depèn, en gran mesura, del respecte a les normes de civisme que entre totes ens hem dotat. 

Fem una crida a tot el veïnat a que denuncii públicament els actes que, com en la foto adjunta, les preses per desempallegar-se de segons quins llastres, facin caure en la temptació de creure que estem en la setmana dels tres Dijous :-)

L'olla d'or on començen els arcs de St martí.

 Aquest vespre s'ha pogut contemplar un altre senyal del cel (http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2011/03/el-cel-ens-torna-fer-senyals.html) : Un multicolor arc de St Martí sorgia dels peus de l'hotel Melia. Coneixedores de la llegenda que afirma que aquests arcs neixen sempre d'una olla d'or, hem corregut cames ajudeu-me a ser les primeres en aconseguir el botí. Però ves per on, el punyeter arc apareix amb un munt d'anys d'endarreriment, les olles són buides i escorades i l'or en algun paradís fiscal. Resulta que l'inici de l'arc era en un dels terrenys requalificats de Diagonal Mar (http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2011/05/que-ha-passat-en-diagonal-mar.html) i l'altre extrem en l'esquelet de gratacels a mig construir des de fa 4 anys, on ara diuen que faran apartaments http://poblenou.org/index.php/2014/06/el-bloc-fantasma-de-diagonal-pere-iv-es-convertira-en-ledifici-dhabitatges-mes-alt-de-barcelona/ ( Amb el vist-i-plau del follet del finançament).

El nostre goig al fons d'un pou :-( doncs els beneficis estan en un banc estranger, que manté els llocs de feina de l'allau de guiris que omplen l'hotel, inunden el barri i fan de la ciutat un parc temàtic de façanes i aparadors.

 https://www.youtube.com/watch?v=ii5h_moDuR4

 L'antiga consigna d'acusar als responsables urbanístics de prostituir el territori ha estat superada amb escreix per la dura realitat http://iniciativadebate.org/2014/07/09/mamading-el-ultimo-grito-en-cosificacion-de-las-mujeres/ !!!!

Ens prometien un horitzó daurat, amb barra lliure de llocs de feina qualificats, industries del coneixement a dojo, disseny, mestissatge cultural i postmodernitat creativa xiripitiflàutica.

Ens queda una foscor damunt dels caps, un cel curull d'amenaces, un sentir-se cornut, apalejat i pagant el veure malvenent el patrimoni familiar i rebaixant els nivells de dignitat per sota de les clavegueres més fondes :-(

 http://www.boozecruisebarcelona.com/photos-videos/