planificació urbanística i producció agrària.

De fa massa temps, la ciutat de Barcelona pateix un urbanisme depredador del territori, basat en el consum d'un recurs no renovable, el sol. S'ha deixat que les lleis del mercat capitalista "regulin" l'ordenació dels espais i s'ha potenciat que els operadors privats maximitzessin el seu lucre a costa del bé comú. 

En lògica conseqüència, els resultats dels plans urbanístics com els del 22@ ha estat l'enriquiment d'uns pocs amb els diners fàcils del canvi de qualificació. El veïnat, però, s'ha vist empobrit econòmicament per la bombolla immobiliària i empobrit culturalment. S'han perdut referències i escenaris comuns del barri, gentrificat escandalosament. Llocs que pertanyien a tothom i formaven part d'un patrimoni emocional, han sigut esborrats a punta d'excavadora. Onejant el nom del lucre curtplacista, ens han venut el pa per avui i la fam per el demà.

Tot intent de pal·liar aquest desastre, passa imprescindiblement per canviar de paradigma: cal una planificació que endreci i diversifiqui els usos, bo i limitant el creixement d'edificabilitat que hipoteca la sostenibilitat futura. L'escandalosa petjada ecològica de cada barceloní supera de llarg les 7 hectàrees, i cal legislar per tal d'anar reduint-la el màxim possible. 

L'actual alcaldessa de la ciutat, senyora Ada Colau; va signar l'Octubre de l'any passat el Pacte de Política Alimentària Urbana que s’ha celebrat a Milà. Veure http://blog.socium.cat/2015/10/que-diu-el-pacte-de-politica-alimentaria-urbana-que-ha-signat-ada-colau-a-mila/ . Malgrat això, el monocultiu del turisme i congressos defineix la nostra realitat diària, sense que veiem la més mínima perspectives de canvi veritable. La xerrameca ben intencionada no fructifica per enlloc :-(

Però ara ja no toca parlar de medi ambient, ara toca actuar essent coherent amb el discurs ecologista i plantar cara a les lògiques del mercat capitalista. Hem de tenir governança territorial per anar més enllà de la presó dels possibles, doncs s'ha fet impossible continuar com fins ara. El pla B enfrontat a la fal·làcia del creixement constant, inclou com un dels eixos fonamental la producció agrària http://www.lavanguardia.com/vida/20150907/54435152430/cultivar-tomates-en-8-de-tejados-de-zona-franca-abasteceria-10-de-barcelona.html

Cal impulsar que el 10% de les 200 Ha afectades pel 22@ siguin dedicades a projectes que generin aliments saludables. Espais no edificats pel Poblenou encara en queden de sobres per a triar. Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/09/volem-horts-socials-en-els-descampats.html

Un 10% de la planificació urbanística dedicada a zona hortícola dins de la ciutat, permetria dissenyar un ecosistema permacultural autònom. Això potenciaria que Barcelona fora una ciutat en transició controlada cap el decreixement. També faria baixar la petjada ecològica, combatre el canvi climàtic, potenciar la biodiversitat, millorar el paisatge urbà, guanyar sobirania alimentaria i resiliència, generar teixit associatiu i espai de socialització per integrar persones amb risc d'exclusió, educar i conscienciar a les noves generacions http://huertoseducativos.org/el-huerto-un-aula-transversal/, compartir coneixements i investigar tècniques novelles,  generar cooperatives de productors i de consumidors ecològics que proporcionin llocs de treball en l'economia verda.... Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html  En Resum, guanyar qualitat de vida enmig de la selva urbana actual. La ciutat de Rosario, a l'Argentina, fa temps que inclou el terreny agrícola dins del nucli urbà en el seu planejament territorial, amb un éxit més que notable. Veure https://www.youtube.com/watch?v=4ahG0WjQBeQ

Per tal d'aconseguir-ho cal voluntat política i destinar una generosa partida pressupostària de les administracions públiques. No podem dependre de la bona voluntat ciutadana que responguin, rascant-se la butxaca, a alguna campanya de micro-mecenatge http://xarxanet.org/ambiental/noticies/lhort-social-de-la-urv-impulsa-una-nova-campanya-de-micromecenatge-collabora-hi.

A més de la despesa econòmica, els terrenys de propietat pública haurien d'estar disponibles, per a que una comissió tècnica decidís quins es poden utilitzar en la producció alimentària. Pel que fa als terrenys de propietat privada, caldria utilitzar impostos com ara l'I.B.I. per perdonar-lo als propietaris que ofereixin l'us de fruit de l'espai fins tenir aprovats i finançats els plans d'edificabilitat prevista. Al propietari que no col·labori, se li triplica l'impost cada any que tingui l'espai sense cap us social. Aprovar una llei que permeti expropiar temporalment l'us de fruit dels solars abandonats, seria una mesura legal a implementar amb urgència. Això permetria fer polítiques eco-socials que no foren més brindis al sòl: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/03/ruralitzar-la-ciutat-es-posible.html

Nou vídeo i antigues excuses.

La meitat de l'antic recinte fabril de Can Ricart continua essent propietat privada. No està catalogada com a bé cultural d'interès nacional, sinó tant sols com a zona d'influència del B.C.I.N. (Que sí que ho és l'altre meitat pública del recinte).

Complicat? No t'amoïnis, que de seguida ho entendràs, mirant aquest VÍDEO àgil de 5 minuts: CAN RICART, recull dels ENDERROCS 2007 i 2015 EN LA PART PRIVADA i descripció de l'abandonament de la ZONA D'INFLUÈNCIA, també en mans privades.

 Un vídeo realitzat per veïns de Can Ricart:

https://www.youtube.com/watch?v=n4L-GNZwLqk  (Si vols veure el vídeo en qualitat HD dona-li a la rodeta de la part inferior dreta de la pantalla, doncs per defecte youtube té configurada la visualització a baixa resolució 360p)

En aquest vídeo de 5 minuts ensenyem els enderrocs del 2007, 2008 i Desembre del 2015. També veureu els plànols i les volumetries dels plans urbanístics especulatius, que continuen estant vigents.
Voldríem una acció valenta que recuperi aquest patrimoni cultural i arquitectònic, amb un pla d'usos consensuat amb les veïnes. Però veurem que acaben fent els "nostres" representant polítics de l'ajuntament i la Generalitat....

La part pública de Can Ricart no dona exemple :-( 

De moment, en la part pública, les excavacions arqueològiques que feia la Universitat de Barcelona han quedat abandonades, presumiblement per manca de pressupost.... mireu:

 https://www.facebook.com/media/set/?set=a.923449811083643.

Ara fa just un any. ja dèiem estar en el dia de la marmota  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/02/el-dia-de-la-marmota-i-els-cants-de.html en la part pública del recinte. Avui no tant sols es confirma aquesta afirmació, sinó que el vídeo que acabem de publicar ( també en Facebook https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos/924220897673201/?pnref=story ) evidencia que la part privada del recinte està profundament immersa en la nit boirosa de l'oblit.Els cants de sirena institucionals al respecte, ens sonen a cançó de l'enfadós i a cantarella dringadissa: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2009/09/la-cantarella-dringadissa.html

Abans i després d'un patrimoni irrecuperable :-(

De la foto del 2006, fins la foto de 2016, han passat dos lustres d'impunitat. Des de l'últim enderroc, han passat unes vacances de Nadal sense que ningú doni explicacions !!!!

Els foscos plans per Can Ricart

Avui que es jornada de reflexió, reflexionem sobre les responsabilitats dels nyaps urbanístics del barri i llurs punyents conseqüències: Enriquiren als corruptes, arruïnaren a les famílies i destruïren llocs de treball, patrimoni arquitectònic i espais de creació artística. Lucrar a uns pocs, bo i empobrint a la majoria :-( . El pelotazo immobiliari ens ha sortit molt car !!!!

 L'únic bé cultural d'interès nacional del districte de St Martí de Provençals té un fosc futur. El planejament urbanístic preveu enterrar entre gratacels lo poc que del antic recinte fabril quedi :-( . 

Per ajudar a la memòria, ecuperem unes imatges dels materials que s'imprimiren en nom de la plataforma Salvem Can Ricart. Tot el que en les dues fotos inferiors surt en colors verd i vermell, és el que ja han enderrocat !!!!
 
Podeu veure les fotos de com estava Can Ricart ahir en  https://www.facebook.com/media/set/?set=a.

Podeu veure més imatges dels plànols de Can Ricart en https://www.facebook.com/media/set/?set=a.897317203696904.

Totes coneixem les sigles dels partits polítics responsables, no cal repetir el nom dels miserables. Totes podem veure els plànols i recordar al senyor dels planells:

http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2010/02/el-senyor-dels-planells.html

Allò que el vent s'endugué.

Els vents del temps canviants bufen indeturables, enduent-se els records de les promeses incomplertes. Mentre, els vents atmosfèrics i altres incidents meteorològics, segueixen enderrocant el poc que queda del patrimoni arquitectònic de Can Ricart.

Abans d'ahir, una forta rebufada va ensorrar un altre bocí de xemeneia, la barana del costat Oest de la torre, i alguna que altre placa dels sostres que encara resistien.També resisteix dalt d'una teulada corcada un arbre arrelat en un desaigüe des de fa anys !!!!

Avui hi ha hagut jornades de portes obertes en el que serà el futur casal de joves que gestionarà una entitat anomenada La Xemeneia. Veure https://www.facebook.com/La-Xemeneia-531616563551027/?fref=nf .

Us estalviaré la broma fàcil que relacionaria el nom de l'entitat de joves i l'estat deplorable de la part més visible del sistema de transmissió energètic soterrat i centralitzat, del que fa tant de temps denunciem l'escandalós abandonament: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/07/can-ricart-engavinat.html
 
El que no callo és l'aspecte asèptic del nou disseny de casal, extern i intern. Sembla que hagi de ser un ambulatori mèdic, tant per dins com per fora !!!!

Independentment de gustos i estètica, el  milió llargs d'Euros de diners públics esmerçats, serveixen per esborrar la memòria històrica d'aquest bé cultural d'interès nacional. No es reconeix una nau industrial, per molt que t'hi esforcis :-( http://w110.bcn.cat/portal/site/Joves/menuitem.b73e9b19483655297ca47ca4a2ef8a0c

Per posar un exemple allí mateix, les remodelacions que han realitzat en Hangar (https://hangar.org/ca/) no han desfet aquesta visió de recinte fabril. Els arquitectes responsables de perpetrar el nou casal de joves han ningunejat el conjunt on s'inserien, de manera ofensivament amnèsica del passat laboral que esborraven.

El pitjor de tot plegat serà que el nou equip municipal, amb un antic membre de la plataforma Salvem Can Ricart al capdavant (com flamant regidor del districte), doni per bo el que feren els anteriors en el seu càrrec i continuïn mantenint el discurs de que la U.B. apanyarà el despanyat, amb uns diners que ningú diu d'on sortiran, però que de ben segur superaran la xifra dels 15.000.000 d'Euros, pel cap baix.

Així les coses, seguirem vivint en el dia de la marmota http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/02/el-dia-de-la-marmota-i-els-cants-de.html. Però com que el vent continuarà bufant, serem més aviat com en La Historia Interminable, on el forat del no-res engoleix el país de Fantasia. Aquí també estalvio acudits fàcils, que no tinc l'humor per a gaires bromes...

 https://www.facebook.com/media/set/?set=a.885614768200481.1073741828.874389989322959&type=3&uploaded=24

Volem horts socials en els descampats !!!!

Els plans urbanístics del 22@ ens han enderrocat centenars de naus industrials en el nostre barri, per a que uns pocs poguessin especular amb la plusvàlua de la requalificació. Un cop esclatada la bombolla, ens queda un endeutament estratosfèric, tant públic com privat, que amenaça d'enfonsar-nos l'economia en no poder pagar-ne ni els interessos.

Però amb aquesta perpetració no tant sols s'està afectant l'economia financera. També l'economia productiva de petites industries i obradors s'ha transmutat en enormes descampats que ens llasten pel preu de l'oportunitat perduda, perquè ara sols s'obtenen males herbes, mosquits, paneroles i rosegadors clavaguerils. El desenvolupament immobiliari té l'aspecte d'un formatge de Grullere, amb més forats que un atac d'arnes famolenques.

Després de més de 100 dies del nou govern municipal, no tenim notícia que germini una voluntat política de reconduir aquesta situació. I amb un minúscul percentatge dels 100 milions que diuen que dedicaran a beneficis socials podrien canviar molt les coses. Com? Creant horts socials municipals, multiculturals i permaculturals, que generessin llocs de treball protegits per a les persones en risc d'exclusió, permetessin la inserció dels nouvinguts i combatessin el canvi climàtic amb accions directes i assertives:

http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html

 L'ajuntament compraria la collita i, mitjançant una cooperativa de càtering (que contractés persones amb altres capacitats) elaborar els menús de les guarderies. En estar lliures de pesticides, aquestes verdures permetrien assegurar que, en les escoles bressols, els nostres nens s'alimenten sense consumir agrotòxics. http://www.ccma.cat/324/la-contaminacio-perjudica-laprenentatge-dels-nens-segons-un-estudi-del-centre-de-recerca-en-epidemiologia-ambiental/noticia/2647334/

Penseu que diaris tant poc donats a l'alarmisme com La Vanguardia es fan ressò dels riscos de l'exposició que tenen ja els fetus no nascuts http://www.lavanguardia.com/natural/20151002/54437833322/ginecologos-alertan-dano-contaminantes-quimicos-en-reproduccion-humana.html.
També altres investigadors d'hospitals barcelonins s'esparveren dels tòxics que ingerim http://www.imim.cat/media/upload/arxius/porta/Valor%20produ%20eco_AE.pdf 

Creant horts municipals, a l'hora que es minimitzarien els micro-enverinaments, la ciutat de Barcelona reduiria la seva petjada ecològica, guanyaria sobirania alimentària i augmentaria llur resiliència. Dit amb unes altres paraules, es farien polítiques mediambientals dignes d'esser considerades d'esquerres.

Si els terrenys estan encimentats, o contaminats, hi ha solucions tècniques prou eficients com per a que no sigui utilitzable com excusa la naturalesa del substrat on s'haurien d'arrelar els vegetals. Tenim des dels conreus hidropònics que no necessiten terra, fins a l'aquaponia, que combina la cria de peixos i l'hort, passant per plantar en big bags ( Que és un mètode bo, bonic i barat, molt escaient pel nostre barri, i a més permet l'us de l'hort a persones amb diversitat funcional)

 http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/09/el-conreu-en-big-bags.html 

Milloraríem el paisatge, el paisanatge, el teixit associatiu i la salut de tots plegats. Perquè quan esclati la bombolla del monocultiu turístic i els guiris deixin de venir, ens trobarem com en Detroit, (de qui ens convé aprendre'n la lliçó): http://www.decrecimiento.info/2015/09/de-como-la-quiebra-de-detroit-ha.html  o si arriba el Pic Oil, ens veurem en la complicada situació del "periodo especial" viscuda en la Cuba dels anys 90

https://www.youtube.com/watch?v=Vj_DV5ltdes

De fet, ja tenim una part del veïnat poblenoví que malviu de reciclar la ferralla dels contenidors, "guanyant" un parell d'Euros al dia i sota la criminalització de les normatives de "civisme" municipal !!!! :-(  https://vimeo.com/115282808  . En els barris del costat, com La Mina o El Besós, és el tràfic de drogues qui mou l'economia dels més desafavorits http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/2015/monferrerlaminacomprardrogasindinero.html#

El preu social de mirar cap a un altre banda, no tindrem amb que pagar-ho !!!!

Però si se fa bé, molta gent sortira beneficiada  http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2016/08/de-lhort-comunitari-la-botiga-social.html

Can Ricart engavinat

La xemeneia està engavinada,
qui la desengavinarà?
el desengavinador que la desengavini
bon desengavinador serà!


El símbol més evident del sistema de transmissió energètic continua esmicolant-se a la vista de qualsevol que aixequi els ulls per a mirar.  Per a no cansar-nos repetint el que ja hem escrit, mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/search?q=transmissi%C3%B3 per entendre el valor històric que representa el que s'esta perdent per sempre !!!!  :-(

Més comparacions fotogràfiques

Avui comparem una foto feta fa 10 anys ( abans dels enderrocs tripartits), amb una que té un lustre i un altre de sols fa 5 dies El creixement dels arbres dona fe de la fertilitat del terreny. Nosaltres donem fe de que els fruits se'ls mengen els de sempre, i a les desheretades ens devora la fam de justícia !!!!

 Les fotos són de rabiosa actualitat, ara que la junta electoral ha ordenat treure les estelades dels edificis oficials, mentre la bandera rogigualda és legalment obligatori que hi onegi :-( . No sé per que serà, però ens han vingut al cap els versos del mestre Martí i Pol...

https://www.youtube.com/watch?v=hxJa0EYcy5k

LES QUATRE BANDERES 
 
Tenia quatre banderes, 
tres les vaig perdre en combat; 
La bandera que fa quatre l'he desada en un calaix. 
No la'n trauré fins que bufi 
ben fort el vent de llevant 
i s'endugui aquest mal aire 
que ens toca de respirar. 
Tenia quatre banderes , 
tres les vaig perdre en combat. 
Tenia un jardí amb tres arbres, 
un mal vent me'ls ha esfullat. 
Amb el jardí ple de fulles 
no fa de bon caminar. 
El mal vent encara bufa; 
Jo no em canso d'esperar: 
Per cada fulla caiguda 
als arbres hi neix un tany. 
Tenia un jardí amb tres arbres, 
un mal vent me'ls ha esfullat. 
De dos amors que tenia 
l'un en terra, l'altre en mar, 
el de terra l'empresonen, 
l'altre viu exiliat . 
Jo ni ploro pel de terra 
ni em lamento pel de mar. 
Plor i laments de què serveixen? 
Gent que lluiti és el que cal. 
De dos amors que tenia, 
l'un en terra , l'altre en mar. 
Tinc una llengua tan viva 
com les més vives que hi ha. 
Si quan parlo s'esparveren, 
jo que sí, em poso a cantar. 
Canto i canto i cantaria 
si pogués més fort i clar. 
Quan les cançons fossin pedres, 
vinga fones i al combat! 
Tinc una llengua tan viva 
com les més vives que hi ha. 
Amors, arbres i banderes 
són mots de bon recordar. 
Qui n'aprèn la cantarella 
mai més no l'oblidarà. 
Si de cas no l'heu apresa 
no us canseu de preguntar, 
que si els mots són com la pluja 
la terra som tots plegats. 
Amors, arbres i banderes 
són mots de bon recordar. 

Viu per plànyer lo que de ella es mort :-(

 Mentre els ocells carronyaires continuen niuant damunt del cadàver en descomposició de la xemeneia de l'antic recinte fabril, comparem una foto d'avui amb una del 2009. Immediatament fem nostre el punyent poema del mestre Alcover:

DESOLACIÓ:
Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.
I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.

JOAN ALCOVER (1854 - 1926)

Mira també  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2009/05/la-xemeneia-de-can-ricart-esta-mes.html

Volem un museu de l'especulació!!!!

Ara que estem en plena campanya electoral, i que aviat farà 30 anys del tret de sortida de la macroespeculació poblenovina, ( Amb allò de "A la vile de Barcelona" pronunciada per l'exalcalde franquista Samaranch http://lagrancorrupcion.blogspot.com.es/2009/07/juan-antonio-samaranch-torello_07.html ), volem recordar com es mereix aquesta onomàstica, que tant està llastant nostre present. El fet que el sector de la rajola i el ciment  absorbís la major part de les inversions i dels llocs de treball en detriment d’altres sectors, ha engrandit de manera extraordinària la crisi econòmica que patim. I a més ha tingut efectes col·laterals de caire absolutament immoral. Ens referim a la corrupció generada, a l’avarícia que ha promogut l’enriquiment ràpid, a les complicitats propiciades per tal de convertir els ciutadans en col·laboradors d’un sistema insostenible que ha provocat el guany fàcil i descontrolat, desacreditant el treball.

Per a dignificar la memòria d'aquest trist període, que millor que dissenyar un centre d'interpretació de com la corrupció política generalitzada va provocar una bombolla mastodòntica curulla de no res: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2011/05/que-ha-passat-en-diagonal-mar.html. Resulta que el museu d'història de la ciutat ( Dirigit per l'antic "defensor" de Can Ricart "senyor" Joan Roca) té l'us de fruit d'un parell de naus, que la última volta estaven carregades de materials combustibles http://videos.lavanguardia.com/20120118/54245009696/interior-can-ricart.html Per què no s'aprofita l'avinentesa? Tindria una oportunitat d'or per a explicar en primera persona el perquè del seu canvi d'opinió, coincidint cronològicament amb el seu nomenament :-(Podrien parlar des de Narcís Serra http://lagrancorrupcion.blogspot.com.es/2008/08/iii-narcs-serra-i-serra-desde-el-plan.html i Miquel Roca http://lagrancorrupcion.blogspot.com.es/2013/04/miquel-roca-junyent.html com socis en el pelotazo de la vila olímpica, fins el Fòrum 2004 tripartit http://lagrancorrupcion.blogspot.com.es/2014/05/aniversario-forum-de-las-culturas.html Passant per les quasi 200 Ha del 22@ http://periferiesurbanes.org/?cat=231&lang=ca i les presumptes connexions amb les fortunes amasades pels Millet's, Pujol's, Bárcenas, Rato's, Felipe's Gonzalez, Isidre's Feiner's, Botin's, Garcies Bragados... Ens imaginem una façana monumental amb una enorme porta giratòria, i una suntuosa sala presidida per un forat, negre com el futur que ens espera i fosc com la consciència dels abans nomenats.

Així doncs, la potenciació d’una societat mancada de principis ètics és un fet més a afegir a la perversió del sistema viscut. No hi ha que oblidar, doncs, l’aspecte immoral del tema urbanístic. De manera que, a més de les greus conseqüències mediambientals i paisatgístiques http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2008/10/arquitectures-estellars-poblenou.html , de gran magnitud pel que fa a la destrucció del territori i al consum de recursos naturals, el actuar contra la natura, i atemptar contra la biodiversitat, s'ha fet des de la més perversa de les hipocresia http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/10/resiliencia-predicant-mentre-van.html . I el resultat, nefast: Augment desbocat de l'index de pobresa, desenes de milers de famílies desnonades, centenars de persones suïcidades, i una generació sencera de joves universitàries servint cafès en algun bar de Londres :-(

La façana més falaç, de totes les que es fan i es desfan.

En primera línia de mar, entre el nyap del Fòrum i el bunyol del 22@, hi ha un descampat que malbarata un grapat d'hectàrees desaprofitades pràcticament tot l'any, amb molt bones vistes. Quin hort urbà més guapo que sortiria !!!! Amb sacs de metre cúbic de terra vegetal damunt palets de plàstic, podrien produir milers de Kg de verdures ecològiques pels menjadors de les escoles bressols municipals, ( Veure http://soberaniaalimentaria.info/numeros-publicados/42-numero-20/197-los-comedores-escolares  ) bo i donant feina a persones amb risc d'exclusió social. I si cal moure la plantació per a que els de la Feria d'Abril puguin fer el seu Agost particular , amb uns transpalets es fa l'hort transhumant. Tant sols faria falta certa voluntat política i molt poc pressupost. Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html
S'aconseguiria augmentar la resiliència i minimitzar la petjada ecològica, bo i produint aliments de Km 0, garantint la manca d'agrotòxics en l'alimentació dels més vulnerables, sense augmentar el preu dels menús. Veure http://www.eldiario.es/aragon/sociedad/estafando-comida-hijos_0_391961846.html
Malauradament, l'ombra de la llunyana filera de gratacels és massa allargassada.  La publicitat electoral afirma no deixar ningú darrera, en un exercici de cinisme mentider tant estens que en aquesta esplanada no hi cap. Darrera els altius aparadors de vidre i acer, regidors amb la cara de formigó armat (i la campanya finançada pel banc o la caixa que s'ha tingut que rescatar amb els diners dels nostres impostos), prometen el que la gent vol escoltar. La resiliència ni està, ni se l'espera, ni se l'han presentat mai a la ciutadania ( de manera que no la troben a faltar) http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/10/resiliencia-predicant-mentre-van.html

Però la realitat, tossuda, no la podran aturar els agents dels antidisturbis de la guàrdia urbana. La resiliència que prediquen no consisteix en col·locar 4 fanals amb placa solar i aerogenerador en el passeig marítim, mentre es reprimeix amb pals a qui demana pa. El monocultiu del model turístic no resistirà la desaparició dels vols de baix cost que el pic-oil està a punt de provocar. La petjada ecològica per habitant de Barcelona la farà insostenible, com un gegant amb peus de ciment aluminós.

De tota manera, quan lo del ciment aluminós es va ensorrar, els diners del pelotazo ja feia molt que estaven ben arrecerats en un paradís fiscal. Quan la millor botiga del món tingui que abaixar definitivament la persiana, no seran els accionistes de les grans cadenes d'hotels els que s'aixopluguin sota un pont. De remenadors de contenidors per reciclar-ne la ferralla ja no se'n veuran, perquè cap habitant de la ciutat estarà en condicions de llençar res.

Volem Can Ricart hortícola i musical !!!!

Avui estrenem "l'Issuu" de Can Ricart, amb una proposta constructiva: Fer una escola de música i bucs d'assaig per a grups del barri en les naus que ocupava Industries Iracheta.

 Es tracta d'un Projecte final de carrera d'arquitectura, d'en Marc Nebot. Podeu veure un resum d'aquest interessant treball, puntuat amb un 8 ( Notable alt) pel tribunal que l'examinava en:

http://issuu.com/salvemcanricart/docs/projecte_can_ricart_-_escola_musica?utm_source=conversion_success&utm_campaign=Transactional&utm_medium=email

També hi ha fotos dels plànols penjades en https://www.facebook.com/media/set/?set=a.898345640260727.1073741832.874389989322959&type=3

Aquestes naus són part del recinte, però no són bé cultural d'interès nacional ( ???? ) com la resta. Són de propietat privada i estan abandonades des de que desallotjaren al grup d'artistes circenses de La Macabra http://www.lamakabra.blogspot.com.es/. El Marquès se les va vendre a la immobiliària on treballava d'assessor ( !!!! ) Alza Real i ja no hem tornat a saber-ne res de l'assumpte.  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/search?q=alza+real

La proposta d'en Marc inclou la creació d'horts socials, en els espais buits deixats per les naus que enderrocaren els del tripartit autoanomenat d'esquerres. El grau d'hipocresia d'aquesta colla arriba fins tres pobles més enllà de l'esperpent, com queda clar en https://gmsbcnbutlleti.wordpress.com/2013/05/30/presentem-una-proposicio-a-la-comissio-dhabitat-urba-i-medi-ambient-per-recuperar-can-ricart/#respond. (Ara que parlem de música, els hi volem dedicat aquesta cançó amb la nostra rancúnia més profunda amanint-la, i el desig que se'ls hi ennuegui a la gargamella duran qualsevol míting https://soundcloud.com/gemma-humet/va-com-va-live-toti-soler.)

 En aquest biotop de runes, pols i cendra de la part més oblidada de Can Ricart, continua sense florir la primavera. Ni un sol brot verd entre treu el cap de les adormides soques. I ens venen al cap aquells versos del gran Espriu:

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
 
Després de deu anys d'observació contemplativa, tenim molt clar que cal expropiar-ne l'us de fruit de la part privada, per a fer horts socials comunitaris, centre d'activitats artístiques, obradors per a gent sense feina,... Com eina per a redissenyar l'urbanisme en clau humana http://www.plataformaurbana.cl/archive/2013/06/18/la-agricultura-urbana-como-herramienta-de-desarrollo-urbano/  En La Haia fan granges urbanes estupendes en cada barri ( Veure http://blogs.ccma.cat/blogeuropa.php?itemid=55215&catid=2849 )  i en pobles com Vallbona d'Anoia fa any i mig que tenen uns horts socials comunitaris que són exemple a seguir de com afrontar el fenomen socioeconòmic que anomenen crisi: (Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html). D'altres llocs com en El Vendrell tot just comencen http://www.rtvelvendrell.cat/en-marxa-lhort-del-col%C2%B7lectiu-daturats-al-fondo-del-mata/
Però vista la categoria política de qui governa Barcelona http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2014/06/pla-buits-i-butxaques-plenes.html i de qui està en condicions de guanyar les eleccions del Maig, molt ens temem que l'hivern s'allargui indefinidament, deixant-nos orfes de tanys eixerits un altre lustre :-(

El dia de la marmota i els cants de sirena electorals.

 Divendres passat, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament signaren l'acord de la cessió de 6.800 m2 dels 25.000 m2 que te el recinte de Can Ricart: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2015/02/039.html?utm_content=bufferd893e&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer
  Varen concretar així la cerimònia d'escenificació d'una notícia del 2013 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/07/enesimes-promeses-cero-credibilitat.html  com si estiguérem en el dia de la marmota. Però no sols perquè sembla que se repeteixi el déjà vu,  com si no haguessin passat dos anys.També perquè senyors vestits "d'alto copete" decideixen si demà farà "sol y buen tiempo". Es coneix que la campanya per les municipals agafa velocitat de creuer i alguna cosa havien de dir que farien. Els cants de sirena electorals refinen en llurs gargamelles, que sonen amb veu d'orujo i Casalla. https://www.diagonalperiodico.net/global/25633-algo-va-mal-con-smart-cities.html
Però sonoritats etíliques a banda, que ens estan dient? Que la Universitat de Barcelona invertirà uns 15 milions d'Euros en reformar 3 naus? Pujaran les matrícules als estudiants o baixaran el pressupost de recerca, per restaurar el patrimoni arquitectònic? 
I la participació ciutadana? Volem les veïnes uns magatzems solitaris?, "els serveis tècnics audiovisuals, el servei de restauració de documents i llibres, part de l’arxiu històric de la Universitat de Barcelona i altres arxius de material creatiu i audiovisual" en unes naus que fins al 2005 estaven generant 250 llocs de treball?
I la resta del recinte? Els 18.000 m2 que falten, continuaran deixats de la ma de les administracions, deteriorant-se de manera irreversible?
El gran monstre bicèfal de la corrupció immobiliària continua servint-nos passat en copa nova, com denunciàvem ja en 2009 recollint unes conegudes estrofes del Sílvio Rodriguez http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2009/04/el-gran-monstre-bicefal.html  

I cansats de la cançó de l'enfadós municipal, avui proposem aquesta altre que canten Ester Formosa i Adolfo Osta, de Moussu T en el seu espectacle "La vida, anar tirant", en traducció catalana de Joan Casas: "Per la finestra" (Par la fenêtre, CD Forever Polida - 2006) amb la que ens sentim profundament identificats com a barri, doncs sembla que descrigui el Poblenou i no Marsella.

 https://www.youtube.com/watch?v=kkXXo6OqxSs

Si treus el cap per la finestra

pots veure un bocinet de mar

i velles grues avorrides

sense ferralla per menjar.

El sòl esclafa molls i barques,

ho aplana tot com un martell.

Una àncora abandonada

enyora l'ombra d'un vaixell.

Posa't la brusa florejada

per saludar aquest sòl que fa;

seràs de totes la més maca,

segur que m'haig d'enamorar.

Davallarem per la costera

que duia al desballestador,

en el temps  en que la classe obrera

encara creia en mons millors.

Foragitaren la misèria

portant ben lluny els obradors,

aquí l'atur ens desmanega,

allà escanyen treballadors.

Caminarem fins a la platja,

tot vorejant antics tallers,

i oblidarem allò que ens manca

davant el blau del mar i el cel.