A Esplugues volen castigar el sentit comú!

Ni pla caufec ni repressió: 10 dies a la Model per insubmís a l'especulació i a les penes-multa:

El Jutjat numero 1 d'Esplugues ha decretat l'ingrés a presó durant 10 dies d'un membre de la Plataforma Popular contra el pla Caufec per negar-se a pagar 60 euros per una condemna per desobediència i ser insubmís a l'especulació i a les penes-multa. Si no ingressa voluntàriament, a partir del 9 de març es trobarà en cerca i captura per entrar a La Model a la força.

Ja fa molts anys que diem que la desproporció que significa el megaprojecte urbanístic pla Caufec-Porta BCN és similar a la repressió policial i judicial a la que ens enfrontem les persones crítiques amb aquest urbanisme salvatge. És llavors per això que la desobediència a l'especulació la posem en pràctica també a l'hora de rebre els escarments dels defensors del ciment i el totxo de luxe. Així, ens hem trobat que les persones que hem passat per ridículs o soporífers judicis per desobediència a l'autoritat (i altres faltes, delictes i denúncies) hem mostrat la nostra insubmissió també a les condemnes que se'ns han aplicat.
...
continua

info d'un diari burgès

més info al nostre blog amb algun video

Can Ricart un decorat, el Fòrum una òpera bufa i els tribunals una ombra grotesca.

El recinte de can Ricart, declarat per la conselleria de cultura bé cultural d’interès nacional (B.C.I.N.), dilluns va ser un perfecte decorat per a filmar una peli de guerra. Les veïnes i veïns esteníem la roba amb vistes al rebombori de soldats i vehicles d’època, càmeres i “girafes” de so, desfilant a les ordres d’una claqueta cinematogràfica.

Foto detall de Can Ricart per Joan Marca 23 feb 09.

Però el decorat no és de cartó-pedra. Les naus en runes que tantes semblances tenen amb un paisatge devastat per la guerra, són molt reals. El lamentable estat en que es troba aquest B.C.I.N. ( màxima qualificació patrimonial de l’actual legislació vigent) dóna idea del veritable interès del conseller Treserras en la preservació del patrimoni cultural de Catalunya. Des de l’associació de veïnes i veïns de can Ricart acusem públicament al conseller de cultura de ser més fantasma que “el espiritu de Ermua”. I parlant de fantasmades, el Fòrum torna a ser notícia: La sindicatura de comptes denuncia irregularitats i emplaça al tribunal de comptes a que actui d’ofici per investigar aquesta empresa municipal que (mentre canviava de nom tres voltes), entre els anys 2001 i 2004, va “remenar” 812’7 milions d’Euros.

L’ombra de l'espectre d’un escàndol per obres liquidades pel triple del preu licitat i de les compensacions de més de 100.000 Euros (de diners públics) a directius “amics” del tripartit, amenaça de poder prescriure legalment si no espavilen.

Diuen que més val tard que mai, però qüestions que son “vox populi” com ara els tripijocs econòmics dels responsables de l’ajuntafems, s’haurien d’haver investigat mentre es cometia el presumpte delicte i no 5 anys desprès dels fets. L’assemblea de resistències al Fòrum (A.R.F.) va assenyalar amb el dit aquests trileros de les arques municipals i va topar amb el boicot publicitari dels mitjans de desinformació general. La complicitat periodística amb l’entramat d’amiguismes i corrupteles, va ser tenor i soprano d’aquella òpera bufa representada durant el 2004 en un escenari caríssim per als soferts contribuents.

I seguint l'estel.la d'aquests escenaris caríssims amb espectacles grotescos, recordem als més de 60 ciutadans sense papers que a dia d’avui es troben tancats entre barrots, complint condemna per “atentar contra los derechos de autor”. Delinqüents per buscar-se la vida venent en el top manta CDs pirates. La conselleria de justícia calcula que cada pres costa uns 60 Euros diaris. En temps de crisi, una amnistia d’aquesta gent ens estalviaria més de 30.000 Euros al mes. La perillositat i l’alarma social de que puguin reincidir en el delicte no pot recaure pas damunt dels “manteros” i sí en els presumptes corruptes que continuen malgovernant-nos impunement.

Damunt d’aquest decorat, tribunals i jutges escenifiquen un espectacle d’ombres xineses grotesc, que ens recorda massa la fosca caverna platònica. La gent honrada resta perplexa davant la prostitució escandalosa de la justícia, amb els polítics fent de macarres i putejant-nos, per donar plaer a la banca i els constructors immobiliaris.

Prespectives d'un amarg futur, amarat de sang, suor i llàgrimes. Dissabte passat en la rua de carnestoltes.

Rua de carnestoltes al Poblenou, foto de Joan Marca.

més info

Els rics també saben plorar.

Doncs sí, sembla ser que alguns (dels fins fa poc milionaris), no gaire acostumats a les penúries econòmiques, estan començant a patir en llurs contes corrents el corcó de la crisi creditícia.
Primer ens va sorprendre escoltar que el representant de la patronal escanyola aconsellés obrir un parèntesi dins l'economia de lliure mercat; després l'Enric Duran denunciava la lleugeresa dels controls bancaris a l'hora d'aconseguir prestecs sense cap aval, deixant en evidència als col·legues d'en Botin (que a partir d'ara durà el malnom de "mister corralín" per lo del Banif).
Darrera d'ell, va arribar l'actuació estel.lar d'en "Robin Hood" Madoff, autèntic mag de les altes finances i especialista en el truc de les desaparicions monetàries (i l'aparició de llàgrimes en alguns ulls com els d'Alícia Coploblitz).

Estàvem delerosos de contemplar quin seria el següent acte de l'espectacle tragico-còmic que ens oferia la real ficció capitalista i va un empresari del totxo, i atraca sense èxit quatre sucursals bancàries il.luminat pel bandit rebel "El solitario": Això sí que és rinxolar el rinxol i no el que feia el Angel Cristo !!!

En aquest context d'apocalipsi especulativa i penitència creditícia, els amos d'una part de can Ricart, la família Ricart, ha renunciat a un títol nobiliari per tal d'evitar el pagament dels tràmits.
El tema ens dóna un especial morbo coneixedors de l'enorme il·lusió que tenia en Felipe Ricart, germà de Federico Ricart (marqués de Santa Isabel) d'entrar en la noblesa. Però ja diuen els escanyols que "las cosas de palacio van despacio" i en arribar l'hora de pagar-ne la servitud a hisenda, no han tingut caixa per fer front a la despesa nobiliària.

Després de l'empatx golafre de tant pocavergonya que ara no sap treure el ventre de pena, i la manca de bicarbonat amb que intentar pair tot aquest esclat de tanta bombolla urbanística i d'hipocresia social, comencem a tenir l'estòmag força curtit i no ens agafa pas cap cagarrina davant la mort no accidental del sr. Touriño director del centre internacional de convencions de Barcelona amb seu al barri, concretament al Forum de la incultura.

Va passar fa uns dies que un presumpte sicari, de bon matí, li va entaforar una bala al clatell que li va rebentar la cara, al carrer de Santaló a Sarrià per motius desconeguts fins ara. Bó i lamentant la pèrdua de qualsevol vida, ens hem de preguntar quina mena de negocis poden dur a "liquidacions comptables" com aquesta ( llogar un bon sicari segons la literatura i el cinema surt per una picossada). Els mossos de quadra tant eficaços a l'hora d'infiltrar-se en els moviments alternatius per a Sauronitzar-los, no s'estan cobrint gens de glòria a l'hora de neutralitzar els "comandos Dixan" de la corrupció barcelonina i amb aquest cas "el crim de Santaló" la feina s'acumula.

L'alarma social entre el nostre veïnat ressona cada dia amb més decibels, decidits a ofegar els singlots dels ploramiques amb la fresa de la dura realitat en la que a la immensa majoria ens toca sobreviure.

De com el Periódico apunta, de com Narvaez actua.

La responsabilitat dels mitjans de comunicació alhora d'elaborar un tipus de notícies que desprès susciten intervencions ràpides per part d'organismes públics és tan evident que ens fa fredar. Ens fa fredar per la reacció quasi immediata d'aquests organismes que actuen a cop de titular i ens fa fredar la manera en que s'expresa el periodista amb segons quins temes tracta.
Si agafem a tall d'exemple l'edició d'ahir del diari el Periódico, que com ja sabem és un bon transmisor de les idees imperants del poder, el poder sociata i de l'ajuntament de BCN, la sospita es converteix en una evidència quan llegim que en el barri del Poblenou resulta que hi tornen ha haver mercats il.legals; la mateixa mena de mercats que hi van haver en la plaça perduda de les Glòries catalanes i que durant el Forum de la incultura van ser arrasats desprès com no, d'una sèrie d'articles denunciant-los.

Foto de Sergi Reboredo pel llibre "Barcelona 2004 com a mentida!"

El problema no és que hi tornin ha ser, el problema és la tendencionalitat de l'article, amb adjectius totalment criminalitzadors contra unes persones que procuren de sobreviure el més honradament que es pot.
Frases com "Sòrdides compra-vendes", "activitat marginal", "eradicar-la definitivament", "s'han anat enquistant", "marginal basar d'artefactes... de dubtosa procedència", "aparèixer cap al migdia, com si estiguessin organitzats", "envaeixen l'espai públic", "degraden el barri", "...si estan en situació irregular a Espanya", etc... Frases amb les que el periodista de torn, el periodista mercenari, va ordint el seu article in crescendo, amb la fi de què? d'explicar un fet tan trist com que hi ha moltíssima gent que ha de sobreviure d'aquesta manera, o per senyalar-los amb el dit, com a gent indocumentada, sospitosos, pobres de solemnitat que ocupen els espais, el carrer de tots i hi trafiquen!?
Una noticia d'aquesta mena nomès és carnassa! I al politiquet de torn li va de meravella de cara a l'opinió aborregadament pública. Nomès farà que netejar el carrer i el seu diariet d'aborregament de masses podrà parlar d'ell i com n'és de receptiu.
Que els grans mitjans de comunicació siguin tendenciosos és quelcom innat en quan han de respondre servicialment a l'amo que els paga, però que sempre estiguin utilitzant aquells col.lectius més vulnerables, ja sigui per muntar xarxes terroristes inexistents, ja sigui per ostigar
aquells que sembla que viuen "al marge", nomès fa que constatar que el ric sempre s'alimentarà del pobre.

Al Poblenou amb les aberracions urbanístiques de tota mena, amb els accidents de treballadors sense contracte, amb els incendis provocats a les fàbriques catalogades o l'enderroc il.legal de les mateixes; amb l'especulació que fa fora de casa als fills del barri i el mercadeig i les trames que mouen tans de diners de fer tan de sól lliure... Semblaria que tots els grans mitjans estarien abocats però sorprenentment això no és notícia; el diariet ben venut i amplament sociata de tant en tant es veu obligat a fer algún article sobre alguns d'aquests fets, però llavors es mostra amplament neutral, i és molt professional i parc fins hi tot d'eufemismes.
La idea és excitar a la massa omplint planes senceres amb els assentaments de gitanos o sobre el senyor que sobreviu al carrer, o que si es fan festes en naus abandondes, sense cap altre mòbil que el de criminalitzar, negant-se a veure-hi més enllà, ni cercar la font ni l'arrel dels problemes.

No és la primera vegada que el regidor del districte actua sota els suggeriments tendenciosos del diariet de torn. Veurem quan de temps dura el nou mercat "il.legal". Veurem fins a quin punt el diariet amenitza amb el poder, poder de porra, escombra i civisme de pacotilla.

Cops, espentes i la inaguració de la facultat a ca l'Aranyò "per la porta del darrera".

Ahir la tancada simbòlica d'estudiants en lluita contra el pla neoliberal de Bolonya, en el nou campus universitari del Poblenou, va ser reprimida amb violència pels mossos de Saura, que van acudir solícits a la trucada del rector.

El sr. Moreso rector de la facultat de
ca l'Aranyò, ha estat incapaç de permetre un acte simbòlic, els estudiants nomès havien previst passar una nit tancats. Tampoc ha estat capaç d'entendre que un desallotjament policial encendria una mica més els ànims dels estudiants de cara a l'inaguració.
Sembla que poc els importa fer les coses una mica bé, i opten per la repressió a la més mínima. Així doncs, l'inaguració amb personatges com el Montilla, l'inefable Hereu i el ex-urbano Narvaez (regidor del districte), entre d'altres, no ha pogut ser tan sumptuosa com es pretenia i ha quedat totalment esbiaixada per la protesta del jovent i alguns veïns.
Les autoritats de la violència i de l'especulació s'han hagut d'amagar als baixos de la plaça del campus, protegits per una colla de seguretas que no han dubtat en empènyer violentament al grup contestatari. Arraulits allà sota en uns baixos en obres (JUAS!!!), ocults a la vista dels estudiants, han pogut fer una mena de pantomima com a acte inagural.
Però sembla que els hi dóna tot igual, és així de PATÈTICA la classe política actual.
Per cert, que la tele tres, la seva, ja no parla del Poblenou, anomena al barri com a vint-i-dos arrova, com si nomès existis aquest infame logotip (22@), cada vegada que emet alguna notícia referent al nostre Poblenou.
VIDEO de acn
comunicat assemblea UPF Poblenou

La policia de Saura ha desallotjat la tancada estudiantil a ca l'Aranyò.

La tancada estudiantil al nou campus de ca l'Aranyò ha estat avortada per la policia; han desallotjat als estudiants del campus durant aquesta nit.

Saura ja es va estrenar a lo gran al Poblenou desallotjant als artistes de la Makabra, desprès els va assetjar a can Ricart i ara, seguint amb la mateixa linea, desallotja als estudiants del Poblenou.

Divendres 13 a les 12h!!!
Anem a inagurar el campus amb el Montilla, el Hereu i la resta
de xusma política.

L'adreça és Roc boronat 38 (cantonada Tànger)

més info de la premsa burgesa

Diferents tractaments del patrimoni arquitectònic al nostre districte.

Les vares de mesurar el destí del patrimoni arquitectònic son tan aleatòries que ens recorden el bastó màgic d'en Songoku. Ara sembla que les obres de l'A.V.E al pas pel Clot no ensorraràn la torre del fang. Diu que es gastaran un milió d'Euros per tal de salvar-la. Ens felicitem per aquesta fita i que la masia medieval continuï dempeus gràcies a la campanya veïnal que hi va haver al respecte. Malauradament, el 22@ es mostra molt menys sensible davant un bé cultural d'interès nacional (B.C.I.N.) com can Ricart. La ministra del govern escanyol Magdalena Àlvarez dóna més indicis racionals d'intel·ligència i sensibilitat que els irresponsables municipals que ens ha tocat patir. Les autoritats urbanístiques poblenovines continuen "cobrint-se de glòria" dia rera dia.

El penúltim negoci que han fet al barri, acabadet d'estrenar, ha estat la presumpta rehabilitació de la
fàbrica de ca l'Aranyó. I fent ús de la seva il·limitada demagògia, s'escuden darrera d'arguments culturals per a justificar la destrucció patrimonial realitzada.

Amb prou feines respecten una ínfima part de l'antic recinte i si volem trobar els elements salvats de la picota, ens costarà una mica, ja
que han quedat literalment ofegats,
enmig d'unes carcaces monumentals que es fan dir edificis, i que semblen competir entre ells en veure qui enfosqueix millor "l'skyline" amb la veïna torre Agbar.
Estem parlant del monstre orb de Mediapró, on hi han entaforat de pas,
l'excusa cultural: El nou Campus de la Comunicació de la universitat Pompeu Fabra. Així maten varies perdius d'un sol tret. Destrucció encoberta del patrimoni per una banda, més la típica especulació barroera i privatització descarada de la universitat.

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans posa de manifest les nombroses connexions existents entre la UPF i Mediapró, assenyalant les veritables raons que el 22@ amaga.
I aprofitant que aquest proper divendres inaguren la facultat, convoquen a tothom a fer-se sentir davant d'aquest desgavell.

L'urbanisme és el padrí de totes les crisis.

En aquests temps de convergència crítica, on se'ns ajunta la fam amb les ganes de menjar, ningú accepta la paternitat de la situació en que ens trobem. Envoltats d'irresponsables que continuen intentant apuntalar un sistema que cau pel seu propi pes, ens queda poc marge de maniobra; cal molta habilitat en el regat, per a esquivar el ser esclafats sota l'ensorrament de l'enginyeria financera globalitzada.
I entre les ziga-zagues ressacoses del capitalisme tambalejant, caiem en el conte de que totes les crisi tenen el mateix padrí; totes elles foren "batejades" en la sacrosanta religió del lliure mercat pel mateix director de cerimònies: El totpoderós urbanisme.

Durant els darrers lustres, aquest omnipresent personatge a fet i desfet a tort i a dret:

Ha comprat voluntats polítiques amb % inconfessables sobre les plusvàlues dels terrenys; ha hipotecat consciències, prostituint el territori i els seus recursos al millor postor; ha emboirat d'avarícia l'enteniment dels ciutadans amb la promesa d'un paradís de rendibilitats indefinides; s'ha endut 9 de cada 10 Euros que els bancs han prestat (amb aquella enyorada alegria), deixant sense opcions al crèdit a l'economia productiva. En definitiva, ha creat una falsa riquesa que com cortina de fum, es desfà miserablement en el vent de la dura realitat.

El somni de "El Dorado" ha adormit els valors ètics en una llarga becaina de mitja tarda. En despertar, ensopeguem amb el malson dels atzucacs moral i econòmic actuals. L'estret carreró que ens empareda socialment, ha deixat en evidència la manca de sortida i a aquestes alçades del negoci, la marxa endarrere s'esdevé inviable. Queda clar, doncs, que sols resta la fugida pel clavegueram, amb la merda fins el coll, i mig asfixiats pels deutes i ferum a corrupció generalitzada, que empudeguen irremediablement el nostre horitzó planetari.

I el 22@ diu que va bé, gràcies!!!.

Chupa-chups... Chúpate esta Hereu!

Hereu, el petit dictador, ha perdut el parc del Tibidabo desprès d'arrasar un bosc d'alzines. El parc definitivament és de l'empresa Chupa-Chups. Hereu diu què com que el parc te cent anys és patrimoni i per això mostra un aire enfurismat de cara a la seva tele, i diu que per aquest motiu, per ser patrimoni, que s'enfurisma molt.
Hereu, el petit Nero, petit de mires, que no podrà pas superar el fosc i miserable camí en el qual ha dut aquesta ciutat. Però disortadament, el patetisme de la classe política que l'acompanya, en el bon dia que se'l "boti" de l'ajuntament, haugura un futur gens esperançador.

La ciutat del Hereu s'enfonsa. (La ronda de felicitacions continua)

Ens alegrem profundament que aquesta ciutat de fireta, de cartó-pedra s'estigui enfonsant irremisiblement, poc a poc però sense pausa. Els negocis que es mouen en la Fira de Barcelona en son un bon indicador i cada vegada van a menys. Ara li toca al Saló de l'automòvil, abans va ser el Meeting-point i Construmat. La fira Bread and butter acaba de fugir de la ciutat, quina serà la següent?. Amb tot això, Hereu insisteix en la seva línea de comerciant i ens plantifica nous hotels encara que creixin damunt de la costa i sembla no adonar-se que la industria hotelera se'n va a norris. Omple la ciutat de forats, solars per a especular i la crisi nomès acaba d'arribar. Les empreses fugen de les torres d'oficines i busquen espais més petits en qualsevol altre lloc de lloguer més asequible.
Felicitats Hereu, la teva cobdicia està rematant una ciutat venuda al millor postor, llàstima que ara ningú dona un duro per ella. Felicitats alcalde!

La Teixidora està en venda.

Aquesta nit ja lluïa un cartellet al balcó de la Teixidora on es publicitava la venta de l'edifici. Una mera excusa per a justificar la seva clausura. Desprès de la manifestació, la tapia de la porta i el cartellet han acabat a terra. Una acció simbolica que ha despertat la curiositat de les autoritats ja que el desplegament de policia de paisà seguint-nos ha estat desproporcionada, i les cinc o sis furgones d'antiavalots dels mossos tambè ha evidenciat aquesta preocupació.
Caram!, la Teixidora en el 22@ ha resultat ser un gra en el cul que molestaba massa, caram, noi.

Crónica de la concentración solidaria

A Barcelona ens estan acotant el cel.

La brutalitat urbanística que caracteritza la política municipal de Barcelona avui ha estès els seus tentacles contra un espai autogestionat al cor del Poblenou. l'Ajuntament de BCN no podia suportar que alguna cosa florís fora del seu control i que a més donès tantes flors. La Teixidora ha estat un exemple en molts sentits, i s'ha fet sentir amb facilitat dins un barri castigat per l'especulació immobiliaria més salvatge. Les institucions una cosa així no la podien tolerar ja que un espai com aquest desentona massa en un barri del qual li han llevat tambè el seu nom originari, per l'asèptic "22@".
l'Esperit Franquista perviu al Poblenou, perviu dins les ments represores i obtuses d'aquesta colla de polítics que ens destrossen els barris. Casualment o no, coincidint amb el 70é aniversari de l'invasió de l'exercit mercenari Franquista a la ciutat de BCN, l'ajuntament directa o indirectament li ret omenatge desallotjant policialment la casa recuperada de "La Teixidora" de les urpes de l'especulació i la sentencia a una mort lenta. Un espai recuperat fa un any i escatx que fins fa ben poquet hi era ple de vida i exemple de civilitat. Recordem que aquest edifici, el local dels “Federals” ara "La Teixidora", va ser sèu dels seguidors de Pi i Maragall en el Poblenou; i com fa ben poquet, donà llum i color al barri. Eren els anys de la república, aquella república tan odiada pels monàrquics del nostre temps i que desprès de l'entrada del dictador Franco a la ciutat, l'edifici va ser incautat per la Falange. Avui, desprès de l'intervenció de la policia de la Generalitat, aquest edifici modernista ha estat entregat de nou als hereus d'aquell espoli.
Felicitats doncs als jutjes, als polítics, als policies ja que aquesta és la ciutat que voleu i la esteu fent a la vostra imatge i semblança:
Una ciutat sens cap mena de dubte fastigosa!

Han desallotjat la Teixidora; de tot cor, felicitats Narvaez!

Convoquem per demà dia 28/01/09 a les 19h davant el centre social per manifestar-nos i fer sentir la nostra ràbia. Demanem a totes les persones que vinguin a fer soroll i cridar contra aquest nou desallotjament.
La Teixidora(c./Marià Aguiló, 35 Poblenou.)

El sr. Narvaez, regidor del districte de st. Marti no nomès fa la vista grossa davant dels enderrocs indiscriminats del Poblenou, dels focs provocats a les fàbriques catalogades com a patrimoni històric, de la destrucció sistemàtica d'un barri; tambè alenta l'expulssió de la gent més ferma del Poblenou. Felicitats regidor, avui rebràs un copet a l'esquena ben carinyòs del teu Hereu!

més info (laHaine)

Acció de solidaritat amb la Teixidora
A primera hora del matí uns desconeguts (i segurament encaputxats!) han titat ous podrits contra la seu d'Habitatge al barri de Poblenou! A més a més aquestes persones han realitzat una
pintada de suport a les persones resisint en aquest moment a dins del centre social okupat assaltat la Teixidora! Aupa la Teixidora!

Usurpa 27/01/09

Les tàpies de can Ricart cauen més que el preu dels pisos.

Fa mesos que tots i totes sabem que el preu dels pisos ha entrat en una cursa a la baixa i que va arrossegant a la resta de l'economia cap a la caiguda lliure d'un pou sense fons. La implosió de la bombolla especulativa, (que tant s'havien esforçat a inflar banquers, immobiliàries i els polítics que ens mal governen), hipoteca el futur de tota la societat.


Envoltades de tants enderrocs i enfonsaments
urbanístics a dojo, les tanques de can Ricart cauen imitant les accions en borsa de les immobiliàries; de la mateixa manera poden fer molt de mal als incauts que enganxin sota del seu pes mort.


Haurem de començar a pensar en no sortir al carrer sense casc, doncs ens juguem la vida en passar pel costat de les voreres que envolten el recinte, altre hora fabril. Les naus de l'interior d'aquest B.C.I.N. no desentonen gens amb el desgavell que les encercla; fer-hi una passejada entre les seves parets sense sostre per tal de comprovar el seu grau de degradació, és tot un esport de risc; ho afirmo amb coneixement de causa: Vidres trencats i cascots de tot tamany es barrejen amb ferros retorçats i punxes esmolades, emboscades entre les males herbes gegantines que amenacen els peus badocs, conformant tot un ecosistema d'aspecte post apocalíptic. Autèntic oracle del futur que ens espera entre les urpes del 22@.


fotos i text de Joan Marca

Un altre mort al 22@ o allò que el vent s'endugué.

El neoliberalisme urbanístic que fa niu en el 22@ continua cobrant-se el seu macabre peatge de vides estroncades. La permissivitat municipal amb les xapuces constructives, més o menys provisionals, posa en perill mortal el passejar de veïnes i vianants. Si fa uns mesos era un nen el que perdia la vida esclafat pels tubs "emmagatzemats" en un dels descampats del P.E.R.I. Diagonal Mar, ara ha estat una dona de 52 anys la morta sota la tàpia caiguda d'un altre descampat, al P.E.R.I. de l'eix Llacuna; diuen que la culpa la té el vent. Recordem que altres morts, com la de 5 treballadors (3 d'ells sense contracte) en un edifici en construcció d'Hàbitat, han quedat sense que ningú vagi a la presó. El vent s'endú les responsabilitats com si fossin cortines de fum.


Mentre escrivia aquestes ratlles de text, m'ha esparverat el terrabastall d'un altre tàpia caient damunt la vorera. Aquest cop ha estat al c/ Perú, entre el c/Espronceda i el c/ Bilbao. Desconec si alguna persona passava a prop o pel seu costat, però al baixar per a fer-hi fotos, he vist amb horror que, esclafat sota la runa, hi ha un carret de nen petit; tant de bo que, miraculosament, no calgui parlar de cap altre mort ni ferit greu.


La tanca caiguda mentre escrivia, obre un altre forat en el perímetre del recinte de can Ricart i augmenta l'esperpent d'aquest bé cultural d'interès nacional (màxima figura de protecció patrimonial), que sembla condemnat a seguir patint la mateixa dissort que fins ara. La novetat és que no sols correm perill de perdre per sempre aquest irreemplaçable tros de la nostra història; ara també correm perill de perdre la vida si caminem per les voreres que l'envolten. I és que cal anar amb molt de compte quant bufa impunement, el vent de l'especulació desbocada.


fotos i text de Joan Marca.

Comunicat de La Teixidora que ens el fem nostre.

Les amenaces dels qui volen silenciar les utopies del Poblenou...

Les amenaces dels qui volen deixar altra vegada abandonats

espais per al barri plens de vida...

Les amenaces de les administracions que no volen que ens

transformem per a la transformació social...

Les amenaces dels vergonyosos de sempre que ara diuen que

ens faran fora....

No ens aturaran!

No deixarem de teixir transformació, contestació, diversió i

acció!

I com que davant l'amenaça ens tornem més forts...

Volem omplir La Teixidora al màxim de vida!!

segueix

Com els agrada desallotjar! (info-Usurpa n564)

Ara sí, l'Ateneu Popular de Vallcarca ha estat desallotjat.

Ahir dilluns cap a les 8h del matí quatre furgones dels gossos d'esquadra van aparèixer per a desallotjar l'ateneu, i els operaris d'enderrocs portaven el permís per a tirar-lo a terra, aixi que van enfonsar el sostre per a deixar el local inutilitzat i enfonsat.

Durant el matí algunes persones es van concentrar davant de l'ateneu i van ser identificades. Aquesta tarda a les 20h(dimarts 20) hi ha un cercavila solidari convocat davant la biblioteca de lesseps. Recordem també que dimecres passat al matí també van ser desallotjades el CSO La Retaguardia i La Ventana Amarilla. Com els agrada això de desallotjar!

comunicat de l'ateneu
Usurpa 20/01/09

La Teixidora es concentra davant dels jutjats.

En el día de hoy, martes 20 de Enero, unas 40 personas se han concentrado delante de los juzgados de lo penal exigiendo que la jueza del juzgado número 20 retire la orden de desalojo cautelar contra este centro social.

Dos personas de la asamblea del CSOA La Teixidora han accedido al juzgado a entregar un documento, que han firmado unos 40 colectivos del Poblenou y de la ciudad de Barcelona, en el que se exponen 7 motivos por los cuales se defiende que la orden cautelar se ha tomado de una manera totalmente irregular.

Més info, font de la Haine.

Carta dels amics del casal okupat La Teixidora.

Hola familia,

A la teixidora seguim treballant per parar aquest vergonyós desallotjament, que es pot produir en qualsevol moment.

>> si desallotgen totes a la teixi!

Potser algunes de vosaltres ja sabeu que durant aquesta setmana hem estat buscant el suport de col·lectius del barri i de la ciutat amb un text titulat: 7 raons per a la retirada de l'ordre de desallotjament cautelar de la teixidora (http://teixidora.squat.net). Si coneixeu algun col·lectiu que s'hi vulgui adherir ens feu arribar el nom del col·lectiu a lateixidora@gmail.com.

I com no ens cansem de denunciar aquesta injusticia, volem mostrar aquesta força i recolzament rebut per seguir pressionant a la jutgessa. Aquest dimarts 20 de gener a les 13h us convidem a una concentració i roda de premsa davant de jutjats (Passeig Lluís Companys) per entregar la carta de suport . També volem presentar una demanda per abandonament contra la propietat i així mostrar que qui ha comès un delicte són ells i no nosaltres.

A més, la setmana que ve el csoa la Teixidora continua plena d'activitats. Però també volem animar als vostres col·lectius perquè l'ompliu encara més de vida (si teniu alguna proposta d'activitat escriviu a lateixidora@gmail.com).

Les quatre crisi del apocalipsi.

Ja arriben, cavalcant desbocades a lloms del capitalisme globalitzat; truquen a la nostra porta amb l’esparverant intenció de quedar-s’hi: Són les quatre crisis de l’apocalipsi!

La crisi alimentària: Ha estat sempre present entre nosaltres; 2/3 parts de la humanitat sobreviu com pot a greus carències nutricionals. Però ja fa temps que es veu a venir que la insostenibilitat de l’agricultura actual ens aboca a la pandèmia de la fam generalitzada. El miratge dels transgènics és un solució enverinada que tant sols pretén omplir la butxaca de les multinacionals alimentàries.

La crisi climatològica: Tot just comença a fer-se notar, però els seus efectes seran molt més catastròfics del que estan disposats a reconèixer els seus causants. Les greus conseqüències del canvi climàtic empenyoren irreversiblement la subsistència de les generacions futures.

La crisi econòmica: És la que s’emporta tots els titulars. La responsabilitat de la premsa no es pot menystenir, doncs “l’opinió pública” és qui fa i desfà les alarmes socials, essent còmplices de banquers avars, constructors miserables i polítics corruptes, en tergiversar la realitat fins a fer-la virtual.

No podiem oblidar els nostres estimats okupes de l'ajuntament de Barcelona. En aquesta foto tenim per la banda esquerra a Escarp (PSC), desprès Hereu (PSC) i la Moraleda (PSC), i per darrera alguns pitufillos. Certament podriem haver apuntat més amunt i quedar-nos nomès amb la il.lustració de Putin i Bush, però com que els d'aquesta foto no poden amagar la seva responsabilitat en la putrefacció de les coses, i els hem de suportar directament, tambè han estat escollits per a il.lustrar aquest escrit.

Però la crisi més xunga és transversal a les altres tres; s’ha passat “de adorar al becerro de oro” a “adorar al oro del becerro”, amb tot el que això comporta, en forma de crisi de valors ètics. El que es pot anomenar “bombolla primermundista” aïlla a la gent, alienant-la fins a l’apatia social absoluta. Però el tantsemenfotisme generalitzat dels panxacontents, amenaça de transformar-se en histèria caòtica així que arribi el desabastiment als prestatges dels supermercats. La recerca de sortides individuals als problemes col·lectius de la magnitud dels que ens venen damunt, sols agreujarà les coses.

I no hi ha cap solució? Que s’hi pot fer davant de tant desori?

Els canvis per a sortir del fangar han d’esser radicals. Per començar caldria expropiar els beneficis especulatius que han rajat a manta cap a les butxaques d’uns pocs privilegiats. S’han d’enviar tropes als paradisos fiscals, detenint i jutjant als banquers per crims contra la humanitat. Pot semblar il·lús creure que això pot passar, però el que és realment de bojos, és continuar com fins ara, donant suport a un sistema tant pervers com maligne. Cal descavalcar als malfactors responsables de dur-nos a galop fins als penya-segats del no retorn i que paguin pels seus actes execrables.

Joan Marca i Tristan , President de l’AAVV de can Ricart.

PROU DESALLOTJAMENTS!

Hi ara què? Un nou solar per a especular i deixar un barri orfe d'espais amb vida, vida vívida!


Avui la policia del sr. Saura ha desallotjat els casals recuperats de l'abandonament "La retaguardia" i "La Ventana Amarilla", al barri de Gràcia.

Demà dijous a les 20h concentració solidaria a la plaça de Mañé i Flaquer.

La revolta Grega com a exemple!

Noticia d'indymedia: Transporte de armamento de Estados Unidos a Israel desde Grecia: ¡Cancelado!

El sábado, 10 de enero, el Frente Popular por la Liberación de Palestina convocó “al movimiento griego, el pueblo griego y todas las fuerzas progresistas a parar el envío planeado de armas estadounidenses a Israel desde el puerto griego de Astakos” [Convocatoria en inglés en Indymedia Atenas]. Durante los dos días siguientes, decenas de grupos a lo largo del país respondieron a la llamada, convocando a una manifestación y al bloqueo del puerto de Astakos el jueves, 15 de enero.
Tan sólo un día más tarde, ¡el transporte de armamento ha sido cancelado! Una pequeña, pero significante victoria… Saludos fraternos a nuestros hermanos y hermanas en Gaza.

Tota la font.

Han firmat l'ordre de desallotjament! (La Teixidora)

La presumpta màfia institucional vol fer fora del Poblenou a la bona gent del casal okupat
"La Teixidora" en qualsevol moment.
Estem en alerta!

La Universitat Lliure s'oposa al desallotjament del CSOA La Teixidora

Els incendis a Poblenou, no acostumen a venir sols.

Ja comencem a estar tristament acostumats, al barri; i el cas és que sembla que el foc crida al foc. Però l'incendi que ahir va portar el fum i les flames de nou a tocar del recinte de Can Ricart, és dels que no apareixen als mitjans. Ahir a la nit (5 de gener), el que es va cremar va ser una "xabola" on s'aixoplugaven 6 persones en poc més de 30m2 mal comptats.

És evident que el fet de que torni el barraquisme al barri no convé que s'expliqui gaire.

Centenars de persones malviuen aixoplugades entre les runes dels enderrocs, en els molts descampats que els edificis de Diagonal Mar han deixat entre ells. A l'ombra de milers de pisos sense vendre es poden recollir ferros i cartrons pel drapaire. Mentre, els serveis socials del municipi llueixen per la seva absència. En la millor botiga del món, els pobres no són clients benvinguts.

L'anomenat quart món, tant real com invisible, comparteix en silenci el mateix entramat urbanístic que utilitzem la resta. Les adversitats de la climatologia hivernal les han de mitigar amb gran precarietat i els incendis accidentals, troben camp adobat en aquestes circumstàncies. Per sort, no van haver-hi ferits, però sis persones ja indigents, van acabar de perdre el poc que tenien. Un regal de la nit de reis més propi de la monarquia Borbònica que dels mags d'orient.

No em vist pas aquest cop al "senyor" regidor del districte amoïnar-se pel que passava sobre el terreny, i és que en Paquito Narvaez amb l'incendi del passat dissabte es coneix que ja va omplir la seva quota setmanal. Si hagués d'aparèixer per tots els incendis que hi ha al barri, podria acabar fent ferum de sofre; i electoralment podria veure perjudicada la seva imatge i perdre algun vot. Tothom sap que el quart món no importa gaire als seus electors.

Crema l'enèsima nau ex-industrial a Poblenou!

Ca l'Alier en flames. Un dels cinc incendis que va patir en aquell mes de setembre de 2007.

Altre cop hi ha hagut foc i fum dins d'una nau que, fins no fa gaire, donava llocs de treball a les veïnes i veïns del barri.
Altre cop hem vist al "Paquito" Narvaez (alias, er neng de l'excavadora) sortir per la B.T.V. (la tele de l'ajuntafems barceloní) a no donar explicacions: Que si la nau estava plena de squaters, que si era un niu d'immigrants sense papers, que si es feien festes il·legals, que si patim, que si patam.
Com és de fàcil criminalitzar l'okupació, bo i fent-la servir de cap de turc. I quan es té una televisió, què fàcilment es pot fer pressió mediàtica per a convèncer als jutges de la imperiosa necessitat de tramitar desalotjaments cautelars amb caràcter d'urgència.

El que no diu mai "er Paquito" és el perquè de tanta nau socarrimada en el barri. Mai no explica la responsabilitat del 22@ i dels seus tripijocs en la destrucció del teixit industrial poblenoví.

Com és que encara ningú ha estat acusat dels incendis en can Ricart?.

I com és que en dues setmanes ca l'Alier va cremar mitja dotzena de cops?.

En els dos casos hi havia contractat un servei de seguretat privada que vigilava els recintes i que se suposa havia d'impedir que se cremessin. I vet aquí que quan hi van viure unes families prou conegudes al barri (families galaico-portugueses) mai va passar res.

La hipocresia del regidor del districte ens recorda a la de la seva còmplice de partit, la col·lega De La Vega, a la que acabem de veure per la seva tele (T.V.E.) demanar que s'acabi el soroll d'armes en "terra santa". També s'oblida aquesta "senyora" que el govern que vicepresideix deixa fer molt bons negocis a les indústries de la guerra venent armes als israelís.

Els gestos i les postures, les polítiques de pintura i maquillatge i la manca de vergonya descarada amaguen tant de maquiavelisme per part del P.S.OE. que ens espanta: Quina serà la propera que ens facin? Fins quan la majoria de la població seguirà tant alienada com per a creure aquest munt de mentides acumulades?.
Ens agradaria sentir aviat alguna convincent resposta, ni que sigui escoltant-la com un llunyà brogit del vent.

De la sequera hidrològica a la sequera creditícia, anem fent la travessa pel desert.

L'any que acabem de deixar enrere començava amb una sequera hidrològica qualificada d'emergència nacional pel conseller Baltasar (L'agnòstic que pregava a la verge). Culpar al cel de que no plogui era la solució més fàcil pels autoanomenats ecologistes, obviant la seva responsabilitat "de govern" en la Generalitat i l'ajuntafems barceloní. Semblaria que votar P.E.R.I.s com el de Diagonal Mar no ha estat culpa seva, o que els plans urbanístics que dissenyen fossin sostenibles.

També sembla que la sequera creditícia desfermada últimament sigui cosa dels bancs Ianquis; Que la fera del capitalisme salvatge que depreda els recursos naturals quedi lluny de casa seva. Els 6.000 nous pisos construïts entre el Fòrum i la plaça de les glòries, (la majoria acabats i sense vendre), no sembla que hipotequin el futur de la banca escanyola, que el problema està causat pels consumidors que no consumeixen.
Doncs ja tenim culpable per a les dues sequeres: Els consumidors; en el primer cas per consumir massa aigua i en el segon per no comprar prou productes.
I entre sequera i sequera fem la travessia pel desert, sense ni idea d'on trobar un trist oasi i perseguint els mateixos miratges que fins ara.

Continuarem assedegats de solucions racionals i sense un sol esquitx d'assumpció de responsabilitats. El capitalisme, encara que no tant ferotge com el pintaven, no escarmentarà. Igual que en la fàbula de la granota i l'escorpí, està cantat que aquest conte acabarà malament.

Els urbanismes dels espais de ficció o Alícia en el país de les avarícies en el 2009.

Estèrils deserts d'enderrocs i pisos buits a uns preus tant estratosfèrics com l'alçada de la torre Agbar; habitatges deshabitats que no trobaràn cap comprador; cases que no compliran llur finalitat social i que hipotequen amb la seva construcció molts Km2 de territori en termes de petjada ecològica.

Aquesta és una de les moltes cares del polièdric 22@.
D'altres son facilitar la instal·lació de les industries de la guerra al Poblenou, la substitució social de les classes populars dels seus antics espais de vida, la liquidació de centenars de les petites i mitjanes empreses de l'economia real per tal d'especular amb els terrenys, el tancament dels espais creatius que aixoplugaven una amalgama d'artistes interdisciplinaris, la demolició d'un patrimoni històric Català irrecuperable .........

Tot això i més amaguen les noves façanes de disseny del barri, enlluernants com la calba d'un venedor de creixepels. Impactant espectacle pirotècnic d'acer i vidre que pretén sense sortir-se'n, amagar massa barbaritats comeses.

Com li passava a Alícia en travessar a l'altre banda del mirall, https://www.youtube.com/watch?v=XgR1LEjsMu8 el que hi ha darrera dels plans urbanístics del tripartit és un món surrealista on la boira de l'avarícia eclipsa qualsevol llum de racionalitat. Tot un reguitzell de personatges grotescos li fan el joc a la malvada reina de cors que governa un autèntic imperi del terror. Sota l'amenaça de decapitació de qualsevol que s'atreveixi a contradir-la, la monarca exerceix la tirania més dèspota i menys il·lustrada damunt els seus soferts súbdits. Així, la majoria d'entitats del barri tenen la llengua de color negre, de tant llepar el cul per on el 22@ ens inunda de merda fins el coll.

I ja no sabem a quin sant encomanar-nos, per a que escampi tanta cortina de fum infumable.

AAVV DE CAN RICART comissió de salubritat. Fotografia de Joan Marca, des dels "jardins" de can Ricart.

Israel esvaeix la crisi en el 22@.

En el 22@ estan d'enhorabona: El bombardeig de l'exèrcit israelí damunt la franja de Gaza obra de nou el mercat del pròxim orient a les industries de la guerra.
Tant sols dissabte al matí van caure més de 100.000 Kg de bombes. Un "Saabat" no gaire sabatic.
Durant el dilluns, sense anar gaire més lluny, van pujar les accions d'Indra en la borsa. Mentre que la majoria d'empreses del Ibex 35 perdien valor, la industria “standard” del 22@ era de les que més pujava (i dimarts van tornar a pujar).

La sang dels uns és un riu de diners per a d'altres, i d'aquesta manera, col·lectius d'artistes com Niu i Hangar podran repetir el seu inside 22@ amb el mateix patrocinador, que tindrà la butxaca ben plena. També podran seguir somiant amb que els hi regalin un altre ordinador portàtil les entitats del Poblenou, que ja acceptaren un de mans dels amics d'Indra en el districte. Fins i tot poden mirar de patrocinar un altre Fòrum 2004, el que havia de canviar el món i portar la pau i el diàleg (Indra també era patrocinador).

Aquest hipòcrita, el tal Herrera diu que viu al Poblenou. Aquí algun exemple de com se la gasten els hipòcrites com ell.

Aquestes exibicions de pura hipocresia ens repugnen profundament; tanta crisi de principis hi ha, que en Joan Herrera, (nº 2 d'Iniciativa i corresponsable dels plans urbanístics que afavoreixen la instal·lació de les indústries de guerra en el barri on viu) pot passejar-se a la cacera de vots per la concentració de rebuig a la massacre d'un poble desarmat. Amb els vots que aquest lerrouxista pugui treure, continuaràn com fins ara, requalificant terrenys industrials del barri per enriquir als de sempre. L'economia productiva foragitada per dissenyar míssils des de les oficines d'acer i vidre que donen altes plusvàlues als seus "amiguets". I ni tant sols els suposadament més conscienciats es plantegen denunciar les nostres propies incongruències.
La misèria humana ens esquitxa a tots i totes.

cartell convocatòries boicot Israel clicar aquí mateix
despesa militar ecspanyola durant el 2008

La pastilla marca Barcelona: "Speed Barcelona"

Ja ha passat de cop i volta un any ben curiós. Un any en que l'efervescència capitalista de cop i volta cap al final d'aquest any extrany, va dir que anava de baixa. Resulta que la pastilla efervescent que ha donat tanta vidilla a la febre de l'especulació diuen que s'ha consumit.
Feia temps que s'anunciava però ningú s'ho va arribar a creure fins que els cartells publicitaris han començat a jugar amb la parauleta "crisi" i l'han fet una paraula de moda; i vet aquí que s'hi ha aferrat tothom. Les grans empreses, abans de percebre realment cap pèrdua ja s'afanyen en fer fora als seus explotats i s'escapen a corre-cuita cap a d'altres destins on l'explotació del treballador és més rentable.

La pastilla tambè s'ha descobert ara, com per art de màgia, s'ha revelat, cap al final d'aquest any, adulterada. Els seus químics, els banquers, els economistes, els jugadors de la borsa, no han tingut cap mena de fre ni cap mena d'escrúpol per anar-la inflant virtualment; és la seva filosofia de vida; la lleugeresa i la màniga ample amb la que els estats han otorgat al sistema neoliberal en aquests últims deu anys de febre consumista, ha jugat tant a favor seu, que fins que s'han topat de cara, violentament, tots plegats, amb la volatització literal d'aquella "pastilla", que s'ho han pogut creure.
I es que la pastilleta que ha donat tanta efervesència, la pastilleta de la que els nostres politics tambè s'han aferrat com a vertaderes sangoneres, un dia o altre havia de donar la fallida. I ara, amb l'efervescència delmada, impúdicament rescaten els últims trossets socialitzant les perdues fruït del saqueig.

A la Barcelona de marca, la pastilla Barcelona, se la ha exprimit en consonància amb la pastilla mare, la pastilla global. No han deixat pedra sobre pedra.
Els nostres empresaris, els nostres banquers, els nostres constructors, els nostres arquitectes, els nostres jutjes, els nostres polítics se n'han fet un fart. Son tan golafres que nomès pensen amb l'estòmac. I a ells què poc els importa el que realment pugui significar paraules com justicia, pau, democràcia, solidaritat, cultura, art, que mentre es puguin esnifar una bona ralla d'speed, el demès poc importa. (en realitat aquests cabrons nomès van de coca).
Aquestes sangoneres ens han brindat durant tot aquest 2008 sintomes clars de deliri anfetaminic: Agitació, eufòria, sensació d’autoestima augmentada, verborrea, alerta i vigilància constants, per a devallar en picat cap a l'agressivitat.

Els últims mesos han estat molt vistosos amb la fi dels diferents fronts oberts contra la ciutat. La pastilla ha anat a tot gas, a tota pastilla.
Han reconegut obertament la fi de la marca, però continuen amb la venta a ultrança de la ciutat.
Hereu sempre eufòric anuncia la demolició d'una nau industrial al port per motius estètics, i mentrestant es va perfilant un hotel enorme sobre la platja de la Barceloneta, vulnerant la llei de costes. Hereu histèric davalla per una muntanya russa que ha arrasat un bosc sagrat d'alzines al
Tibidabo i Narvaez, inugura un Parc Central al Poblenou, totalment fortificat en pro al disseny orb del monstre urbanistic del 22@, i deixa que el foc s'empassi tranquil.lament l'antiga fàbrica de ca l'Alier o que can Ricart continui podrint-se. Per no dir de la destrucció sistemàtica del casc antic d'aquest barri.
l'Itziar Gonzalez (regidora de Ciutat Vella) fa l'ullet al mobbing oferint ja per fi, d'una vegada per totes, la casa d'en Manel del carrer de Robador al cor del Xino a les mans de la santa especulació immobiliaria. Tambè va inagurar un hotel nefast, un hotel de luxe, arrogant, en aquell mateix indret. Assumpta Escarp (Regidora i presidenta de TMB) ha fet suar de valent als conductors d'autobusos, els ha tractat com a delinqüents i s'ha entestat a defensar l'extranya aventura del Vilarò (jefe de la Guardia Urbana) amb una pilota de goma dispara pels mossos. El Saura maleït pels seus, no saben ja com treure-se'l del damunt i és que els mossos creuen que és un comunista! i van provant tensant cada vegada més la corda exercint la llei del "kubotan" pels carrers de la ciutat. Mallol "l'antisistema", ja és molt aprop de fugir d'aquest deliri i la vam veure exercitant les cames patèticament, per il.luminar un d'aquells avets metàl.lics de nadal sostenibles i de disseny, que resumeixen a la perfecció tota la seva essència moral i política. I (...)

Han projectat una ciutat completament col.locats pel gas de l'efervescència consumista. Però aquesta efervescència s'ha volatitzat. l'Han volatitzat. I la síndrome d’abstinència és farà omnipresent i els hi passarà factura en algun moment o altre, perquè l'speed Barcelona s'acaba.

Recepta borbònica.

La "recepta màgica" de la monarquia Borbònica:

Les veïnes i els veïns de can Ricart hem escoltat el tradicional discurs nadalenc del rei de les espanyes, doncs els maSS mèdia l'han retransmès fins en la sopa ( es coneix que han aprés a fer servir els galets d'antena parabòlica).

I el cas és que el monarca Borbònic semblava tenir clara la "solució màgica" per a sortir de la crisi: Es tracta tant sols de "corregir desajustos ...... amb generositat i prioritzant l'interès general ....... per tal de tornar la recta senda del creixement econòmic sostenible".
Tant sols es va descuidar de dir lo bonic que és el amor, sobretot en primavera. Mentre tant, bo i enpassant-nos la pilota i la carn d'olla, i amb la por al cos per una indigestió generalitzada, veiem per les nostres finestres la fàbrica de la Frigo, ara sembla que en mans de la multinacional Farga.

Els postres que la golafreria especulativa ens deixen gelats: Dels 265 llocs de treball actuals, el sindicat majoritari (l'esgrogueida CCOO ha pactat la salvació de 85. Això vol dir que un 70% de la plantilla anirà al carrer. Ni el general Pirrios en l'antiga Grècia (el de les victòries pírriques) aconseguia resultats tant poc galdosos.
Aquest any el dinar nadalenc te tots els números de la rifa per a premiar-nos amb una estupenda ulcera gastroduodenal: que sant bicarbonat ens agafi confessats!.

Emili Valdero: 'La prioritat d'ERC és mantenir-se al govern a qualsevol preu'

Son les declaracions d'un, que ha dit que dimiteix del càrrec per principis. Més val tard que mai. El tal Emili Valdero, conscient d'ensenyar massa el plumero, marxa de la secretaria de comerç i turisme a la recerca d'una feina honrada.

Circ polític, subhasta cultural i tripijocs de poltrones defineixen al govern tripartit.

Llàstima que en la conselleria de cultura, també entre les grapes dels suposats Republicans, no hagués ningú que sentís aquesta necessitat en autoritzar l'enderroc d'un 30% d'un bé cultural d'interés nacional (B.C.I.N.).
En la modesta opinió d'algunes veïnes i veïns de can Ricart, el seu enderroc va ser, a més d'una agressió directa a la cultura catalana, un "més que presumpte" delicte tipificat en l'actual codi penal com destrucció del patrimoni històric.
En no dimitir ningú llavors, tots passaren a ser còmplices.

Però que es pot esperar d'un partit amb membres de la calanya moral d'en Xavier Vendrell?. Per a posar un exemple, aquest individuo va col·laborar voluntàriament amb el jutge Garzon en les detencions del 1992 contra independentistes catalans. Mentre que les denuncies per tortures que van presentar els detinguts van arribar al tribunal d'Estrasburg, en Xavi Vendrell va trepar prou com per arribar a conseller per E.R.C.

Mentre la suposada justícia estigui en mans de jutges com l'abans esmentat, sols ens resta l'esperança que la història els jutjarà.