Ildefons Cerdà, a mitjans de segle XIX, ja va dir que calia "urbanitzar el camp i ruralitzar la ciutat". Des de llavors s'ha fet massa de lo primer i gens de lo segon que proposava l'artífex de l'eixample. Hem arribat a l'extrem de que l'entorn urbà on està immersa la ciutadania barcelonina és ecològicament insostenible. S'han de prendre mesures de planificació urbanística que rectifiquin els errors comesos fins ara: Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/02/planificacio-urbanistica-i-produccio.html
Però a curt termini que es pot fer?
Bo i amb això,.... i si ens atrevim a anar una mica més enllà? Emmarcat dins d’un model més
ample, podríem catalitzar moltes més opcions ecològiques, si posés en contacte
productors i consumidors. Si a més d’un
hort social, (que ocuparia la meitat de l’espai disponible), fem coincidir diferents
equipaments complementaris, potenciarien moltes altres capacitats.
Fent les
funcions de centre cívic permacultural i hotel de cooperatives de productors i
consumidors, els beneficis mutus es multipliquen en progressió geomètrica. Això que diuen economia verda gaudiria d'un biòtop on completar els seus cicles naturals. Veure https://vimeo.com/143892834
Des de
nouvinguts amb traves burocràtiques que els impedeixen guanyar-se la vida
honradament, fins a persones amb altres capacitats o mobilitat reduïda, passant
per veïnat en general, generarien vincles interculturals i intergeneracionals entre elles. Això permetria que
poguéssim recosir el teixit social esparracat, que s'esfilagarsa sense que ningú l'apedaci.Aquí teniu un enllaç on expliquen alguns exemples arreu del món http://muhimu.es/medio-ambiente/la-revolucion-de-las-huertas-urbanas/
Proposta model hort i hotel de
cooperatives, de 10.000 m2
Per concretar un model plausible per a la ciutat de Barcelona, parlem d'un equipament municipal que faci de catalitzador socioeconòmic, generant a l'hora riquesa humana.Per acomplir els diferents objectius,
dividim el terreny en tres espais de funcionalitats diverses. En la zona 1 van
34 parcel·les de 100 m2, En fer una mica de xamfrà, en realitat seran uns 96 m2
cadascuna. Fan 10m X 10m i la idea és que dels 34 espais, 20 quedin sense cap
divisió interna, 7 els separi en dos horts de 50 m2 i els altres 7 que queden
els divideixo en 4 parts, obtenint 28 horts de 25 m2, 14 horts de 50 m2 i 20
horts de 100.
Conclusió, gastem uns 5.000 m2 en la
zona 1, aproximadament la meitat del terreny, dels que 3.400 serien “Útils”. Si “cobrem” a cada futur usuari d'aquestes parcel·les 1hora setmanal de feina comunitària per cada 25 m2 utilitzats,
obtindríem 136 hores de feina comunitària a canvi d’usar aquesta meitat de
l’espai disponible. Aquestes hores de voluntariat social es podrien fer servir
per a mantenir els espais comunitaris ( Zones 2 i 3), però també per altres
fins. Per exemple, iniciar un pla pilot de recollida selectiva porta per porta,de matèria orgànica en bars i restaurants del voltant. Altre manera de pagar el lloguer dels espais agrícoles d'us privatitzat, seria entregant un % de la collita a entitats com els bancs d'aliments o (Millor encara) botigues socials municipals., que dignifiquen a les usuàries perquè són solidaritat horitzontal.
En la zona 2 hi haurà
compostadors comunitaris que transformarien les deixalles en adob col·lectiu i
gratuït. També podríem construir taules de conreu amb material reciclat,
dissenyades per a que persones amb mobilitat reduïda podessin treballar un hort
des de una cadira de rodes, etc...
Hi ha dues zones 2, on aniran els
espais educatius i de collita comunitària (550 M2) galliner de 100 m2 i
compostador de 175 m2, en total, cadascuna de les dues zones 2 gasta uns 800
m2. Total 1.600 m2. En aquestes zones, escoles del barri poden venir a fer
pràctiques hortícoles, o construir un dessecador solar, interactuar amb
gallines i/o conills,....
Queden quasi
3.000 m2 on cal posar 4 espais construïts.
- una caseta per menjar, cuinar i socialitzar-se els diferents usuaris dels
espais.
- un altre caseta per W.C., dutxa i vestidor
- la tercera
caseta és per a guardar les eines.
- cal un altre espai més gran, amb
façana al carrer, per a ecobotiga i obrador on fer cistelles.
Les zones les separem amb passadissos
de 5 metres d'ample, amb arbres fruiters plantats al tresbolillo, que permeten
passejar-hi i organitzar fires de productors a llur l’ombra.... També es podria
acabar de plantar amb més fruiters tot el perímetre, dependrà del pressupost
disponible i de si l’espai ho permet...
Organització
dels usuaris i els espais.
Els participants de la zona 1, la
majoria derivats pels serveis socials, aprendrien uns coneixements útils a
l’hora de treballar de jardiner o peó agrari, practicarien en el seu espai
“particular” i disposaria de la collita per a consum propi o comercialitzar. Un
exemple: si disposes de 100 m2, pots plantar 400 enciams. Durant l’estiu et
creixen en un mes, i es poden vendre per un Euro cada unitat. Durant l’estiu,
cada 100 m2 poden arribar a donar 400 euros al mes. A l’hivern, el creixement
vegetatiu, alentit per les baixes temperatures, reduiria el potencial econòmic
a uns 100 euros al mes per cada 100 m2. Per això la importància de disposar
d’un obrador que compleixi les normatives i carnets de manipuladors d’aliments.
Es podria obtenir registre sanitari per comercialitzar productes manufacturats,
que augmenten molt els beneficis econòmiques de la comercialització.
També es podrien produir milers de Kg de
verdures ecològiques pels menjadors de les escoles bressols municipals, ( Veure
http://soberaniaalimentaria.info/numeros-publicados/42-numero-20/197-los-comedores-escolares ). L'ajuntament compraria la collita i, mitjançant una
cooperativa de càtering (que contractés persones amb altres capacitats) elaborar els menús de les guarderies. En estar
lliures de pesticides, aquestes verdures permetrien
assegurar que, en les escoles bressols, els nostres nens s'alimenten sense
consumir agrotòxics. Mireu que diu la TV3 sobre l'efecte de la contaminació damunt l'aprenentatge infantil
http://www.ccma.cat/324/la-contaminacio-perjudica-laprenentatge-dels-nens-segons-un-estudi-del-centre-de-recerca-en-epidemiologia-ambiental/noticia/2647334/
Penseu que diaris tant poc donats a l'alarmisme com La Vanguardia es fan
ressò dels riscos de l'exposició que tenen ja els fetus no nascuts
http://www.lavanguardia.com/natural/20151002/54437833322/ginecologos-alertan-dano-contaminantes-quimicos-en-reproduccion-humana.html.
També altres investigadors d'hospitals barcelonins s'esparveren dels tòxics que ingerim
http://www.imim.cat/media/upload/arxius/porta/Valor%20produ%20eco_AE.pdf
Creant horts municipals, a l'hora que es minimitzarien els micro-enverinaments, la ciutat de Barcelona
reduiria la seva petjada ecològica, guanyaria sobirania alimentària i
augmentaria llur resiliència. Dit amb unes altres paraules, es farien polítiques
mediambientals dignes d'esser considerades d'esquerres, sense augmentar el
preu dels menús. Veure
http://www.eldiario.es/aragon/sociedad/estafando-comida-hijos_0_391961846.html
L’elaboració de pa d’espelta amb massa mare o galetes, o .... són altres
opcions de rendibilitzar esforços, que permeten solapar-se entre elles.
Els usuaris de les zones 2 i 3 tindrien altres perfils. Des de A.M.P.A.'s. d'alumnes
d’escoles properes, fins a Minyons Escoltes o casals d'avis, passant pels socis de les cooperatives de consum ecològic del
barri que podrien usar gratuïtament l’obrador de l’ecobotiga per a preparar-se els
productes en cistelles, o que els seus productors comercialitzessin els excedents
que puguin tindre, ...
La zona 3 té espais buits no plantats expressament, per a tenir lloc on
realitzar jornades, espectacles, recitals poètics, passis de vídeos a l’aire
lliure....
Materials i
pressupostos aproximats.
Per a poder treballar la terra de la zona 1 en comunitat, calen eines que
poder compartir.
El llistat inclouria: 2 pics, 6 pales de punta, 6 pales planes, 12 caveguets,
6 carretons, 12 tisores de ma, 2 de força i dues de dos mans, 6 rasclets, 12
uletes, Cordill, guants, sabates de seguretat, llavors, llavorers... En aquest
apartat, poden haver entre 3.000 i 5.000 Euros de despesa prevista.
En les dues zones 2 s’ha de comprar xarxa per a tancar 100 m2 en cadascuna,
comprar 2 dotzenes de gallines, construir-les un sostre, uns ponedors,
menjadores, abreujadors... També cal tenir materials per a fer els
compostadors, hivernacles, etc. Això pot representar uns altres 2.00 o 3.000
Euros més.
En la zona 3 cal construir diferents infraestructures. Un menjador-cuina,
un vestidor, W.C i dutxa, una caseta d’eines i un obrador-ecobotiga on poder
manipular per a comercialitzar la collita de la zona 1. Com que al barri hi ha
clientela potencial ( 60.000 habitants) molt per sobre de la capacitat
productiva, també podríem comercialitzar els excedents d’altres productors
permaculturals de les rodalies de Barcelona.
Construir seria l’apartat més voluminós del pressupost. Per posar preus
orientatius, una casa de fusta prefabricada de 36 m2 està per 8.000 euros. Un
contenidor de vaixell de 18 m2 surt per uns 3.000 Euros,...
Els arbres fruiters poden costar entre 10 i 15 Euros la unitat, si en
plantem 100 serien uns 1.200 Euros.
Usos ciutadans.
Els espais de les diferents zones estan separats per passadissos amples amb
fruiters plantats a banda i banda, pensant en la comoditat de les veïnes que
vinguin a passejar i fer una ullada, gaudint tothom que vulgui del plaer de
caminar entre camps productius dins la ciutat.
Les entitats del barri, especialment les sensibilitzades amb el medi
ambient, podrien organitzar tot d’activitats que donessin resposta a les seves
necessitats. Des d’una calçotada diumengera fins a una gimcana de casal d'estiu, passant per activitats culturals diverses. Veure https://www.youtube.com/watch?v=SdCrj0GpNUg.
Tancar el cercle entre productors i consumidors amb l'afegit del Km 0 i la solidaritat veïnal, són polítiques d'esquerres: (Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2016/08/de-lhort-comunitari-la-botiga-social.html ). Perquè ja en 1859, Abraham Lincoln va afirmar: "
En un futur no molt llunyà, la més valuosa de les arts serà la de
generar subsistència en la parcel·la de terra més petita. Cap comunitat
on tots els seus membres dominin aquest art, podrà ser mai víctima de
l'opressió". Un segle després, Henry Kíssinguer va encunyar la frase:
"Si vols controlar els governs, deixe'ls sense petroli. Si vols controlar els pobles, deixa'ls sense aliments". Amb voluntat política que ho recolzi, és molt fàcil tenir èxit.
Veure: https://www.youtube.com/watch?v=SUZiOzBGFCY&feature=youtu.be
La proposta està disponible en l'Issuu https://issuu.com/joanmarcatristan/docs/ruralitzar_la_ciutat_es_possible
Ildefons Cerdà, a mitjans de segle XIX, ja va dir que calia "urbanitzar el camp i ruralitzar la ciutat". Des de llavors s'ha fet massa de lo primer i gens de lo segon que proposava l'artífex de l'eixample. Hem arribat a l'extrem de que l'entorn urbà on està immersa la ciutadania barcelonina és ecològicament insostenible. S'han de prendre mesures de planificació urbanística que rectifiquin els errors comesos fins ara: Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/02/planificacio-urbanistica-i-produccio.html
Fent les
funcions de centre cívic permacultural i hotel de cooperatives de productors i
consumidors, els beneficis mutus es multipliquen en progressió geomètrica. Això que diuen economia verda gaudiria d'un biòtop on completar els seus cicles naturals. Veure https://vimeo.com/143892834
Per concretar un model plausible per a la ciutat de Barcelona, parlem d'un equipament municipal que faci de catalitzador socioeconòmic, generant a l'hora riquesa humana.Per acomplir els diferents objectius,
dividim el terreny en tres espais de funcionalitats diverses. En la zona 1 van
34 parcel·les de 100 m2, En fer una mica de xamfrà, en realitat seran uns 96 m2
cadascuna. Fan 10m X 10m i la idea és que dels 34 espais, 20 quedin sense cap
divisió interna, 7 els separi en dos horts de 50 m2 i els altres 7 que queden
els divideixo en 4 parts, obtenint 28 horts de 25 m2, 14 horts de 50 m2 i 20
horts de 100.
En la zona 2 hi haurà
compostadors comunitaris que transformarien les deixalles en adob col·lectiu i
gratuït. També podríem construir taules de conreu amb material reciclat,
dissenyades per a que persones amb mobilitat reduïda podessin treballar un hort
des de una cadira de rodes, etc...
Queden quasi
3.000 m2 on cal posar 4 espais construïts.
La idea seria que l’ajuntament invertís una partida econòmica en organitzar
lo anterior i contractar dos docents a mitja jornada, que farien cursos
gratuïts de permacultura, especialment dirigits a persones amb risc d’exclusió
social, però oberts a qualsevol ciutadà. Semblant al que ja ha fet en http://eldigital.barcelona.cat/un-trampoli-cap-a-la-reinsercio-laboral_297560.html. 
També es podrien produir milers de Kg de
verdures ecològiques pels menjadors de les escoles bressols municipals, ( Veure http://soberaniaalimentaria.info/numeros-publicados/42-numero-20/197-los-comedores-escolares ). L'ajuntament compraria la collita i, mitjançant una
cooperativa de càtering (que contractés persones amb altres capacitats) elaborar els menús de les guarderies. En estar lliures de pesticides, aquestes verdures permetrien
assegurar que, en les escoles bressols, els nostres nens s'alimenten sense
consumir agrotòxics. Mireu que diu la TV3 sobre l'efecte de la contaminació damunt l'aprenentatge infantil
http://www.ccma.cat/324/la-contaminacio-perjudica-laprenentatge-dels-nens-segons-un-estudi-del-centre-de-recerca-en-epidemiologia-ambiental/noticia/2647334/
L’elaboració de pa d’espelta amb massa mare o galetes, o .... són altres
opcions de rendibilitzar esforços, que permeten solapar-se entre elles.
Construir seria l’apartat més voluminós del pressupost. Per posar preus
orientatius, una casa de fusta prefabricada de 36 m2 està per 8.000 euros. Un
contenidor de vaixell de 18 m2 surt per uns 3.000 Euros,...
Ahir a les 18h, uns 20 m2 de teulada de l'antiga nau d'Indústries
Iracheta van sortir volant. Aterraren damunt el sostre d'una nau de
Taxitrònic. Si li cauen damunt a qualsevol vianant, el mata!!!!.
En lògica conseqüència, els resultats dels plans
urbanístics com els del 22@ ha estat l'enriquiment d'uns pocs amb els
diners
fàcils del canvi de qualificació. El veïnat, però, s'ha vist empobrit
econòmicament per la bombolla immobiliària i empobrit culturalment.
S'han
perdut referències i escenaris comuns del barri, gentrificat
escandalosament. Llocs que pertanyien a tothom
i formaven part d'un patrimoni emocional, han sigut esborrats a punta
d'excavadora. Onejant el nom del lucre curtplacista, ens han venut el pa
per avui i la fam per el demà.
Però
ara
ja no toca parlar de medi ambient, ara toca actuar essent coherent amb
el
discurs ecologista i plantar cara a les lògiques del mercat
capitalista. Hem de tenir governança territorial per anar més enllà de
la presó dels possibles, doncs s'ha fet impossible continuar com fins
ara. El pla B enfrontat a la fal·làcia del creixement constant, inclou
com un dels eixos fonamental la producció agrària http://www.lavanguardia.com/vida/20150907/54435152430/cultivar-tomates-en-8-de-tejados-de-zona-franca-abasteceria-10-de-barcelona.html 
Un
10% de la planificació urbanística dedicada a zona hortícola dins de la
ciutat, permetria dissenyar un ecosistema permacultural autònom. Això
potenciaria que Barcelona fora una ciutat en transició controlada cap el
decreixement. També faria baixar
la petjada ecològica, combatre el canvi climàtic, potenciar la
biodiversitat, millorar el paisatge urbà, guanyar sobirania alimentaria i
resiliència, generar teixit associatiu i espai de socialització per
integrar persones amb risc d'exclusió, educar i conscienciar a les noves
generacions http://huertoseducativos.org/el-huerto-un-aula-transversal/, compartir coneixements i investigar tècniques novelles,
generar cooperatives de productors i de consumidors
ecològics que proporcionin llocs de treball en l'economia verda....
Veure http://unhortalbalco.blogspot.
Per tal d'aconseguir-ho cal voluntat política i
destinar una generosa partida pressupostària de les administracions públiques. No podem dependre de la bona voluntat ciutadana que responguin, rascant-se la butxaca, a alguna campanya de micro-mecenatge http://xarxanet.org/ambiental/noticies/lhort-social-de-la-urv-impulsa-una-nova-campanya-de-micromecenatge-collabora-hi.
De moment, en la part pública, les excavacions arqueològiques que feia la Universitat de Barcelona han
quedat abandonades, presumiblement per manca de pressupost.... mireu:
Avui que es jornada de reflexió, reflexionem sobre les responsabilitats
dels nyaps urbanístics del barri i llurs punyents conseqüències: Enriquiren als corruptes, arruïnaren a les
famílies i destruïren llocs de treball, patrimoni arquitectònic i espais
de creació artística. Lucrar a uns pocs, bo i empobrint a la majoria :-( . El pelotazo immobiliari ens ha sortit molt car
!!!!
Podeu veure les fotos de com estava Can Ricart ahir en https://www.facebook.com/media/set/?set=a.
Els vents del temps canviants bufen
indeturables, enduent-se els records de les promeses incomplertes.
Mentre, els vents atmosfèrics i altres incidents meteorològics, segueixen enderrocant el poc que queda del patrimoni
arquitectònic de Can Ricart.
Avui hi ha hagut jornades de portes obertes en
el que serà el futur casal de joves que gestionarà una entitat anomenada
La Xemeneia. Veure https://www.facebook.com/La-
Independentment de gustos i estètica, el milió llargs
d'Euros de diners públics esmerçats, serveixen per esborrar la memòria
històrica d'aquest bé cultural d'interès nacional. No es reconeix una
nau industrial, per molt que t'hi esforcis :-( http://w110.bcn.cat/portal/site/Joves/menuitem.b73e9b19483655297ca47ca4a2ef8a0c
El pitjor de tot plegat serà que el nou equip municipal, amb un antic membre de la plataforma Salvem Can Ricart al capdavant (com flamant regidor del districte), doni per bo el que feren els anteriors en el seu càrrec i continuïn mantenint el discurs de que la U.B. apanyarà el despanyat, amb uns diners que ningú diu d'on sortiran, però que de ben segur superaran la xifra dels 15.000.000 d'Euros, pel cap baix.
L'ajuntament compraria la collita i, mitjançant una
cooperativa de càtering (que contractés persones amb altres capacitats) elaborar els menús de les guarderies. En estar lliures de pesticides, aquestes verdures permetrien
assegurar que, en les escoles bressols, els nostres nens s'alimenten sense
consumir agrotòxics. http://www.ccma.cat/324/la-contaminacio-perjudica-laprenentatge-dels-nens-segons-un-estudi-del-centre-de-recerca-en-epidemiologia-ambiental/noticia/2647334/
Milloraríem el paisatge, el paisanatge, el teixit associatiu i la salut de tots plegats. Perquè quan esclati la bombolla del monocultiu turístic i els guiris deixin de venir, ens trobarem com en Detroit, (de qui ens convé aprendre'n la lliçó): http://www.decrecimiento.info/2015/09/de-como-la-quiebra-de-detroit-ha.html o si arriba el Pic Oil, ens veurem en la complicada situació del "periodo especial" viscuda en la Cuba dels anys 90
Mentre els ocells carronyaires continuen niuant damunt del cadàver en descomposició de la xemeneia de l'antic recinte fabril, comparem una foto d'avui amb una del 2009. Immediatament fem nostre el punyent poema del mestre Alcover:
