Els tanys ferms que no fan figa.

Mentre les economies estatal i nacional, enfrontades a la llum de la realitat, es panseixen com a bledes solejades, hi ha tanys ferms que no fan figa. Celebren exitoses sardinades i obren noves franquícies una cantonada més avall. Les seves llavors arrelen on l'especulació urbanística hi va deixar un descampat i fan germinar esperances de que encara tindrem quelcom per omplir el pap.
Són la cada dia més nombrosa colla dels horts indignats del Poblenou, que Divendres passat varen tornar a la càrrega, oferint al barri una jornada deliciosa de sardines a la brasa. Peix blau a foc lent, entre tomaqueres i esbargínies. mar i terra, sal i hort, gairebé a tocar de la sorra de la platja. Un luxe paradisíac per al que els guiris paguen un dineral. A nosaltres ens varen costar tant pocs eurets que es contaven amb els dits d'una sola ma!

La plaga de mosquits, el gran clàssic de l'estiu en can Ricart.

Ja fa dies, els mitjans de comunicació de masses desinformen a la població amb el vintè aniversari dels jocs olímpics de Barcelona. Obliden la repressió policial i judicial que arribà fins al tribunal de drets humans d'Estrasburg ( Condemnant al jutge Garzón per les tortures als "seus" detinguts) i obliden També el gran negoci de l'especulació urbanística en la vila olímpica, inici de la posterior megahiperbombolla. Les medalles d'or a la "més millor hipocresia" estan cada dia més competides.
Mentre tant, les veïnes i veïns de Can Ricart patim totes les conseqüències negatives de l'anomenada crisi econòmica, veiem com davant dels nostres ulls s'ensorra un patrimoni arquitectònic únic en tot el continent europeu i la pujada de l'I.V.A. no és l'ùnic que ens xucla la sang.
Amb la calor, la nostrada plaga de mosquits estivals ha tornat a obligar-nos a triar entre tancar portes i finestres, (coent-nos en el nostre propi suc) o obrir-les i permetre que els paràsits alats penetrin en les nostres llars com polítics en caixa d'estalvis. En el podium dels més odiats, caldria fer una ampliació de superfície per a que els poguerem encabir a tots!
Les fotos que adjuntem, preses avui mateix, són per a que us feu una idea de com va el deteriorament general del recinte.Si mai sentiu algú que digui que s'ha salvat can Ricart, recomaneu-li que obri els ulls a la realitat i passi olímpicament del Matrix oficial.

Recordant lluites passades.

La canícula estival és un magnífic moment per a fer memòria de les lluites i batalles contra l'especulació urbanística, que alguns varem encapçalar, mentre d'altres feren de quintacolumnistes ( sota la disciplina de partit dels qui malgovernaven l'ajuntafems).

En aquesta línea, us presentem un vídeo inèdit de l'enterrament de l'antiga Makabra i la okupació del recinte de can Ricart, transformat durant dues intenses setmanes en Can Rikabra, espai de creació artística alliberat.
El vídeo esta en 

http://www.dailymotion.com/video/xs7rwc_entierro-mkb_webcam

 i esperem que us agradi. Quants records atapeïts en 5 minuts de document gràfic d'alt valor històric!

Tenen la poca vergonya de continuar dient-li justícia!

 Mentre hem vist que durant tres llargs anys, cap jutge ordenava l'escorcoll dels domicilis de Fèlix Millet i Jordi Montull,( amb el "curiós" silenci de tot l'arc parlamentari al respecte), ara veiem que tres-centes persones que viuen i treballen reciclant les deixalles del barri, demà seran foragitades del seu aixoplug. Altre volta els interessos de l'especulació urbanística passen per damunt de les persones honrades.

L'esperpèntica macedònia del parc temàtic dedicat a la hipocresia de la façana i del turisme de ludopatia i borratxera, continua governant els destins immobiliaris dels nostres carrers.

Fins quan la majoria de la població restarà impassible, fent veure que la cosa no va amb ella? que cal per a trencar les inèrcies que empenyen a creure que és inevitable "Untar-se els dits en remenar oli"?

De moment, ens afegim a la CONCENTRACIÓ SOLIDÀRIA  Dilluns 16, a partir de les 6h del matí

LLOC: La Nau del carrer PUIGCERDÀ 127 Besòs Mar

Esperem que es pugui aturar aquest nou atemptat contra els drets humans més bàsics, per part d'aquests "demòcrates" que amb uniforme, toga o escó, són els autèntics responsables de les pixarades que ens estan caient damunt, mentre la premsa diu que plou!

Gaudiu del cinema d'estiu ( lliure i gratuit)

Un documental a la fresca de vora mar, envoltats de verdures i bona gent; Engrescadorament recomenable!

Una gran victòria que celebrem amb molta joia.

La senyora Rosa Talón i l'equip jurídic que l'ha defensat, han aconseguit una victòria legal que, amb una mica de sort, sentarà precedent. Han lograt que es condemni a tres anys de presó i pagar una multa de 18.000 euros pels danys morals, al propietari que ha estat fent-li mobbing durant anys.  FELICITATS,ROSA: LA TEVA VICTÒRIA ÉS LA DE TOTES!

Però ara que ja s'ha demostrat els anys de tortura psicològica que ha sofert aquesta veïna del Clot, ens preguntem:

ON EREN ELS DEFENSORS DELS CIUTADANS MENTRE SUCCEÏEN ELS FETS DELICTIUS?

QUI VA AIXECAR LA VEU EN DEFENSA DE LA VÍCTIMA???

Des de l'associació veïnal de Can Ricart varem fer el possible per visualitzar la injustícia en l'any 2008 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2008/11/fan-fora-la-rosa.html i altre volta durant l'any 2009 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2009/12/fets-consumats.html

Encara que no poguerem aturar la violència immobiliària que patia la Rosa, si més no, li deixarem clar el nostre suport moral i el nostre recolzament en totes les concentracions que es convocaven. No tothom pot dir el mateix:

On estaven els policies, els jutges, els fiscals, que cobren un sou públic, i pel que se lis suposa que han de defensar al feble?

On eren els "senyors" regidors de districte i la seva suposada vocació de servei al país?

On els mitjans de comunicació, la majoria d'AAVV, les O.N.G's que ara protesten per les retallades dels pressupostos pel desenvolupament del tercer món (que els deixen sense sou a ells), ......??????

Els que no estaven obertament del costat del propietari, mantenien una indiferència complice amb la sacrosanta propietat privada. Amb l'honorable exepció de la bona gent dels C.S.O.A.'s i poques persones més, la inmènsa majoria de les entitats polítiques i ciutadanes deixaren en mans del lliure mercat i llur llei de la selva el dret a un habitatge digne. Per això nosaltres, que ferem costat a la Rosa des de que tinguerem coneixement del cas, aixequem la veu ben alt i clar per a dir altre volta: FELICITATS ROSA!!!!, ja saps que t'estimem.

Els brots verds que no es marceixen.

 Encerclats pel formigó i l'asfalt urbà, rebrotant il·legalment en un antic descampat, hi ha un petit reducte on hi neixen els tanys verd-esperança de la dignitat ciutadana. És l'hort okupa del barri, on s'alimenten el cos i l'esperit d'un grapat d'irreductibles poblenovins.

Ahir Dissabte, la bona gent de l'ateneu enciclopèdic popular varen aprofitar l'espai alliberat per, entre tomaqueres i patatars, fer gaudir al veïnat amb un recital de poesia lliure i gratuït. Els versos de mestres com Martí i Pol, Federico Garcia Lorca, Lluis Llach, Agustin Goitisolo, Vicent Andrés Esteller i Miguel Hernandez ens feren gaudir d'una tarda memorable a les més de 50 persones que ens varem congregar per a la cita.

Sense subvencions ni cap altre ànim de lucre que no fos l'enriquiment cultural, es poden fer infinitat d'activitats lúdiques amb èxits tant espaterrants com el d'ahir.

La vetllada també va ser aprofitada per l'assemblea social del Poblenou per a fer un berenar solidari amb els detinguts per la vaga general del 29M ( per despeses judicials) i els montaditos (pura delicatessen) posaren la guinda més saborosa al pastís sabàtic de musses, verdures i rebel·lia.

La ferum de corrupció enpastifa tot l'arc parlamentari..

Si escandaloses foren les connivències tripartites amb l'estafa piramidal immobiliària, sembla que els de CiU elevaran el llistó dels tripijocs financers fins a nivells estratosfèrics. Com va dir el filòsof:"No és l'economia, és la moral, imbècils!"

Al Clot, ens hem quedat sense "El Brot"

Amics i amigues d'El BROT son un grup de veïns i veïnes del Clot i d'arreu que s'han juntat per donar suport a la gent del Brot, que des del passat mes d'abril ja no estan al bar del Centre Cultural La Farinera.
Perquè creiem que és important en aquests moments social i econòmics tan difícils mantenir i seguir defensant algunes coses bàsiques com: el respecte i el diàleg entre nosaltres, les associacions, la dignitat i els drets laborals, el recolzar les iniciatives basades en el cooperativisme, les organitzacions autogestionades i alternatives basades en el respecte, l'ecologia, i les lluites socials i de barri.
Per tot això creiem que és important que la gent que potser no coneixia el brot tingui més informació d'aquest quatre anys de bona feina al nostra barri, i així evitar més injustícies a la gent del brot.

4anys d’El Brot al Clot
El Brot és una AssociacióJuvenil i Cultural que va néixer el 2003 a Sant Andreu. Les seveslínies són promoure la cuina vegana ivegetariana, la cultura, el treball horitzontal i cooperatiu, fomentar laparticipació d'aquells col·lectius que poden quedar exclosos dels processos dedecisió i acció pública i promoure propostes i projectes alternatius quemostrin una visió crítica de la societat.
Són membres des dels seus inicis de laFederació d'Entitats Socioculturals i de Lleure L'Harmonia de Sant Andreu dePalomar, creada fa sis anys amb l'objectiu de reivindicar, crear i gestionar unateneu popular i cultural dins el recinte fabril de la Fabra i Coats.
Durant els darrers 4 anys han gestionat elbar del Centre Cultural La Farinera del Clot.
El fet d'estar allà els hi ha donatresultats que valorem molt positivament, tals com:
●     Usuàries del centre cultural i personesdel barri han conegut i gaudit de la cuina vegetariana i vegana, tastantnous ingredients i diferents tipus de cuina.
●     Han creat un espai on persones i col·lectius s'han pogut conèixer i informard'altres  projectes, accions i activitats.Ha esta un punt des d'on s'han articulat materials de difusió i accions anivell de ciutat (Campanya amb la publicació Podem, Jornades d'acciófeminista autònoma Se va a armar la gorda, recull de propostes AssembleaSocial del Clot Camp de l'Arpa, etc. )
●     Han donat a conèixer i han participat enla coordinació dels projectes de gestió ciutadana de Sant Andreu i del Cloti altres barris. Han potenciat i participat en trobades-taller de gestió ifinançament entre Ateneu de 9Barris, Lleialtat Santsenca- Can Batlló, LaFarinera, Casa Orlandai, que han provocat la incorporació de la nostraFederació d'Entitats Socioculturals i del lleure L'Harmonia de Sant Andreu dePalomar en la Plataforma de Gestió Ciutadana de Barcelona i la participació-coorganització del Cicle Expressió Directa (connecta barris, recupera espais).
●     Han fet centenars d'actes com concertsde petit i de gran format, jam sessions, recitals poètics,presentacions de llibres o  documentals,exposicions, tallers de diferents balls, actuacions teatrals,contacontes, sessions de Dj's i VJ's, xerrades, performances,cabarets, etc. a més de col·laborar en l’organització i/o la logística delsactes del Centre Cultural.
●     Han acollit i participat a l'assembleasocial del Clot Camp de l'Arpa i les seves comissions. Han acollit tambémolts altres grups tant per assemblees com per activitats i celebracions, comfent difusió de les seves propostes (esplai SCV, Dones i Comunitat, laPinya, grups d'intercanvi lingüístic, AJIC, CSO La Teixidora, Club Camper,Panteres Grogues, Enginyers sense Fronteres, ATTAC, La Directa, AteneuLlibertari de Sant Andreu, Radio Contrabanda, col·lectius de vegans i vegetarians,associació Candela, Comissió Unitària 8 de Març, Escola Feminista d'Estiu,Diagonal, 4F, Cooperativa La Ciutat Invisible, CSO La revoltosa, Esperantistes,PIAD, No al Pantà de Yessa, etc.)
●     Han creat un espai atractiu i ambpropostes interessants per al jovent del barri, això ha fet ques'apropessin i se'l sentissin seu.
●     Han aconseguit crear 5 llocs de treballamb un funcionament totalment horitzontal, cooperatiu i assembleari.Partint de l'autogestió, l'autofinançament i la comunicació com a mitjà peraconseguir unes relacions laborals lliures d'autoritarisme i mésdemocràtiques.
●     A part de ser un espai de trobada icoordinació de moviments del barri, van cedir la biblioteca especialitzada en moviments socials del Brot al CSO La revoltosa, aportant aixíl'única Biblioteca i sumant-se a la reivindicació de Biblioteques públiquespel barri del Clot.
●     Ha estat per a moltes persones la formade conèixer i fer ús de la Farinera, així com un espai moltaccessible del Centre Cultural. Per a molta gent del Clot i rodaliesha estat el lloc on poder fer una reunió d’amics i amigues, on jugar a jocs detaula, petits i grans, on fer celebracions d'aniversari amb una animacióinfantil, amb una projecció de fotografies o fent unes ballaruques. S’haconvertit en un espai entranyable i ple de bons records.
Sembla que el CentreCultural, durant els últims dos anys ha deixat de valorar tot això positivamenti ho ha convertit en un problema, obstaculitzant, amb una sèrie d'abusos iretallades, desencadenant el deteriorament del tracte de la junta envers ElBrot.
A conseqüència, elsresponsables de la gestió del Centre Cultural La Farinera del Clot handecidit  extingir la col·laboració amb ElBrot, desapareixent al Clot un espai de barri, viu, flexible, de confluències,intergeneracional i generador de xarxes, relacions i pensament crític.
Davant el desert de la“crisis” és desalentador que espais com la Farinera que podríen ser un esperançadoroasis, no siguin més que un miratge! Un cop més, en sintonia amb els moments actuals,avancem cap a la precarització,  l’aturcom amenaça, i la mà dura per a la resolució de diferències, en definitiva unavenç més cap a la uniformització d’una Barcelona empresarial, turística, isobretot submisa.
Perquè som part del Clot,perquè creiem en espais com La Farinera, perquè ens creiem el projecte, lesentitats i la gent que hi ha darrere, per tot això creiem que seria positiureflexionar:
●      Quins centres culturalsvolem?
●      Quin paper tenen les entitats i els veïns i veïnes en la presa de decisions?
●      Quin paper han de tenir elstècnics envers les associacions? El tècnic marca les línies a l'associació ol'associació les marca al tècnic?
●      S'han d'externalitzar elsserveis? Això no és més propi del sector privat?
●      Si és així, què s’anteposa?generar condicions dignes de treball?
●      Entre associacions, lacura, l’entesa i el respecte no ha de ser una prioritat?
●      Per què no s’ha mantingut iimpulsat un projecte de cultura cooperativa i horitzontal?
●      Per què ha desaparegut undels pocs llocs artesà, vegetarians i ecològics del Clot?
●      Per què ha desaparegut unespai clau per a tanta gent i col·lectius?

Prou d’abusos! No volem un Clot sense Brot!

Pel juny, la falç al puny?

Divendres passat, primer de Juny, davant el ja ex-edifici de la Flor de Maig, hi havia convocat un acte reivindicatiu per denunciar la pèrdua de patrimoni associatiu que significava el desalotjament de l'entitat de la seva antiga seu. Una trentena de veïnes i mitja dotzena de periodistes acudiren a la cita. Es va pujar al balcó enfilant-se a una escala d'alumini per penjar una pancarta i es va llegir el comunicat de torn. Res d'especialment novedós ( amb tots els nostres respectes per a quasi tots els organitzadors).

Una posterior assemblea oberta en la plaça Bernat Calvó, va servir per concloure la jornada parlant de lo humà i de lo diví, recordar batalletes passades i tal i tal. Un altre brindis al sol en una bonica tarda de primavera poblenovina. Evidentment que més val això que res, i que la immensa majoria de la trentena de participants han fet el que han pogut, dins les limitacions de cadascun, per aturar l'especulació immobiliària..... PERÒ LES XIFRES OFICIALS DIUEN QUE AL BARRI SOM 60.000 HABITANTS!!!!!!

Amb tot el que està caient i lo que està a punt de caure, el 99'98% de la ciutadania tenia millor coses a fer (?????). Així es fa difícil aconseguir canviar res. La "resignació cristiana" és el sentiment majoritari d'una població alienada per l'autoengany. Que caldrà per a que el gruix de la gent es desperti? Sembla evident que alguna cosa es fa malament, o potser de l'altre bandol ho fan massa bé?

Calia que un indivíduo que ha colaborat activament amb els especuladors del barri, fent "l'invent" del pou del Món del Parc central, tingués vela en l'enterrament? Quants milers d'Euros dels diners públics es va endur en Joan Maria en la jugada? es vendria barat, o es va embutxacar una pasta gansa? (Recordem que la broma de mal gust del Parc Central ens va costar 24 milion d'Euros). S'equivoca gaire qui pensa que tots són iguals? I els qui no han robat, és per que no han tocat encara poder? Per a quan la tolerància zero amb els corresponsables de l'estafa piramidal, en beneïr uns plans urbanístics de jutjat de guàrdia?

Hi ha qui diu que és més fàcil enganyar a la gent que fer-lis veure que han estat enganyats. Per això, en temps de mentides generalitzades, anar amb la veritat per davant és l'actitut més revolucionària que es pot tenir.

La nostra teoria és que tenim una tremebunda crisi de valors ètics i, fins i tot entre les suposades puntes de llança antisistema ( casals indepes, C.S.O.A., ....), es troba normal que militants d'Iniciativa per Catalunya, que s'han omplert les butxaques amb diners públics durant els trenta anys que ens han malgovernat, estiguessin en la concentració denunciant el que fins fa tot just un any, ells mateixos estaven realitzant !!!!!!   Sols hi mancaven els botiflers d'ERC per acabar d'enmarcar un bonic retaule costumbrista del 22@ i el seu Lerrouxisme postmodern.

No hi ha millor descripció del que sentim que la que fa el mestre Martí i Pol quan escribia :

Vam preservar del vent i de l'oblit
la integritat d'uns àmbits, d'uns projectes
en què ens vèiem tots junts créixer i combatre.
I ara, ¿quin fosc refús, quina peresa
malmet l'impuls de renovada fúria
que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys, crida, barbullent,
la llum d'un temps expectant i frondós.

 

Per sort, tot just a 300m, els dos últims versos esmentats són metàfora materialitzada. Amagat darrera la tàpia d'un solar okupat, "legalment"propietat d'una entitat bancària, hi ha un raconet de pau on sembrar alguna llavor d'esperança. És l'Hort dels indignats, i la collita va deixant de ser una promesa llunyana per a fer-se una realitat tastable. Sense caure en cap institucionalització, amb l'autoorganització per bandera i l'amor a la patxamama amb el que caven trinxeres, es deixen de xarrameques i van per feina. Amb ma ferma i eina esmolada, de la residència d'ancians sorgeixen els braços necessàris per a que "Els catalans, de les pedres en fem pans". Més que falç faran servir dalls i la noblesa dels llaures coronaran llurs argentades testes d'usuaris de casal d'avis. Iaio-flautes for president!.

Més violència municipal contra el teixit associatiu.

La Flor de Maig va ser una conquesta del barri a finals dels anys 70, a l’inici de la transició. El moviment veïnal va lluitar i aconseguir de l’ajuntament de la ciutat aquest espai històric com un equipament perquè el barri pogués gestionar les seves necessitats culturals i artístiques, així com per potenciar el teixit associatiu que s’estava forjant en el nostre barri.

Aquest edifici es va construir per estar al servei del barri, primer com a Cooperativa de consum, després amb la seva recuperació ha estat el bressol de moltes entitats del barri i de dinàmiques culturals com les Festes de Maig. Ara volem que continuï com espai obert a tot el barri d’acord amb les iniciatives populars que avui dia necessitem. Per això davant la decisió unilateral de l’ajuntament de no fer-se càrrec d’aquest espai i retornar-lo als seus propietaris sense demanar opinió a les entitats del barri en general

PROCLAMEM:
Que no volem perdre la identitat històrica i cultural del nostre barri.
Que volem defensar el patrimoni cultural i arquitectònic del barri.

EXIGIM:
La continuïtat d’aquest espai al servei de les activitats associatives, culturals i artístiques del barri.
La requalificació urbanística d’aquest espai com a un equipament cultural i públic al servei de les necessitats del barri.
La gestió democràtica de l’associació Flor de Maig per les associacions, entitats i col·lectius del barri que es comprometin en un projecte d’Ateneu Popular obert i a servei del barri.


SALVEM L’ESPAI PUBLIC DE L’ATENEU

DIVENDRES 1 DE JUNY A LES 5 DE LA TARDA

CONCENTRACIÓ POPULAR DAVANT LA FLOR DE MAIG

Renta corporacion fa dació en pagament al Santander.

Segons informen diferents diaris  de l'amonenada informació econòmica, i algun altre pilar del sistema mediàtic, els de la immobiliària Renta Corporacion han fet una dació en pagament als del banco de Santander. La moneda de canvi en aquest joc de penyores és l'antiga fàbrica de La Escocesa, declarada be cultural d'interès local.
Altre volta el patrimoni històric del barri, les persones que vivien en la vintena d'habitatges, els llocs de treball i els espais de creació artística, víctimes de les requalificacions i les permutes de terrenys en els tinglados del 22@. Entre màfies consistorials, especulacions immobiliàries i estafes bancàries piramidals, han enderrocat el nostre passat, han hipotecat el nostre present i han emboirat tot horitzó de futur.
Hi ha qui creu que els Deus són nens que jugen als daus amb els humans. Nosaltres pensem que els arquitectes municipals han sigut canalla malcriada que jugaven a la pinyata amb l'urbanisme del barri: Ells s'han menjat els caramels i nosaltres, després de rebre les bastonades, ara patim les càries de la seva golafreria. Mentre, els regidors continuen lluint llur somriure profident, tant característic del seu càrrec.

vídeo: PRIMER JUDICI A LA BANCA.

Podeu gaudir d'aquest treball que recull l'inici de la protesta indignada davant mateix de les oficines centrals de la Caixa.

"de la plaça indignada a l'acció:Primer judici a la banca, LaCaixa"

El dia 15 de maig després de la festa commemorativa i mediatitzada dels "indignats" a plaça Catalunya, la protesta es va traslladar cap a un dels nuclis responsables d'aquesta crisi, davant de les torres de la entitat financera La Caixa/CaixaBank. En aquest vídeo fem un resum de l'inici de la jornada de lluita amb el judici que va fer el poble contra La Caixa. Desde llavors cada dia s'està fent una cassolada de protesta davant mateix de les torres rebatejades com a torres de Mordor, situades a l'avinguda Diagonal. 

Autoria del vídeo i contacte: suportotal@gmail.com 

Es prega que si es penja aquest treball en un altre pàgina web consti l'autoria com a "suportotal@gmail.com" al costat del vídeo, moltes gràcies.

 més info: http://www.setmanaridirecta.info/noticia/caixa-executa-lamenaca-retirar-publicitat-mitjans-que-difonguin-cassolada-indignada http://twitter.com/#!/search?q=%23lacaixaesmordor

Dissabte 26, botifarres contra el 22@

En menys d’una setmana arribarà la Botifarrada Popular del Poblenou,  la onzena d’ençà d’aquella primera botifarrada al carrer Llacuna contra el Pla 22@.  Per aquesta edició des de l’Ateneu Popular Octubre estan organitzant una jornada farcida d’activitats, hi haurà actuacions de cultura popular, paradetes de col.ectius, exposicions i el concert de les Mamelles de la Víbria. I com no, el tradicional dinar popular a la plaça Bernat Calbó. El programa és el següent:
12h: Mostra de Cultura Popular
14h: Dinar Popular
2/4 de 4: Actuació de "Les Mamelles de la Víbria".
Durant tot el dia l'Ateneu estarà obert i hi haurà servei de cafeteria desprès del dinar. També podeu venir a tastar les cerveses artesanes Montseny o adquirir el nou marxandatge del Casal. La festa continuarà durant la nit amb el setè Concert Rebel de Maig, organitzat per l’Assemblea de Joves del Poblenou. Podeu trobar més informació al web http://www.jovespoblenou.cat/ També podeu veure la crònica i les imatges de la Botifarrada de l’any passat aquí: http://ateneupopularoctubre.wordpress.com/2011/05/09/gran-participacio-en-la-10a-botifarrada-popular/
Finalment també hi haurà la Fira d'Entitats el Diumenge 27  a la Rambla de Poblenou.

Ruta per la història del cooperativisme al Poblenou.

“Barri proletari per excel·lència, el Poblenou ha estat sempre un bressol de la cooperació social. Un autèntic viver d’experiències d’autoorganització de la classe treballadora que constituí tota una geografia social d’institucions autònomes. Un teixit social compost per cooperatives, però també per societats d’oficis i suport mutu, ateneus, sindicats, mútues, escoles racionalistes o associacions culturals (corals, grups esperantistes o excursionistes).”
Aquest passat és el que es vol descobrir amb la ruta La memòria cooperativa del Poblenou, impulsada per la Federació de Cooperatives de Treball en ocasió de l’Any de les Cooperatives.
 La ruta es fa el dissabte 19 de maig de 2012 i surt a les 10.00 a Can Felipa, cantonada entre els carrers Pallars i Marià Aguiló.
A més de la passejada, es projectarà un audiovisual d’època sobre com funcionava la cooperativa Pau i Justícia, es donarà informació de les cooperatives de consum actuals (com ara La Unió del Poblenou) i es farà un vermut final a la seu de la Flor de Maig, a càrrec de l’Ateneu Popular la Flor de Maig.

Exemple de defensa del patrimoni històric.

Entre les tranquil·les poblacions de Cabrera i Vallbona d'Anoia, en la llera del riu que dona nom a aquesta bonica comarca, es troba la colònia ecoindustrial, postcapitalista i col.lectivitzada de Ca la Fou. És un intent de vida alternatiu, basat en el cooperativisme i integrat dins de la C.I.C.

Però avui no parlarem d'aquest interessant projecte, sinó més aviat del que hi ha per sota terra: Les restes d'un molí fariner del segle XII.  Després en el segle XVI feren un molí paperer.També hi ha la base de pedra picada d'una premsa del segle XV, una bassa de decantació de fa 150 anys, etc. 

Damunt dels antics molins construiren la colònia tèxtil que amb una turbina Fontaine feia moure els telers. Per donar a conèixer a tothom i totdon aquest patrimoni ocult, han gravat el següent vídeo:

 http://vimeo.com/41473895

Exactament al contrari del que feia l'ajuntafems barceloní tripartit amb un be cultural d'interès nacional com can Ricart. Recomanem veure el vídeo de la xerrada de Manuel Delgado del 2007:
http://blip.tv/dvactivisme/manuel-delgado-poblenou-canricart07-419483

Després de veure els diferents vídeos i fer comparacions, queda clar que qui vol defensar el patrimoni històric actua en conseqüència i qui defensa els interessos de l'especulació immobiliària i els plans urbanístics que ens han dut fins això que en diuen crisi, no volien proves gràfiques de les seves malifetes governamentals.

Cassolada cada dia, per "rebre" al B.C.E.

Aquests primers dies de Maig del 2012, quan l'escassetat generalitzada s'infiltra en el gruix de la societat, tenim el barri esvalotat.

http://www.poblenou.org/2012/05/perill-al-poblenou-cimera-del-banc-central-europeu/

 El congrés de banquers europeus que s'hi desenvolupa (entre el Fòrum i l'hotel Arts), ha omplert d'inseguretat els carrers i les places de Poblenou. Mireu el que li va passar a un grapat de bona gent:

http://www.assembleasocial.poblenou.org/2012/04/27/prou-repressio-policial-al-poblenou/

De manera que recomanem quedar-se en el balcó de casa, fent sonar les caceroles cada vespre a les 21h, fins que aquesta xusma de la pitjor calanya es torni cap a casa seva.

http://www.setmanaridirecta.info/noticia/barcelona-dona-lesquena-cimera-del-bce-convoca-una-cassolada-des-dels-balcons

Ja arribarà el dia que recuperarem la via pública per expressar-nos amb llibertat, endarrere aquesta gent, tant ufana i tant superba! Bon cop al pot, defensors de la terra!

Tornem a tenir una altre presa política en el barri :-(

Laura Gómez, de 46 anys, actual Secretària d'Organització de la CGT a Barcelona, es troba empresonada de forma preventiva i sense fiança, en la "nostrada" presó de Wad-Ras.
 Ara tot just fa un any que, aprofitant un permís, una de les condemnades del 4F es va suicidar per tal de no tornar a ser tancada en una de les cel.les del centre penitenciari poblenoví.
El presumte crim de la Laura ha sigut el participar en una performance, davant de l'edifici de la borsa de Barcelona, on es cremaven reproduccions de bitllets de 500 Euros. L'acusen de disturbis públics, coacció, incendi, danys i atemptat contra els drets fonamentals de les persones. Al.leguen risc de fuga d'aquesta treballadora amb feina fixe i una filla adolescent.

A nosaltres ens sembla, que no tothom és igual davant de la "justícia", sinò que més aviat actua com les serps, mossegant tant sols els peus dels descalços:

http://www.abc.es/20120313/local-cataluna/abci-indultado-secretario-general-condenado-201203131206.html

Tot i així, n'hi ha que encara s'omplen la boca parlant d'estat de dret i violència sindical, de manifestants violents i antiavalots angelicals, de sacrificis necesaris i brots verds a punt de germinar......mentre continua la cacera de bruixes! Davant de tanta desvergonya politico-mediàtica, la nostra conclusió és clara: Qui vulgui un món millor, que tiri la primera pedra!

"Lo millor de cada casa"

En falten un munt, de "pressumtes" responsables d'evasió fiscal i tal. Però és que la llista és tant llarga :-( politics tripartits, periodistes mentiders, fiscals, policies, jutges, presidents d'associacions veïnals que signaven acords amb els dissenyadors dels plans urbanístics del 22@ a canvi de suculentes subvencions per a la seves entitats.....

La mafiocràcia electoral que ens malgoverna, caracteritzada per la escandalosa impunitat dels grans criminals econòmics (alguns d'ells elevats a la categoria d'ídols de masses), cada dia dona més senyals de decadència i putrefacció generalitzada.

Despertaran algun dia els "zombis socials" que mantenen per omissió tot el tinglado? Fins on degenarà l'actual situació (ja prou crítica per alguns de nosaltres) abans de que l'imperi del capital caigui pel seu propi pes? A quines noves maldats haurem de fer front, mentre els responsables del desori gaudeixen de les avantatges dels paradisos fiscals?

 https://www.autogestio.cat/manualdesobedienciaeconomica

Focs d'encenalls i cortines de fum.

Avui, tres dies després de les 4 morts al costat de can Ricart, un desdibuixat cartell al que li queden 2 Telenotícies abans de caure desenganxat, és tot el que assenyala el que la premsa addicte al règim qualifica literalment com "Incident que reobre el debat sobre el barraquisme en el Poblenou".
Aquest fosc succés, desvinculat segons tots els anàlisi oficials dels plans urbanístics del 22@, no provocarà rius de tinta mediàtica. Mentre, els presumptes incendiaris de contenidors de la vaga general passada, seguiran en presó preventiva, per escarni de possibles imitadors.

Michaela, Dan, Adi i Alex Han traspassat al "altre barri" i el "nínxol econòmic" que ha quedat buit és ràpidament ocupat per d'altres recollidors de ferralla, que heretaran la terra cremada on abans aquestes persones malvivien. Sembla que els difunts no eren membres de la família habitual que, durant els últims 10 anys, pernoctava en el solar abandonat de l'antiga empresa tèxtil Burberry. Una de tantes que va aprofitar la requalificació dels terrenys en edificables per a deslocalitzar-se, enderrocar les naus, replegar una suculenta plusvàlua en la requalificació en vendre els terrenys a alguna immobiliària, que no ha fet res més que especular. Darrera deixaven la destrucció dels llocs de feina i un forat bancari que els contribuents haurem de taponar per ordre ministerial.
Tot i així, quasi ningú no remena les aigües estancades de l'oasi català, sabedors de que hi ha un fons de llods en putrefacció anaeròbica, que enpudegarien massa en airejar-los. Val més voleiar botafumeiros d'encens, que anar a l'arrel dels problemes (i que et criminalitzin per radical i tal). Interrogar-se sobre les responsabilitats no surt rendible en termes de mercat.

Demà, els còmplices de l'estafa piramidal immobiliària continuaran gaudínt impunement de les seves fortunes, amassades a cabassos i aixoplugades en paradisos fiscals. Els maSS-merda parlaran de futbol i el gruix de la societat barcelonina continuarà protagonitzant "l'assaig sobre la ceguesa humana" que en Saramago explica tant bé.

4 morts més per violéncia immobiliària en Can Ricart

Aquesta passada matinada, 4 persones veïnes des de fa més de 10 anys de Can Ricart, han mort en l'incendi de la seva xabola d'autoconstrucció. Son membres de una mateixa família romanesa que reciclaven ferralla per subsistir, a l'ombra dels milers de pisos buits que "decoren" la part baixa de la Diagonal. Segons ha declarat el primer tinent d'alcalde de la "nostra" casa consistorial, havien rebutjat la repatriació gratuïta que els hi oferien des dels serveis socials.

Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2009/01/els-incendis-poblenou-no-acostumen.html per comprovar que en el mes de Gener de l'any 2009 ja varen patir un incendi en la mateixa barraca.

Publiquem la foto de dues dones d'aquesta família, retratades fa dos anys. Avui, una d'elles es presumtament morta, a l'espera de que l'autopsia oficial identifiqui els cadàvers. L'altre foto és del que queda de casa seva. Recomenem llegir El solar del romanès per tenir un altre punt de vista, alternatiu a les associacions i entitats del barri ( i de fora) que fent un exercici de cinisme, demanen més subvencions "caritatives" de les que endur-se un %. Aquestes mateixes entitats i associacions que, lluny de denunciar als responsables de l'especulació urbanística, els hi demanen diners per èsser còmplices per omissió dels plans del 22@. Sense més comentaris ( de moment).

Violència encorbatada.

Grups organitzats d'estafadors amb corbata, continuen maltractant impunement a la majoria dels ciutadans i ciutadanes del nostre país. Amb la seva premeditada vioència econòmica, han fortat el futur a tota una generació de joves, que es veuen abocats a triar per força entre l'exili o la fam.
Centenars de famílies són desnonades cada mes en la nostra ciutat i centenars de milers d'honrats compatriotes han perdut els estàlvis, al ésser enganyats per a comprar accions preferents. Un "corralito a la catalana", amb el que ens fan pagar als febles, tot el que ells han robat a punta de talonari i requalificació urbanística.
Però aquest complot capitalista té tentacles infiltrats fins el moll de l'os de la nostra societat: Banquers, empresaris, periodistes, jutges, espoliadors fiscals, policies, polítics profeSSionals i altres mercenaris del sistema, injecten telescombreries en vena a la massa d'adictes al consum, publicitant incansables que la felicitat està darrera de la propera compra a crèdit.

La resposta popular a tot plegat comença a escalfar els carrers i les cantonades estan que treuen fum. Després de que fa pocs mesos, l'asseguda pacífica de plaça Catalunya acabés amb un centenar de manifestants ferits, la ciutadania s'ha cansat de posar l'altre galta ambg resignació cristiana. Un esclat d'indignació col·lectiva comença a exigir justícia de la de debò, La implosió financera xucla la sang, el suor i les llàgrimes del poble cap el forat negre al voltant del que orbita l'horitzó d'aconteixaments.
Un Big-bang social amenaça d'extremir els pilars de l'estat del benestar, amb dues hipòtesi de treball ben diferents: La teoria islandesa o la grega, sumen partidaris i detractors, mentre els practicants de l'immobilisme immobiliari s'aferren a la fal.làcia dels brots verds que germinaran qualsevol primavera. La sequera ideològica dels intelectuals de tertúlia mediàtica contrasta fortament amb la pluja d'idees indignades que desborda places i embussa clavegueres.
El disfressar la fera de xai i criminalitzar el xai com si fos fera, està deixant de ser efectiu, per molt que s'esmercin els tramoistes que, darrera de l'escenari, executen les equacions del Matrix on malvivim. Ja hi ha prou de mantenir l'espectacle a qualsevol preu.