Esgarrifat encara per l'espectacular mida de la gran mentida mediàtica del 29 S, l'estupefacció inicial es va convertint en ràbia, a mesura que paeixo el verí que escupeixen i la criminalització del moviment del 25 que dogmatitzen des dels seus púlpits catedralicis. La discrepància entre la realitat i la versió oficial dels fets, provoca més contradiccions que en el bateig de'n Nosino Sinosi.
Realment, em manquen adjectius per a descriure la visceralitat del mal de ventre que provoquen les boles que vomiten. Els mitjans majoritaris de desinformació, repeteixen com un mantra les fal·làcies dels repressors per sistema. En la retallada de drets fonamentals, més que tisores, sembla que prefereixen la guillotina governamental d'esmolada fulla i la dalla d'unilateral tall. L'exemple més sagnant, l'amic César, company del C.S.O.A. Barrilònia, que ha dormit una setmana entre barrots per una escandalosa injustícia, orquestrada pels uniformats dels 
cops de porra. Els mateixos mercenaris quedefensen “els drets” dels dolents, fabulen contra la gent conscienciada de la nostra ciutat.
Mentre, el gruix del ramat social remuga capcot, amb la dignitat esquilada i transhumant entre l'avern i el purgatori. Esgoten els últims brots verds de pastura sota l'amenaça de ésser queixalats pels gossos tricèfals dels partits polítics que ens pastoreixen. Al seu costat, el can Cerber resulta ser un quisso faldiller i mesellament dòcil.
Però la veritable violència amb que ens fustiguen és econòmica, amb l'afegit sàdic de la impunitat dels responsables. La cova d'Alí Babà i l'illa del tresor, varen ser unes aproximacions metafòricament barroeres de la literatura fantàstica amb que el municipi barceloní tanca la comissió que investiga el cas hotel-palau. Les novel·les de pirateria territorial són els bettseler més rendibles per a les editorials principatines. El 40% de joves en l'atur ja tenen satànics herois literaris amb els qui identificar-se.
Funcionaris del consistori que presumptament amenaçaren de mort a la regidora Itziar Gonzalez i aconseguiren que dimitira. En el port de la ciutat, la corrupció navegava a tota vela, i hotels de 5 estrelles s'edifiquen amb una ostentosa il·legalitat, digne del Capità Garfi.
P.E.R.I.s com el de Diagonal Mar es justifiquen en nom del interès general i encara es hora que s'investigui el destí dels 100 milions d'Euros de la plusvàlua de la requalificació de can Ricart. La dantesca caverna consistorial bull d'obtusa avarícia en la barbacoa xoricera del 22@.
Amb un deute d'uns 30.000 milions d'Euros, La Generalitat tripartita i la de la Conveniència pujolista, ens han hipotecat el futur, sense que hagin guardat prou liquiditat per, ni tant sols, garantir el sou als funcionaris públics. Els impostors transmuten els impostos en “bons populars”, per tal de tapar el forat econòmic de llur cobdícia. Un xup-xup xapucer d'on han xuclat sistemàticament eixams de pocavergonyes oportunistes i canilles de paràsits vampírics.
Per acabar d'amanir la reracuina, demoníacs tertulians televisius remenen l'olla podrida, amb l'a maquiavèl·lica intenció de marejar la perdiu amb la ferum de llur halitosi. L'apocalipsi capitalista està servida, i ens l'hem d'empassar calentoneta o ens la introduiran com a lavativa per via rectal. La sacrosanta constitució ens garanteix el dret a triar democràticament l'orifici d'entrada.
Lloat sia Bellcebú per sa benemèrita benevolència.
Article escrit per Joan Marca, president de l'A.V. de Can Ricart.
punyent, en el nostre tros de consciència solidària amb els pobles oprimits. Un infern de foc i sang, beneit per espanyols, francesos i ianquis, fueteja inclement els homes i les dones, els ancians i els nens, que intenten sobreviure "deixats de la ma de Deu". En l'estèril sorra del dret internacional, les pseudocràcies desertes de principis morals, es limiten a demanar contenció al genocida.
Davant aquest horitzó tenyit de mesquinesa demagoga, d'aquest imperialisme imperdonable que mata, viola i tortura, les entranyes ens vomiten odi, fàstic i repugnància: Odi cap els responsables i els seus còmplices. Repugnància cap uns polítics pitjor que mediocres i uns mitjans de comunicació que fan venir vergonya aliena. Fàstic cap una majoria social de zombiconsumistes que, de forma barroerament egoista, giren els ulls cap els aparadors dels centres comercials. Odi, fàstic i repugnància que no pot ser bo interioritzar i que cal alliberar de forma pública. Per això donem i donarem suport a tota movilització de protesta que es convoqui al respecte.
