Ja s'ha dissolt el consorci de la casa de les llengües.

Avui, la comissió de cultura de l'ajuntafems barceloní ha fet oficial la dissolució del consorci que havia de tirar endavant el projecte de la casa de les llengües:

(Això vol dir que la Benedeta no continuarà posant les seves esmolades urpes damunt l'antic recinte fabrlil de Can Ricart. Tot i així, el mal ja està fet i no té marxa enrera!)

Veure notícia en BTV

El que més ens ha indignat (en veure les intervencions dels polítics professioanals que se suposa ens representen) és el nivell d'hipocresia de'n Portabella: "Que l'esforç que hem fet per salvar can Ricart no caigui en l'oblit". S'HA DE TENIR BARRA!!!

Doncs no, "senyor" anomenat pel mal nom del "todo por la napia", no permetrem que caigui en l'oblit la teva complicitat en aprovar els plans urbanístics que enderrocaven el nostre patrimoni arquitectònic, per enriquir amb una plusvàlua en la requalificació dels terrenys de 109 milions d'Euros al marquès de santa Isabel.

I encara preteneu passar per catalanistes i republicans???

No caurà en l'oblit l'autorització del conseller de cultura "senyor" Tresserras en l'enderroc d'un be cultural d'interès nacional.

El fet és, que el que no s'atura és la impunitat d'aquesta canilla de mentiders, que s'han venut a l'especulació immobiliària per les engrunes d'un 3% ( sous tres-mileuristes que queden lluny dels que cobren els seus companys de viatge tripartit.). Han intercanviat la dignitat del país per un plat de llenties rescalfades o per una clenxa de farlopa capitalista!

Tampoc s'atura la construcció de més gratacels al voltant de les runes de les naus, que fins al 2005 permetien l'existència de 250 llocs de treball. ( En blau, les construccions de nova planta en la "idealitzada" vista aèria de com hauria hagut de quedar l'invent).

Els beneficis de promotores i banca han de continuar engreixant la maquinària econòmica. Per a que hi hagi corruptes, cal previament corruptors que els hi omplin les butxaques? o potser la cosa va a la inversa: Hi ha corruptors perquè tenim polítics a preu de saldo?

Malahoradament, l'ordre dels factors no canvia el producte ruinós que en resulta.

El quart aniversari de la Teixi s'ha de celebrar!.

El passat 19 de novembre va fer 4 anys que una nit de lluna plena va començar el projecte de centre social la teixidora. Durant aquests 4 anys han passat moltes coses, i un aniversari és una bona excusa per trobar-nos entre tots i totes les que tenim algun projecte.
PROGRAMA D'ACTIVITATS:
DIVENDRES 16, csoa la Teixidora, 20.30h;
Documental: LA CIENCIA DEL PÁNICO
DISSABTE 17· De 17h a 20h CURS DE CUINA HIVERNorganitza: espai de salut· I a les 21h SOPAR D'ANIVERSÀRI!!
El pla és fer un soparet a la teixi i que els col·lectius que vulguin presentin quelcom; unes fotos, uns monòlegs, uns acudits, un joc.... Va! No sieu sosos!!!
- I deprés FESTA A LA FARINERA del Clot!
De 23 a 3h amb l'actuació estalar de...
Swing per començar a moure (a confirmar!)
Djs casolans: andrès, jordà de 11 a 1 (a confirmar!)iSabotage, de 1 a 3DIUMENGE 18, de 12h a 14h, Rambla del Poblenou.
Tb aprofitem per recordar que diumenge la cooperativa la unió organitza la 1era fira del tast de la seva història a la rambla del poblenou per donar a conèixer els productes de la terra moianenca i l'agricultura agroecologica. Tb recordar que dissabte el matí hi ha Troca9, la qual és la fira d'intercanvi del barri, organitzada aquest any des de l'assemblea social del poblenou.

Estan tapiant la ex-futura casa de les llengües.

Segons ens informa la tele de la nostra ciutat, per culpa de la crisi s'ha de tornar a veure que s'hi farà en can Ricart:

Veure vídeo

El dineral malaguanyat fins ara en un projecte-trampa, ha sortit de les butxaques del contribuent, sense que els polítics responsables dels plans urbanístics hagin de respondre davant de cap tribunal. Els cent milions d'Euros de la plusvàlua en la requalificació estiueixen indefinidament en algun paradís fiscal, mentre els 250 llocs de treball són història passada des de 2005. La dotzena d'espais de creació artística que s'hi aixoplugaven, se'ls endugué la tempesta especulativa i la pedregada immobiliària.

Us deixem amb una imatge del recinte en 1922, per recordar una part del nostre patrimoni arquitectònicque el 22@ ens ha enderrocat.

Una de sociovergència municipal i tal.

Segons denuncia la CGT de la casa consistorial, al ex regidor Paquito Narvaez li han cercat una "feina" de funcionari a l'alçada de la seva categoria. Diu que cobra una pasta gansa per fer el ganso, i a seguir vivint de l'herari públic. No sembla que les retallades de CiU arribin fins a l'Olimp on els "polítics professionals" hi tenen el retir daurat i el llavorer dels nous plançons. El Shangri-la dels buròcrates està més amunt d'on les tisores alcancen, per molts temps de crisi que corrin. Els "ajustos pressupostàris" es conjuguen sempre en tercera persona del plural. Entre elles, les castes governants no es trepitgen mai la cartera.

ULL!!! La sociovergència és un mal bitxo, bicèfal, que pretén caure simpàtic mentre es riu de nosaltres en la cara. No us deixeu enredar!

Mireu també:

http://areametropolitanabarcelonacgt.blogspot.com/2011/11/el-proper-dia-20-escull-qui-tentabanara.html

http://cupsantmarti.wordpress.com/2011/11/20/denuncien-la-recolocacio-de-narvaez-amb-un-sobresou/

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/477129-denuncien-la-recolmlocacio-de-narvaez-amb-sobresou.html

El dia 11 de Novembre, fum, fum, fum.

Avui, dia 11 de Novembre del 2011, mentre distreuen al personal amb càbales numèriques i quimèrics sortejos del cuponazo que et treguin de la crisi, hi ha qui continua venent fum.

Els blocs de pisos segueixen formigonant llurs flamants fonaments, ignorant lo que alguns en diuen crisi. Però el que més ens crida l'atenció de la nova promotora immobiliària que construeix en l'interior del recinte exfabril de can Ricart ( declarat B.C.I.N., màxima categoria de protecció patrimonial que permet la legislació vigent) és la manca de cap cartell publicitari.

Potser ja tenen tots els pisos venuts sobre plànol, i no els hi cal publicitat? Potser s'avergonyeixen de construir en terrenys tant escandalosament requalificats? No sembla que la resposta a cap d'aquestes preguntes sigui que si.

El cas és que de fum no ens ha mancat, avui, entre els veïns que esteníem roba. Els paletes encenen fogueres on hi cremen de tot i l'aire porta els residus de la combustió fins els balcons de les nostres cases. Ja que no se'ls jutja per corrupció urbanística, perquè no se'ls multa per incívics? Això amics meus, tant sols ho sap el vent, que cantava trist entre les runes del nostre passat i les cendres que ens encerclen el poc futur que ens resta. I mentre tant, ens cal repetir la bogada per treure-li l'olor a socarrim.

La nostra solidaritat amb el company Josep.

En Josep Garganté, conegut lluitador pels drets laborals dels conductors d'autobusos i company de pancarta en moltes altres reivindicacions socials, pateix la repressió dels controladors del sistema:

http://garganteabsolucio.wordpress.com/

En lloc de jutjar als responsables de dur-nos fins la ruïna més paupèrrima, volen jutjar a una de les poques persones que assenyalava amb el dit a la màfia capitalista que ens mal-governa. La impunitat amb que gaudeixen dels beneficis multimilionaris els inflabombolles progenitors de l'estafa piramidal immobiliària no l'expliquen per la televisió.

Nosaltres, des de l'associació veïnal de Can Ricart, volem expresar públicament el nostre suport a l'amic Josep i que sàpiguen els del conglomerat MoSSos-TV3 que no està sol, i que serem multitut les que sortirem al carrer per tal de fer-li costat.


GARGANTÉ ABSOLUCIO!!! CORRUPTES A LA PRESÓ!!!

Un hort transhumant.

L'horticultura urbana de guerrilla és una activitat d'allò més bellugada. Arrelada en la pseudoclandestinitat, no pot gaudir d'una localització gaire fixe i ha de migrar, canviar de terra, sempre amb esperit transhumant.

Els testos que des de l'associació veïnal de Can Ricart teniem "apadrinats", curulls de maduixeres, de mentes (oficinalis i pipermint), d'estèvies i herbes adventícies, dels pinyols germinats dels fruits de la cooperativa de consum ecològic, els plumbagos i geranis reciclats, els esqueixos reeixits de ficus elàstica, etc, han deixat la localització del terrat de la Teixidora, han mudat l'adreça fins l'hort okupat en el carrer Fernando Poo per l'assemblea d'indignades poblenovines.

Tota una veritable fortuna en valors sentimentals i una autèntica llavor de sobirania alimentària movent la seva ubicació, rebrotant per "divisió de mata" , fent néixer els seus tanys en "territori alliberat" per la bona gent del barri de les urpes de l'especulació.













Un canvi d'aires sempre resulta interessant i gràcies al treball en cadena, en mig matí s'ha conclòs la tasca. Moltes mercès a totes les persones que ho heu fet possible!

Ajornada la ruta biòfita.

Per exigències climatològiques:

Resta AJORNAT a causa de la previsió del temps la darrera Ruta Biòfila pel diumenge 6 de novembre.
Es realitzarà el proper diumenge 20 de Novembre.
Els que estàveu apuntats confirmeu si os va bé el canvi de data.

Salut.

Última ruta biòfita, aquest diumenge.

Aquest diumenge 6 de novembre fan la última Ruta Biòfila, i voldriem convidar-vos al festeig que suposa. passa pel costat de Can Ricart, per tal de veure el despropòsit urbanístic del parc central del Poblenou. Estarem amb ells de 10 a 10'30h per aportar el nostre granet de sorra en l'ull dels irresponsables que es van lucrar amb diners públics a canvi de colaborar-hi, (com ara en Joan Maria Soler, membre de l'AV del Poblenou i de la F.A.V.B, amb el seu "Pou del món").

Os deixem un link amb documents relacionats per que obriu boca.

Cliqueu aquí!

"A través dels parcs i jardins de Barcelona, la Ruta biòfila ens apropa al jardí Costa i Llobera, al parc del Centre del Poble Nou, als antiaeris del Parc dels Tres Turons, al jardí Eclèctic del Laberint d'Horta i a la masia de Can Soler a Collserola on dinarem i més...

Les visites son guiades, el transport un autocar cooperatiu. La ruta en sí representa en la pràctica, un dia d'esbarjo, cultural i lúdic en el que compartir transport, menjar i el gaudi col·lectiu. A l'hora que ens apropem a les lluites veïnals, denunciem els constants despropòsits (per dir-ho suau), que pateixen els nostres parcs i jardins i de retruc la genteta que pobla la ciutat."

Per apuntar-se darrera sortida Ruta Biófila, 637220276

Mira també:
http://www.cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/Parcs/doc_ruta_biofila.pdf

Can Oliva-Artés, sense sostres per tots sants.

Aquest pont de tots els sants, aprofitant l'avinentesa de la tradició mortuòria, han remenat el cadàver de can Oliva-Artés per a desmuntar-li les taulades. Recordem que el seu sarcòfag està situat al bell mig del parc central del Poblenou i que una de les naus va ser reformada per encabir-hi una comissaria. ( per por a les querelles per injúries i calumnies, ens abstindrem de fer cap sarcàstica metàfora comparativa dels uniformats amb grups de zombis del sistema).
El conflicte de can Ricart ha permès aprendre al consistori convenient que, un cop sense sostre, les naus industrials catalogades com patrimoni cultural cauen soles sense que calgui l'antipàtica excavadora destruint-les escandalosament. La meteorologia mediterrània i llurs tempestes de tardor, agafaran desarmades d'aixoplug les parets d'aquest bé arquitectonic d'interès local que el museu d'història de la ciutat volia utilitzar per a fer un mausoleu al treball, (antiga activitat laboral que permetia al veïnat del barri guanyar un jornal diari).

Després de diferents fracasos de projectes per l'espai, i Segons afirmaba BTV en 2010, s'hi havien d'invertir 9 milions d'Euros.....

Cercant sortides al capitalisme :-)

Igual que l'estudiant de l'estat espanyol que acaba la carrera universitària, té tres posibles sortides ( per terra. per mar i per aire), del capitalisme tant sols se pot sortir pel camí del cooperativisme. Amb aquesta idea al cap, ja hi ha gent que treballa per un futur lliure de la tirania dels mercats, del vassallatge financer i del feudalisme bancari.

Un esperançador exemple d'aquesta colla de persones valentes, el trobem en el projecte de Ca La Fou, la primera colònia ecoindustrial, postcapitalista i colectivitzada de tot Catalunya (i part de l'extranger). Podeu veure un magnífic vídeo explicatiu en:

http://vimeo.com/30692594
A l’ecolònia de Ca la Fou s’hi pot arribar amb els ferrocarril de la la Generalitat que connecten Barcelona amb Igualada (preneu la línea R6) . Cal sortir a les hores en punt de plaça espanya i baixar en vallbona d'anoia.
Si veniu en cotxe, penseu que està tocant a la C-15 entre Igualada i Vilafranca; i en concret que Vallbona d'Anoia està entre Piera i Capellades. Des de Barcelona s'hi va per l'A2 ( gratuïta) fins els túnels del Bruc. Passat els túnels i la primera sortida ( Castellolí) continuem per l'A2 fins la segona sortida després dels túnels, cercant la C-15 direcció Vilafranca del Penedès. Circulant per la C-15 direcció Vilafranca i deixant darrera Capellades, arribem a Vallbona.
 

Una vegada allà, seguiu les indicacions cap a les escoles i el polígon la Plana, i continueu just fins quan ja estigueu a tocar del polígon La Plana. Hi ha un camí de terra que baixa bastant empinat, el preneu recte fins després de creuar el riu...on us trobareu amb Ca la Fou. L'antic recinte fabril us acullira amb els braços oberts i els peus remullats per la llera del riu Anoia.

Teteria "unionista" + Documental agropecuari.

Passaran un documental sobre un poble situat en Palència, on desenvolupen un projecte de municipi ecològic.

A partir de les 19h: Passi del documental, xerrada-debat amb el guonista, pastissos, infusions i cervesetes de producció artesana.

“Somos un grupo de gente comprometidos y comprometidas con la causa de Un Mundo Rural Vivo, que entendemos que la sociedad no puede vivir de espaldas al campo, y que es una irresponsabilidad abandonar los pueblos”.

Organitza la cooperativa de consum ecològic "La unió del Poblenou"

http://verdurita.wordpress.com/

Lloc: C.S.O.A. La Teixidora ( C/ Marià Aguiló nº 35)

http://teixidora.squat.net/

BON APETIT !

Comencem a passar de la indignació a l'acció!

Ahir, uns quants centenars de ciutats de tot el món mundial varen convocar a llur ciutadania a sortir al carrer. Animaven al personal a mostrar la mesura de la indignació que arrosseguen, davant la gestió econòmica que patim.

En la nostra ciutat, l'èxit de públic va ser rotund. El festival de performances, pancartes, cartells i eslògans, va ser per a llogar-hi cadires. Ens varen agradar especialment l'hort urbà improvitzat en 1/2 horeta davant l'arc del triomf i "Madame Carmela", la guillotina vacilona amb la que passar comtes amb els avaladors de la comtabilitat creativa.

L'acció del vespre de la columna verda, en alliberar un edifici de les urpes de l'especulació per aixoplugar desnonades, és tot un exemple que ens il·lumina el camí a seguir. Sense posicions de força s'està desarmat davant les imposicions governatives. Sense trencar amb el principi d'autoritat no sortirem mai del cercle viciós del capitalisme. Recordeu si no, les multitudinàries manifestacions dels V de vivenda; no serviren més que per exercitar el dret al pataleig. Fórem impotents d'aconseguir canviar una legislació urbanística escandalosament injusta. (D'aquelles pols venen aquestes crisis).

Esperem que aquest pas de la indignació a l'acció no sigui flor d'un dia!

Aquesta tarda no et quedis en casa:

El carrer tornarà a ser nostre!

12-O? Res a celebrar!

Tot i que la jornada està essent força moguda en el nostre barri:

.setmanaridirecta.info/
els-mossos-protegeixen-el-concert
-feixista-despres-que-150-
antifeixistes-hagin-rebentat

Més dades en:

http://www.poblenou.org/

I mira també:

http://www.vilaweb.cat/noticia/

Nosaltres no celebrem res en un dia com avui, al contrari, denunciem la pasivitat de l'ajuntament barceloní davant locals com el que aixopluga l'activitat d'aquesta escòria pseudonazi!

Video d'una espectacular performance.

A mitjans de setembre de 2010, tot l'antic barri del Poblenou, ha requalificat les indústries i adora l'or de l'especulació del 22@....... TOT EL BARRI? NO!!!!

Hi ha un petit grup de veïnes de l'antic recinte fabril de Can Ricart, que resisteix i resistirà als plans urbanístics megalòmans que els encerclen.

Durant el cercavila del pregó de festa major de l'any passat, un turista gal va poder immortalitzar amb llur càmera casolana, la mundialment famosa performance de la monja embarassada d'una bombolla immobiliària i el socerdot que denunciava el cas, megàfon en ma!

Una inpagable prova gràfica de que les indignades amb el sistema, ja existien abans de que s'acampara en la plaça Catalunya.

Veure:

http://www.dailymotion.com/video/xlh9ve_requalificat-can-ricart_news

(No té "desperdici")

Oficialitzen l'aturada de la casa de les Llengües

Ja s'ha fet públic en la premsa oficial del règim, el que ja fa mesos que denunciem des d'aquest blog: s'han aturat les obres en la part municipal del recinte (on s'havia de fer la continuació especulativa del negoci de can Ricart).

http://www.lavanguardia.com/vida/20111003

Recordem les mentides tripartites al respecte:

http://www10.gencat.net/casa_llengues/binaris/

i el que haviem pronosticat "pitonissicament" que passaria:

http://salvemcanricart.blogspot.com/search?q=casa+

Tot plegat, un petit aperitiu de la indigestió urbanística que ens espera!

Cal desenterrar la destral de guerra!

Us convoquem a fer d'avui, un dia de lluita descentralitzada, i a la tarda us convidem a acudir a la manifestació conjunta amb els sindicats combatius i no pactistes, que s'iniciarà a les 18:30h de la tarda a Via Laietana (davant Foment del Treball).

Perquè l'única lluita que es perd és la que s'abandona i és mitjançant la lluita, que recorrem el camí on volem arribar. Us animem a reprendre el carrer i en definitiva a reprendre la vida que els rics i l'Estat ens van robant dia a dia.

Perdem la por i tornem a fer del 29 de setembre un dia de rebel·lió contra tot allò que ens van traient i per a recuperar tot allò que ens mereixem.

Memòria de lluites, una ruta pel Poblenou;

Cultiu urbà són un conjunt d’intervencions creatives en l’espai públic que tindran lloc al barri del Poblenou. Entre les activitats que s’organitzen, hi ha una ruta pel Poblenou, visitant diferents espais de relació i trobada, de resistència social, autoorganització i lluites col·lectives, connectant també amb la situació actual i reflexionant sobre les formes en què intenten esborrar aquesta memòria i aquest barri. La ruta començarà a les 18h a les vies del tren del Poblenou, l’emplaçament escollit per a Cultiu urbà.
Els punts de la ruta inclouen:

- Les vies del tren del Poblenou: Cultiu urbà.
- Les barraques del Somorrostro i Pekin: La història oblidada del barraquisme a Barcelona.
- La Flor de Maig: El cooperativisme al Poblenou.
- La Plaça dels pescadors (Plaça Prim): La història pesquera del Poblenou.
- Can Saladrigues, fàbrica de dones: Història de les dones treballadores i la seva implicació en les lluites.
- Antic camp del Júpiter (plaça de Lope de Vega), d’on sortí la gent del barri a prendre armes el 19 de juliol del 1936 per enfrontar-se als feixistes.
- Història de l’edifici d’Els Federals (actualment La Teixidora).
- Les barricades de la Setmana Tràgica (carrer Pere IV amb rambla del Poblenou).
- Tornada al punt de sortida: Cultiu urbà.

Dijous 29 setembre a les 18h
Pont de les vies del tren del carrer Pujades (Mapa)
Metro: Bogatell

http://www.assembleasocial.poblenou.org/2011/09/26/memoria-de-lluites-una-ruta-pel-poblenou/

Presenten un nou vídeo documental sobre Can Ricart.

Divendres 7 d'Octubre en can Felipa es presenta el nou documental d'en Jacobo sucari sobre Can Ricart. A partir de les 18h hi ha tot un programa que pinta interesant i on també es parlarà de La Escocesa i can Batlló.

Per a que us feu una idea de l'estat de Can Ricart, a mitjans de Setembre, hem penjat algunes fotos en el Facebook:

http://www.facebook.com/media

Tant de bo que aviat poguem veure un documental sobre el judici als responsables de la destrucció del nostre patrimoni històric, econòmic i social.

La escocesa, espai de creació artística (malgrat tot).

La passada edició dels tallers oberts de Poblenou ens ha permès comprovar l'estat actual de l'antic recinte fabril "La Escocesa".

Hem vist com l'economia productiva era substituïda per runes & males herbes, donant lloc a l'arrelament de l'art urbà que resisteix a sol i serena. Grafits espectaculars decoren un paisatge d'apocalipsi financera, digne de les millors estafes piramidals immobiliàries!

http://www.facebook.com/#!/media/set/?set=a.276069209089086.80466.100000580261397&type=1


Del mig centenar llarg de veïns i veïnes que hi tenien residència, amb prou feines hi resta un parell de pisos habitats. Dels milers de m2 de naus industrials, sols n'hi ha un 20% on es fa creació artística i la resta, desaprofitadament buides, són joguina exlucrativa entre les esmolades urpes de l'especulació. Del patrimoni arquitectònic, el valor històric i el be cultural, ja ni ens molestem en parlar-ne. La memòria de barri obrer es desdibuixa, ensorrada pels plans urbanístics de l'ajuntafems. Mentre, els inflabombolles i llurs còmplices consistorials, gaudeixen dels calerons embutxacats en empènyer-nos cap això que en diuen crisi. "Capital lupus homini", que diríem en llatí.

Una piscina pels "sense crisi"

Cada volta s'evidencia més que això que en diuen crisi no afecta a tothom per igual. Hi ha gent que no té ni tindrà cap forma d'evitar la mendicitat, mentre hi ha individus que es poden permetre piscines privades construïdes en l'espai de domini públic del ran de platja.

Avui mostrem l'exemple del municipi de Begur, Costa Brava, on entre la cala Fonda i Aiguablava, tenim aquesta fotogènica piscina privada d'aigua salada, a escassos 3 metres de les onades. Llueixen un vigilant que esgrimeix un cartell on s'assegura que tenen Bula ministerial per privatitzar la línia costera, entre el camí de ronda i la mar. La resta de mortals que no tenim on caure morts, atapaidets en pocs metres de sorra. Mentre els "senyors" gaudeixen" de la seva "merescuda" privacitat.





Fins quan estem disposats a permetre que aquesta mena de coses succeeixin impunement?




http://www.facebook.com/#!/media/set/?set=a.273945835968090.80054.100000580261397&type=1

Barcelona, més xapera que mai!

El nostre paisanatge paisatjístic, fet imatge imantada per a guarnir la porta de les nostres neveres buides:

http://chapateao.com/

Aquesta mena d'expresions artístiques no els hi fan gaire gràcia, als representants consistorials, que han expedientat a la botiga del museu de història de la ciutat.

Lamentem profundament no poder oferir la instantània del careto del "senyor" director del museu, el nostre "amic" Joan Roca, en rebre la trucada del regidor de torn.
(De ben segur que podriem inspirar el cartell d'algun certamen cinematogràfic dels que se fan per Sitges)